28 de nov. 2014

dades objectives sobre les perspectives laborals de la Filologia Catalana

Fa uns mesos vaig parlar en un apunt d'aquest blog sobre les perspectives laborals de la Filologia Catalana ("¿té futur –laboral, s'entén–, estudiar Filologia Catalana?"), i unes setmanes més tard en vaig tornar a parlar a propòsit de dos comentaris que va rebre el primer ("sobre les perspectives laborals de la Filologia Catalana").

Aquests dos apunts han rebut moltes visites, i no és estrany: hi ha molta gent preocupada pel futur de la nostra professió. Per això em sembla que val la pena que des d'aquí contribueixi a difondre la informació que s'acaba de publicar sobre aquest tema en un "blog amic": el de Montse Sendra, becària predoctoral del Departament de Filologia Catalana de la UB. L'autora ha elaborat les dades relatives a aquests estudis que ofereix l'informe "Inserción laboral de los estudiantes universitarios", i ho ha fet a partir dels articles en què les ha difós el diari El País. Aquest és el seu text: "Si estudio Filologia Catalana, tindré feina?".


19 de nov. 2014

sobre la 'Gramàtica de la llengua catalana' (1994), d'Antoni M. Badia i Margarit

Aquests dies, a classe hem parlat d'Antoni M. Badia i Margarit i hem repassat la seva trajectòria acadèmica. Entre altres obres, hem comentat la que està més relacionada amb les assignatures que imparteixo: la Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica, publicada el novembre del 1994, justament ara fa vint anys.

Poques setmanes després de la publicació de la gramàtica de Badia, vaig començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. I una de les primeres feines que hi vaig fer va ser escriure una ressenya d'aquesta gramàtica per al segon número de la revista Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, adreçada sobretot a tècnics de planificació lingüística, assessors lingüístics i professors de català. Tot era molt nou: la feina, la gramàtica, la revista... I tot em feia molt de respecte. Encara recordo força detalls del procés de redacció del text i de les dificultats que vaig tenir per escriure'l: era un dels primers textos que escrivia per publicar. Al final el vaig enllestir, i el resultat va ser aquest. Si el llegiu, ja veureu que algun dels aspectes que hi presento com a novetat, actualment ja està plenament incorporat en la normativa: el verb seguir amb gerundi (des de la publicació de la primera edició del DIEC, l'any següent, el 1995) i les formes femenines bastanta -es (des de l'actualització del 2009 de la segona edició del DIEC).


Nota

1. Tots els articles de tots els números de Llengua i Ús són accessibles des de l'enllaç de més amunt, per números i fent-hi cerques per paraules clau. I des del número 53, la revista només es publica en format digital.



3 de nov. 2014

sobre els límits del llenguatge no sexista

Últimament m'han demanat unes quantes vegades els textos que he escrit sobre els límits del llenguatge no sexista. Com que potser també interessaran a alguns dels lectors d'aquest blog, aquí els teniu, per ordre cronològic (a les notes, uns quants textos més, que no són meus, sobre el mateix tema). Els dos primers són articles, més llarguets. La resta són apunts de blog, textos curts. Vaig actualitzant sovint aquest document amb textos nous.

1. El text de la meva intervenció en la Jornada Invisibilitzar o Marcar, organitzada pel GELA (Grup d'Estudi de les Llengües Amenaçades) i que va tenir lloc a la UB el 19 de març del 2010. Aquest text es va publicar posteriorment en el llibre Visibilitzar o marcar, editat per Carme Junyent i publicat a Empúries el 2013. En el llibre també hi ha altres capítols que us poden interessar.





2. L'article "Els 'criteris de visibilització de les dones' en català: límits sintacticosemàntics i discursius", publicat al número 54 de la revista Caplletra dintre del monogràfic "El gènere i el sexe en les llengües", que vaig coordinar amb Montserrat Cortès-Colomé.  Aquí trobareu l'índex de tot el número de la revista, i l'accés a tots els articles del monogràfic.





3. "¿Femení per referir-se a homes i dones?" (Llegiu també els comentaris, a favor i en contra del que jo dic, que són molt interessants.)

4. "Contra tots i totes, senyores i senyor!" (Aquí hi ha uns quants enllaços interessants.)

5. "«Junts i juntes», encara" (Campanya electoral de les eleccions municipals 2015.)

6. En canvi, en el text "¿la Colau substituirà Trias a l'alcaldia de Barcelona?" parlo d'un ús que, al meu entendre, sí que és sexista.


Notes

1. En aquest enllaç hi trobareu altres documents sobre el mateix tema difosos pel GELA, entre els quals hi ha la presentació de Power-Point de la meva intervenció, i altres, en la Jornada de balanç del document "Acord sobre l'ús no sexista de la llengua", que va tenir lloc a la UB el 6 de novembre del 2013. Trobareu el document de l'"Acord" en aquest enllaç, i els nous criteris de la Generalitat de Catalunya, que l'adopten com a base, en aquest altre. I per acabar, un comentari sobre un altre text interessant, el d'Ignacio Bosque sobre el castellà (amb l'enllaç al text de Bosque).

2. El 25 de novembre del 2014, tres setmanes després de la publicació d'aquesta entrada al blog, Carme Junyent va adreçar aquesta carta oberta al president Mas sobre els desdoblaments ("els catalans i les catalanes"), i el 29 de novembre del mateix any el digital Núvol va difondre l'article "Festes de moros i mores i cristians i cristianes", d'Eugeni S. Reig. I Carme Junyent en va tornar a parlar aquí el 20 de juliol del 2015 havent observat desdoblaments en intervencions de Joan Laporta (candidat a la presidència del FC Barcelona), Ada Colau (alcaldessa de Barcelona) i Jordi Sánchez (president de l'Assemblea Nacional Catalana).

3. En aquest enllaç, Carme Junyent i Quim Monzó parlen amb Jordi Basté dels desdoblaments a El Món a RAC1 (23/02/2016). Interessant! I aquí trobareu un article de la mateixa Carme Junyent a propòsit d'un dels exemples que van sortir en la conversa: fer un donanatge (per homenatge!!!). Posteriorment hi ha hagut alguna altra bestiesa semblant, com la de les famílies *monomarentals, que es podria resoldre aprenent una mica de llatí i d'etimologia, tal com ha explicat molt bé el Termcat en aquest comentari.

4. El Llibre d'estil de la Diputació de Barcelona (2016) dedica el segon capítol, "Llenguatge correcte i respectuós", a aquesta qüestió, amb un tractament al meu entendre molt adequat i molt ben argumentat. Us el podeu descarregar des d'aquest enllaç.


.