20 de març 2017

sobre la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat"

L'Associació Llengua Nacional ha penjat al Youtube el vídeo de la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat", on es poden veure les intervencions de les tres persones convidades i una part de les preguntes del públic i les respostes corresponents. Malauradament, per un problema tècnic hi falta alguna de les preguntes finals. Aquí teniu el vídeo:


També s'han publicat dues cròniques de l'acte: la de M. Rosa Bayà, a Lliure i Millor, i la de Núria Puyuelo, a El Punt Avui.

Una de les preguntes que no van quedar enregistrades va ser la que ens preguntava què canviaríem de la GIEC. Jo hi vaig respondre que no em semblava ben resolta la concordança del verb haver-hi: tot i que el text principal la inclou, coherentment amb el que s'hi diu de les construccions inacusatives, hi ha un fragment en lletra menuda que pot provocar alguna confusió. Espero poder-ho argumentar millor ben aviat.



(Si voleu llegir altres apunts del blog relacionats amb la nova gramàtica normativa, cliqueu a l'etiqueta "GIEC", a la columna de la dreta.)




.




8 de març 2017

oferta de feina: Filologia Catalana / postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials

M'ha arribat aquesta oferta de feina, que pot interessar als graduats en Filologia Catalana i als postgraduats en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (o equivalents):

A MSS Language Solutions, empresa de traducció ubicada a Barcelona, estem cercant correctors professionals en català per dur a terme feines de correcció professional (estil i ortotipogràfica) que rebem dels nostres clients del sector públic.

A banda de correctors professionals, també acostumem a tenir projectes de traducció en la combinació lingüística castellà > català i, puntualment, feines de postedició de traducció automàtica del castellà al català.

Així, necessitem principalment:
- Correctors de català (Grau de Llengua i Literatura Catalanes)
- Traductors anglès/castellà al català

Requisits imprescindibles:
- Nivell K de català/Postgrau en correcció de textos en català.
- Experiència professional demostrable.

En cas que l’oferta sigui del vostre interès, ens podeu fer arribar la informació que es detalla tot seguit a l’adreça de correu electrònic oriol@flowpress.media (ep!, em diuen que l'adreça no és aquesta; bé, és la que em va arribar a mi; sigui com sigui, al web de MSS Language Solutions donen aquesta altra, per posar-s'hi en contacte: vendormanagement[arrova]mss.es):

- CV actual
- Relació de feines de correcció recents
- Anys d’experiència com a corrector
- Tarifa de correcció
- Tarifa de traducció, si sou traductors


C/Galileu, 303 6ª 08028 Barcelona
España Tel: 93 419 63 43
CIF: B-60440740 | www.mss.es


13 de febr. 2017

Presentació de la GIEC a l'Aula Magna de la UB

En aquest enllaç hi trobareu una crònica de l'acte de presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, la nova gramàtica normativa del català, que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona divendres passat, 10 de febrer.






2 de febr. 2017

La preposició ‘per a’ davant de complements de destinació i afins a la GIEC

Fa uns dies vam veure en aquest altre apunt les tres opcions que proposa la nova gramàtica normativa, la GIEC, per introduir les subordinades finals d’infinitiu. Avui veurem com detalla l’ús de la preposició per a davant dels complements de destinació o nocions afins, i en quins casos també considera possible la preposició per. El text és una mica llarg, però això no vol dir que hi hagi gaires canvis respecte al que es feia fins ara. N'hi ha algun, especialment per a qui seguia la proposta Coromines-Solà, però el que hi trobareu sobretot són explicacions més clares i detallades.

Destinació

1. Expressada per un sintagma nominal:

1.1. Persona o cosa destinatària d’una acció.

(1) Fa uns peücs per al nadó
(2) Hem arreplegat diners per a la constitució d’un centre cívic

1.2. Profit o utilitat que pot tenir una cosa.

(3) Aquest líquid va molt bé per a les taques
(4) Aquesta crema serveix per a la neteja del cutis
(5) No és bo per a res

1.3. Orientació o intenció d’una acció. També possible per.

(6) Estudia per (a) metge

1.4. Destinació espacial. Poc habitual, com a complement de noms com ara tren, avió, vol, bitllet o passatge (7). Quan la destinació espacial és el complement d’un verb, s’usen altres preposicions (8).

(7) A les tres surt el tren per a / de / que va a València
(8) Aquest tren va a / cap a València

2. Expressada per un adverbi demostratiu.

(9) N’hem fet una edició més econòmica per a aquí i una de més luxosa per a la resta del país

3. Introduïda o expressada per certes preposicions tòniques locatives.

(10) He comprat un penja-robes per a darrere la porta
(11) Tinc unes ulleres per a lluny i unes per a prop

4. Expressada per certs adverbis quantitatius. Els dos exemples corresponen a construccions lexicalitzades, que també admeten per.

(12) No n’hi ha per (a) tant
(13) Ja no dono per (a) gaire més

A les oracions passives podem trobar el contrast entre aquests usos i algun dels que té la preposició per, com ara el d’agent (14). En altres casos, triem una preposició o l’altra segons que vulguem posar l’èmfasi en la noció de destinació o en la de causa (15).

(14) Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria
(15) L’Olga pren pastilles per (a) la tos

Això mateix passa amb els complements de noms com ara acord, declaració, crida o proposta.

(16) Acord per (a) la reforma del reglament
(17) Conferència de premsa per (a) la presentació de la nova junta directiva
(18) Converses per (a) la pau a Colòmbia [aquí la preposició per també es pot interpretar amb el valor de ‘a favor de’, crec]
(19) Declaració per (a) una política de protecció de la infància [també]

El quadre següent dona molts exemples d’aquests usos, classificats segons la funció sintàctica de l’element de què depèn el sintagma nominal introduït per la preposició.



Límit temporal o moment posterior

Amb un valor temporal la preposició per a designa el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar. La preposició pot precedir qualsevol expressió temporal: adverbi (20), preposició o locució preposicional (21-22), sintagma nominal (23) o subordinada temporal (24).

(20) He d’escriure un guió per a avui mateix
(21) He d’escriure un guió per a abans de Nadal
(22) He d’escriure un guió per a d’aquí (a) una hora
(23) He d’escriure un guió per a dilluns / l’any que ve
(24) He d’escriure un guió per a quan pugui / havent dinat

Aquests valors contrasten amb el de (25), en què no es designa un límit temporal posterior, sinó que es marca com a límit el moment present.

(25) Per ara/avui ja en tenim prou

Amb l’adverbi sempre s’usa preferentment per, sobretot quan s’emfatitza la durada, però també és acceptable per a. Totes dues preposicions, doncs.

(26) Oblida-te’n per (a) sempre més


Altres valors

Amb complements nominals la preposició per a també pot indicar en registres formals l’àmbit en què una característica és quantificada respecte a unes determinades expectatives. L’oració en aquests casos conté quantificadors implícits o explícits (molt, massa, gaire…), adjectius com (in)suficient o el verb bastar.

(27) L’escola és molt lluny per als meus fills
(28) Per a la correcció d’exàmens, tres dies no són suficients / basten

El significat del sintagma introduït per per a és similar a l’anterior en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat (29-30), i amb adjectius acabats en -ble o –or (31-32).

(29) Aquestes instruccions són fàcils de seguir per a la majoria de viatgers
(30) Es tractava d’una solució cara per als municipis
(31) La segona proposta no sembla assumible per a l’oposició [en aquests casos a mi també em sembla possible per, donat el valor passiu de l’adjectiu: ‘que pot ser assumit’]
(32) Hi ha maneres de dir més entenedores per al públic en general


Opinió o punt de vista

Per acabar, la preposició per a també introdueix sintagmes nominals que expressen l’opinió o el punt de vista, però per també és acceptable (33-34), sobretot quan el sintagma va al davant i seguit de que (35).

(33) Per (a) la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental
(34) Aquesta és una bona conclusió, per (a) nosaltres
(35) Per (a) mi que van molt equivocats

El quadre següent (en dues pàgines diferents a la gramàtica, per això aquí està tallat) resumeix els valors de les preposicions per i per a classificats per valors semàntics. A la columna de la dreta també hi ha els usos de per que tenen una certa tradició en els registres formals.




Un altre dia parlarem dels infinitius causals a la GIEC.



Notes

1. Els exemples (9-13), (21-22) i (24) corresponen a casos que abans de la publicació de la GIEC, si se seguia la proposta Coromines-Solà eren amb per, i ara només poden ser amb per a. És un dels canvis més importants de la nova normativa sobre l’ús d’aquesta preposició. Dit d’una altra manera, qui seguia aquesta proposta, si vol només ha de canviar això, perquè l’opció de mantenir per davant d’infinitiu s’ha mantingut, com vam veure aquí, i els usos davant de sintagma nominal no han canviat: eren i són comuns a totes les normes o propostes.

2. Sobre l’ús de les locucions prepositives/conjuntives per tal de/que i a fi de/que, vegeu aquest apunt, que és de fa un parell d’anys però està actualitzat amb la informació de la GIEC.



.

7 de gen. 2017

'Per' i 'per a' davant d’infinitiu final a la GIEC



Segurament aquest és un dels aspectes de la sintaxi que més curiositat poden haver despertat amb la publicació de la GIEC. ¿Com ha quedat establerta la distribució d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu final, després d’una època, prou llarga, en què la norma de Fabra ha coexistit amb la proposta Coromines-Solà?

La GIEC ha optat per un criteri polimòrfic: dona tres sistemes diferents perquè els usuaris optin pel que els sembli millor o s’adapti més bé a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen part o al text que estan escrivint.



1. Criteri (que podem anomenar) tradicional

A grans trets correspon a la norma de Pompeu Fabra, però explicada d’una manera diferent i, al meu entendre, més senzilla. Aquest és el criteri que s’aplica en el text de la GIEC.

a)    Preposició per davant d’una subordinada d’infinitiu final que “apareix en un context agentiu” (és a dir, en què l’oració principal o el sintagma nominal de què depèn l’infinitiu expressa una acció). Aquesta subordinada “expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa”.

(1) Hi han acudit molts curiosos per saber què passava
(2) La telefonada del pare per ajudar-lo a traslladar els mobles…

b)    Preposició per a “quan la construcció final no depèn d’un predicat d’acció”, sinó de predicats amb verbs estatius (3) o de noms que no són d’acció (4) o d’adjectius (5).

(3) Fan falta voluntaris per a distribuir les cartes
(4) No trobo les eines per a reparar la porta
(5) És una proposta necessària per a aconseguir el que volem

c)     Preposició per a quan el verb de la principal és d’acció si l’oració és “passiva o impersonal”.

(6) Els reglaments s’aproven per a complir-los (en canvi, “els diputats han aprovat el reglament per complir-lo”, d’acord amb (a))

d)    Preposició per a si la subordinada d’infinitiu expressa “l’ús o la destinació que es dona a una cosa”.

(7) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per a resoldre el problema

e)    Preposició per a si el subjecte implícit de l’infinitiu no coincideix amb el de l’oració principal.

(8) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar el llum


Els altres dos criteris es formulen així:

“Al costat d’aquesta distinció […] és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu [final], d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions, o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que sols usen aquesta preposició.”


Per tant:


2. Criteri dels parlars que distingeixen per i per a

Sempre per a davant d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri quedarien així:

(1’) Hi han acudit molts curiosos per a saber què passava
(2’) La telefonada del pare per a ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’) Fan falta voluntaris per a distribuir les cartes
(4’) No trobo les eines per a reparar la porta
(5’) És una proposta necessària per a aconseguir el que volem
(6’) Els reglaments s’aproven per a complir-los
(7’) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos
       disponibles per a resoldre el problema
(8’) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar el llum


3. Criteri dels parlars que no distingeixen per i per a

Sempre per davant d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri quedarien així:

(1’’) Hi han acudit molts curiosos per saber què passava
(2’’) La telefonada del pare per ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’’) Fan falta voluntaris per distribuir les cartes
(4’’) No trobo les eines per reparar la porta
(5’’) És una proposta necessària per aconseguir el que volem
(6’’) Els reglaments s’aproven per complir-los
(7’’) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per resoldre el problema
(8’’) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per tancar el llum

Aquest criteri conserva el de la proposta Coromines-Solà en relació amb els infinitius.




Notes

1. Parlars que fan la distinció: “valencià, tortosí i la Franja”. Parlars que no fan la distinció: la resta; és a dir, “els orientals i part del nord-occidental”.

2. La GIEC opta sovint per formulacions no prescriptives, com ara “s’ha tendit a donar preferència a…”, “hi ha la tradició d’usar…”, etc. Crec que cal interpretar-les, no pas com a eufemismes que substitueixen un “cal utilitzar…” o similar, sinó com l’expressió de la intenció de l’IEC de presentar el que es considera adequat per a la llengua estàndard en forma de proposta. Aquest plantejament deixa oberta la porta d’una manera més senzilla a revisions posteriors si els criteris proposats no tenen el suport de l’ús o si plantegen alguna mena de problema. Potser no hi estem gaire acostumats, però ja ens hi anirem acostumant. A la curta o a la llarga, serà bo per flexibilitzar mentalitats, que ens fa molta falta.

3. Potser hi haurà qui se sorprendrà quan vegi tres solucions alternatives per a una sola forma (infinitiu final). Crec que al darrere hi ha la necessitat d’arribar a un consens per preservar el llegat de Pompeu Fabra (criteri tradicional) i alhora recollir les opcions que poden acostar-se més a la parla dels diferents territoris (els altres dos); sempre partint de la idea que la llengua formal (sobretot l’escrita; això ho dic jo) demana un cert grau de distinció entre aquestes dues preposicions.

4. El verb fer servir de l’exemple (7) l’he afegit jo. Crec que s’adiu semànticament amb els altres i és un “clàssic” de la norma de Fabra.

5. L’exemple (8) és meu. El de la GIEC (“El general va enviar missatgers per a demanar ajuda al rei”) el trobo ambigu: el general també pot ser el subjecte de l’infinitiu, no solament els missatgers. I no veig que la preposició, almenys per als parlants que no fem la distinció, afavoreixi més una interpretació que l’altra.

6. Els exemples (1’) i (2’) segurament també admeten per, perquè el context és agentiu, i en els parlars que fan la distinció entre les dues preposicions en aquest cas a vegades també podem trobar per; aquesta distinció, subtil per a qui no la té com a pròpia, tal com es formula el criteri queda com a optativa.

7. L’epígraf de la GIEC on trobareu el que he explicat aquí és el § 29.3.3 (p. 1124-1126).

8. Sobre per tal de i altres locucions afins, vegeu aquest apunt. Alguns dels conceptes que hem vist aquí també us seran útils.



.

2 de gen. 2017

vint anys sense Joan Coromines

Avui fa vint anys que va morir Joan Coromines. Per recordar-lo, la informació i l'etimologia del topònim Besiberri. L'entrada de l'Onomasticon Cataloniae (volum 2) va ser redactada amb la col·laboració de Xavier Terrado. Poso entre cometes els fragments literals.



BESIBERRI

"Nom d'una partida de muntanya a Senet (alta Ribagorça), en el límit amb els termes d'Arties i de Boí. Està constituïda per una alta vall d'origen glaciar suspesa sobre la Noguera Ribagorçana. S'hi puja des del fons de la vall de Barravés pel barranc de Besiberri, travessant un bosc espès de pins i avets. En el fons d'una ampla vall on es destaquen el gran estany de Besiberri, i un altre, que recullen l'aigua del desgel de les neus, és freqüent trobar animals que els del poble de Senet hi porten a pasturar. Més amunt s'aixequen els espadats verticals dels tres grans pics del Besiberri, flanquejats per geleres perpètues: són els pics els que es troben en la carena que separa la vall de Boí del terme d'Arties, aranès."


Pronunciació popular: amb s sonora intervocàlica i e oberta ("oït per Coromines a Senet i a Bono"). "Així ho pronunciaven també Ramon Escudé de Boí i Joaquim Delseny d'Arties, magnífics coneixedors de la regió." "L'afluència incessant d'excursionistes, d'una banda, i l'aprofitament hidroelèctric de la vall de Barravés d'una altra, han posat constantment el nom en boca de persones forasteres. S'hi ha afegit que les guies i els mapes no sempre han recollit la pronunciació de les persones del país. [...] la forma recollida per Coromines amb s sonora és l'única tradicional i popular."

Etimologia: "Coromines va proposar ja fa anys l'etimologia basca baso-be erri 'lloc sota els precipicis' [...]. Ens reafirmem en aquella proposta. Una tal denominació convé perfectament a aquella vall i a aquells llacs exposats a les esllavissades de neu que cauen sovint per les llastreres dels grans pics. Degué ser aquesta regió l'única que interessava a la gent del país, perquè hi pastura a l'estiu el bestiar la que va rebre el nom de Besiberri. Secundàriament es degué aplicar també als pics, objecte preferent de l'interès dels alpinistes."







.