31 d’ag. 2014

per anar tancant la llibreta de vacances


Amb els exercicis d’avui donarem per acabades les vacances (aix...). Com les altres vegades, els fenòmens que hi trobareu vénen de lectures meves, però aquest cop n’hi ha pocs que siguin específics de textos traduïts. Les solucions, a sota de la foto. I bona tornada a la feina a tots els que amb l’arribada del setembre us hi torneu a posar!



1. M’he quedat a l’habitació per lliurar-me de la seva cara de pomes agres.

2. Va, home, ara no et facis l’orni.

3a. Observa les safates i és incapaç de desenganxar-hi la vista.
3b.  M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència. […] M’hi allunyo abans no m’empipi.
3c. Tots els testimonis coincideixen que la maltractava, de manera que s’hi va venjar.

4. L’A m’atura, agafant-me de la mà.

5. La meitat dels diners que D es va estalviar comprant la botiga, els els va donar a ella.

6a. Fins ara no li hem cedit la iniciativa, cedim-li ara.
6b. –¿Quan va sortir de S?
     –No li sabria dir del cert.
6c. –També el puc convidar a prendre cafè a A.
     Em limito a un “li agraeixo” sense entusiasme.
6d. Li escric el número en una targeta i li deixo al costat, sobre la taula.
6e. L’argument va convèncer l’A, que va decidir acompanyar-m’hi [al sopar] sense gaires alegries. No li retrec.
6f. En D no va poder pagar l’impost i li van portat tot a subhasta.

7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases, d’això, també en té la culpa el seu poc seny.

8. Sembla que sense voler hem desenvolupat una pauta de comportament: quan ell fa els interrogatoris, és el primer que va cap a la sortida, quan els faig jo, es posa darrere meu.

9a. M’assec alleugerit.
9b. El descobriment, en lloc de ser motiu d’alleugeriment i d’alegria, em provoca un altre dilema.
9c. Quan en vaig tenir la certesa, vaig respirar alleugerit.








1. M’he quedat a l’habitació per estalviar-me (o deslliurar-me de, segurament massa literal) la seva cara de pomes agres.

2. Va, home, ara no et facis l’orni.
(Com fer el desentès, fer el pinxo i altres.)

3a. Observa les safates i és incapaç de desenganxar-ne la vista.
3b.  M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència. […] Me n’allunyo abans no m’empipi.
3c. Tots els testimonis coincideixen que la maltractava, de manera que se’n va venjar.

4. L’A m’atura [sense coma] agafant-me de la mà.
(Amb coma, la subordinada adverbial queda fora del SV; aquí té un valor modal, i n’ha de formar part.)

5. La meitat dels diners que D es va estalviar comprant la botiga, els hi va donar a ella.
(Cas d’ultracorrecció de la combinació els hi, que aquí és bona. La coma de darrere del subjecte, com que és llarg i complex –conté una subordinada–, és adequada.)

6a. Fins ara no li hem cedit la iniciativa, cedim-l’hi (o la-hi o li-la) ara.
6b. –¿Quan va sortir de S?
     –No l’hi (o li ho) sabria dir del cert.
6c. –També el puc convidar a prendre cafè a A.
     Em limito a un “l’hi (o li ho) agraeixo” sense entusiasme.
6d. Li escric el número en una targeta i l’hi (o li’l) deixo al costat, sobre la taula.
6e. L’argument va convèncer l’A, que va decidir acompanyar-m’hi [al sopar] sense gaires alegries. No l’hi (o li ho) retrec.
6f. En D no va poder pagar l’impost i l’hi (o li ho) van portat tot a subhasta.
(Per a molts parlants, fins i tot per a parlants altament competents, quan la pronúncia és [li] aquesta grafia no és automàtica. Hi ha un truc, aprofitant el coneixement que tenim del castellà: traduint, se lo i se la corresponen a dos pronoms. De tota manera, són casos que fan que em pregunti sovint què n’hem de fer.)

7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases, d’això [sense coma] també en té la culpa el seu poc seny.
(La tematització a l’esquerra no demana coma; la de l’exemple, a més, és molt simple des del punt de vista estructural; i immediatament abans ja hi ha una coma que és jeràrquicament superior, perquè separa la subordinada de la principal. La segona, en lloc de facilitar la lectura, la dificulta.)

8. Sembla que sense voler hem desenvolupat una pauta de comportament: quan fa ell els interrogatoris, és el primer que va cap a la sortida; [o punt] quan els faig jo, es posa darrere meu.
(Contrast entre dos elements remàtics que fan de subjecte; cal, doncs, rematitzar-los tots dos. La coma que he substituït és insuficient per separar les dues estructures oracionals juxtaposades, que a més contenen puntuació interna.)

9a. M’assec alleujat.
9b. El descobriment, en lloc de ser motiu d’alleujament i d’alegria, em provoca un altre dilema.
9c. Quan en vaig tenir la certesa, vaig respirar alleujat.
(Estrictament, segons els diccionaris, alleugerit i alleugeriment aquí no són incorrectes; però passa que, en els últims quatre o cinc llibres traduïts que he llegit, hi he trobat sempre aquestes formes i mai, l’alternativa que els diccionaris donen com a específica per als “sofriments físics o morals”. L’última oració també admet un altre adjectiu, com ara tranquil.)




Foto (meva): el cap Norfeu, al cap de Creus. 


Altres exercicis destiu:

una mica dexercici

una mica més dexercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar 

avui ho veig una mica negre 

seguim amb la negra



.

18 d’ag. 2014

seguim amb la negra...

Com a l’apunt anterior, les formes per esmenar que trobareu aquí sota tenen a veure amb un tema que va sortir fa uns dies en aquest blog, a propòsit dels falsos amics (nota 1): la qualitat de la traducció al català d'algunes novel·les negres escrites originàriament en anglès o en altres llengües germàniques.

Aquí sota teniu uns quants fragments més extrets de les anotacions que he fet en diverses novel·les policíaques que he llegit fa poc. A diferència d’altres entrades (vegeu les remissions de més avall), en què buscava formes que tenien a veure amb temes del blog, aquí hi ha una miqueta de tot: a vegades hi tenen a veure i a vegades, no. Hi ha fenòmens que em fan pensar que la versió catalana és el resultat d’una traducció automàtica editada; d’altres, que en lloc de l’original en anglès o suec se n’ha traduït la versió castellana en el cas de l’anglès, o l’anglesa i/o la castellana en el cas del suec.


1. Aquell desordre havia calat fons dins seu.


2. Probablement tinguis raó.


3. Això no solament suposava un problema menys, sinó que també volia dir que els dubtes que havia albergat sobre la capacitat de K desapareixien.


4a. K va demanar al xofer que conduís fins al número 60.
4b. Quan va arribar a la platja de M va baixar conduint fins a l’aparcament.
4c. Va conduir de tornada cap a Y.
4d. –Aleshores, per què conduïa en aquella direcció?


5. Però potser encara tingui el rebut.


6. Els seus pensaments eren indefinits i difosos.


7. S’hauria d’haver quedat per registrar la maleta de K.


8. No s’havia qüestionat mai la vida que duia.


9. –Què va fer?
    –El divendres va anar al banc.





1. Aquell desordre havia calat fondo dins seu.
(Ultracorrecció que trobareu explicada aquí (cas 2).)

2. Probablement tens raó.

3. Això no solament suposava un problema menys, sinó que també volia dir que els dubtes que havia tingut sobre la capacitat de K desapareixien.
(Ve de albergar dudas, ¿oi?)

4a. K. va demanar al xofer que anés / el portés fins al número 60.
4b. Quan va arribar a la platja de M va baixar conduint fins a l’aparcament.
4c. Va tornar cap a Y.
4d. –Aleshores, per què anava en aquella direcció?
(Tots els exemples de (4) tradueixen el verb drive de l’anglès (o potser l’equivalent en suec). En aquesta llengua normalment es fa servir el verb de moviment que inclou el mitjà o la manera de fer aquest moviment: walk, drive, fly… En català, i diria que en general en les llengües romàniques, això no ho fem: el verb de moviment expressa direcció (anar, venir, tornar, pujar, baixar…), i només si és pertinent i no es dedueix del context, incorporem un element que expressi el mitjà de transport o la manera de moure’s. Vegeu l’exemple 8 d’aquesta entrada, on trobareu un fenomen semblant.)

5. Però potser encara el rebut.

6. Els seus pensaments eren indefinits i difusos.
(Un altre cas d’ultracorrecció: evitem l’adjectiu difusos, que expressa el que volem dir aquí, per semblança amb el castellà i el substituïm per una altra forma similar i que creiem que és la correcta.)

7. S’(hi) hauria d’haver quedat per escorcollar la maleta de K.
(Amb pronom o sense, segons el context. Ho explico aquí.)

8. No s’havia qüestionat mai la vida que feia.

9. –Què va fer?
    –El Divendres va anar al banc.
(Aquí no hi ha ultracorrecció, tot i que en els noms dels dies de la setmana de vegades n’hi trobem. Ho explico aquí (cas 4).)








(Foto: àlbum familiar.)

6 d’ag. 2014

avui ho veig una mica negre...

Aquesta vegada canviarem una mica de format. Les formes per esmenar que trobareu aquí sota tenen a veure amb un tema que va sortir fa uns dies en aquest blog, a propòsit dels falsos amics (nota 1): la qualitat de la traducció al català de les novel·les negres escrites originàriament en anglès o en altres llengües germàniques (les sueques les tenim entre les millors i entre les més llegides, últimament).

Quan llegeixo, sigui el que sigui, tinc el costum de marcar amb llapis qualsevol cosa que em cridi l’atenció, ja sigui de contingut ja sigui formal. De manera que vaig acumulant llibres plens d’anotacions que, la majoria, només tenen sentit per a mi.

Total, que aquí sota teniu uns quants fragments extrets de les anotacions que he fet en diverses novel·les negres que he llegit fa poc. A diferència de les entrades anteriors, en què buscava formes que remetien a temes del blog, aquí hi ha una miqueta de tot: a vegades hi remeten i a vegades, no. Hi ha fenòmens que em fan pensar que la versió catalana és el resultat d’una traducció automàtica editada; d’altres, que en lloc de l’original en anglès o suec se n’ha traduït la versió castellana en el cas de l’anglès, o l’anglesa i/o la castellana en el cas del suec. Algunes construccions potser no són ben bé incorrectes, però no són la manera normal, habitual, d’expressar la idea corresponent en català (quan passa això hi poso el comentari: “habitualment ho diríem així”).


1. – Hem de començar a buscar el cotxe ara mateix.
Va deixar un paper sobre la taula de B.
–Toyota Corolla –va dir B– Jo me’n faig càrrec.


2. Les activitats previstes per la tarda del divendres.


3. Va obrir la nevera i hi va trobar un litre de llet i una rajola de mantega oberta.


4. Deu ser com perdre la meitat de la teva vida. Ningú no s’ho pot imaginar si no ha passat per alguna situació similar. Jo no ho puc fer.


5. El xofer va parar la taula amb tasses i va posar una cafetera al mig del mantell.


6. Coneixia J. suficientment per saber que continuar fent preguntes no el duria enlloc.


7. –Espero que tinguis raó.
[…]
    –Que m’equivoco mai jo?


8. Vaig sortir. Feia bon dia i vaig decidir caminar de tornada a A.








1. –Hem de començar a buscar el cotxe ara mateix.
Va deixar un paper sobre la taula de B.
–Toyota Corolla –va dir B– Ja me’n faig càrrec jo. (Rematització del subjecte: rematitzacions i focalitzacions)



2. Les activitats previstes per a(l) divendres a la tarda. (Habitualment ho diríem així. L’article hi va o no segons el context: non plus ultra.)



3. Va obrir la nevera i hi va trobar un litre de llet i un paquet de mantega oberta. (¿Traduït de “una pastilla de mantequilla”? Si no, ¿d’on surt, aquesta rajola?)



4. Deu ser com perdre la meitat de la teva vida. Ningú no s’ho pot imaginar si no ha passat per alguna situació similar. Jo no puc. (Suposo que es tracta d’una traducció inadequada de l’auxiliar do de l’anglès; o potser de la construcció equivalent del suec –no ho puc dir: no sé suec.)



5. El xofer va parar la taula amb tasses i va posar una cafetera al mig de les estovalles. (Increïble però cert.)


6. Coneixia prou J. per saber que continuar fent preguntes no el duria enlloc.


7. –Espero que tinguis raó.
[…]
    –Que m’equivoco mai, [coma] jo? (Tematitzacions)


8. Vaig sortir. Feia bon dia i vaig decidir tornar caminant a A. (Tema molt interessant, que dóna per a molt més: el que l’anglès expressa amb l’infinitiu, walk, el català ho expressa amb el gerundi, caminant, i el que l’anglès expressa amb un adverbi, back, el català ho expressa amb l’infinitiu, tornar. Aquí ho sé del cert, que la versió original és anglesa, i a més l’he poguda consultar.)





Foto meva, dInstagram.