22 de juny 2020

seminari en línia sobre la referència als participants en el debat parlamentari

¿Com es refereixen a ells mateixos i als altres diputats, els participants en un debat parlamentari? ¿Ho fan igual ara que el 1980, tot just represa l'activitat parlamentària, o que el 1933, durant la Segona República?

Divendres que ve, 26 de juny, en parlarem en un dels seminaris en línia organitzats pel CUSC-UB. És gratuït però cal inscriure-s'hi aquí.

Espero que us interessi!


Presentació

En aquest seminari presentaré sumàriament els primers resultats d’una recerca en curs duta a terme conjuntament amb el professor Lluís Payrató que té com a objectiu estudiar l’evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el període 1932-38 (durant la Segona República) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L’anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l’evolució de l’ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981) a l’anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten fer una caracterització més acurada d'aquesta qüestió que si només s’haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els tractaments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu.


10 de maig 2020

No ens rendirem mai: un detall de la negació en català

Apunt dedicat a la Marta Rojals i al Genís Poch




Esperonada per uns comentaris que ha suscitat a Twitter la portada d'avui de La Vanguardia, reprodueixo aquí el capítol 47 del meu llibre La nova normativa a la butxaca (l'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana): principals novetats (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).





 Sobre la negació

Els quantificadors negatius (ningú, mai, enlloc, gens, cap, res) acostumen a aparèixer darrere del verb i precedits de l’adverbi no. La raó és que aporten informació nova, no compartida per l’emissor i el receptor, i aquesta mena d’informació apareix a la banda dreta de l’oració (abans de la que pugui aparèixer després d’una coma, si n’hi ha). Així es pot veure als exemples de (1-5).

(1) La Júlia no ve mai a casa
(2) Els veïns del primer pis no han anat enlloc de vacances
(3) La directora no estava gens contenta del resultat dels assajos
(4) No s’hi va presentar cap dels teus amics, a l’examen
(5) No m’ha dit res ningú, d’això

Quan els quantificadors negatius van davant del verb, l’adverbi no es pot mantenir o es pot elidir. La GIEC considera que mantenir-lo és la solució més habitual en els registres formals, però les considera acceptables totes dues en aquests mateixos registres.

(6) Ningú no podrà afirmar el contrari / Ningú podrà afirmar el contrari
(7) Cap dels teus amics no es va presentar a l’examen / Cap dels teus amics es va presentar a l’examen
(8) Res del que pugueu dir no ens farà canviar d’opinió / Res del que pugueu dir  ens farà canviar d’opinió

És poc habitual anteposar els quantificadors gens o mai (i segurament també enlloc), precisament perquè molt sovint aporten informació nova. Les oracions de (9-12), doncs, són més habituals que les de (13-16), com és fàcil de comprovar.

(9) El Pau no ve mai a la piscina
(10) No m’hauria imaginat mai que em passaria una cosa així
(11) L’Anna no menja gens de pa
(12) Una llei com aquesta no s’ha aprovat enlloc

(13) Mai (no) ve el Pau a la piscina
(14) Mai (no) m’hauria imaginat que em passaria una cosa així
(15) Gens de pa (no) menja l’Anna
(16) Enlloc (no) s’ha aprovat una llei com aquesta

A les oracions que contenen la preposició sense o la conjunció ni, l’adverbi no s’elideix sempre, perquè sense i ni ja donen un valor negatiu a l’oració. Això, independentment de la posició que ocupin els quantificadors negatius, abans o darrere del verb, com es pot veure comparant les oracions de (17-18) amb les de (19-20).

(17) Fes-ho sense que se n’assabenti ningú
(18) Ni ella ho sabia ni la va avisar ningú

(19) Fes-ho sense que ningú se n’assabenti
(20) Ni ella ho sabia ni ningú la va avisar




Potser et preguntes…

• ¿Mai no… no és sempre millor que no… mai?
Abans de la publicació de la GIEC, la preferència per la versió amb no de les oracions que porten el quantificador negatiu davant del verb (primera versió dels exemples 6-8), va portar a un ús probablement excessiu d’aquestes construccions, en detriment de les construccions que porten el quantificador negatiu darrere del verb i l’adverbi no al davant (1-5 i 9-12). Ara la GIEC deixa clar que, sobretot en el cas de mai i gens (i segurament també enlloc), l’aparició davant del verb (13-16) és sovint més forçada, o menys natural, que la posició darrere del verb (9-12). De la primera versió dels exemples 6-8, se n’ha dit doble negació, però de fet l’estructura dels exemples (9-12) també en conté dues, de negacions.

• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?
A l’epígraf §  35.4.1.2 (p. 1304-1306).






12 de març 2020

Parlant de Pompeu Fabra a 'El llenguado'



En el programa El llenguado d'ahir es va parlar, entre altres temes, de la història del català, i a mi em va tocar parlar de Pompeu Fabra.

En aquest enllaç hi trobareu l'enllaç al programa, a TV3 a la carta.




I en aquest altre, el text escrit que em van encomanar per explicar, d'una manera divulgativa, qui era Pompeu Fabra i per què va ser tan important per a la nostra llengua.


Diverses imatges de Pompeu Fabra recollides per la seva última alumna, Ofèlia Torres (CCMA)


11 de març 2020

28è Seminari sobre Traducció a Catalunya (AELC)

Dissabte passat es va fer el 28è Seminari sobre Traducció a Catalunya, que organitza cada any l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el primer dissabte de març.

Aquest any el tema del seminari era la correcció de traduccions ("Corregeix-me (si m'equivoco!)". Les tres activitats (conferència, entrevista i taula rodona) van ser molt interessants, i es poden recuperar en vídeo en aquest enllaç.


PROGRAMA

10.00 h — «Guardians i traficants (de paraules)». Conferència de Raül Garrigasait. Presenta Laura Baena

11.00 h — Entrevista de Miquel Cabal a Marta Marfany i Tina Vallès

12.00 h —Cafè

12.30 h — «Si li toco això, li farà mal?». Amb Odile Arqué, Josefina Caball, Gonçal López-Pampló i Anna Soler Horta. Modera Jordi Martín Lloret


Si teniu Twitter, aquí podreu trobar la primera piulada d'un breu fil en què vaig resumir les aportacions que em van semblar més interessants del seminari.

#traduccióAELC




.