13 de juny 2018

Recordant Jesús Moncada

Avui, 13 de juny, fa 13 anys que va morir Jesús Moncada. Us proposo recordar-lo amb un fragment del llibre Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca (Lleida: Pagès Editors, 2017), i amb permís de la seva germana, Rosa Maria Moncada, amb una foto que m'encanta.


    "L'impacte de l'obra de Moncada va avivar el debat sobre el paper de la memòria dels usos del passat que condicionen el present en la ficció literària. La majoria dels seus textos són deutors d'un equilibri fràgil volgut entre el que és real almenys, històricament contrastable i el que sobrepassa aquests límits. De manera que ell mateix, a part d'escriure'ls, també va haver-ne de desxifrar o matisar la veracitat d'alguns dels continguts per tal de guiar el lector vers el sentit últim de la seva proposta literària.
     L'interès que ha generat el seu llegat no solament s'explica per la prosa exquisida que exhibeix o pel ple domini de la tècnica narrativa, que també, sinó perquè la matèria que tracta era prou sensible com per forçar uns debats que, en gran mesura, s'havien omès. En definitiva, perquè la seva obra ha transcendit la literatura i s'ha establert en un espai mixt on també hi habita la memòria i el relat històric. Si l'ha transcendit és perquè ha aconseguit apropar el lector a un territori, a un cosmos cultural lògic que, fins aleshores, havia restat gairebé del tot desproveït d'un arrelament prou sòlid en cap imaginari col·lectiu d'una altra manera no hauria estat possible o l'impacte hauria estat molt menor. I el més important: perquè, per si sola, aquesta literatura seva ha estat primordial per transformar la visió borrosa respecte d'unes terres, les ebrenques, en referents d'una base cultural comuna sobrepassant límits de tota mena, també autonòmics mitjançant la concatenació d'episodis ben recognoscibles com ara enfrontaments bèl·lics i xocs entre paradigmes econòmics i socials, i fent trontollar les idees hegemòniques des d'on se n'havia vertebrat la visió i l'explicació. I li n'hem d'estar agraïts, per la part que hi ha aportat."






1 de juny 2018

Solà sobre Fabra

A partir d'avui, 1 de juny, el compte de Twiiter Joan Solà UB (@JoanSola_UB) s’afegeix a l’Any Pompeu Fabra amb una piulada setmanal extreta de la conferència “Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica”, que Joan Solà va pronunciar davant del Ple de l’IEC el 12 de desembre del 2005.


I aquesta és la primera piulada:


#AnyFabra

2 de maig 2018

Demà comencen els actes commemoratius de l'Any Pompeu Fabra al Prat de Llobregat. Per si ens hi voleu acompanyar, aquí teniu la informació:

"La normativa del català a vol d'ocell: de Pompeu Fabra a la GIEC".



5 d’abr. 2018

publicació, presentacions i Sant Jordi




L'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat m'acaba de publicar el llibre La nova normativa a la butxaca. L'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana: principals novetats. En aquest enllaç hi trobareu les dades del llibre, un breu resum i un tast, amb l'índex, del contingut.




Sant Jordi

El dia de Sant Jordi firmaré exemplars del llibre a la paradeta de Publicacions de l'Abadia de Montserrat a partir de la una del migdia. A la rambla Catalunya, a l'altura del número 70 (entre Aragó i València, més o menys davant del Boulevard Rosa), pujant a mà dreta.

I de dos quarts de 4 a les 4, amb Eulàlia Salvat serem a la paradeta d'Edicions de la UB (rambla Catalunya amb Provença), amb el llibre Joan Solà, una memòria viva. En aquest enllaç també trobareu informació sobre el llibre, l'índex, la introducció...




Ser demà a la rambla Catalunya en dues paradetes és una cosa que no m'ha passat mai a la vida i que no és probable que em torni a passar mai més. O sigui que m''agradaria molt poder-ne gaudir en companyia vostra.

Presentacions

Hi ha previstes tres presentacions del llibre La nova normativa a la butxaca, dues de les quals ja s'han fet (en el moment d'actualitzar aquest apunt, per Sant Jordi):

La primera, el dimarts 10 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144) de Barcelona. M'hi van acompanyar Maria Cabrera (filòloga i poeta) i Albert Soler (filòleg). Moltes gràcies a tots els assistents!


La segona el dimarts 17 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Alibri (carrer Balmes, 26) de Barcelona. M'hi van acompanyar Oriol Camps (filòleg i membre de la Secció Filològica de l'IEC) i Lluís Payrató (filòleg). Moltes gràcies a tots els assistents!



La tercera, el dia 7 de maig a Elx (en preparació). Em fa moltíssima il·lusió!




Això de publicar un llibre no passa cada dia... Espero trobar-vos en algun d'aquests actes!




.

20 de febr. 2018

150 anys del naixement de Pompeu Fabra

Avui fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra. Avui, i tot el 2018, tindrem ocasió de conèixer millor aquest home cabdal per a la configuració del català d'avui. Com a petita contribució a l'homenatge col·lectiu que li fem en aquests temps convulsos, aquí teniu uns fragments de la seva biografia, extrets del llibre Pompeu Fabra: vida i obra, de Jordi Ginebra (comissari de l'Any Pompeu Fabra) i Joan Solà (una de les persones que més han estudiat i valorat la seva obra). No desenvolupo al final les referències bibliogràfiques que surten en els fragments: aneu-les a buscar a la bibliografia final del llibre i aprofiteu per llegir-lo, que és molt interessant.


(cc) Carles Varela i Burch (Viquipèdia)


1883 Fabra escriu als nebots, que són a estiuejar a Camprodon, una carta que amb el temps es farà famosa perquè representa la seva presa de consciència lingüística. Després d'escriure "Queridos sobrinos" s'adona que és forçat i poc natural redactar una carta als seus nebots en castellà, i torna a començar en català.

1926 Li proposen que sigui membre de la Real Academia Española. S'obre un debat entre els intel·lectuals catalans sobre la conveniència que Fabra accepti o no el nomenament. Fabra refusa l'oferiment, i finalment tanca la polèmica amb una nota publicada a La Publicitat en la qual exigeix que es respecti la seva independència de criteri (Ginebra 2006a: 107). Anys després dirà a Josep Miracle: "Si a mi se'm considerava una mena de símbol de la llengua catalana, em va semblar molt clar que, si jo fallava, fallaria la llengua. I m'era evident que si la llengua fallava, fallava tot"(Miracle 1968a: 540).
[...]
Es reconcilien Fabra i Alcover, en presència de Francesc de Borja Moll, que ens diu d'aquell acte: "En Fabra ens rebé molt afablement [...]. Vaig quedar fortament impressionat per la magnanimitat amb què aquell home tractava el qui tantes vegades l'havia injuriat públicament, i vaig comprendre que el mestre Fabra era no sols un gran gramàtic, sinó també un esperit obert i generós com pocs se'n podrien trobar, un home que posseïa un cor tan alt com la seva elevada intel·ligència (Moll 1962a: 252). Referint-se a tota la ressaca de les Normes,  Fabra dirà a Miracle: "Ha estat una època en què m'ha tocat patir molt" (Miracle 1968b: 526).

1939 El 31 de gener, amb la seva família i altres intel·lectuals, travessa la frontera amb França: comença l'exili. Fabra no es pot endur absolutament res del seu material intel·lectual, i aquest és un dels aspectes que li causarà un dolor més intens (detalls a Manent 2005). La família Fabra sojorna, durant els anys de l'exili, a Perpinyà, Illa, Montpeller i Prada.
Els Fabra passen dificultats i estretors materials de tota mena.

1948 El 25 de desembre Pompeu Fabra mor a Prada, després d'haver passat el dia de Nadal a Perpinyà amb la família.








.

15 de febr. 2018

presentació del llibre 'Joan Solà, una memòria viva'








.

curs sobre la GIEC a Lleida

El dimecres 7 de març començarà el curs sobre la GIEC que ha organitzat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a Lleida. Aquí trobareu tota la informació del curs i el formulari per si us hi voleu inscriure.






.