9 de gen. 2014

¿anem o venim, Gemma?

La distribució dels verbs anar i venir en català (tret del valencià) és similar a la de l’italià, el francès, l’anglès, l’alemany i el neerlandès, entre moltes altres llengües (però no a la del castellà): tenim venir quan volem expressar desplaçament cap a l’enunciador o l’enunciatari, o cap a tots dos alhora; i anar quan volem expressar desplaçament cap a un indret que no coincideix amb la situació física ni de l’enunciador ni de l’enunciatari.
Exemples de desplaçament cap a l’enunciador (amb el verb venir):

  • Quan som a la feina diem a una companya: “Ahir van venir uns amics a sopar a casa”.
  • Siguem on siguem, diem a un fill nostre: “Aquest any l’àvia vindrà amb nosaltres de vacances”.
  • Siguem on siguem, si vivim a Barcelona diem: “Cada vegada venen més turistes, a Barcelona”.

Exemples de desplaçament cap a l’enunciatari (amb el verb venir):

  • Quan truquen a la porta o ens criden, diem: “Ja vinc!”.
  • Quan un estudiant pregunta a un professor, tant si són al despatx o en una altra banda com si pregunta per correu electrònic, diu: “¿Quan podria venir al teu despatx per preguntar-te uns dubtes?”.
  • Quan uns amics decideixen anar al cine i ens hi apuntem, diem: “Vinc amb vosaltres!”.

Exemples de desplaçament cap a altres persones o indrets (amb el verb anar):

  • Si parlem amb algú que no és al Priorat, diem: “Diumenge aniré al Priorat”.
  • Quan truquen a la porta i volem que sigui algú altre qui obri, diem: “Ves-hi tu, sisplau!”.
  • Quan uns amics decideixen anar al cine i no ens hi apuntem, diem: “No vinc amb vosaltres, hi aniré amb els fills”.

Fixeu-vos que dels exemples anteriors se’n dedueix que amb el verb venir expressem desplaçament cap al lloc on és l’enunciador o l’enunciatari:

1. En el moment que parla l'enunciador  (present).
2. En el moment de què parla l'enunciador  (passat o futur).
3. Habitualment (on viu, on treballa…).

Tenint en compte tot això, us faig una pregunta: ¿quantes interpretacions diferents té l’oració següent? (La resposta, a sota de la foto: penseu-hi abans de mirar-la!)


La Joana vindrà a la universitat la setmana que ve.
IMG_20130719_121508 (335x640)

Resposta9 interpretacions. ¿Les heu vist totes? Aquí les teniu:

1. L’enunciador és a la universitat en el moment que parla.
2. L’enunciatari és a la universitat en el moment que l’enunciador parla.
3. L’enunciador i l’enunciatari són a la universitat en el moment que l’enunciador parla.
4. L’enunciador serà a la universitat "la setmana que ve".
5. L’enunciatari serà a la universitat "la setmana que ve".
6. L’enunciador i l’enunciatari seran a la universitat "la setmana que ve".
7. L’enunciador és habitualment a la universitat (hi treballa, hi va sovint a estudiar…).
8. L’enunciatari és habitualment a la universitat (hi treballa, hi va sovint a estudiar…).
9. L’enunciador i l’enunciatari són habitualment a la universitat (hi treballen, hi van sovint a estudiar…).

I per acabar, la breu lliçó d’etimologia que el professor José Enrique Gargallo va dedicar no fa gaire als verbs anar i venir en castellà i en altres llengües romàniques, entre altres el català:

Notes
1. El valencià en aquest punt segueix el mateix sistema que el castellà.

2. El títol d’aquest apunt està inspirat en el del primer estudi que es va fer sobre la distribució dels verbs anar i venir en català: “Anem o venim?”, de Gemma Rigau, publicat a la revista Els Marges 8 (1976). I també vol ser una dedicatòria.

3. L’exemple de la universitat està inspirat en un que podeu trobar en el capítol “Deixis” del llibre de Yan Huang Pragmatics (Oxford: Oxford University Press, 2007).

4. La distribució diferent dels verbs anar i venir en català i castellà provoca casos d'interferència en els dos sentits, cosa que s'hauria de tenir en compte a classe de llengua, tant de català com de castellà, tant d'infants i adolescents com d'adults. I de tant en tant, també provoca algun malentès comunicatiu; en trobareu un exemple al final de l'apartat 4.2.1 del llibre Las cosas del decir, d'Helena Calsamiglia i Amparo Tusón (Barcelona: Ariel, 1999).
5. Sobre l'ús dels pronoms febles en aquests i altres verbs amb complements regits locatius, vegeu aquest altre apunt.
.