Apunt dedicat a la Marta Rojals i al Genís Poch
Sobre
la negació
Els quantificadors negatius (ningú, mai, enlloc, gens, cap, res) acostumen a
aparèixer darrere del verb i precedits de l’adverbi no. La raó és que aporten informació nova, no compartida per
l’emissor i el receptor, i aquesta mena d’informació apareix a la banda dreta
de l’oració (abans de la que pugui aparèixer després d’una coma, si n’hi ha).
Així es pot veure als exemples de (1-5).
(1) La Júlia no ve mai a casa
(2) Els veïns del primer pis no
han anat enlloc de vacances
(3) La directora no estava gens contenta del resultat dels assajos
(4) No s’hi va presentar cap dels
teus amics, a l’examen
(5) No m’ha dit res ningú, d’això
Quan els quantificadors negatius van
davant del verb, l’adverbi no es pot
mantenir o es pot elidir. La GIEC considera que mantenir-lo és la solució més
habitual en els registres formals, però les considera acceptables totes dues en
aquests mateixos registres.
(6) Ningú no podrà afirmar el contrari
/ Ningú podrà afirmar el contrari
(7) Cap dels teus amics no es va presentar a l’examen / Cap dels teus amics es va presentar a l’examen
(8) Res del que pugueu dir no ens farà canviar d’opinió / Res del que pugueu dir ens farà canviar d’opinió
És poc habitual anteposar els
quantificadors gens o mai (i segurament també enlloc), precisament perquè molt sovint
aporten informació nova. Les oracions de (9-12), doncs, són més habituals que
les de (13-16), com és fàcil de comprovar.
(9) El Pau no ve mai a la piscina
(10) No m’hauria imaginat mai
que em passaria una cosa així
(11) L’Anna no menja gens de pa
(12) Una llei com aquesta no s’ha aprovat enlloc
(13) Mai (no) ve el Pau a la
piscina
(14) Mai (no) m’hauria
imaginat que em passaria una cosa així
(15) Gens de pa (no) menja
l’Anna
(16) Enlloc (no) s’ha aprovat
una llei com aquesta
A les oracions que contenen la
preposició sense o la conjunció ni, l’adverbi no s’elideix sempre, perquè sense
i ni ja donen un valor negatiu a
l’oració. Això, independentment de la posició que ocupin els quantificadors
negatius, abans o darrere del verb, com es pot veure comparant les oracions de
(17-18) amb les de (19-20).
(17) Fes-ho sense que se
n’assabenti ningú
(18) Ni ella ho sabia ni la va
avisar ningú
(19) Fes-ho sense que ningú se
n’assabenti
(20) Ni ella ho sabia ni ningú la
va avisar
Potser et preguntes…
• ¿Mai no… no és sempre millor que no…
mai?
Abans de la publicació de la GIEC, la
preferència per la versió amb no de
les oracions que porten el quantificador negatiu davant del verb (primera
versió dels exemples 6-8), va portar a un ús probablement excessiu d’aquestes
construccions, en detriment de les construccions que porten el quantificador
negatiu darrere del verb i l’adverbi no
al davant (1-5 i 9-12). Ara la GIEC deixa clar que, sobretot en el cas de mai i gens (i segurament també enlloc),
l’aparició davant del verb (13-16) és sovint més forçada, o menys natural, que
la posició darrere del verb (9-12). De la primera versió dels exemples 6-8, se
n’ha dit doble negació, però de fet
l’estructura dels exemples (9-12) també en conté dues, de negacions.
• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?
A l’epígraf § 35.4.1.2
(p. 1304-1306).
