9 de jul. 2014

falsos amics (1)

Aquí no toca parlar de res que tingui a veure amb les relacions personals, el títol fa referència a un fenomen ben conegut en el món de la traducció: els casos en què la traducció literal d’una llengua a una altra sembla possible però, en canvi, provoca resultats inadequats o incorrectes en la llengua d’arribada. La cosa dóna per a molt, però avui només posarem uns quants exemples de falsos amics relacionats amb els temps verbals, i més concretament, amb l’ús del temps verbal de passat en lloc del temps verbal de perfet.

Els exemples són de dues menes: els que tenen com a llengua de sortida l’anglès o una altra llengua germànica, vés a saber si passada per un traductor automàtic o amb la versió castellana fent d’intermediària (exemples 4-5 de més avall), i els que tenen com a llengua de sortida el castellà (exemples 6-7 de més avall).

El passat i el perfet

Com se sap, la distribució dels temps verbals de passat (vaig venir) i de perfet (he vingut) en català, no coincideix amb la de cap de les llengües del seu entorn geogràfic i cultural, amb l’única excepció, sembla, de l’occità.

A grans trets, en català el perfet el trobem en enunciats que fan referència a esdeveniments del passat de dues menes diferents: (1) els que han tingut lloc en algun moment del dia de l’enunciació o que inclou el dia de l’enunciació (valor hodiernal), i (2) els que han tingut lloc en algun moment del passat no delimitat d’una manera precisa en el temps, perquè no se sap o perquè és contextualment irrellevant, i que a vegades encara són rellevants en el present. Un parell d’exemples de cada:

1a. Avui hem sortit de casa a les nou del matí
1b. Aquest any han anat unes quantes vegades a Berlín

2a. La imatge de Sarkozy sortint de comissaria ha fet la volta al món
2b. Han anat unes quantes vegades a Berlín

També a grans trets, el passat té un valor perfectiu (d’acció acabada) i fa referència a algun moment del passat delimitat en el temps i anterior al dia de l’enunciació (valor no hodiernal). Exemples:

3a. Ahir vam sortir d’hora de casa
3b. L’any passat van anar a Berlín
3c. La tensió revifa en saber-se que el noi palestí va morir cremat viu [titular periodístic]

Tot i que és molt habitual que la mateixa oració contingui un complement temporal que faci explícita la delimitació temporal (fragments subratllats de 3a i 3b), la delimitació també es pot donar per sabuda i pot venir del context extralingüístic, com passa a (3c).


El passat pel perfet

Tenint en compte la distinció anterior, és fàcil veure en els exemples següents la influència dels temps verbals de la llengua de sortida en la traducció (cada exemple el comento breument a sota).

4. La veu d’en D. va interrompre les seves meditacions.
    —Però, escolta! Quant de temps fa que ets aquí?
    —Bah, una estona. Vaig pensar que podria resultar interessant veure com era això de treballar.

La forma verbal en negreta, en el context de (4), havia de ser he pensat. (El fragment conté un altre problema de traducció, un altre fals amic, que no està relacionat amb els temps verbals però sí amb el temps: normalment les preguntes introduïdes per quant de temps no fan referència al dia de l’enunciació, sinó a períodes força més llargs. Aquí seria més adequat preguntar quanta estona, i a la resposta posar-hi, per exemple, una mica.)

5. —Avui he rebut una visita inesperada.
    —Ah, sí? De qui?
    —De la J.
    […]
    —Què volia?
    En P. escurava amb tant de deler el plat que va semblar que li volgués arrencar el color de la porcellana.
    —Em va demanar de veure fotografies de l’A. amb mi quan érem petites.

El fragment subratllat al començament de (5) deixa clar que hem de tenir un ús hodiernal del perfet. La distància entre un i altre temps verbal pot explicar –no pas justificar– l’error.

6. Esclata un cotxe bomba davant del pàrquing d’una seu de Repsol a Madrid
    L’explosió, que es va produir a la matinada, va causar importants danys, però no va 
    provocar víctimes

Aquí tenim el titular i l’entradeta d’una notícia que es va publicar el mateix dia, poca estona després, que passés el que s’hi narra. Calia, doncs, un ús hodiernal del perfet. L’ús del passat s’explica per la influència de la versió castellana de la notícia, que també en confirma el context temporal: “La explosión, que se produjo esta madrugada, causó importantes daños pero no provocó víctimas”.

7. La plaça de les Glòries sempre va ser cridada a ser un indret important

L’exemple (7), i últim, il·lustra com el temps perfet pot expressar rellevància fins al present: si el que diem té vigència en el moment de l’enunciació, com és el cas de l’exemple, aquest és el temps verbal adequat: “La plaça de les Glòries sempre ha estat cridada a ser un indret important”. L’ús del passat donaria a entendre que el que es diu va deixar de ser vigent en algun moment pretèrit.



Notes

1. Els exemples (4-5) d’aquesta entrada són extrets de novel·les negres traduïdes. La injusta condició de menor que ha de suportar aquest gènere, a vegades també afecta la qualitat de les traduccions, i els temps verbals són un dels aspectes que més se’n ressenten. Només he posat la inicial dels noms de persona que hi surten: la meva idea no és ficar el dit a l’ull de ningú, sinó mostrar aspectes millorables dels textos d’on els he extret, i també evidenciar d’una manera general la poca cura que es posa a vegades en el procés de traducció i edició dels llibres. Pel motiu que sigui, no necessàriament la poca capacitació professional del traductor o de l’assessor lingüístic: pot ser la pressa o la reducció de  costos, per exemple.

2. Per referir-me als dos temps verbals comentats, he fet servir la terminologia més recent: perfet per al que abans se’n deia pretèrit indefinit i passat per al que abans se’n deia pretèrit perfet.

3. Sobre la distinció entre passat i perfet en català podeu llegir els apartats corresponents del capítol de Manuel Pérez Saldanya de la Gramàtica del català contemporani. I sobre la manera de tractar aquesta distinció a classe de català com a L2, el treball que l’estudiant de Filologia Catalana de la UB –des de fa un any, ja graduat– Jordi Pérez Guarro va fer sobre aquesta qüestió com a treball de grau.

4. Núria Alturo, professora del Departament de Filologia Catalana de la UB, m’ha ajudat a explicar millor la distinció entre perfet i passat. Ella coneix molt més bé que jo la semàntica i la pragmàtica dels temps verbals i de l’aspecte verbal. Moltes gràcies, Núria!



.