7 de gen. 2017

'Per' i 'per a' davant d’infinitiu a la GIEC



Segurament aquest és un dels aspectes de la sintaxi que més curiositat poden haver despertat amb la publicació de la GIEC. ¿Com ha quedat establerta, la distribució d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu final, després d’una època, prou llarga, en què la norma de Fabra ha coexistit amb la proposta Coromines-Solà?

La GIEC ha optat per un criteri polimòrfic: dona tres sistemes diferents perquè els usuaris optin pel que els sembli millor o s’adapti més bé a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen part o al text que estan escrivint.



1. Criteri (que podem anomenar) tradicional

A grans trets correspon a la norma de Pompeu Fabra, però explicada d’una manera diferent i, al meu entendre, més senzilla. Aquest és el criteri que s’aplica en el text de la GIEC.

a)    Preposició per davant d’una subordinada d’infinitiu final que “apareix en un context agentiu” (és a dir, en què l’oració principal o el sintagma nominal de què depèn l’infinitiu expressa una acció). Aquesta subordinada “expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa”.

(1) Hi han acudit molts curiosos per saber què passava
(2) La telefonada del pare per ajudar-lo a traslladar els mobles…

b)    Preposició per a “quan la construcció final no depèn d’un predicat d’acció”, sinó de predicats amb verbs estatius (3) o de noms que no són d’acció (4) o d’adjectius (5).

(3) Fan falta voluntaris per a distribuir les cartes
(4) No trobo les eines per a reparar la porta
(5) És una proposta necessària per a aconseguir el que volem

c)     Preposició per a quan el verb de la principal és d’acció si l’oració és “passiva o impersonal”.

(6) Els reglaments s’aproven per a complir-los (en canvi, “els diputats han aprovat el reglament per complir-lo”, d’acord amb (a))

d)    Preposició per a si la subordinada d’infinitiu expressa “l’ús o la destinació que es dona a una cosa”.

(7) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per a resoldre el problema

e)    Preposició per a si el subjecte implícit de l’infinitiu no coincideix amb el de l’oració principal.

(8) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar el llum


Els altres dos criteris es formulen així:

“Al costat d’aquesta distinció […] és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu [final], d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions, o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que sols usen aquesta preposició.”


Per tant:


2. Criteri dels parlars que distingeixen per i per a

Sempre per a davant d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri quedarien així:

(1’) Hi han acudit molts curiosos per a saber què passava
(2’) La telefonada del pare per a ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’) Fan falta voluntaris per a distribuir les cartes
(4’) No trobo les eines per a reparar la porta
(5’) És una proposta necessària per a aconseguir el que volem
(6’) Els reglaments s’aproven per a complir-los
(7’) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos
       disponibles per a resoldre el problema
(8’) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar el llum


3. Criteri dels parlars que no distingeixen per i per a

Sempre per davant d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri quedarien així:

(1’’) Hi han acudit molts curiosos per saber què passava
(2’’) La telefonada del pare per ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’’) Fan falta voluntaris per distribuir les cartes
(4’’) No trobo les eines per reparar la porta
(5’’) És una proposta necessària per aconseguir el que volem
(6’’) Els reglaments s’aproven per complir-los
(7’’) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per resoldre el problema
(8’’) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per tancar el llum

Aquest criteri conserva el de la proposta Coromines-Solà en relació amb els infinitius.




Notes

1. Parlars que fan la distinció: “valencià, tortosí i la Franja”. Parlars que no fan la distinció: la resta; és a dir, “els orientals i part del nord-occidental”.

2. La GIEC opta sovint per formulacions no prescriptives, com ara “s’ha tendit a donar preferència a…”, “hi ha la tradició d’usar…”, etc. Crec que cal interpretar-les, no pas com a eufemismes que substitueixen un “cal utilitzar…” o similar, sinó com l’expressió de la intenció de l’IEC de presentar el que es considera adequat per a la llengua estàndard en forma de proposta. Aquest plantejament deixa oberta la porta d’una manera més senzilla a revisions posteriors si els criteris proposats no tenen el suport de l’ús o si plantegen alguna mena de problema. Potser no hi estem gaire acostumats, però ja ens hi anirem acostumant. A la curta o a la llarga, serà bo per flexibilitzar mentalitats, que ens fa molta falta.

3. Potser hi haurà qui se sorprendrà quan vegi tres solucions alternatives per a una sola forma (infinitiu final). Crec que al darrere hi ha la necessitat d’arribar a un consens per preservar el llegat de Pompeu Fabra (criteri tradicional) i alhora recollir les opcions que poden acostar-se més a la parla dels diferents territoris (els altres dos); sempre partint de la idea que la llengua formal (sobretot l’escrita; això ho dic jo) demana un cert grau de distinció entre aquestes dues preposicions.

4. El verb fer servir de l’exemple (7) l’he afegit jo. Crec que s’adiu semànticament amb els altres i és un “clàssic” de la norma de Fabra.

5. L’exemple (8) és meu. El de la GIEC (“El general va enviar missatgers per a demanar ajuda al rei”) el trobo ambigu: el general també pot ser el subjecte de l’infinitiu, no solament els missatgers. I no veig que la preposició, almenys per als parlants que no fem la distinció, afavoreixi més una interpretació que l’altra.

6. Els exemples (1’) i (2’) segurament també admeten per, perquè el context és agentiu, i en els parlars que fan la distinció entre les dues preposicions en aquest cas a vegades també podem trobar per; aquesta distinció, subtil per a qui no la té com a pròpia, tal com es formula el criteri queda com a optativa.

7. L’epígraf de la GIEC on trobareu el que he explicat aquí és el § 29.3.3 (p. 1124-1126).

8. Sobre per tal de i altres locucions afins, vegeu aquest apunt. Alguns dels conceptes que hem vist aquí també us seran útils.



.