treure la son

Per al·lusions (vegeu el segon comentari a l'entrada mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar) i perquè em sembla interessant, diré quatre coses sobre l'expressió treure la son.

1. Vaig escriure l'oració on sortia (Un cop corregida: "Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu la son. Respira fondo i dorm una estona, després ho veuràs tot d’una altra manera") sense dubtar d'aquesta expressió.

2. Quan me la vaig plantejar, arran del comentari, vaig decidir fer una petita enquesta NO científica entre gent del meu entorn, 28 persones. Tots, catalanoparlants molt competents; i bastants, professionals de la llengua. Els vaig formular la pregunta següent (per Whatsapp, SMS o missatge privat de Twitter): "Sense consultar res ni pensar-hi gaire, com diries que una cosa no et preocupa fent servir la paraula son?"

El resultat va ser el següent:

• 3 persones em van respondre amb l'estructura que sembla que és més genuïna: dues amb el nom en masculí, fer perdre el son ("no em fa perdre el son"), i una altra amb el nom en femení, fer perdre la son ("no em fa perdre la son").
• 9 persones em van respondre treure el son ("no em treu el son"), de les quals 3 em van dir que dubtaven amb el gènere de son.
• 16 persones em van respondre treure la son ("no em treu la son"), de les quals 2 són illenques ("no em lleva sa son", doncs), una altra és valenciana ("no em trau la son") i una altra hi va introduir la partícula pas ("no em treu pas la son").

3. Conclusió tan provisional com vulgueu: potser treure la son és un castellanisme, però em fa l'efecte que, si és així, l'hem de posar al calaix dels castellanismes arrelats, no dels més recents i fàcilment substituïbles per l'opció alternativa: jo, si arribés a la conclusió que no puc dir treure la son, no diria fer perdre la/el son; diria una altra cosa, com amoïnar (que, per cert, sembla que també ve del castellà, però aquesta, com que en castellà està en desús, ja no ens amoïna, si em permeteu la broma fàcil) o preocupar. (És el que vaig fer durant anys, d'una manera més o menys conscient, quan el femení bastanta no estava inclòs al diccionari normatiu, malgrat que Fabra mateix a la gramàtica normativa (1918/1933) no el condemnava del tot: deia, i sobretot escrivia, força.)

4. Substituir el verb treure per llevar no sembla que sigui una bona solució, encara que des del continent ens pugui semblar més exòtic: per a la gent que conec (eivissenca, menorquina i mallorquina) que fan servir el verb llevar, quan no vol dir 'aixecar' és equivalent a treure i no pas a prendre: "m'he llevat sa camisa" i "m'han pres sa cartera". I les accepcions i exemples del DIEC2, (i altres diccionaris), entrada llevar, amb el mateix valor, jo els veig equivalents a treure, no pas a prendre. (Vegeu, però, el tercer comentari.)

5. Pel que fa als dos gèneres de son, jo ho diria en femení, i el masculí em sona estrany, però segurament tant es pot justificar el femení (treure o fer perdre les ganes de dormir) com el masculí (treure o fer perdre l'acte de dormir).

per anar tancant la llibreta de vacances

[Apunt actualitzat amb les novetats de l'OIEC: només he hagut de treure l'accent de venen.]

Amb els exercicis d’avui donarem per acabades les vacances (aix...). Com les altres vegades, els fenòmens que hi trobareu venen de lectures meves, però aquest cop n’hi ha pocs que siguin específics de textos traduïts. Les solucions, a sota de la foto. I bona tornada a la feina a tots els que amb l’arribada del setembre us hi torneu a posar!

1. M’he quedat a l’habitació per lliurar-me de la seva cara de pomes agres.

2. Va, home, ara no et facis l’orni.

3a. Observa les safates i és incapaç de desenganxar-hi la vista.

3b.  M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència. […] M’hi allunyo abans no m’empipi.

3c. Tots els testimonis coincideixen que la maltractava, de manera que s’hi va venjar.

4. L’A m’atura, agafant-me de la mà.

5. La meitat dels diners que D es va estalviar comprant la botiga, els els va donar a ella.

6a. Fins ara no li hem cedit la iniciativa, cedim-li ara.

6b. –¿Quan va sortir de S?

     –No li sabria dir del cert.

6c. –També el puc convidar a prendre cafè a A.

     Em limito a un “li agraeixo” sense entusiasme.

6d. Li escric el número en una targeta i li deixo al costat, sobre la taula.

6e. L’argument va convèncer l’A, que va decidir acompanyar-m’hi [al sopar] sense gaires alegries. No li retrec.

6f. En D no va poder pagar l’impost i li van portat tot a subhasta.

7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases, d’això, també en té la culpa el seu poc seny.

8. Sembla que sense voler hem desenvolupat una pauta de comportament: quan ell fa els interrogatoris, és el primer que va cap a la sortida, quan els faig jo, es posa darrere meu.

9a. M’assec alleugerit.

9b. El descobriment, en lloc de ser motiu d’alleugeriment i d’alegria, em provoca un altre dilema.

9c. Quan en vaig tenir la certesa, vaig respirar alleugerit.

1. M’he quedat a l’habitació per estalviar-me (o deslliurar-me de, segurament massa literal) la seva cara de pomes agres.

2. Va, home, ara no et facis l’orni.

(Com fer el desentès, fer el pinxo i altres.)

3a. Observa les safates i és incapaç de desenganxar-ne la vista.

3b.  M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència. […] Me n’allunyo abans no m’empipi.

3c. Tots els testimonis coincideixen que la maltractava, de manera que se’n va venjar.

4. L’A m’atura [sense coma] agafant-me de la mà.

(Amb coma, la subordinada adverbial queda fora del SV; aquí té un valor modal, i n’ha de formar part.)

5. La meitat dels diners que D es va estalviar comprant la botiga, els hi va donar a ella.

(Cas d’ultracorrecció de la combinació els hi, que aquí és bona. La coma de darrere del subjecte, com que és llarg i complex –conté una subordinada–, és adequada.)

6a. Fins ara no li hem cedit la iniciativa, cedim-l’hi (o la-hi o li-la) ara.

6b. –¿Quan va sortir de S?

     –No l’hi (o li ho) sabria dir del cert.

6c. –També el puc convidar a prendre cafè a A.

     Em limito a un “l’hi (o li ho) agraeixo” sense entusiasme.

6d. Li escric el número en una targeta i l’hi (o li’l) deixo al costat, sobre la taula.

6e. L’argument va convèncer l’A, que va decidir acompanyar-m’hi [al sopar] sense gaires alegries. No l’hi (o li ho) retrec.

6f. En D no va poder pagar l’impost i l’hi (o li ho) van portat tot a subhasta.

(Per a molts parlants, fins i tot per a parlants altament competents, quan la pronúncia és [li] aquesta grafia no és automàtica. Hi ha un truc: passar l’oració a primera o segona persona; si hi ha dos pronoms ("no m’ho retreu", per exemple), en tercera persona també n'hi ha d'haver dos. De tota manera, són casos que fan que em pregunti sovint què n’hem de fer.)

7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases, d’això [sense coma] també en té la culpa el seu poc seny.

(La dislocació a l’esquerra no demana coma; la de l’exemple, a més, és molt simple des del punt de vista estructural; i immediatament abans ja hi ha una coma que és jeràrquicament superior, perquè separa la subordinada de la principal. La segona, en lloc de facilitar la lectura, la dificulta.)

8. Sembla que sense voler hem desenvolupat una pauta de comportament: quan fa ell els interrogatoris, és el primer que va cap a la sortida; [o punt] quan els faig jo, es posa darrere meu.

(Contrast entre dos elements remàtics que fan de subjecte; cal, doncs, rematitzar-los tots dos. La coma que he substituït és insuficient per separar les dues estructures oracionals juxtaposades, que a més contenen puntuació interna.)

9a. M’assec alleujat.

9b. El descobriment, en lloc de ser motiu d’alleujament i d’alegria, em provoca un altre dilema.

9c. Quan en vaig tenir la certesa, vaig respirar alleujat.

(Estrictament, segons els diccionaris, alleugerit i alleugeriment aquí no són inadequats; però passa que, en els últims quatre o cinc llibres traduïts que he llegit, hi he trobat sempre aquestes formes i mai, l’alternativa que els diccionaris donen com a específica per als “sofriments físics o morals”. L’última oració també admet un altre adjectiu, com ara tranquil.)

Foto (meva): el cap Norfeu, al cap de Creus. 

Altres exercicis d’estiu:

una mica d’exercici

una mica més d’exercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar 

avui ho veig una mica negre 

seguim amb la negra

.

seguim amb la negra...

[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no he hagut de fer cap canvi.]

Com a l’apunt anterior, les formes per esmenar que trobareu aquí sota tenen a veure amb un tema que va sortir fa uns dies en aquest blog, a propòsit dels falsos amics (nota 1): la qualitat de la traducció al català d'algunes novel·les negres escrites originàriament en anglès o en altres llengües germàniques.

Aquí sota teniu uns quants fragments més extrets de les anotacions que he fet en diverses novel·les policíaques que he llegit fa poc. A diferència d’altres entrades (vegeu les remissions de més avall), en què buscava formes que tenien a veure amb temes del blog, aquí hi ha una miqueta de tot: a vegades hi tenen a veure i a vegades, no. Hi ha fenòmens que em fan pensar que la versió catalana és el resultat d’una traducció automàtica editada; d’altres, que en lloc de l’original en anglès o suec se n’ha traduït la versió castellana en el cas de l’anglès, o l’anglesa i/o la castellana en el cas del suec.

1. Aquell desordre havia calat fons dins seu.

2. Probablement tinguis raó.

3. Això no solament suposava un problema menys, sinó que també volia dir que els dubtes que havia albergat sobre la capacitat de K desapareixien.

4a. K va demanar al xofer que conduís fins al número 60.

4b. Quan va arribar a la platja de M va baixar conduint fins a l’aparcament.

4c. Va conduir de tornada cap a Y.

4d. –Aleshores, per què conduïa en aquella direcció?

5. Però potser encara tingui el rebut.

6. Els seus pensaments eren indefinits i difosos.

7. S’hauria d’haver quedat per registrar la maleta de K.

8. No s’havia qüestionat mai la vida que duia.

9. –Què va fer?

    –El divendres va anar al banc.

1. Aquell desordre havia calat fondo dins seu.

(Ultracorrecció que trobareu explicada aquí (cas 2).)

2. Probablement tens raó.

3. Això no solament suposava un problema menys, sinó que també volia dir que els dubtes que havia tingut sobre la capacitat de K desapareixien.

(Ve de albergar dudas, ¿oi?)

4a. K. va demanar al xofer que anés / el portés fins al número 60.

4b. Quan va arribar a la platja de M va baixar conduint fins a l’aparcament.

4c. Va tornar cap a Y.

4d. –Aleshores, per què anava en aquella direcció?

(Tots els exemples de (4) tradueixen el verb drive de l’anglès (o potser l’equivalent en suec). En aquesta llengua normalment es fa servir el verb de moviment que inclou el mitjà o la manera de fer aquest moviment: walk, drive, fly… En català, i diria que en general en les llengües romàniques, això no ho fem: el verb de moviment expressa direcció (anar, venir, tornar, pujar, baixar…), i només si és pertinent i no es dedueix del context, incorporem un element que expressi el mitjà de transport o la manera de moure’s. Vegeu l’exemple 8 d’aquest apunt, on trobareu un fenomen semblant. Ho explico amb més detall aquí.)

5. Però potser encara té el rebut.

6. Els seus pensaments eren indefinits i difusos.

(Un altre cas d’ultracorrecció: evitem l’adjectiu difusos, que expressa el que volem dir aquí, per semblança amb el castellà i el substituïm per una altra forma similar i que creiem que és la correcta.)

7. S’(hi) hauria d’haver quedat per escorcollar la maleta de K.
(Amb pronom o sense, segons el context. Ho explico aquí.)

8. No s’havia qüestionat mai la vida que feia.

9. –Què va fer?

    –El Divendres va anar al banc.

(Aquí no hi ha ultracorrecció, tot i que en els noms dels dies de la setmana de vegades n’hi trobem. Ho explico aquí (cas 4).)

Altres exercicis d’estiu:

una mica d’exercici

una mica més d’exercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

avui ho veig una mica negre

per anar tancant la llibreta de vacances

(Foto: àlbum familiar, fa trenta anys a la Bretanya.)

avui ho veig una mica negre...

[Apunt actualitzat amb l'OIEC: només he hagut de treure l'accent de dona.]

Aquesta vegada canviarem una mica de format. Les formes per esmenar que trobareu aquí sota tenen a veure amb un tema que va sortir fa uns dies en aquest blog, a propòsit dels falsos amics (nota 1): la qualitat de la traducció al català de les novel·les negres escrites originàriament en anglès o en altres llengües germàniques (les sueques les tenim entre les millors i entre les més llegides, últimament).

Quan llegeixo, sigui el que sigui, tinc el costum de marcar amb llapis qualsevol cosa que em cridi l’atenció, ja sigui de contingut ja sigui formal. De manera que vaig acumulant llibres plens d’anotacions que, la majoria, només tenen sentit per a mi.

Total, que aquí sota teniu uns quants fragments extrets de les anotacions que he fet en diverses novel·les negres que he llegit fa poc. A diferència de les entrades anteriors, en què buscava formes que remetien a temes del blog, aquí hi ha una miqueta de tot: a vegades hi remeten i a vegades, no. Hi ha fenòmens que em fan pensar que la versió catalana és el resultat d’una traducció automàtica editada; d’altres, que en lloc de l’original en anglès o suec se n’ha traduït la versió castellana en el cas de l’anglès, o l’anglesa i/o la castellana en el cas del suec. Algunes construccions potser no són ben bé inadequades, però no són la manera normal, habitual, d’expressar la idea corresponent en català (quan passa això hi poso el comentari: “habitualment ho diríem així”).

1. – Hem de començar a buscar el cotxe ara mateix.

Va deixar un paper sobre la taula de B.

–Toyota Corolla –va dir B– Jo me’n faig càrrec.

2. Les activitats previstes per la tarda del divendres.

3. Va obrir la nevera i hi va trobar un litre de llet i una rajola de mantega oberta.

4. Deu ser com perdre la meitat de la teva vida. Ningú no s’ho pot imaginar si no ha passat per alguna situació similar. Jo no ho puc fer.

5. El xofer va parar la taula amb tasses i va posar una cafetera al mig del mantell.

6. Coneixia J. suficientment per saber que continuar fent preguntes no el duria enlloc.

7. –Espero que tinguis raó.

[…]

    –Que m’equivoco mai jo?

8. Vaig sortir. Feia bon dia i vaig decidir caminar de tornada a A.

1. –Hem de començar a buscar el cotxe ara mateix.

Va deixar un paper sobre la taula de B.

–Toyota Corolla –va dir B– Ja me’n faig càrrec jo. (Rematització del subjecte: rematitzacions i focalitzacions)

2. Les activitats previstes per a(l) divendres a la tarda. (Habitualment ho diríem així. L’article hi va o no segons el context: non plus ultra.)

3. Va obrir la nevera i hi va trobar un litre de llet i un paquet de mantega oberta. (¿Traduït de “una pastilla de mantequilla”? Si no, ¿d’on surt, aquesta rajola?)

4. Deu ser com perdre la meitat de la teva vida. Ningú no s’ho pot imaginar si no ha passat per alguna situació similar. Jo no puc. (Suposo que es tracta d’una traducció inadequada de l’auxiliar do de l’anglès; o potser de la construcció equivalent del suec –no ho puc dir: no sé suec.)

5. El xofer va parar la taula amb tasses i va posar una cafetera al mig de les estovalles. (Increïble però cert.)

6. Coneixia prou J. per saber que continuar fent preguntes no el duria enlloc.

7. –Espero que tinguis raó.

[…]

    –Que m’equivoco mai, [coma] jo? (Dislocacions)

8. Vaig sortir. Feia bon dia i vaig decidir tornar caminant a A. (Tema molt interessant, que dona per a molt més: el que l’anglès expressa amb l’infinitiu, walk, el català ho expressa amb el gerundi, caminant, i el que l’anglès expressa amb un adverbi, back, el català ho expressa amb l’infinitiu, tornar. Aquí ho sé del cert, que la versió original és anglesa, i a més l’he poguda consultar. Ho explico amb més detall aquí.)

Altres exercicis d’estiu:

una mica d’exercici

una mica més d’exercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

seguim amb la negra

per anar tancant la llibreta de les vacances

Foto meva, d’Instagram.

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no he hagut de fer cap canvi.]

Continuem amb els exercicis d’estiu. Segurament, aquesta tongada serà l’última amb el format dels últims dies, de moment. El funcionament és el mateix: s’han de resoldre els errors que hi ha en els fragments següents. Tots tenen a veure amb alguna entrada del blog i a sota de la foto hi ha, de color lila, les solucions i, entre parèntesis, de color verd, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.

        1. Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu el son. Respira fons i dorm una estona,
        després ho veuràs tot d’una altra manera.

        2. Si estessis més atent ja ho hauries entès.

        3. Per tallar les tiges es pot fer servir un full d’afaitar ben esmolat.

        4. Espero que al final podeu venir a passar el cap de setmana amb nosaltres.

        5. –Em sembla que l’àvia ja ha arribat…

            –¿L’àvia? Ta sogra ha arribat.

        6. No sé si posar aquest comentari addicional entre parèntesi o entre guions.

       1. Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu la son. Respira fondo i dorm una estona,

       després ho veuràs tot d’una altra manera. (més ultracorreccions)

       2. Si estiguessis més atent ja ho hauries entès. (més ultracorreccions)

       3. Per tallar les tiges es pot fer servir una fulla d’afaitar ben esmolada. (més ultracorreccions)

       4. Espero que al final pugueu venir a passar el cap de setmana amb nosaltres.
       (més ultracorreccions)

       5. –Em sembla que l’àvia ja ha arribat…

          –¿L’àvia? Ta sogra, [coma] ha arribat. (rematitzacions i focalitzacions)

       6. No sé si posar aquest comentari addicional entre parèntesis o entre guions. (non plus ultra)

(Foto, meva: a l’estiu tota cuca viu, també l’espiadimonis)

Altres exercicis d’estiu:

una mica d’exercici

una mica més d’exercici

avui ho veig una mica negre

seguim amb la negra

per anar tancant la llibreta de vacances

una mica més d'exercici

[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no he hagut de fer cap canvi.]

Com que he vist que l’activitat que us vaig proposar la setmana passada ha tingut un cert èxit, aquí en teniu una mica més. El funcionament és el mateix: s’han de resoldre els errors que hi ha en els fragments següents. Tots tenen a veure amb alguna entrada del blog i a sota de la foto hi ha, de color lila, les solucions i, entre parèntesis, de color verd, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.

1. [fe d’errates] On diu enrera ha de dir enrere.

2. [entrevista de premsa] ¿La ràdio? No me’n parlis de la ràdio!

3. [correu electrònic entre companys de feina] Ho trobaràs a la pàgina vint-i-dues.

4. [conversa telefònica amb una empresa de serveis] L’operari podrà anar a casa seva cap a les deu.

5. [en una narració literària] Dissabte al vespre les facultats estan tancades.

1. 1. [fe d’errates] On hi diu enrera hi ha de dir enrere. (¿què hi diu, aquí?)

2. [entrevista de premsa] ¿La ràdio? No me’n parlis, [coma] de la ràdio! (tematitzacions)

3. [correu electrònic entre companys de feina] Ho trobaràs a la pàgina vint-i-dos. (non plus ultra)

4. [conversa telefònica amb una empresa de serveis] L’operari podrà venir a casa seva cap a les deu. (¿anem o venim, Gemma?)

5. [en una narració literària] El dissabte al vespre les facultats estan tancades. (non plus ultra)

          Foto (meva): vespa i fonoll que fan estiu.

Altres exercicis d’estiu:

una mica d’exercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

avui ho veig una mica negre

seguim amb la negra

per anar tancant la llibreta de vacances

.

una mica d'exercici

[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no he hagut de fer cap canvi.]

A l’estiu la calor ens atordeix una mica les neurones, i de tant en tant va bé fer una mica d’exercici per mantenir-les mínimament actives. Si heu anat seguint aquest blog, no us serà difícil resoldre els errors que trobareu en els fragments següents: tots tenen a veure amb alguna de les entrades que hi podeu trobar. A sota de la foto, que fa de frontera per evitar temptacions, hi ha, de color lila i en negreta, les solucions i, entre parèntesis, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.

1.  [correu electrònic d’un estudiant a un professor] Demà no podré anar al teu despatx.

2. [nota de premsa] La delegació sueca ha estat rebuda per la presidenta de l’entitat Joana Roig.

3. [conversa telefònica d’una novel·la]

     –Mare, surto ara de la feina, arribaré cap a les deu.

     –D’acord, t’hi espero!

4. [notícia] Després d’un estira-i-arronsa intens, la Generalitat financiarà les obres.

5. [un escriptor valora un altre escriptor viu premiat fa poc] Sempre va ser un virtuós de la paraula.

1.  [correu electrònic d’un estudiant a un professor] Demà no podré venir al teu despatx. (¿anem o venim, Gemma?)

2. [nota de premsa] La delegació sueca ha estat rebuda per la presidenta de l’entitat, [coma] Joana Roig. (puntuació i entonació)

3. [conversa telefònica d’una novel·la]

     –Mare, surto ara de la feina, arribaré cap a les deu.

     –D’acord, t’espero! (summer’s here to stay)

4. [notícia] Després d’un estira-i-arronsa intens, la Generalitat finançarà les obres. (non plus ultra)

5. [un escriptor valora un altre escriptor viu premiat fa poc] Sempre ha sigut/estat un virtuós de la paraula. (falsos amics (1))

Foto (meva): Eivissa des de Formentera, amb es Vedrà i es Vedranell a l’esquerra.

Altres exercicis d'estiu:

una mica més d'exercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar

seguim amb la negra

avui ho veig una mica negre

per anar tancant la llibreta de les vacances





.

falsos amics (1)

[apunt actualitzat amb la GIEC i els retocs ortogràfics de l'OIEC]

Aquí no toca parlar de res que tingui a veure amb les relacions personals; el títol fa referència a un fenomen ben conegut en el món de la traducció: els casos en què la traducció literal d’una llengua a una altra sembla possible però, en canvi, provoca resultats inadequats en la llengua d’arribada. La cosa dona per a molt, però avui només posarem uns quants exemples de falsos amics relacionats amb els temps verbals, i més concretament, amb l’ús del temps verbal de passat en lloc del temps verbal de perfet.

Els exemples són de dues menes: els que tenen com a llengua de sortida l’anglès o una altra llengua germànica, ves a saber si passada per un traductor automàtic o amb la versió castellana fent d’intermediària (exemples 4-5 de més avall), i els que tenen com a llengua de sortida el castellà (exemples 6-7 de més avall).

El passat i el perfet

Com se sap, la distribució dels temps verbals de passat (vaig venir) i de perfet (he vingut) en català, no coincideix amb la de cap de les llengües del seu entorn geogràfic i cultural, amb l’única excepció, sembla, de l’occità.

A grans trets, en català el perfet el trobem en enunciats que fan referència a esdeveniments del passat de dues menes diferents: (1) els que han tingut lloc en algun moment del dia de l’enunciació o que inclou el dia de l’enunciació (valor hodiern), i (2) els que han tingut lloc en algun moment del passat no delimitat d’una manera precisa en el temps, perquè no se sap o perquè és contextualment irrellevant, i que a vegades encara són rellevants en el present. Un parell d’exemples de cada:

1a. Avui hem sortit de casa a les nou del matí

1b. Aquest any han anat unes quantes vegades a Berlín

2a. La imatge de Sarkozy sortint de comissaria ha fet la volta al món

2b. Han anat unes quantes vegades a Berlín

També a grans trets, el passat té un valor perfectiu (d’acció acabada) i fa referència a algun moment del passat delimitat en el temps i anterior al dia de l’enunciació (valor no hodiern, sinó prehodiern). Exemples:

3a. Ahir vam sortir d’hora de casa

3b. L’any passat van anar a Berlín

3c. La tensió revifa en saber-se que el noi palestí va morir cremat viu [titular periodístic]

Tot i que és molt habitual que la mateixa oració contingui un complement temporal que faci explícita la delimitació temporal (fragments subratllats de 3a i 3b), la delimitació també es pot donar per sabuda i pot venir del context extralingüístic, com passa a (3c).

El passat pel perfet

Tenint en compte la distinció anterior, és fàcil veure en els exemples següents la influència dels temps verbals de la llengua de sortida en la traducció (cada exemple el comento breument a sota).

4. La veu d’en D. va interrompre les seves meditacions.

    —Però, escolta! Quant de temps fa que ets aquí?

    —Bah, una estona. Vaig pensar que podria resultar interessant veure com era això de treballar.

La forma verbal en negreta, en el context de (4), havia de ser he pensat. (El fragment conté un altre problema de traducció, un altre fals amic, que no està relacionat amb els temps verbals però sí amb el temps: normalment les preguntes introduïdes per quant de temps no fan referència al dia de l’enunciació, sinó a períodes força més llargs. Aquí seria més adequat preguntar quanta estona, i a la resposta posar-hi, per exemple, una mica.)

5. —Avui he rebut una visita inesperada.

    —Ah, sí? De qui?

    —De la J.

    […]

    —Què volia?

    En P. escurava amb tant de deler el plat que va semblar que li volgués arrencar el color de la porcellana.

    —Em va demanar de veure fotografies de l’A. amb mi quan érem petites.

El fragment subratllat al començament de (5) deixa clar que hem de tenir un ús hodiern del perfet. La distància entre un i altre temps verbal pot explicar –no pas justificar– l’error.

6. Esclata un cotxe bomba davant del pàrquing d’una seu de Repsol a Madrid

    L’explosió, que es va produir a la matinada, va causar importants danys, però
    no va provocar víctimes

Aquí tenim el titular i l’entradeta d’una notícia que es va publicar el mateix dia, poca estona després, que passés el que s’hi narra. Calia, doncs, un ús hodiern del perfet. L’ús del passat s’explica per la influència de la versió castellana de la notícia, que també en confirma el context temporal: “La explosión, que se produjo esta madrugada, causó importantes daños pero no provocó víctimas”.

7. La plaça de les Glòries sempre va ser cridada a ser un indret important

L’exemple (7), i últim, il·lustra com el temps perfet pot expressar rellevància fins al present: si el que diem té vigència en el moment de l’enunciació, com és el cas de l’exemple, aquest és el temps verbal adequat: “La plaça de les Glòries sempre ha estat cridada a ser un indret important”. L’ús del passat donaria a entendre que el que es diu va deixar de ser vigent en algun moment pretèrit.

Notes

1. Els exemples (4-5) d’aquesta entrada són extrets de novel·les negres traduïdes. La injusta condició de menor que ha de suportar aquest gènere, a vegades també afecta la qualitat de les traduccions, i els temps verbals són un dels aspectes que més se’n ressenten. Només he posat la inicial dels noms de persona que hi surten: la meva idea no és ficar el dit a l’ull de ningú, sinó mostrar aspectes millorables dels textos d’on els he extret, i també evidenciar d’una manera general la poca cura que es posa a vegades en el procés de traducció i edició dels llibres. Pel motiu que sigui, no necessàriament la poca capacitació professional del traductor o de l’assessor lingüístic: pot ser la pressa o la reducció de  costos, per exemple.

2. Per referir-me als dos temps verbals comentats, he fet servir la terminologia més recent: perfet per al que abans se’n deia pretèrit indefinit i passat per al que abans se’n deia pretèrit perfet.

3. Sobre la distinció entre passat i perfet en català podeu llegir els apartats corresponents del capítol de Manuel Pérez Saldanya de la Gramàtica del català contemporani. La GIEC en parla a l'apartat 24.4 (p. 915-917). I sobre la manera de tractar aquesta distinció a classe de català com a L2, hi ha el treball que l’estudiant de Filologia Catalana de la UB –des de fa un any, ja graduat– Jordi Pérez Guarro va fer sobre aquesta qüestió com a treball de grau.

4. Núria Alturo, professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, m’ha ajudat a explicar millor la distinció entre perfet i passat. Ella coneix molt més bé que jo la semàntica i la pragmàtica dels temps verbals i de l’aspecte verbal. Moltes gràcies, Núria!

.

sobre les perspectives laborals de la Filologia Catalana

 L’entrada d’aquest blog “¿té futur –laboral, s’entén–, estudiar Filologia Catalana?” ahir va rebre dos comentaris prou interessants i importants perquè els dediquem una mica d’atenció.

El primer:

Ja fa temps, des d’abans de la crisi, que no és fàcil tenir feina fixa, per compte d’altri, com a assessor lingüístic. I és ben cert que en els últims anys aquesta situació s’ha agreujat. Però diria que també és cert que, com a treballadors autònoms, hi ha molts llicenciats, graduats i postgraduats que, potser menys de la que voldrien i en unes condicions pitjors que anys enrere, van trobant feina en aquest àmbit professional. I el relleu generacional que arribarà als instituts i escoles de secundària, a què es feia referència en aquella entrada del blog, també arribarà en els pròxims anys a l’assessorament lingüístic. Segurament això afavorirà més els que estan estudiant ara i els que començaran els estudis en els pròxims anys. El moment present és dolent per a (quasi) tothom.

El segon:

En aquest comentari es parla d’un assumpte molt greu, que jo no conec d’una manera directa.

Estic totalment d’acord que la passió pel coneixement i per un àmbit determinat ens arriba molt sovint dels bons professors que hem tingut en algun moment de la nostra formació; també de l’educació primària i, potser sobretot, secundària. Si volem anar bé, com a país i com a cultura, no pot ser que a l’ESO i al batxillerat facin classes de llengua i literatura catalanes professors d’altres especialitats que tenen el nivell D de català. El nivell D certifica uns coneixements de llengua –no pas de lingüística, ni tampoc de literatura– que estan molt per sota dels que es necessiten per fer de professor d’aquestes disciplines d’una manera eficient. I encara hi estan més per sota si, a més, com ha de ser, volem transmetre passió pel coneixement. I encara més, anant una mica més enllà, si volem garantir l’avenç en el coneixement científic de la llengua del país i el seu patrimoni literari, i també i la capacitat de divulgació sobre aquesta llengua i sobre aquest patrimoni.

Tots els professionals, de tots els nivells d’ensenyament, hem de defensar que qui té les competències i els coneixements necessaris per fer de professors de llengua i literatura catalanes són els llicenciats i els graduats en llengua i literatura catalanes, és a dir, els llicenciats i els graduats en Filologia Catalana. Cadascú en el seu àmbit, hem de fer tot el que estigui a les nostres mans per millorar les condicions de treball, la nostra formació com a docents, la qualitat de la feina que fem i els resultats que se n’obtenen. I això val per a la Filologia Catalana i per a qualsevol altra àrea de coneixement. És responsabilitat nostra defensar-ho davant l’Administració i davant els polítics, que són els que prenen les decisions, i no ho farà ningú per nosaltres.

.

m’agradaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip

Aquest títol és una mica estrany, des del punt de vista semàntic, ¿oi? Normalment, en un esport col·lectiu no juguem contra el nostre equip, sinó amb el nostre equip i contra algú altre.

És un enunciat que forma part d'una entrevista que van fer a Josep Guardiola a TVC, al Canal 33, quan feia poc que havia deixat de ser jugador del Barça i acabava de fitxar pel Brescia. Tenint en compte la seva trajectòria anterior com a jugador blaugrana i la posterior com a entrenador, aquell no va ser el millor moment de la seva vida esportiva. Però des del punt de vista pragmàtic, l’entrevista és interessant perquè permet veure algunes de les estratègies que fem servir els parlants per expressar la nostra pròpia identitat i els diferents rols que assumim en la nostra vida personal i professional, i com passem de l’un a l’altre.

La vaig enregistrar a casa quan estava constituint el corpus que vaig fer servir en la meva tesi doctoral, “Dixi de persona i marcs participatius en català”, que després va editar Publicacions de l’Abadia de Montserrat amb el títol La dixi de persona en català. Em va ser molt útil quan estudiava de les diferents estratègies que té el català per referir-se a l’enunciador, i posteriorment la vaig analitzar un mica més a fons en un article titulat “«M’agradaria poder venir a l'estadi a jugar contra el meu equip»: dixi de persona, footing i identitat, una entrevista a Pep Guardiola”, que ara s’acaba de publicar a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana 23.

Resum

Aquest article té dos objectius bàsics. En primer lloc, mostrar la capacitat analítica d’un estudi de cas a l’hora d’estudiar l’expressió de la identitat i dels rols assumits pels participants en la comunicació, posant-la en relació amb els marcs participatius d’Erving Goffman (1981), d’una banda, i amb la dixi de persona i les seves manifestacions gramaticals (Levinson 1983; Nogué 2008), de l’altra. I en segon lloc, mostrar com l’estructura gramatical pot proporcionar indicadors lingüístics que donen informació sobre la identitat i els rols assumits, posant l’èmfasi en una circumstància concreta: la manera com es reflecteix lingüísticament la col·lisió entre dos o més rols.

Paraules clau: dixi de persona, identitat, rol participatiu, marc participatiu.


“I’d love to come to the stadium to play against my team”: person deixis, footing and identity, an interview with Josep Guardiola

This article has two main purposes. In the first place, to show how a case study can provide interesting information about the expression of identity and of the different roles assumed by the communication participants. On the one hand, this information is related to the participation frameworks proposed by Erving Goffman (1981); on the other hand, to person deixis and its grammatical manifestations (Levinson 1983; Nogué 2008). And in  the second place, to show how grammatical structure can provide linguistic cues about identity and roles, putting the emphasis on a specific circumstance: the linguistic signs of the collision between two or more of these roles.

Key words: person deixis, identity, participation role, participation framework.



Als annexos de la tesi hi ha transcrita una bona part de l’entrevista (la part que va formar part del corpus bàsic). I aquí teniu el vídeo, si la voleu veure sencera.