27 d’oct. 2023

Els verbs 'ser' i 'estar' (i 'haver-hi'): Fabra i Solà

En el tretzè aniversari de la mort de Joan Solà, he consultat les Converses filològiques que Pompeu Fabra va publicar ara fa just cent anys, els mesos d'octubre i novembre del 1923. La idea era buscar-hi algun punt de connexió entre aquests dos grans lingüistes. I el que m'ha semblat més interessant de compartir aquí és el que té a veure amb la distribució dels verbs ser i estar (Joan Solà hi va afegir el verb haver-hi).

Pompeu Fabra no va incloure aquesta qüestió en la primera gramàtica normativa del català (Fabra 1918 [1933]), ni tampoc en la pòstuma (Fabra 1956). Només en va dir alguna cosa en diverses converses filològiques i a les entrades corresponents del primer diccionari normatiu (Fabra 1932).

Joan Solà va arribar a dir que tant la descripció teòrica com l'ús d'aquests dos verbs eren un dels aspectes més importants i difícils de la sintaxi catalana (Solà 1994), si no el més important (Solà 1987). Hi va dedicar diversos estudis que es van publicar a Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987) i a Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), i algun article de diari: com a mínim, un que s'ha publicat posteriorment en el recull Parlem-ne (1999), el número 16, juntament amb diverses referències menors en altres articles del mateix recull, i també del recull Plantem cara (2009). Com ja he dit, Solà va incorporar el verb haver-hi a l'estudi de la distribució d'aquests verbs, i una bona manera de veure per què és començar la lectura per l'article que comento del recull Parlem-ne (1999), el número 16 ("¿Que hi és, la Glòria?").

Finalment, és del tot rellevant comentar que, per al tractament que ha donat a aquests verbs la nova gramàtica normativa, la GIEC, també són d'una importància cabdal les aportacions del professor de la Universitat de València Joan-Rafael Ramos; entre altres, la que es pot trobar en el seu capítol de la Gramàtica del català contemporani, la Gcc: "El SV II: la predicació no verbal obligatòria".

I ara ja sí, us deixo aquí sota les converses que Pompeu Fabra va dedicar ara fa cent anys als verbs ser i estar., que trobareu, com la resta de la seva obra, al portal Pompeu Fabra, una eina meravellosa per estudiar-la. Potser us sorprendrà veure que ara fa cent anys Fabra ja alertava d'uns usos que semblen ben actuals. I que, com passa també ara (a la GIEC mateix), atribueix als joves (de fa cent anys!) alguns dels usos que, llavors i ara, considerem que s'han d'intentar evitar.










Si voleu llegir altres apunts d'aquest blog relacionats amb Pompeu Fabra i Joan Solà, cliqueu les etiquetes que trobareu a la columna de la dreta.




.

25 d’oct. 2023

Estudis sobre la referència als participants en diverses llengües iberoromàniques, també sobre el català

 En aquest enllaç hi trobareu un recull d'estudis sobre la referència als participants en la comunicació en diverses llengües iberoromàniques.

El capítol 11, de Lluís Payrató i jo mateixa, resumeix els resultats d'un estudi en curs sobre les estratègies discursives que utilitzen els parlants, o enunciadors, per referir-se als participants (ells mateixos i els altres) en els debats polítics del Parlament de Catalunya durant dos períodes: entre el 1932 i el 1938, durant la Segona República Espanyola, i des del 1980, l'any de les primeres eleccions autonòmiques i de recuperació del Parlament, fins al 2020. El rerefons teòric de l'estudi està format pel treball sobre la dixi que va dur a terme Steven Levinson (1983) i que van seguir altres autors, juntament amb els estudis sobre marcs participatius que va dur a terme Erving Goffman (1981), i la recerca posterior sobre aquestes àrees que fan referència al català i a altres llengües. S'han classificat i analitzat les dades obtingudes a partir d'un corpus que inclou les transcripcions de diversos debats de temàtica política (no legislativa) que van tenir lloc al Parlament entre el 1932 i el 1938, i el debat de política general sencer dels anys 1980, 1993, 2005, 2013 i 2020 (en total, més de 600.000 paraules). L'anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius (on s'apliquen tests de fiabilitat estadística), i destaca diverses tendències en l'ús de diferents formes i estratègies; per exemple, els tractaments de vostè, vós i tu, i l'ús de la tercera persona per referir-se a un mateix (aquest diputat, servidor, el president...). La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981), on es distingeix entre destinatari directe i destinatari no interpel·lat o indirecte, proporciona unes dades que donen una resposta molt més acurada a les qüestions que es plantegen a l'inici del treball que no pas l'anàlisi de només les formes díctiques de persona i els tractaments. De fet, això és vàlid no només per a l'estudi del debat parlamentari, sinó també de qualsevol esdeveniment comunicatiu en què hi hagi més de dos participants.

Més avall trobareu la sinopsi en anglès del conjunt del volum i l'índex, amb enllaços a tots els capítols. Espero que us interessi!




Synopsis

This volume brings together contributions by researchers focusing on personal pronouns in Ibero-Romance languages, going beyond the well-established variable of expressed vs. non-expressed subjects. While factors such as agreement morphology, topic shift and contrast or emphasis have been argued to account for variable subject expression, several corpus studies on Ibero-Romance languages have shown that the expression of subject pronouns goes beyond these traditionally established factors and is also subject to considerable dialectal variation. One of the factors affecting choice and expression of personal pronouns or other referential devices is whether the construction is used personally or impersonally. The use and emergence of new impersonal constructions, eventually also new (im)personal pronouns, as well as the variation found in the expression of human impersonality in different Ibero-Romance language varieties is another interesting research area that has gained ground in the recent years. In addition to variable subject expression, similar methods and theoretical approaches have been applied to study the expression of objects. Finally, the reference to the addressee(s) using different address pronouns and other address forms is an important field of study that is closely connected to the variable expression of pronouns. The present book sheds light on all these aspects of reference to discourse participants. The volume contains contributions with a strong empirical background and various methods and both written and spoken corpus data from Ibero-Romance languages. The focus on discourse participants highlights the special properties of first and second person referents and the factors affecting them that are often different from the anaphoric third person. The chapters are organized into three thematic sections: (i) Variable expression of subjects and objects, (ii) Between personal and impersonal, and (iii) Reference to the addressee.

Chapters

  • Referring to discourse participants in Ibero-Romance languages
  • Peter Herbeck, Pekka Posio
  • Introduction
  • Part I
    Variable expression of subjects and objects
  • A cross-dialectic comparison of first person singular subject pronoun expression in Southern Arizona and Southeast Texas
    Ryan M. Bessett
  • Variable indirect object pronoun expression
    A usage-based analysis of Galician and Spanish
    Javier Rivas, Esther L. Brown
  • Variable subject expression in second language acquisition
    The role of perseveration in acquisition
    Kimberly Geeslin, Bret Linford, Tom Goebel-Mahrle, Jingyi Guo
  • Part II
    Between personal and impersonal
  • Portuguese a pessoa and uma pessoa
    Emerging inclusive impersonals
    Eduardo Tadeu Roque Amaral, Wiltrud Mihatsch
  • Personal uses of impersonalizing strategies
    Hybrid constructions with a gente and se in rural Madeiran Portuguese varieties
    Yoselin Henriques Pestana
  • On pronominal uses of geral in Brazilian Portuguese
    Juanito Ornelas de Avelar
  • Toward the prevalence of a personal use of impersonal uno in Colombian Spanish
    Rafael Orozco, Luz Marcela Hurtado, Marianne Dieck
  • Discourse participants in impersonal constructions
    The case of first and second person object pronouns with Spanish non-anaphoric third person plural subjects
    Emeline Pierre, Barbara De Cock
  • Part III
    Referring to the addressee
  • Referring to discourse participants in European Portuguese
    The form of address o senhor
    Isabel Margarida Duarte, Aldina Marques
  • Variation and change in reference to discourse participantsin Catalan parliamentary debate (1932–1938 and 1980–2020)
    Neus Nogué Serrano, Lluís Payrató