Historiografia gramatical peninsular:
basco, catalão, galego e mirandês em contexto

Sessão de conferências (evento presencial e em ambiente virtual)
16 de dezembro de 2021
Faculdade de Letras da Universidade do Porto

Sala de Reuniões 2

https://videoconf-colibri.zoom.us/j/82001826589?pwd=TlMycVo2SmFWb1Bhd1JXV0txKzFRUT09

10h30. Sessão de abertura

10h45. Ideias e práticas linguísticas em torno à língua mirandesa: De Severim de Faria à assinatura                    da Carta Europeia das Línguas Regionais ou Minoritárias

             Prof. Doutor Alberto Gómez Bautista (Universidad de Alcalá de Henares)

11h45. Joan Solà, una figura clau/clave de la gramaticografia catalana

             Prof.ª Doutora Neus Nogué Serrano (Universitat de Barcelona)

12h45. Almoço

15h00. Panorámica historiográfica dos estudos gramaticais sobre a lingua galega

             Prof. Doutor Francisco García Gondar (Universidade de Santiago de Compostela)

16h00. Panorama de la gramaticografía vasca antigua (1620-1936)

             Prof. Doutor Ricardo Gómez-López (Euskal Herriko Unibertsitatea)

17h00. Encerramento

Entrada livre, sujeita a inscrição: clup@letras.up.pt

(indicar se a assistência será presencial ou à distância)

'Visc, i visc, i visc', de Maggie O'Farrell ('I am, I am, I am: seventeen brushes with death')

He llegit Visc, i visc, i visc, de Maggie O'Farrell, i m'ha sortit aquest breu text:

Visc, i visc, i visc, de Maggie O'Farrell, és una autobiografia fragmentària, centrada en els moments de la seva vida en què, d'una manera o altra, s'ha sentit en perill de morir. Segurament la seva narrativa de ficció s'entén més bé, i potser pot agradar més i tot, després de llegir aquest llibre.

També parlant d'ella mateixa i evocant la seva pròpia vida, O'Farrell desplega la capacitat narrativa que ens atrapa llegint les seves novel·les. En algun moment, fins i tot d'una manera encara més intensa.

Esplèndidament traduït, com altres obres de l'autora, per Marc Rubió. El català té altres problemes, alguns de molt greus, però ara mateix tenim una bona colla de traductors que fan autèntiques meravelles. Traduccions que llisquen com si fossin fàcils, senzilles, i estic segura que no ho són. Acurades, fines, versemblants, que no semblen traduccions. I això no es pot dir sempre, i potser no ho pot dir tothom.