31 d’ag. 2014

per anar tancant la llibreta de vacances


Amb els exercicis d’avui donarem per acabades les vacances (aix...). Com les altres vegades, els fenòmens que hi trobareu vénen de lectures meves, però aquest cop n’hi ha pocs que siguin específics de textos traduïts. Les solucions, a sota de la foto. I bona tornada a la feina a tots els que amb l’arribada del setembre us hi torneu a posar!



1. M’he quedat a l’habitació per lliurar-me de la seva cara de pomes agres.

2. Va, home, ara no et facis l’orni.

3a. Observa les safates i és incapaç de desenganxar-hi la vista.
3b.  M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència. […] M’hi allunyo abans no m’empipi.
3c. Tots els testimonis coincideixen que la maltractava, de manera que s’hi va venjar.

4. L’A m’atura, agafant-me de la mà.

5. La meitat dels diners que D es va estalviar comprant la botiga, els els va donar a ella.

6a. Fins ara no li hem cedit la iniciativa, cedim-li ara.
6b. –¿Quan va sortir de S?
     –No li sabria dir del cert.
6c. –També el puc convidar a prendre cafè a A.
     Em limito a un “li agraeixo” sense entusiasme.
6d. Li escric el número en una targeta i li deixo al costat, sobre la taula.
6e. L’argument va convèncer l’A, que va decidir acompanyar-m’hi [al sopar] sense gaires alegries. No li retrec.
6f. En D no va poder pagar l’impost i li van portat tot a subhasta.

7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases, d’això, també en té la culpa el seu poc seny.

8. Sembla que sense voler hem desenvolupat una pauta de comportament: quan ell fa els interrogatoris, és el primer que va cap a la sortida, quan els faig jo, es posa darrere meu.

9a. M’assec alleugerit.
9b. El descobriment, en lloc de ser motiu d’alleugeriment i d’alegria, em provoca un altre dilema.
9c. Quan en vaig tenir la certesa, vaig respirar alleugerit.








1. M’he quedat a l’habitació per estalviar-me (o deslliurar-me de, segurament massa literal) la seva cara de pomes agres.

2. Va, home, ara no et facis l’orni.
(Com fer el desentès, fer el pinxo i altres.)

3a. Observa les safates i és incapaç de desenganxar-ne la vista.
3b.  M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència. […] Me n’allunyo abans no m’empipi.
3c. Tots els testimonis coincideixen que la maltractava, de manera que se’n va venjar.

4. L’A m’atura [sense coma] agafant-me de la mà.
(Amb coma, la subordinada adverbial queda fora del SV; aquí té un valor modal, i n’ha de formar part.)

5. La meitat dels diners que D es va estalviar comprant la botiga, els hi va donar a ella.
(Cas d’ultracorrecció de la combinació els hi, que aquí és bona. La coma de darrere del subjecte, com que és llarg i complex –conté una subordinada–, és adequada.)

6a. Fins ara no li hem cedit la iniciativa, cedim-l’hi (o la-hi o li-la) ara.
6b. –¿Quan va sortir de S?
     –No l’hi (o li ho) sabria dir del cert.
6c. –També el puc convidar a prendre cafè a A.
     Em limito a un “l’hi (o li ho) agraeixo” sense entusiasme.
6d. Li escric el número en una targeta i l’hi (o li’l) deixo al costat, sobre la taula.
6e. L’argument va convèncer l’A, que va decidir acompanyar-m’hi [al sopar] sense gaires alegries. No l’hi (o li ho) retrec.
6f. En D no va poder pagar l’impost i l’hi (o li ho) van portat tot a subhasta.
(Per a molts parlants, fins i tot per a parlants altament competents, quan la pronúncia és [li] aquesta grafia no és automàtica. Hi ha un truc, aprofitant el coneixement que tenim del castellà: traduint, se lo i se la corresponen a dos pronoms. De tota manera, són casos que fan que em pregunti sovint què n’hem de fer.)

7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases, d’això [sense coma] també en té la culpa el seu poc seny.
(La tematització a l’esquerra no demana coma; la de l’exemple, a més, és molt simple des del punt de vista estructural; i immediatament abans ja hi ha una coma que és jeràrquicament superior, perquè separa la subordinada de la principal. La segona, en lloc de facilitar la lectura, la dificulta.)

8. Sembla que sense voler hem desenvolupat una pauta de comportament: quan fa ell els interrogatoris, és el primer que va cap a la sortida; [o punt] quan els faig jo, es posa darrere meu.
(Contrast entre dos elements remàtics que fan de subjecte; cal, doncs, rematitzar-los tots dos. La coma que he substituït és insuficient per separar les dues estructures oracionals juxtaposades, que a més contenen puntuació interna.)

9a. M’assec alleujat.
9b. El descobriment, en lloc de ser motiu d’alleujament i d’alegria, em provoca un altre dilema.
9c. Quan en vaig tenir la certesa, vaig respirar alleujat.
(Estrictament, segons els diccionaris, alleugerit i alleugeriment aquí no són incorrectes; però passa que, en els últims quatre o cinc llibres traduïts que he llegit, hi he trobat sempre aquestes formes i mai, l’alternativa que els diccionaris donen com a específica per als “sofriments físics o morals”. L’última oració també admet un altre adjectiu, com ara tranquil.)




Foto (meva): el cap Norfeu, al cap de Creus. 


Altres exercicis destiu:

una mica dexercici

una mica més dexercici

mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar 

avui ho veig una mica negre 

seguim amb la negra



.

5 comentaris:

  1. Gràcies de nou pels deures, Neus.
    Curs 2014-15, torna el terror de les errades...o seria"la" terror de les aules ? ;)

    ResponElimina
  2. 7. Ara bé, si no van obtenir ni la meitat del valor de les seves cases també en té la culpa el seu poc seny..
    Què tal?

    ResponElimina
    Respostes
    1. També estaria bé, però modifica més l'original.

      Elimina
  3. Hola Neus,
    Gràcies pels deures.
    Pot ser que hi hagi complements introduïts per "de" que es pronominalitzin amb "hi"?
    Gràcies altre cop.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Podries posar exemples del que tens al cap quan preguntes això, Alexandre? Gràcies!

      Elimina