tag:blogger.com,1999:blog-6092908811111540012024-03-05T05:05:42.571+01:00en altres paraules<center><b>Neus Nogué Serrano</b></center>
<center><b>professora dels <a href="http://stel.ub.edu/filologiacatalana/">estudis de Filologia Catalana </a></b> de la UB</center>
<center><b>codirectora del <a href="http://www.ub.edu/alse/">postgrau en Assessorament Lingüístic i Edició</a></b></center>
<center>Temes de lingüística que explico a classe i que no sempre són als llibres, almenys plantejats de la mateixa manera.</center>
<center> També enllaços útils, articles...</center> Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.comBlogger180125tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-720030095149834522023-10-27T00:15:00.000+02:002023-10-27T00:15:02.008+02:00Els verbs 'ser' i 'estar' (i 'haver-hi'): Fabra i Solà<p>En el tretzè aniversari de la mort de Joan Solà, he consultat les <i>Converses filològiques</i> que Pompeu Fabra va publicar ara fa just cent anys, els mesos d'octubre i novembre del 1923. La idea era buscar-hi algun punt de connexió entre aquests dos grans lingüistes. I el que m'ha semblat més interessant de compartir aquí és el que té a veure amb la distribució dels verbs <i>ser</i> i <i>estar</i> (Joan Solà hi va afegir el verb <i>haver-hi</i>).</p><p>Pompeu Fabra no va incloure aquesta qüestió en la primera gramàtica normativa del català (Fabra 1918 [1933]), ni tampoc en la pòstuma (Fabra 1956). Només en va dir alguna cosa en diverses converses filològiques i a les entrades corresponents del primer diccionari normatiu (Fabra 1932).</p><p>Joan Solà va arribar a dir que tant la descripció teòrica com l'ús d'aquests dos verbs eren un dels aspectes més importants i difícils de la sintaxi catalana (Solà 1994), si no el més important (Solà 1987). Hi va dedicar diversos estudis que es van publicar a <i>Qüestions controvertides de sintaxi catalana</i> (1987) i a <i>Sintaxi normativa: estat de la qüestió</i> (1994), i algun article de diari: com a mínim, un que s'ha publicat posteriorment en el recull <i>Parlem-ne</i> (1999), el número 16, juntament amb diverses referències menors en altres articles del mateix recull, i també del recull <i>Plantem cara</i> (2009). Com ja he dit, Solà va incorporar el verb <i>haver-hi</i> a l'estudi de la distribució d'aquests verbs, i una bona manera de veure per què és començar la lectura per l'article que comento del recull <i>Parlem-ne</i> (1999), el número 16 ("¿Que hi és, la Glòria?").</p><p>Finalment, és del tot rellevant comentar que, per al tractament que ha donat a aquests verbs la nova gramàtica normativa, la GIEC, també són d'una importància cabdal les aportacions del professor de la Universitat de València Joan-Rafael Ramos; entre altres, la que es pot trobar en el seu capítol de la <i>Gramàtica del català contemporani</i>, la <i>Gcc</i>: "El SV II: la predicació no verbal obligatòria".</p><p>I ara ja sí, us deixo aquí sota les converses que Pompeu Fabra va dedicar ara fa cent anys als verbs <i>ser</i> i <i>estar</i>., que trobareu, com la resta de la seva obra, al <a href="https://www.upf.edu/web/portalpompeufabra" target="_blank">portal Pompeu Fabra</a>, una eina meravellosa per estudiar-la. Potser us sorprendrà veure que ara fa cent anys Fabra ja alertava d'uns usos que semblen ben actuals. I que, com passa també ara (a la GIEC mateix), atribueix als joves (de fa cent anys!) alguns dels usos que, llavors i ara, considerem que s'han d'intentar evitar.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieyflgcVGMBFKnmhmkZTAHAunlYh-FtEcgx-o64lUa39h2tseMvcS5Avpo_HBEpLeGL2hSouk4gXJb0b_jtnmALCvm5lPW1PFjrX13-vdo19E8AlYzuzbmZHPQTPVi4RAq3WQbxeCHlcrdChjl0AARONRtG6uzmwaHEu7w_fpygYUFGHROfXCgdaINUzM/s668/CF-465-19231023-ser-estar.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="668" data-original-width="567" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieyflgcVGMBFKnmhmkZTAHAunlYh-FtEcgx-o64lUa39h2tseMvcS5Avpo_HBEpLeGL2hSouk4gXJb0b_jtnmALCvm5lPW1PFjrX13-vdo19E8AlYzuzbmZHPQTPVi4RAq3WQbxeCHlcrdChjl0AARONRtG6uzmwaHEu7w_fpygYUFGHROfXCgdaINUzM/w544-h640/CF-465-19231023-ser-estar.JPG" width="544" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYjEb3fks8TqDAvi08RHJtQ5-U_AD0U_eEM_LbmbhcpUTuJM1nyzvAKY2rToRNiwFfHWVd6-qj6Xhh4rwMxwNP9LYl-mwbpdbEHKnaRAdOSE96d0AhMFF7mWhj0NUll84BEbjwQwI2QRsrzN_RRSPfUzBo3piT9P_IGuMhpCakgxynqZgRcluO86W8IiY/s859/CF-474-19231107-ser-estar.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="782" data-original-width="859" height="582" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYjEb3fks8TqDAvi08RHJtQ5-U_AD0U_eEM_LbmbhcpUTuJM1nyzvAKY2rToRNiwFfHWVd6-qj6Xhh4rwMxwNP9LYl-mwbpdbEHKnaRAdOSE96d0AhMFF7mWhj0NUll84BEbjwQwI2QRsrzN_RRSPfUzBo3piT9P_IGuMhpCakgxynqZgRcluO86W8IiY/w640-h582/CF-474-19231107-ser-estar.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC8TxZ-94TKem95m4udEDeWQpapRdBYPpSdxlWmhmO9MopuFa0Vh2z3udya0XV7WEBZttuOQBHIh6_o862gP9jyTyCApVtvMQ5SGe5vAs_LBX8CnkQjwZZld72i0y4V-myDXEUK2uKIVv2jZNtI9cTjWjXGCDy1eRkV1aBP4KhdPWgnKi0sSGpXGkPXzE/s860/CF-475-19231115-ser-estar.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="760" data-original-width="860" height="566" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhC8TxZ-94TKem95m4udEDeWQpapRdBYPpSdxlWmhmO9MopuFa0Vh2z3udya0XV7WEBZttuOQBHIh6_o862gP9jyTyCApVtvMQ5SGe5vAs_LBX8CnkQjwZZld72i0y4V-myDXEUK2uKIVv2jZNtI9cTjWjXGCDy1eRkV1aBP4KhdPWgnKi0sSGpXGkPXzE/w640-h566/CF-475-19231115-ser-estar.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgVmfDNosX9i5rwKTC65qQaBBoukwC70M84e_TrjdBykzTVXd653e15WO1j0iz8X55oy8377vddzFeuF_BXudDejqDE2vNLGp9wU6K064abxNxTNfa27twAZBjD1_cPWe2TrlLu6xQUde8I5b3Ja-9dsyV4NIg8cUeVnuOHXR8qLbBZCZ2sxx2hXR-Tig/s1157/CF-477-19231116-ser-estar.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="775" data-original-width="1157" height="429" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgVmfDNosX9i5rwKTC65qQaBBoukwC70M84e_TrjdBykzTVXd653e15WO1j0iz8X55oy8377vddzFeuF_BXudDejqDE2vNLGp9wU6K064abxNxTNfa27twAZBjD1_cPWe2TrlLu6xQUde8I5b3Ja-9dsyV4NIg8cUeVnuOHXR8qLbBZCZ2sxx2hXR-Tig/w640-h429/CF-477-19231116-ser-estar.JPG" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p><p>Si voleu llegir altres apunts d'aquest blog relacionats amb Pompeu Fabra i Joan Solà, cliqueu les etiquetes que trobareu a la columna de la dreta.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p>.</p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-57552598053840463672023-10-25T14:24:00.001+02:002023-10-25T14:25:08.343+02:00Estudis sobre la referència als participants en diverses llengües iberoromàniques, també sobre el català<p> En <a href="https://langsci-press.org/catalog/book/376" target="_blank">aquest enllaç</a> hi trobareu un recull d'estudis sobre la referència als participants en la comunicació en diverses llengües iberoromàniques.</p><p>El capítol 11, de Lluís Payrató i jo mateixa, resumeix els resultats d'un estudi en curs sobre les estratègies discursives que utilitzen els parlants, o enunciadors, per referir-se als participants (ells mateixos i els altres) en els debats polítics del Parlament de Catalunya durant dos períodes: entre el 1932 i el 1938, durant la Segona República Espanyola, i des del 1980, l'any de les primeres eleccions autonòmiques i de recuperació del Parlament, fins al 2020. El rerefons teòric de l'estudi està format pel treball sobre la dixi que va dur a terme Steven Levinson (1983) i que van seguir altres autors, juntament amb els estudis sobre marcs participatius que va dur a terme Erving Goffman (1981), i la recerca posterior sobre aquestes àrees que fan referència al català i a altres llengües. S'han classificat i analitzat les dades obtingudes a partir d'un corpus que inclou les transcripcions de diversos debats de temàtica política (no legislativa) que van tenir lloc al Parlament entre el 1932 i el 1938, i el debat de política general sencer dels anys 1980, 1993, 2005, 2013 i 2020 (en total, més de 600.000 paraules). L'anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius (on s'apliquen tests de fiabilitat estadística), i destaca diverses tendències en l'ús de diferents formes i estratègies; per exemple, els tractaments de vostè, vós i tu, i l'ús de la tercera persona per referir-se a un mateix (<i>aquest diputat</i>, <i>servidor</i>, <i>el president</i>...). La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981), on es distingeix entre destinatari directe i destinatari no interpel·lat o indirecte, proporciona unes dades que donen una resposta molt més acurada a les qüestions que es plantegen a l'inici del treball que no pas l'anàlisi de només les formes díctiques de persona i els tractaments. De fet, això és vàlid no només per a l'estudi del debat parlamentari, sinó també de qualsevol esdeveniment comunicatiu en què hi hagi més de dos participants.</p><p>Més avall trobareu la sinopsi en anglès del conjunt del volum i l'índex, amb enllaços a tots els capítols. Espero que us interessi!</p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQSfaOYy32GzzGib9L5CiTGwMvRQ8_P9V9AM3sD44OtdyHRbujj-z6RcEbA8Kg8zwa1iGrgWrDopHZyckpalM_35g-8TfF-2nQxITARfxcypgb9ZIWTDWzeeYyy6tV-rRK8qaNzAUqF-66gzzSIfGosaDvs6qVW-ls098CJhtIB2C_97FWpznKb43tWig" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="606" data-original-width="435" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiQSfaOYy32GzzGib9L5CiTGwMvRQ8_P9V9AM3sD44OtdyHRbujj-z6RcEbA8Kg8zwa1iGrgWrDopHZyckpalM_35g-8TfF-2nQxITARfxcypgb9ZIWTDWzeeYyy6tV-rRK8qaNzAUqF-66gzzSIfGosaDvs6qVW-ls098CJhtIB2C_97FWpznKb43tWig=w286-h400" width="286" /></a></div><div><br /></div><br /><span style="background-color: white; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: "Noto Sans", -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px;"><b>Synopsis</b></span><p></p><div class="item abstract" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: "Noto Sans", -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; padding: 0px 0px 30px;"><div class="value" style="box-sizing: border-box;"><p style="box-sizing: border-box; line-height: 25px; margin: 20px 0px 0px;">This volume brings together contributions by researchers focusing on personal pronouns in Ibero-Romance languages, going beyond the well-established variable of expressed vs. non-expressed subjects. While factors such as agreement morphology, topic shift and contrast or emphasis have been argued to account for variable subject expression, several corpus studies on Ibero-Romance languages have shown that the expression of subject pronouns goes beyond these traditionally established factors and is also subject to considerable dialectal variation. One of the factors affecting choice and expression of personal pronouns or other referential devices is whether the construction is used personally or impersonally. The use and emergence of new impersonal constructions, eventually also new (im)personal pronouns, as well as the variation found in the expression of human impersonality in different Ibero-Romance language varieties is another interesting research area that has gained ground in the recent years. In addition to variable subject expression, similar methods and theoretical approaches have been applied to study the expression of objects. Finally, the reference to the addressee(s) using different address pronouns and other address forms is an important field of study that is closely connected to the variable expression of pronouns. The present book sheds light on all these aspects of reference to discourse participants. The volume contains contributions with a strong empirical background and various methods and both written and spoken corpus data from Ibero-Romance languages. The focus on discourse participants highlights the special properties of first and second person referents and the factors affecting them that are often different from the anaphoric third person. The chapters are organized into three thematic sections: (i) Variable expression of subjects and objects, (ii) Between personal and impersonal, and (iii) Reference to the addressee.</p></div></div><div class="item chapters" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: rgba(0, 0, 0, 0.87); font-family: "Noto Sans", -apple-system, BlinkMacSystemFont, "Segoe UI", Roboto, Oxygen-Sans, Ubuntu, Cantarell, "Helvetica Neue", sans-serif; font-size: 14px; padding: 30px 0px;"><h2 class="pkp_screen_reader" style="box-sizing: border-box; clip: rect(1px, 1px, 1px, 1px); font-size: 18px; left: -2000px; line-height: 30px; margin: 40px 0px 20px; position: absolute !important;">Chapters</h2><ul style="box-sizing: border-box; list-style: none; margin: 0px; padding: 0px;"><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="authors" style="box-sizing: border-box;"><span style="font-weight: 700;">Referring to discourse participants in Ibero-Romance languages</span></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Peter Herbeck, Pekka Posio</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124486/files/376-PosioHerbeck-2023-1.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 1</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;"><div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">Introduction</div></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Part I<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">Variable expression of subjects and objects</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;"></div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">A cross-dialectic comparison of first person singular subject pronoun expression in Southern Arizona and Southeast Texas</div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Ryan M. Bessett</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124488/files/376-PosioHerbeck-2023-2.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 2</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Variable indirect object pronoun expression<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">A usage-based analysis of Galician and Spanish</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Javier Rivas, Esther L. Brown</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124490/files/376-PosioHerbeck-2023-3.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 3</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Variable subject expression in second language acquisition<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">The role of perseveration in acquisition</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Kimberly Geeslin, Bret Linford, Tom Goebel-Mahrle, Jingyi Guo</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124492/files/376-PosioHerbeck-2023-4.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 4</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Part II<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">Between personal and impersonal</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;"></div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Portuguese a pessoa and uma pessoa<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">Emerging inclusive impersonals</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Eduardo Tadeu Roque Amaral, Wiltrud Mihatsch</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124494/files/376-PosioHerbeck-2023-5.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 5</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Personal uses of impersonalizing strategies<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">Hybrid constructions with a gente and se in rural Madeiran Portuguese varieties</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Yoselin Henriques Pestana</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124496/files/376-PosioHerbeck-2023-6.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 6</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">On pronominal uses of geral in Brazilian Portuguese<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;"></div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Juanito Ornelas de Avelar</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124498/files/376-PosioHerbeck-2023-7.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 7</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Toward the prevalence of a personal use of impersonal uno in Colombian Spanish</div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Rafael Orozco, Luz Marcela Hurtado, Marianne Dieck</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124500/files/376-PosioHerbeck-2023-8.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 8</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Discourse participants in impersonal constructions<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">The case of first and second person object pronouns with Spanish non-anaphoric third person plural subjects</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Emeline Pierre, Barbara De Cock</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124502/files/376-PosioHerbeck-2023-9.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 9</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Part III<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">Referring to the addressee</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;"></div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Referring to discourse participants in European Portuguese<div class="subtitle" style="box-sizing: border-box;">The form of address o senhor</div></div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Isabel Margarida Duarte, Aldina Marques</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124504/files/376-PosioHerbeck-2023-10.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 10</a></div></li><li style="box-sizing: border-box; padding: 10px 0px;"><div class="title" style="box-sizing: border-box; font-weight: 700; margin: 0px;">Variation and change in reference to discourse participantsin Catalan parliamentary debate (1932–1938 and 1980–2020)</div><div class="authors" style="box-sizing: border-box;">Neus Nogué Serrano, Lluís Payrató</div><div class="files" style="box-sizing: border-box; margin-top: 5px;"><a class="cmp_download_link application/pdf" href="https://zenodo.org/record/8124506/files/376-PosioHerbeck-2023-11.pdf?download=1" style="background: rgb(238, 238, 238); border-color: rgb(187, 187, 187) rgb(170, 170, 170) rgb(170, 170, 170); border-image: initial; border-radius: 3px; border-style: solid; border-width: 1px; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.1) 0px -1em 1em inset; box-sizing: border-box; color: #007ab2; display: inline-block; font-size: 13px; font-weight: 700; line-height: 28px; padding: 0px 15px; text-decoration-line: none; text-shadow: rgb(255, 255, 255) 0px 1px;">Chapter 11</a></div></li></ul></div><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-5840303756934554842023-03-17T17:38:00.000+01:002023-03-17T17:38:16.157+01:004a edició del llibre 'La nova normativa a la butxaca'<p> El llibre <i>La nova normativa a la butxaca. L'</i>Ortografia catalana<i> i la </i>Gramàtica de la llengua catalana<i>, principals novetats</i> (2018) ha arribat a la 4a edició.</p><p>Informació de la contracoberta:</p><p>"El llibre La nova normativa a la butxaca presenta una selecció de les novetats normatives més recents: recull els retocs inclosos a l'<i>Ortografia catalana</i> (2017) que són més freqüents en textos no especialitzats i una tria dels continguts de la nova gramàtica normativa, la <i>Gramàtica de la llengua catalana</i> (2016). Aquesta tria inclou els fenòmens que més interès, dubtes o controvèrsia han provocat en les últimes dècades, tant si contenen una modificació de la normativa anterior com si constitueixen incorporacions noves. Altres capítols tracten temes que, pels aspectes que s'hi tracten, també s'han considerat importants per a la consolidació de la llengua estàndard.</p><p><b>La informació es presenta d'una manera clara i assequible per a un públic no expert en llengua, conservant sempre l'esperit de la norma que hi ha al darrere. El llibre conté un índex de conceptes i paraules que en facilita la consulta.</b>"</p><p><br /></p><p>Moltes gràcies per la confiança a tots els que ho heu fet possible!</p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjSYmE1tZZe2uoZZKoYzUJsxMp_SlfebYtBi2wD5yJTT7azaALqAXTJtq_VbwQdl3c6xyFGdcKCXNA-vf5PXSn4OHaYlECRl9yR17Yzq80UR-KKpXUHMmD0CNpzjMDa8igH5uP0asmpH56gholILRf8mOn5Irz5KoUySq4cFRdWg4-6ODALEG9KF7dV" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="2048" data-original-width="1400" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjSYmE1tZZe2uoZZKoYzUJsxMp_SlfebYtBi2wD5yJTT7azaALqAXTJtq_VbwQdl3c6xyFGdcKCXNA-vf5PXSn4OHaYlECRl9yR17Yzq80UR-KKpXUHMmD0CNpzjMDa8igH5uP0asmpH56gholILRf8mOn5Irz5KoUySq4cFRdWg4-6ODALEG9KF7dV=w274-h400" width="274" /></a></div><br /><br /><p></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-76939954832064739232022-12-21T21:43:00.000+01:002022-12-21T21:43:17.809+01:00A 'El matí de Catalunya Ràdio' sobre formes col·loquials <p> Per si us pot interessar, aquí teniu els 19 minuts que aquest matí hem dedicat, amb Carme Junyent, a les opcions col·loquials i quan són adequades. I a sota, l'enllaç a un article de Joan Solà que ha sortit a la conversa.</p><p><br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/en-llenguatge-colloquial-podem-dir-coses-com-pode-fotre-prous-o-aixins/audio/1156719/" target="_blank">Sobre el registre col·loquial</a></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjdoAnGBN5MJpnKBRfnl7eWefzOtO4s36ghf6mmx1nOdoVDT73iLLAM15acd14fA0GI8EAa0orDNwWUk8sJ4lJcIVJGhzP6B1TvMQcyWTnSpVEM7TA-eBDjpx3N1m51IG1CWW8sHLHcmu5clCxIaDVIcfYyS7aVkXN5rMaXHWmvrPWMwOiEdU0Pq1ge" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="599" data-original-width="705" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjdoAnGBN5MJpnKBRfnl7eWefzOtO4s36ghf6mmx1nOdoVDT73iLLAM15acd14fA0GI8EAa0orDNwWUk8sJ4lJcIVJGhzP6B1TvMQcyWTnSpVEM7TA-eBDjpx3N1m51IG1CWW8sHLHcmu5clCxIaDVIcfYyS7aVkXN5rMaXHWmvrPWMwOiEdU0Pq1ge" width="282" /></a></p><div><br /></div><br /><div style="text-align: center;">Joan Solà, "'<a href="https://rodamots.cat/escreix/joan-sola-gran-i-gros/" target="_blank">Gran' i 'gros'</a>".</div><div style="text-align: center;"><br /></div><p></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-1053320866781771382022-10-27T10:27:00.001+02:002022-10-27T10:31:31.373+02:00Joan Solà i ‘no només’<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Encara que sembli mentida, de tant en tant encara hi ha algú que
qüestiona la combinació <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només (és)</i>.
El principal argument és la suposada cacofonia. Com si la cacofonia fos un
argument per rebutjar una determinada estructura gramatical… D’altra banda, si <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i> és un adverbi de la llengua, és
difícil argumentar que no es pugui combinar amb les mateixes paraules que els sinònims
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">solament</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sols</i>, poc freqüents en registres informals i col·loquials.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtgHKqnOpHvlGHtqEMWGhJ0xfMdAmpFSx0msKQ2N46LjrbUX0C66FpeDt0ybc3DQ5_gXKYrZo6AgejqRbXlNDOBCFS2dNsCLO3hWeeJpVBbfpD9kJ618VVjiPPCb3Y2St5frgvghGe_4fbflOB6_b_N8uGjSOHKM5gC7PXbfKO-yWl97ap7KUzkVU1/s1379/coberta%20Plantem%20cara.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="986" data-original-width="1379" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtgHKqnOpHvlGHtqEMWGhJ0xfMdAmpFSx0msKQ2N46LjrbUX0C66FpeDt0ybc3DQ5_gXKYrZo6AgejqRbXlNDOBCFS2dNsCLO3hWeeJpVBbfpD9kJ618VVjiPPCb3Y2St5frgvghGe_4fbflOB6_b_N8uGjSOHKM5gC7PXbfKO-yWl97ap7KUzkVU1/s320/coberta%20Plantem%20cara.jpeg" width="320" /></a></div>Com que de vegades, a més, s’ha invocat l’autoritat de Joan Solà per
rebutjar <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només (és)</i>, coincidint
amb el dotzè aniversari de la seva mort he fet un buidatge del seu recull d’articles
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plantem cara</i> (2009) per veure què hi
trobava sobre això, tant des del punt de vista del seu propi ús com des del
punt de vista de l’anàlisi gramatical. En Solà la intuïció i la consciència
metalingüística eren màximes, i per tant ens podem refiar que el que escrivia
es corresponia amb el que considerava normal en la llengua. I aquest recull d’articles
representa bé la seva manera d’escriure en els últims anys de la seva vida.<o:p></o:p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Sobre l’ús que fa Solà de l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i>,
i dels sinònims <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sols</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">solament</i>, aquí teniu unes quantes dades
quantitatives il·lustrades amb algun exemple (de passada, qui no l’hagi llegit
potser se sentirà atret pel que hi diu, en els exemples, i el llegirà).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">En termes absoluts, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plantem
cara</i> Joan Solà fa servir l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i>
164 vegades (sense comptar les citacions d’altres persones ni els usos metalingüístics);
l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">solament</i> el fa servir 2
vegades, sempre precedit de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no</i>; i pel
que fa a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sols</i>, el fa servir 16
vegades, també sempre en construccions negatives: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no tan sols</i> (2 vegades), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no
sols</i> (5 vegades) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ni tan sols</i> (9
vegades) (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ni tan sols</i> no és
intercanviable amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només</i>).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ No cal pas que aneu tot el
sant dia amb un llapis i un trosset de paper a la mà, que això és<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> només</b> propi de les persones que viuen
de l’ofici de lingüistes, les quals no es poden estar d’anotar els detalls de
tota mena que els criden l’atenció (article 2)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ </span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">No solament</span></b><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">
no es diu la veritat sinó que es nega en bloc i sense esquerdes (article 15.1)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ Les dites tres formes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">la hi</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">li ho</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">li’n</i> no han aconseguit
d’imposar-se ni poc ni molt <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no tan sols</b>
a la llengua parlada sinó tampoc a la llengua escrita (article 151)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ L’estudi lingüístic dels
grans autors ens pot revelar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no sols</b>
l’estat de la llengua del seu temps sinó també la relació entre la llengua d’un
autor i l’estàndard del moment, si n’hi ha (article 15.1)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Només</b> puc dedicar un article a Marta Mata. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ni tan sols</b> puc ser original (article 110)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Si ens fixem en les construccions negatives amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només</i> hi surt 2 vegades; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és només</i>, 3 vegades (cap
vegada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és sols</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no és solament</i>); <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no són només</i>, també 1 vegada (cap vegada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no són sols</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no són solament</i>);
i en altres contextos, 4 vegades: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no pas
només</i> (2 vegades), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no va ser només</i>
(1 vegada) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">això no els passa només a
ells</i> (1 vegada).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ Ara bé: jo diria que la
construcció <i style="mso-bidi-font-style: normal;">¿Qui estima Gilbert Grape?</i>
o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">¿Qui m’ha tocat les claus?</i> també és
natural, però amb un altre valor semàntic que és molt poc habitual: si volem
preguntar sobre la totalitat (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no només</b>
sobre el subjecte o el complement directe) (article 17.2)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ Per començar, el problema <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no és només</b> d’escriptura, sinó també de
pronunciació (article 6.2)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ [els termes “nous”] es difonen
ràpidament pels mitjans de comunicació, de manera que ja <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no són només</b> del terreny dels científics, com fa cinquanta anys (article
106)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ Els marrecs d’avui reben
la llengua, doncs, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no pas només</b> dels
pares i dels mestres, sinó de la música, del cine, d’internet i dels mòbils (article
103)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ Moll <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no va ser només</b> l’autor, amb mossèn Alcover, del Diccionari català-valencià-balear,
la proesa més gran de la seva vida científica (article 170)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ Ho dic perquè això <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no els passa només a ells</b>, als
escriptors: també els/ens passa als humils gramàtics i m’imagino que als
polítics i a tutti quanti (article 87)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Conclusió: a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plantem cara</i> Joan
Solà prefereix clarament <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i> a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sols</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">solament</i> a les oracions afirmatives, i alterna <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només</i> (junt o separat) amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no
tan sols</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no sols</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no solament </i><span style="mso-bidi-font-style: normal;">a les negatives</span>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">¿I què en diu, Solà, de la combinació <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només</i>, a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plantem cara</i>?
En parla, i concretament es refereix als que la qüestionaven o la qüestionen,
en tres articles:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">A l’article 74.3 (“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">The Cambridge
Grammar of the English Language</i>”) es refereix als gramàtics
prescriptivistes que es basen en el gust personal. I per exemplificar-ho en
català, diu: “Per exemple, n’hi ha que condemnen <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només</i> perquè els fa mal d’orella”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">A l’article 129.2 (“</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Si no</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> / </span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Sinó</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">”) posa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i>
dues vegades al costat dels altres adverbis semànticament equivalents en una
construcció negativa: “I el segon terme es pot reforçar amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">únicament</i>, etc.: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">No hi havia sinó (únicament, (tan) sols, només) la seva família</i>”; “</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">Ara bé: si reforcem el primer membre (amb <i>únicament</i>,
etc.), aleshores tots dos tenen valor positiu i el segon és més emfàtic: <i>No solament
(únicament, (tan) sols, només) hi vam sopar sinó que hi vam dormir</i></span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">”.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Finalment, a l’article 149 (“</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">«</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Aneu
alerta</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">»</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">”) la referència és més detallada:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><br /></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 70.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 70.8pt;"><span style="font-size: 12pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">De vegades els investigadors
(i m’hi incloc) ens emocionem tant per una troballa que ens hi adherim
fèrriament com si els altres ens haguessin atacat o ens haguessin d’atacar. O
bé pot passar que ens encaterinem en una posició per la simple raó emocional d’una
repugnància difusa contra l’opinió d’altri, contra una innovació, etc. Fa
quatre dies uns quants professionals detestaven l’expressió <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no només</i> per raons, deien, cacofòniques,
i molts “espectadors” van acabar pensant-se que la preciosa paraula <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i> no era genuïna. Com hi ha món!</span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Per acabar, en aquest mateix recull Joan Solà esmenta o fa servir tres
expressions formades amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només</i>: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només caldria!</i> (diu que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no caldria sinó!</i> hi és equivalent,
articles 32.3 i 129.2), <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només faltaria!</i>
(1 vegada) i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">només que</i> (3 vegades) (en
un ús que no és el condicional que trobem a la GIEC (</span><a name="_Hlk109986277"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;">§</span></a><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"> </span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">30.2.5<i style="mso-bidi-font-style: normal;">e</i>) i
que als articles 129.2 i 129.3 dona com a adversatiu, sinònim de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">però</i>).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ El que realment és
incomprensible és que els altres governs no diguin ni piu: ni el de l’Estat ni
el ¿nostre? No cal que m’ho diguin: ja m’imagino que, almenys el nostre, alguna
cosa deu haver fet, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">només faltaria!</b>
(article 138)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; margin-left: 46.8pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; margin: 0cm 0cm 0cm 46.8pt; text-indent: -11.35pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">○ De fet, el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">GDLC</i> ja recull aquest ús […], <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">només que</b> el dóna com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">pronominal</i>: ¿ho és, de pronominal?
(article 32.2)<o:p></o:p></span></p><br /><p></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-19886513870794070532022-08-19T11:58:00.001+02:002022-10-23T19:31:22.244+02:00Joan Solà: "Fa temps que no el veig" (1 i 2)<p>Arran d'una conversa de Twitter d'aquest matí, reprodueixo aquí, amb permís de la família, un article de Joan Solà sobre l'estructura del títol, que no es va incloure ni a <i>Parlem-ne</i> ni a <i>Plantem cara</i>. Es va publicar en dues parts al diari <i>Avui</i> els dies 26 de març i 2 d'abril del 1998 a la seva columna, <i>Parlem-ne</i>.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzq0cXj-fw95INbG-cp54sRdMojcFuUL_doxw1KyGESjzA1RBLHi3ur5WP0DilubXjODnofXQARlEF9nidGJZoU4q-yATvI-vFO1AzIJpPoDx6-DmnHIPjprSNtMbzZbMQ8UFFbWeJORF6Pf8uBe3YK1-4A_2pS4pItUHhwl4Ezc6tk3lvSMShwR3L/s824/illustraci%C3%B3%20articles.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="200" data-original-width="824" height="78" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzq0cXj-fw95INbG-cp54sRdMojcFuUL_doxw1KyGESjzA1RBLHi3ur5WP0DilubXjODnofXQARlEF9nidGJZoU4q-yATvI-vFO1AzIJpPoDx6-DmnHIPjprSNtMbzZbMQ8UFFbWeJORF6Pf8uBe3YK1-4A_2pS4pItUHhwl4Ezc6tk3lvSMShwR3L/s320/illustraci%C3%B3%20articles.JPG" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p></p><h2><br /></h2>
<h1><span lang="ES" style="font-size: 14pt;">"Fa temps que no el veig"
(1)<o:p></o:p></span></h1>
<h6><span lang="ES" style="font-size: 11pt;">JOAN SOLÀ<o:p></o:p></span></h6>
<p><i><span lang="ES" style="font-size: 11pt;">A Pere Casanellas<br />
</span></i><b><span lang="ES" style="font-size: 11pt;">L'</span></b><span lang="ES" style="font-size: 11pt;">ideal de tot lingüista és arribar a analitzar <i>totes</i>
les construccions de la llengua. Encara que no aspirin a tenir el diploma de
lingüistes, aquest se suposa que ha de ser també l'ideal dels professors i dels
estudiants de gramàtica, perquè per això estudien gramàtica. Però a l'ideal no
s'hi arriba mai: aquesta és la condició humana. És inútil que ens en planyem:
aquesta condició no és pas forçosament un fet negatiu, si tenim en compte que
és precisament l'agulló que ens impulsa a estudiar, a reflexionar, a
investigar, a editar, vendre i comprar llibres.<br />
Doncs vet aquí que un col·lega d'ensenyament secundari es pregunta com s'ha
d'analitzar la frase que encapçala aquest escrit. Perquè resulta que un
professor l'ha posat en un examen i tothom ha anat de bòlit remenant
gramàtiques i no hi ha hagut manera d'arribar a cap conclusió ni unànime ni
convincent. En concret, ens preguntem si<i> que no el veig</i> és complement o subjecte o
què respecte del verb <i>fer</i>. Observin que la pregunta implica en certa
manera que ja es té clara una altra part del problema: se suposa, i sovint
s'afirma, que la paraula <i>temps</i> és complement directe respecte del verb <i>fer</i>.
Si això fos "cert", aleshores <i>que no el veig</i> ja no podria ser
complement directe, perquè de complement directe (i de subjecte i de qualsevol
altra funció) només n'hi pot haver un.<br />
La primera cosa que sembla que s'ha d'aconsellar a qui hagi de posar un examen,
al nivell que sigui, és que no pregunti res que ell mateix no sàpiga clarament
i que no pugui suposar raonablement que els examinands poden i han de saber. O,
dit d'una altra manera: no pot preguntar res que no estigui segur que els
estudiants ho poden "raonar" o discutir. Crec que la construcció que
ens ocupa no compleix aquests requisits al nivell d'ensenyament secundari. En
un curs universitari, amb alguna teoria ben establerta, podem donar voltes a la
construcció, més que res per veure si la podem sotmetre amb la dita teoria o bé
per comprovar quina potència té la teoria. Cal tenir en compte que la
lingüística, a pesar dels progressos enormes que ha fet durant els últims anys,
encara no està en condicions de donar de molts fenòmens respostes unívoques i
decidides. I la construcció d'avui es troba en aquest cas.<br />
Els gramàtics i els lingüistes hi donen voltes per poder decidir "què
són" les diverses parts de la construcció: el verb <i>fer</i>, el nom <i>temps</i>
i el fragment <i>que no el veig</i>. Tots tres elements presenten problemes que
avui no s'han pogut resoldre. D'una banda, és còmode considerar que el verb <i>fer</i>
és impersonal: voldríem equiparar, per exemple<i>, fa fred</i> amb <i>neva,
està núvol</i>. Però hi ha lingüistes que defensen que un verb no pot tenir
complement directe si manca de subjecte. Per tant, haurem de decidir què són
els altres dos elements: si diem que <i>temps</i> és el subjecte, aleshores <i>fer</i>
no serà impersonal, i ¿què serà <i>que no el veig</i>? Si <i>que no el veig</i>
és el subjecte, tampoc <i>fer </i>no serà impersonal, però tampoc no sabrem què
és <i>temps</i>; no ens convenç (ara per raons semàntiques) que sigui
complement directe: realment "fa <i>temps</i>" no s'assembla gens amb
"fa <i>un pa de pessic</i>". És cert que <i>temps</i> es pot
pronominalitzar ("<i>en</i> fa molt"), que és un símptoma de
complement; però no pas un símptoma indiscutible. Si comparem <i>No el veig fa
temps</i> i <i>Fa temps que no el veig</i>, ens semblarà que la parella es pot
equiparar amb aquesta altra: <i>Arribarà avui</i> i <i>És avui que arribarà</i>
(aquesta última construcció s'anomena "clivellada"). Però la
semblança és només aparent, com veurem la setmana entrant.<o:p></o:p></span></p><br /><p></p><h1><span lang="ES" style="font-size: 14pt;">"Fa temps que no el veig"
(i 2)<o:p></o:p></span></h1><h6><span lang="ES" style="font-size: 11pt;">JOAN SOLÀ<o:p></o:p></span></h6><p>
</p><p><b><span lang="ES" style="font-size: 11pt;">D</span></b><span lang="ES" style="font-size: 11pt;"> èiem que l'ideal de tot lingüista és analitzar <i>totes</i>
les construccions de la llengua. Però això no vol dir que totes es puguin
analitzar amb les simples nocions de "subjecte", "complement
directe", etc. I sobretot, no vol dir que qualsevol estructura es deixi
analitzar amb aquest joc de nocions tal com ens apareix davant els ulls, de
manera lineal. Sabem, per exemple, que hi ha les anomenades estructures
clivellades, que resulten de col·locar un element entre el verb <i>ser</i> i la paraula <i>que</i>:
a partir de "Hi hem d'anar demà", fem "És <i>demà</i> que hi hem
d'anar"; i l'efecte és que <i>demà</i> queda ressaltat, amb una
pronunciació que el fa prominent. També hauríem pogut dir, per obtenir el
mateix efecte, "<i>Demà</i>, hi hem d'anar (i no pas avui)". Doncs
bé: les oracions clivellades no s'analitzen pas com si fossin oracions
atributives (subjecte, verb <i>ser</i> i atribut), com "La pel·lícula va
ser distreta".<br />
Ara bé: la construcció que ens ocupa no té exactament aquesta estructura (no hi
ha el verb <i>ser</i>), però sobretot sembla que no és cert que amb la nostra
estructura vulguem fer destacar la paraula <i>temps</i>. No és igual "Fa
temps que no el veig" que "Fa temps, que no el veig". La primera
equival, simplement, a "No el veig des de fa un cert temps". Vull dir
que hem de descartar que hi hagi el fenomen del clivellament, i per tant encara
no hem trobat el model d'anàlisi que cercàvem.<br />
Mentre els lingüistes no arribin a cap conclusió, opino que no val la pena de
barallar-se amb aquesta construcció. Vull dir en certs nivells escolars. La
gramàtica francesa més famosa (i probablement una de les més serioses) del
mercat, la de Grevisse-Goose (1986) conclou, amb el suport dels lingüistes que
se n'han ocupat des de fa gairebé un segle, que l'anàlisi de casos més o menys
equiparables a aquest amb el verb <i>fer</i> "és realment difícil", i
deixa el lector sense cap proposta concreta. En francès la dificultat encara
deu ser més alta, perquè, a part d'haver-hi noms en aquesta posició postverbal
("Il fait <i>un temps de chien</i>"), hi pot haver també adjectius
("Il fait <i>chaud</i>"). La gramàtica italiana més extensa i
elaborada que avui tenim (la dirigida per Renzi, 1988-1995) tampoc no arriba a
cap conclusió ni aproximada (i en italià tenen una construcció exacta, "È
un mese che a scritto", i variants). <br />
En canvi, hi ha gramàtiques més escolars, castellanes i catalanes, que
s'entesten a fer entrar el clau per la cabota i volen donar compte de tots els
elements de la construcció: consideren el verb impersonal, la paraula <i>temps</i>
complement directe i la resta complement circumstancial. D'acord: però és més
un desig de fer encaixar els elements en estructures (sintàctiques o
semàntiques) que coneixem que no pas una proposta gens ni mica convincent. ¿No
és millor confessar que no podem analitzar-la? ¿És més pedagògic, més
científic, més fructífer, més il·luminador de la ment dels alumnes engegar-los
qualsevol dictamen que advertir-los que tenen encara molt terreny per
descobrir, fins i tot terreny del més humil i habitual de la llengua?<br />
I com aquesta construcció, n'hi ha una bona colla més, també amb un <i>que</i>
intrigant i avui misteriós: "Tu sí <i>que</i> ho saps", "¿Oi <i>que</i>
vindràs?", "Ara <i>que</i> som junts", "¡Que interessant <i>que</i>
és!", "En Jordi és a casa <i>que</i> dina", "Tímid <i>que</i>
és, no va gosar parlar", "Aquest monument fa poc (<i>que</i>) va ser
declarat d'interès nacional", "¿On deu ser, aquell llibre? <i>Que </i>no
me l'endugués a Canet...".<o:p></o:p></span></p><p><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-91457697027138575292022-07-03T23:43:00.004+02:002022-07-04T00:00:46.213+02:00Taula rodona al congrés de l'AILLC de Vic. La GIEC: balanç, descripció i prescripció, reptes<p> </p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZFHMuA9aIaJ2HBIPvsLuqf3wGK6XhD177xlQuEyFeTmfEoo4cwuDSRNbYwTaBv-x1T7A1OZ0H0ixdOjYbearTuxBOZod2OLEdiUjyvy_ppXX7ungK9a3hKda44VfVkaqE_UOZeG38o3nahCGVcKzY3A7UzkAgHTofHm27c236GVaPP38a5LUyJffH/s1450/taula%20rodona.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="808" data-original-width="1450" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZFHMuA9aIaJ2HBIPvsLuqf3wGK6XhD177xlQuEyFeTmfEoo4cwuDSRNbYwTaBv-x1T7A1OZ0H0ixdOjYbearTuxBOZod2OLEdiUjyvy_ppXX7ungK9a3hKda44VfVkaqE_UOZeG38o3nahCGVcKzY3A7UzkAgHTofHm27c236GVaPP38a5LUyJffH/s320/taula%20rodona.jpeg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">Divendres passat, 1 de juliol, dins del XIX Col·loqui
Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), que es va dur a terme
a la Universitat de Vic, vaig participar en la taula rodona “La llengua
catalana als segles XX i XXI: descripció, prescripció i usos”, juntament amb
Teresa Ribas i Jordi Ginebra, amb moderació de Llorenç Comajoan.</span><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Comajoan va estructurar l’acte a partir de tres preguntes: 1.
balanç de l’aposta de l’IEC per l’adequació (i no per la correcció) en les
noves gramàtiques normatives, 2. debat entre descripció i prescripció, i 3.
reptes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"> </span><span style="font-size: 14pt;">Tot seguit resumiré la meva intervenció, que va seguir els tres
eixos anteriors centrant-se en la GIEC. A baix de tot hi trobareu la referència
completa de les obres que cito.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">La GIEC proposa
un canvi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de
fons</i> en la concepció de la normativa. No hi surten ni una sola vegada
els termes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">correcte</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">incorrecte</i>,
ni tampoc gaires perífrasis d’obligació. Efectivament, tenir en compte la
variació, sobretot geogràfica i funcional, demana la incorporació de matisos
que són incompatibles amb la dicotomia <i style="mso-bidi-font-style: normal;">correcte</i>/<i style="mso-bidi-font-style: normal;">incorrecte</i>.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">El polimorfisme
geogràfic ja venia de Fabra. De funcional Fabra en va incorporar molt poc (és
el cas, per exemple, de la referència al relatiu col·loquial). Ara la GIEC ho
ha fet d’una manera sistemàtica: més enllà de les solucions vàlides per a tot
el territori, no es pot dir que hi predomini cap varietat per davant de les
altres.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Però aquest canvi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de
fons</i> no s’implanta de la nit al dia. Demana <i style="mso-bidi-font-style: normal;">temps</i>.
Perquè implica canviar mentalitats, maneres de veure les coses, i trencar
inèrcies. I hi ha gent que o bé no vol fer aquest pas, per motius diguem-ne
ideològics, o bé li fa mandra canviar de manera de fer (ensenyar d’una altra
manera, corregir d’una altra manera…).</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">A l’ensenyament, cal
canviar els llibres de text. És la garantia que el canvi de mentalitat a què em
referia arribarà a les aules. S’ha començat a fer. En l’àmbit de
l’assessorament lingüístic, s’han d’actualitzar els criteris. Es va començar a
fer des del primer moment.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">En definitiva, jo crec
que a poc a poc les coses van canviant, i que també a poc a poc s’anirà notant.
Comencem a percebre “més frescor”, per exemple en la narrativa, catalana i
traduïda. Més enllà de percepcions, algun dia, aviat, s’hauran de fer, per
descomptat, estudis d’implantació que permetin mesurar el procés de canvi d’una
manera seriosa.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #222222; font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span style="color: #222222; font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;">Sobre descripció i
prescripció. Em sembla obvi que per prescriure bé cal tenir una descripció
acurada dels fenòmens i una coneixement precís de l’ús. Fa anys que es diu,
això. Recordo l’article de Teresa Cabré i Jaume Mateu sobre els verbs psicològics,
de l’any 1998, en què ja es feia aquesta reflexió.</span></p><o:p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">La GIEC té unes 1.500
pàgines perquè conté molta descripció. Aquesta descripció és útil des de molts
punts de vista: actualitza i endreça conceptes, i els classifica (per exemple,
la distinció entre determinants i quantificadors); modernitza i actualitza la
terminologia; i l’exposició és molt clara. Però la descripció sobretot és útil,
des del punt de vista normatiu, perquè <i style="mso-bidi-font-style: normal;">permet
entendre el perquè de la prescripció</i>. S’ha fet així, per exemple, en la
normativització dels verbs <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ser</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">estar</i> (que
ja havia descrit Joan-Rafael Ramos a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Gcc</i>)
i en alguns casos de l’ús dels pronoms febles.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%;">Altres vegades, però, a
la GIEC la prescripció no s’acaba de correspondre amb el que s’ha descrit
prèviament. Llegint la descripció d’un fenomen el lector percep que aquella
descripció porta a l’acceptació d’una forma no acceptada fins ara, però al
final es troba amb una mena de “cop de volant” que deixa les coses tal com
estaven. És el cas, per exemple, dels plurals dels quantificadors <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prous</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">masses</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">forces</i>,
i de les gramaticalitzacions <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enriure’s
de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enrecordar-se
de</i>, <i>encuidar-se de</i>, etc., que continuen no acceptats en els
registres formals. Al meu entendre, descriure millor ha de permetre
normativitzar millor. I això ens porta als reptes.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; text-indent: 35.45pt;">El català en té
molts, de reptes. Centrant-nos en el tema que ens ocupa </span><span lang="ES" style="color: #222222; font-size: 14pt; line-height: 107%; text-indent: 35.45pt;">avui</span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%; text-indent: 35.45pt;">, per mi el repte
principal és aplicar de debò a la prescripció allò que es desprèn de la
descripció d’alguns fenòmens. Per fer-ho, s’hi poden aplicar alguns, bona part,
dels criteris per actualitzar la normativa sintàctica que va presentar Joan
Solà a l’última lliçó (publicada pòstumament el 2011):</span></p><p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Distingir allò
que és intern a la llengua d’allò que hi és extern.</span></i></p><o:p><p class="MsoNormal" style="background: white; margin-left: 36pt; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto;"><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">1.</span><span lang="ES" style="font-size: 7pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Ens queixem de la
pèrdua de pronoms febles, però ens resistim a acceptar-ne alguns, que ja he
esmentat abans, que s’han gramaticalitzat amb un verb com a resultat de
l’evolució interna de la llengua: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enriure’s
de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enrecordar-se
de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enrefiar-se’n
de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">adonar-se’n
de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">encuidar-se
de</i>… (sospito que per aquí ronda l’ombra del “maleït pleonasme”, que tant de
mal ha fet a la llengua i als pronoms febles). </span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">2.</span><span lang="ES" style="font-size: 7pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">El cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prous</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">masses</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">forces</i>,
ja esmentat més amunt, també. Com bé explica la GIEC, és un cas d’analogia amb
la resta de quantificadors, que tenen variació de nombre (i sovint de gènere,
que explica els femenins <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prouta</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">proutes</i>).
A més, en alguns casos el parlant pot necessitar, o li pot anar bé, la
distinció entre singular i plural: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ja
en tenim prous, de dubtes</i> no és el mateix que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ja
en tenim prou, de dubtes</i>. </span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; mso-margin-bottom-alt: auto; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">3.</span><span lang="ES" style="font-size: 7pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">I finalment, els
casos sovint esmentats de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sisplau</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">esclar</i>.
També són casos de gramaticalització, d’evolució interna de la llengua. Més
enllà d’aquest argument bàsic i general per acceptar-los, n’hi ha d’altres: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sisplau</i> ha
generat un dels pocs recursos expressius també interns a la llengua que hem
generat recentment, la forma abreujada <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sispli</i>;
en el cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">esclar</i>,
mentre ens resistim a acceptar aquesta forma, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">claro</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">claru</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">clar</i> campen
pertot.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Hi ha tres criteris més
de Joan Solà que també s’haurien de tenir en compte. D’una banda, dos que podem
agrupar:</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p><i>Ser
realistes</i> i <i>Treballar especialment per a les generacions que pugen.</i></span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Aquí podríem parlar de
l’elisió de preposició davant de la conjunció <i style="mso-bidi-font-style: normal;">que</i> i
de l’ús de la preposició <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a</i> en
el complement directe animat. En el primer cas, la GIEC constata la dificultat
d’elidir la preposició, sobretot en el cas de la preposició <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a</i>,
però per als registres formals acaba deixant la norma tal com estava
(afegint-hi, això sí, solucions alternatives). En el segon cas, l’estudi
d’aquesta estructura i de la seva antiguitat en l’evolució diacrònica de la
llengua (Anna Pineda l’està estudiant; vegeu <a href="http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/174595">aquí</a>,
de la pàgina 158 a la 162, algun dels primers resultats que ha obtingut) hauria
de portar, probablement, a replantejar la normativa actual.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"></span><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p>Malauradament,
en molts dels exemples que he posat fins ara hi ha intervingut massa, al meu
entendre, el darrer criteri de Solà, que és més aviat un factor:</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p><i>Adhesió o aversió
personal / sentimental</i> a determinats fenòmens o estructures,
independentment de la descripció objectiva que se n’hagi fet. Potser demana
temps, però ara mateix aquesta mena d’adhesions o aversions són un llast.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p>Finalment,
i des d’una perspectiva més general, tenim un altre repte: incorporar tota la <i>informalitat</i> i <i>col·loquialitat</i> que
conté la GIEC (i la que no conté; al capdavall, la GIEC no és una descripció
exhaustiva de les formes col·loquials del català) tant a l’ensenyament com als
contextos informals i amb trets col·loquials de la comunicació pública.</o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;">A la part final de la
taula rodona també es va parlar de la manera com formula la norma la GIEC, no
sempre tan clara com fora desitjable. Sobre això, la meva opinió és que, en
general, les formulacions complexes de la GIEC poden tenir a veure amb una
característica d’aquesta gramàtica que s’ha comentat sovint i que Gemma Rigau
va repetir amb insistència durant els mesos posteriors a la publicació, en els
actes de presentació que es van fer: que la GIEC és el resultat d’</span><i style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-style: normal; text-indent: 35.45pt;">un
gran esforç de consens</i><span style="font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;">. I arribar a un consens, posar-se d’acord, de vegades
comporta introduir matisos que van en detriment de la claredat. No és una
justificació, la norma ha de ser clara, però sí una explicació versemblant.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><o:p></o:p></p>
<o:p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Sobre la marca normativa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">preferible</i>,
de la qual també vam parlar, la meva opinió és que no és una marca poc clara.
Si prenem com a exemple les dues variants de combinacions pronominals “<u>la hi</u> donaré
/ <u>l’hi</u> donaré [la llibreta, a la mare]”, la GIEC (§ 8.4.2<i>a</i> i §</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"> </span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">8.4.3.3<i>a</i>)
diu que “en els registres formals <u>és preferible</u> mantenir” la
vocal del pronom d’acusatiu femení singular (els subratllats són meus).
Preferir una cosa a una altra no significa que la segona no sigui vàlida (si et
dic que per dinar prefereixo peix que carn, tu em pots donar carn; si no,
t’hauria dit que no en volia de cap manera). Es tracta d’un cas en què la
normativa estableix una mena de jerarquia entre dues opcions <i>igualment
vàlides</i> en un context determinat, en aquest cas els registres formals.
Al meu entendre, si s’interpreta que “<u>l’hi</u> donaré [la llibreta, a
la mare]” no és adequada en aquest context, és o bé pel pes de la inèrcia
anterior o per l’“aversió” a què es referia Joan Solà i que he comentat més
amunt.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p><b>Referències</b></span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p>Cabré,
Teresa, i Jaume Mateu (1998). “<a href="https://raco.cat/index.php/quadernstraduccio/article/view/25162">Estructura
gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català</a>”. <i>Quaderns:
Revista de Traducció</i> [en línia] 2, p. 65-81.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p>Pineda,
Anna (2020). “La (in)transitivitat en Fabra: aspectes clau”. Dins: Josep
Murgades, Neus Nogué i Eloi Bellés (eds.). <i><a href="http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/174595">Pompeu
Fabra, a la Universitat i de la Universitat</a></i>. Barcelona: Edicions UB, p.
139-165.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p>Ramos,
Joan-Rafael (2002). “El SV, I: La predicació no verbal obligatòria”. Dins: Joan
Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya (dirs.). <i>Gramàtica del català
contemporani</i>, vol. 3, Sintaxi, cap. 14, </span><sup><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;">4</span></sup><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">2008.</span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span><span lang="PT" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Solà, Joan (2011). </span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">“Construcció d’una sintaxi normativa. Criteris.
Exemples”. Dins: </span><i><span lang="PT" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">L’última lliçó</span></i><span lang="PT" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">. </span><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;">Barcelona: Empúries, p. 103-143.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; text-indent: 35.45pt;">Foto: Laia Benavent.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-indent: 35.45pt;"><span lang="ES" style="font-size: 14pt; line-height: 107%;"><o:p> </o:p></span><span lang="ES" style="font-size: 13.5pt; line-height: 107%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"><o:p> </o:p></span></p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p></o:p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-41753619113847592352022-04-04T12:18:00.008+02:002022-04-04T12:19:10.910+02:00'Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada' (Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató, Montserrat Sendra, eds.)<p><span style="font-family: inherit;">Acaba de sortir del forn el llibre <i>Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada</i>, editat per Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató i Montserrat Sendra i publicat per <a href="https://www.edicions.ub.edu/" target="_blank">Edicions UB</a>. Aquest volum aplega les contribucions del 26è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 26), organitzat per la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Com es pot deduir del títol, inclou un recull d'estudis sobre els sistemes de tractament en un bon nombre de llengües del món, amb un complement de tipus aplicat dedicat als usos parlamentaris dels tractaments en català. Ras i curt, aquí teniu l'índex:</span></p><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p><span style="font-family: inherit;">Presentació dels editors</span></p><p><span style="font-family: inherit;">El sistema de tractaments del català (Neus Nogué, Universitat de Barcelona)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Presente y pasado: las formas de tratamiento del
castellano en la investigación lingüística (María Sampedro Mella, Universidades de Santiago de Compostela)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">El sistema de tractaments en gallec (Aitor Rivas, Universidade de Vigo)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">El sistema de tractaments del basc (Itziar Adurz Agirre, Universitat de Barcelona)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">El sistema pronominal dins les formes de tractament en alemany i en altres llengües germàniques (Oliver Strunk, Universitat de Barcelona)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Formes de tractament en la llengua russa (Marc Ruiz-Zorrilla, Universitat de Barcelona)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Sistemes de tractaments en les llengües romàniques fora de l'àmbit iberoromànic (Claus Pusch, Universitat de Friburg de Brisgòvia)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">El sistema de tractaments en la llengua japonesa (Makiko Fukuda, Universitat Autònoma de Barcelona)</span></p><p><span style="font-family: inherit;">Les formes de tractament en l'àmbit parlamentari (Marta Payà, Parlament de Catalunya)</span></p><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjWybR7WxTVZWzpbNWT-hfYZwabU8-VwcI0uoHOYYohQ-85cIoQUGFVhnI7uM9k_51sYcbhyd7BsuBVcBz5CCjYf_Y4YZgApp3EHX2xa3Kck4i1KZpTh8gtGyF3zCK6-UUaD3UKL_U6DJREbtaHSKniimy-9A2rfEmM2VcbyGz37h0qfcUqrYXauuVf" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img alt="" data-original-height="1922" data-original-width="1379" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjWybR7WxTVZWzpbNWT-hfYZwabU8-VwcI0uoHOYYohQ-85cIoQUGFVhnI7uM9k_51sYcbhyd7BsuBVcBz5CCjYf_Y4YZgApp3EHX2xa3Kck4i1KZpTh8gtGyF3zCK6-UUaD3UKL_U6DJREbtaHSKniimy-9A2rfEmM2VcbyGz37h0qfcUqrYXauuVf" width="172" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br />En aquesta <a href="http://www.edicions.ub.edu/ficha.aspx?cod=14005" target="_blank">fitxa de l'editorial</a> hi podreu trobar, a més, una breu presentació i una mostra del llibre. Espero que us interessi!</span><p></p><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-67068394839956359052021-12-11T22:31:00.000+01:002021-12-11T22:31:27.710+01:00<div style="text-align: center;"><span style="font-size: x-large;"><b>Historiografia gramatical peninsular:<br /></b><b>basco, catalão, galego e mirandês em contexto</b></span></div><p><br /></p><h3 style="text-align: center;"><b>Sessão de conferências (evento presencial e em ambiente virtual)<br /></b><b>16 de dezembro de 2021<br /></b><b>Faculdade de Letras da Universidade do Porto</b><b><br /></b></h3><p style="text-align: center;"><b><br /></b></p><p style="text-align: center;"><b>Sala de Reuniões 2</b></p><p style="text-align: center;"><a href="https://videoconf-colibri.zoom.us/j/82001826589?pwd=TlMycVo2SmFWb1Bhd1JXV0txKzFRUT09" target="_blank">https://videoconf-colibri.zoom.us/j/82001826589?pwd=TlMycVo2SmFWb1Bhd1JXV0txKzFRUT09</a><br /></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: left;">10h30. Sessão de abertura</p><p>10h45. Ideias e práticas linguísticas em torno à língua mirandesa: De Severim de Faria à assinatura da Carta Europeia das Línguas Regionais ou Minoritárias</p><p> Prof. Doutor Alberto Gómez Bautista (Universidad de Alcalá de Henares)</p><p>11h45. Joan Solà, una figura clau/clave de la gramaticografia catalana</p><p> Prof.ª Doutora Neus Nogué Serrano (Universitat de Barcelona)</p><p>12h45. Almoço</p><p>15h00. Panorámica historiográfica dos estudos gramaticais sobre a lingua galega</p><p> Prof. Doutor Francisco García Gondar (Universidade de Santiago de Compostela)</p><p>16h00. Panorama de la gramaticografía vasca antigua (1620-1936)</p><p> Prof. Doutor Ricardo Gómez-López (Euskal Herriko Unibertsitatea)</p><p>17h00. Encerramento</p><p><br /></p><p style="text-align: center;">Entrada livre, sujeita a inscrição: clup@letras.up.pt</p><p style="text-align: center;">(indicar se a assistência será presencial ou à distância)</p><p style="text-align: center;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjLVcuO7ocD1MgNc0z0WLM24gk8OAKGwBgcbV7c_OabwVG9_5hR8w3-w4F1q-V6Z3v1oSuFWPhuJ_SuqfrxE4hERULe__YiUJVfAb_7PDApyvunz2JiCdsp2H4yAwVWRsK4PSu9gmtBTlzr04Q3w7P4hJn3MLgukxyf2RV_ThV36H9am2Mx9U5OsyUc=s791" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="791" data-original-width="559" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjLVcuO7ocD1MgNc0z0WLM24gk8OAKGwBgcbV7c_OabwVG9_5hR8w3-w4F1q-V6Z3v1oSuFWPhuJ_SuqfrxE4hERULe__YiUJVfAb_7PDApyvunz2JiCdsp2H4yAwVWRsK4PSu9gmtBTlzr04Q3w7P4hJn3MLgukxyf2RV_ThV36H9am2Mx9U5OsyUc=s320" width="226" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjvTR8lC-kibIP1K_1yWBQl0aDFcD6AsVlgmCUbWYZPTxXVgA794LRcHRV9aZU4lnfOQ6aIXoiTlUORgWHG1eyurRSjaaKMJTcFsQFScyXE5vj6yzPY5Ww3jUTJaa3BBWOMmI2WWW9re1sp61db4ghtw0lDTeruMADzva7wPI-N_yuzeObg_r68dMGN=s788" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="788" data-original-width="559" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjvTR8lC-kibIP1K_1yWBQl0aDFcD6AsVlgmCUbWYZPTxXVgA794LRcHRV9aZU4lnfOQ6aIXoiTlUORgWHG1eyurRSjaaKMJTcFsQFScyXE5vj6yzPY5Ww3jUTJaa3BBWOMmI2WWW9re1sp61db4ghtw0lDTeruMADzva7wPI-N_yuzeObg_r68dMGN=s320" width="227" /></a></div><br /><p style="text-align: center;"><br /></p><p style="text-align: center;"><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-130919374939468882021-12-02T00:12:00.001+01:002021-12-02T00:12:41.623+01:00'Visc, i visc, i visc', de Maggie O'Farrell ('I am, I am, I am: seventeen brushes with death')<p>He llegit <i>Visc, i visc, i visc</i>, de Maggie O'Farrell, i m'ha sortit aquest breu text:</p><p>
</p><div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWx_wNp858vQXKVfkHaOOJ15Gal8K6kb9q_kBQ7nwClzBuo8jCiETSp1ukdlpVTw6_Mi9BM2PB2wNkRnwaNZa04nDrX0RgXLQdsE8gEaB9vSbJdFspKCL4a1NA-ryd4aVq4ZpsuB9Ibck/s321/visc+visc+visc.jpg" style="clear: left; display: block; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="321" data-original-width="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWx_wNp858vQXKVfkHaOOJ15Gal8K6kb9q_kBQ7nwClzBuo8jCiETSp1ukdlpVTw6_Mi9BM2PB2wNkRnwaNZa04nDrX0RgXLQdsE8gEaB9vSbJdFspKCL4a1NA-ryd4aVq4ZpsuB9Ibck/s16000/visc+visc+visc.jpg" /></a></div><div style="font-style: italic;"><i><br /></i></div><div><i style="font-style: italic;">Visc, i visc, i visc</i>, de Maggie O'Farrell, és una autobiografia fragmentària, centrada en els moments de la seva vida en què, d'una manera o altra, s'ha sentit en perill de morir. Segurament la seva narrativa de ficció s'entén més bé, i potser pot agradar més i tot, després de llegir aquest llibre.</div><div><br /></div><div>També parlant d'ella mateixa i evocant la seva pròpia vida, O'Farrell desplega la capacitat narrativa que ens atrapa llegint les seves novel·les. En algun moment, fins i tot d'una manera encara més intensa.</div><div><br /></div><div>Esplèndidament traduït, com altres obres de l'autora, per Marc Rubió. El català té altres problemes, alguns de molt greus, però ara mateix tenim una bona colla de traductors que fan autèntiques meravelles. Traduccions que llisquen com si fossin fàcils, senzilles, i estic segura que no ho són. Acurades, fines, versemblants, que no semblen traduccions. I això no es pot dir sempre, i potser no ho pot dir tothom.<p></p><p><br /></p></div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-81179304425603871482021-10-27T10:08:00.000+02:002021-10-27T10:08:15.733+02:00Joan Solà, onze anys<p>Avui fa onze anys que va morir Joan Solà. Per recordar-lo d'una manera una mica especial --el recordem i l'enyorem tot l'any--, enllaço aquí sota tres documents, dos d'escrits i un d'audiovisual, que espero que us interessin.</p><p><br /></p><p>La <i><a href="https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=cataleg&subModuleName=cerca_avanzada&idCatalogacio=2867" target="_blank">Semblança biogràfica</a></i> que va fer ell mateix sobre Pompeu Fabra.</p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoCIAyDI-8v1CyF7C8DivuubrdwKHDO0x8pxAHPsP6P6_70k2Ocq5_XecF9vuGFW4w95Q6RYGxWeixd8y_CRT0GNCA7at_ikkEBKufrNSxD7eHcy-BpVFKPLiBbFzEZ3Zp9FZNXTbiS7E/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="294" data-original-width="200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoCIAyDI-8v1CyF7C8DivuubrdwKHDO0x8pxAHPsP6P6_70k2Ocq5_XecF9vuGFW4w95Q6RYGxWeixd8y_CRT0GNCA7at_ikkEBKufrNSxD7eHcy-BpVFKPLiBbFzEZ3Zp9FZNXTbiS7E/w271-h400/image.png" width="271" /></a></div><br /><br /><p></p><p>La <i><a href="https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=botiga&subModuleName=&idCatalogacio=36388" target="_blank">Semblança biogràfica</a> </i>que han fet fa poc Gemma Rigau i Jordi Mir sobre Joan Solà.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQJaOs30WmhyfrG1Sz4nHQ8YKUbTsZuIreWRg_0aE2HPTT2yOavC1hv4di-kGKb4wxLsY9_i1ZSKqIYjed_HqV6Z0pvGLhPYsjylWJsXpeIsBNYXWLj06ihatCihSPb-zP0hkOuAV8bZ4/s711/semblan%25C3%25A7a+biogr%25C3%25A0fica+Joan+Sol%25C3%25A0.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="500" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQJaOs30WmhyfrG1Sz4nHQ8YKUbTsZuIreWRg_0aE2HPTT2yOavC1hv4di-kGKb4wxLsY9_i1ZSKqIYjed_HqV6Z0pvGLhPYsjylWJsXpeIsBNYXWLj06ihatCihSPb-zP0hkOuAV8bZ4/w281-h400/semblan%25C3%25A7a+biogr%25C3%25A0fica+Joan+Sol%25C3%25A0.JPG" width="281" /></a></div><div><br /></div><br /><p>El vídeo de la breu conferència que vaig donar a l'abril a l'IEC amb motiu de la publicació de l'últim volum (índexs) de les <i>Obres completes</i> de Pompeu Fabra i en record de Joan Solà. La intervenció es va titular <i>Quan Solà "discrepava" de Fabra</i>, i dura vint minuts.</p><p><br /></p>
<center><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/7uCHIMJ5lvA" title="YouTube video player" width="560"></iframe></center>
.Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-59329865673724761872021-09-06T20:36:00.004+02:002021-09-06T20:54:41.750+02:00El meu article del llibre 'Som dones, som lingüistes...', a la revista 'Catorze'<p> Avui la revista <i>Catorze</i> ha publicat, precedit d'una breu introducció, l'article que he publicat en el llibre <i>Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou</i>, editat per M. Carme Junyent i publicat per Eumo Editorial.</p><p><a href="https://www.catorze.cat/biblioteca/dir-homes-i-dones-pot-donar-una-falsa-imatge-digualtat-165955/" target="_blank">Aquí</a> teniu l'enllaç, per si el voleu llegir.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaIW51oICr8biwGqkOzZzwyoWKJfaaSvNM-o1sg5m5eg4s5uJpuzBY9q2inB_zP8OISCZaN5mOXYlw36-F4pG3HnzpX6M072CoknJbs_-NAc8FPhyd9N1lmRqhulAipksIaXubgyt_u0g/s1091/foto+Catorze.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="698" data-original-width="1091" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaIW51oICr8biwGqkOzZzwyoWKJfaaSvNM-o1sg5m5eg4s5uJpuzBY9q2inB_zP8OISCZaN5mOXYlw36-F4pG3HnzpX6M072CoknJbs_-NAc8FPhyd9N1lmRqhulAipksIaXubgyt_u0g/s320/foto+Catorze.JPG" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-21456895616597749732021-08-31T21:56:00.005+02:002021-08-31T22:27:22.886+02:00Sobre el llenguatge inclusiu, a TV3<p> Aquest matí la professora Carme Junyent i servidora hem anar al programa <i>Els Matins</i> de TV3 per parlar del llibre <i>Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua</i>, editat per la mateixa Carme Junyent i publicat per EUMO Editorial.</p><p>També hi hem parlat una mica, al final, de l'ús del català entre els joves... i entre els adults.</p><p>Aquí teniu l'entrevista que ens ha fet Lídia Heredia, i a sota la coberta i la contracoberta (on trobareu el nom de la setantena de dones professionals de la llengua que hi hem participat) del llibre, que demà ja es podrà comprar a les llibreries.</p><p><br /></p>
<div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="281px" scrolling="no" src="https://www.ccma.cat/video/embed/6116607/" width="500px"></iframe></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAJyjh0wQ1BDQU4_6p6-zRgVslSedSBZgiy8TdxHSuYKFgs9lQOpzfmxDRjqBVeWnMWZighTwa40UcfYMoB1eNYlMums3WXwnr4PDU6yBJqrwAqBVN1HurtNUSONwfzh55OnE_asv7SLQ/s721/coberta+i+contra.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="537" data-original-width="721" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAJyjh0wQ1BDQU4_6p6-zRgVslSedSBZgiy8TdxHSuYKFgs9lQOpzfmxDRjqBVeWnMWZighTwa40UcfYMoB1eNYlMums3WXwnr4PDU6yBJqrwAqBVN1HurtNUSONwfzh55OnE_asv7SLQ/w400-h297/coberta+i+contra.JPG" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">Si us interessa aquest tema, en <a href="https://en-altres-paraules.blogspot.com/2014/11/sobre-els-limits-del-llenguatge-no.html" target="_blank">aquest apunt</a> hi trobareu l'enllaç a altres textos, curts i llargs, que en parlen.</div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-31708135493171079542021-08-25T13:13:00.000+02:002021-08-25T13:13:42.886+02:00Quan Solà "discrepava" de Fabra (IEC, 15 d'abril del 2021)<p>El 15 d'abril passat es van presentar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona el volum d'índexs i el cercador digital de les <i>Obres completes</i> de Pompeu Fabra. En l'acte també es va recordar Joan Solà, codirector de les <i>Obres completes </i>amb Jordi Mir, i a mi em van demanar que parlés durant vint minuts sobre els casos en què Solà discrepava de Fabra. Així ho vaig fer, tot i que vaig posar unes cometes al verb <i>discrepava </i>que s'entenen si es veu la meva intervenció.</p><p>En <a href="https://www.iec.cat/activitats/noticiasencera.asp?id_noticies=3031" target="_blank">aquest enllaç</a> hi trobareu un resum de l'acte i aquí sota, el vídeo. Del minut 37 al 58 hi ha la meva conferència.</p><p><br /></p>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/lZ5hs1G0pXU?start=2220" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl2IjSUxHblSxZYablHZ47N5drSH8kenBAXgwAkPya3_C7URE9Ogk6ldR_bLvtiQ-hOWkEOHqWjZJRChrDKs0SP334OEEoub30ljMLN3EtBXJuk10ckcTF6NPQOT26OvtBawgdq6ygjls/s722/Captura.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="722" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgl2IjSUxHblSxZYablHZ47N5drSH8kenBAXgwAkPya3_C7URE9Ogk6ldR_bLvtiQ-hOWkEOHqWjZJRChrDKs0SP334OEEoub30ljMLN3EtBXJuk10ckcTF6NPQOT26OvtBawgdq6ygjls/w400-h229/Captura.JPG" width="400" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;">.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;"><br /></div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-29495446333885177162021-06-01T10:31:00.000+02:002021-06-01T10:31:03.827+02:00“Treballar especialment per a les generacions que pugen”<p>Fa un parell de mesos es va publicar a Viena Edicions el llibre <i>El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny</i>, coordinat per M. Carme Junyent. 77 articles sobre la situació i el futur del català.</p><p>Amb permís de la coordinadora, aquí teniu la meva aportació al llibre.</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgCAtP-XQQHXMHhaQHAP-HK4-VXRKSI1NMMKfcayWYYcGVcXTEnBFMJWz8xbSGgfPrJV5M6MjdgzfNwaQp3csOxiYOWQ0YU5VTTlCjTS_VU25Qj9EvqPj44PST2bXlHre37fHjWaR9lws/s272/el_catala_llengua_efervescent.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="272" data-original-width="180" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgCAtP-XQQHXMHhaQHAP-HK4-VXRKSI1NMMKfcayWYYcGVcXTEnBFMJWz8xbSGgfPrJV5M6MjdgzfNwaQp3csOxiYOWQ0YU5VTTlCjTS_VU25Qj9EvqPj44PST2bXlHre37fHjWaR9lws/w212-h320/el_catala_llengua_efervescent.jpg" width="212" /></a></div><br /><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><br /></b></p><div style="text-align: center;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><b style="text-indent: 35.45pt;">“Treballar especialment per a les
generacions que pugen”</b></b></div><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">Joan Solà, a “L’última lliçó”, va presentar els que considerava criteris
bàsics per actualitzar la normativa sintàctica. En relació amb el tema que ens
ocupa, n’hi ha dos que em semblen especialment rellevants: ser realistes i
treballar especialment per a les generacions que pugen. Ser realistes, diu
Solà, “vol dir acceptar certs fets de llengua que ahir eren discutits però que
avui s’han escampat amb una rutina i una força tan grans que la immensa majoria
de professionals i usuaris ja no hi veuen cap aspecte negatiu o bé reconeixen
que no s’hi pot aplicar un remei eficaç”. “Una llengua perdura si es traspassa
de pares a fills i dels nadius als nouvinguts. […] Si els pedagogs de tots els
nivells no som capaços d’engrescar la joventut en una llengua i una literatura
que han sigut potents i continuen sent-ho; si des de l’escola o des dels
manuals de normativa preferim, al contrari, turmentar-los, rectificar-los a
cada pas, aleshores tenim la batalla perduda, o pitjor: la joventut se’ns pot
girar en contra.”<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">Aquests fragments resumeixen un aspecte del futur del català que no es pot
menystenir: la necessitat de transmetre amb claredat que la llengua no és una
entitat monolítica, que varia, i que hi ha diferents formes d’expressió que són
adequades en diferents situacions comunicatives. En català central, per
exemple, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">aiga</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dugues</i> s’haurien de preservar com a variants col·loquials de les
formals <i style="mso-bidi-font-style: normal;">aigua</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dues</i>.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">El 2016 la nova gramàtica normativa, la GIEC, va obrir un camí que anava en
aquesta direcció: defuig la distinció entre correcte i incorrecte (adjectius que
hauríem de suprimir del nostre vocabulari) i parla de formes adequades en tots
els contextos i de formes adequades en uns esdeveniments comunicatius concrets
(més formals, més informals, col·loquials, més especialitzats, més espontanis,
etc.). La mateixa GIEC, però, fa una mica curt a l’hora d’aplicar aquest
criteri i hauria de fer passos endavant i acceptar en contextos formals estructures
que són el resultat de l’evolució interna de la llengua i que no són exclusives
d’una sola varietat geogràfica. Penso, entre altres, en les variants <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enriure’s de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enrecordar-se de</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">adonar-se’n
de</i>; en els plurals <i style="mso-bidi-font-style: normal;">prous</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">forces</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">masses</i>; i en les interjeccions <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sisplau</i>
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">esclar</i> (mentre dubtem, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">clar</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">claro</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">claru</i> van
avançant).<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">Neus Nogué Serrano
@NeusNogue, professora agregada de Filologia Catalana, membre del Grup
d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD) i codirectora del
postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials; tot a la Universitat
de Barcelona.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><o:p> </o:p></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-27257850987279087062021-04-12T20:17:00.000+02:002021-04-12T20:17:41.966+02:00Novetats de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra i record de Joan Solà<p>Per a dijous que ve, 15 d'abril, s'ha organitzat un acte a l'IEC en què es presentarà el volum d'índexs, i últim, de les <i>Obres completes</i> de Pompeu Fabra (dirigides per Joan Solà i Jordi Mir), i també el cercador avançat de la versió digital.</p><p>En el mateix acte es recordarà Joan Solà, i m'han demanat que hi parli breument del tema següent: "Quan Solà <span style="font-family: Calibri, sans-serif;">«</span>discrepava<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">»</span> de Fabra".</p><p>En <a href="https://www.iec.cat/activitats/agenda_una.asp?id_agenda=5318" target="_blank">aquest enllaç</a> hi trobareu més informació sobre l'acte, i en <a href="https://www.iec.cat/jornades/pompeu2021.asp" target="_blank">aquest altre</a>, el formulari per inscriure-us-hi (es podrà seguir per Zoom).</p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEqP2fHMZomxKrLEZJX3yrmlA652LwTYXVFrBRVhn4rjWDiM13YpAn5o-wVtZhjXO3w5EQlgRq9NuUbcUoW-w_LX7b4No3XYJQcAmNJs8zslPkPhHvXXjVfoMJnYhbmpHx4HE5X2qSgT8/s2048/Lobra+de+Pompeu+Fabra+-+coberta.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1591" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEqP2fHMZomxKrLEZJX3yrmlA652LwTYXVFrBRVhn4rjWDiM13YpAn5o-wVtZhjXO3w5EQlgRq9NuUbcUoW-w_LX7b4No3XYJQcAmNJs8zslPkPhHvXXjVfoMJnYhbmpHx4HE5X2qSgT8/s320/Lobra+de+Pompeu+Fabra+-+coberta.jpeg" /></a></div><br /><p><br /></p><p><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-22805001250260885012021-03-17T11:22:00.002+01:002021-05-14T10:02:54.163+02:00sobre la correcció de les traduccions literàries<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJS9YAK-xIMAoT1busNfDzc-EoxbnvACpekiJM4OxcDjoISv8kT17-oBZUP7cZMrLiS5FWNPAMYIJPhEieQ2KfcM-D4WbUZ-9SNMIAYx8OaMsL1zl29KEklklWcFENF1wZAHhyphenhyphenavLRiU8/s558/Captura.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="558" data-original-width="466" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJS9YAK-xIMAoT1busNfDzc-EoxbnvACpekiJM4OxcDjoISv8kT17-oBZUP7cZMrLiS5FWNPAMYIJPhEieQ2KfcM-D4WbUZ-9SNMIAYx8OaMsL1zl29KEklklWcFENF1wZAHhyphenhyphenavLRiU8/s320/Captura.JPG" /></a></div>El 7 de març de l'any passat, pocs dies abans del confinament, va tenir lloc el XXVIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En aquesta ocasió el Seminari, titulat "Corregeix-me (si m'equivoco!)", es va centrar en la correcció de les traduccions literàries, i va tenir tres parts:<p></p><p>1. Conferència "Guardians i traficants (de paraules)", de Raül Garrigasait, presentada per Laura Baena.</p><p>2. Entrevista de Miquel Cabal a Marta Marfany i Tina Vallès.</p><p>3. Taula rodona "Si li toco això, li farà mal?", amb Odile Arqué, Josefina Caball i Anna Soler Horta, moderada per Jordi Martín Lloret.</p><p>Ara s'acaben de publicar els textos del Seminari, que es poden descarregar en <a href="https://www.escriptors.cat/index.php/publicacions/quaderns-divulgatius-65-traduccio" target="_blank">aquest enllaç</a>. Si no vau poder assistir al Seminari i us dediqueu a la traducció, a l'assessorament lingüístic o a la correcció de textos (literaris), aquesta lectura us interessarà.</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p>.</p><p><br /></p><p><br /></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-75030963726833852472021-01-09T11:55:00.002+01:002021-01-12T12:00:36.094+01:00sobre gramàtica i gramàtiques<p><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" face="Roboto, Noto, sans-serif" style="font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">El 9 de setembre del 2019 es va presentar la <i>Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana</i> (la versió resumida en paper de la GIEC). Aquell mateix dia el periodista Xavier Muixí em va entrevistar a betevé per parlar de lingüística i gramàtica en general, i de les últimes gramàtiques de l'IEC en particular.</span></p><p><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" face="Roboto, Noto, sans-serif" style="font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Avui, finalment, he trobat una estona per penjar l'entrevista al Youtube. I aquí la teniu, per si us pot interessar.</span></p><p><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" face="Roboto, Noto, sans-serif" style="font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p><span color="rgba(0, 0, 0, 0.87)" face="Roboto, Noto, sans-serif" style="font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/kN4y1Ud94Es" width="560"></iframe> </div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: left;">.</div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-53834985211413043052020-11-02T15:49:00.004+01:002021-01-09T12:05:33.720+01:00El demostratiu 'aquest' quan redactem<div style="text-align: right;"><i>Apunt dedicat als estudiants de Llengua Catalana Estàndard (UB)</i></div><div style="text-align: right;"><i>del curs 2020-21, </i><i>que en són els primers destinataris</i></div><div style="text-align: right;"><i><br /></i></div><div style="text-align: right;"><i><br /></i></div><div style="text-align: right;"><br /></div><div style="text-align: right;"><br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikvgfIbXXfDMRi7bszhBH3C9nbvAO97f-Z7UPgNSxN52I-qvKjiC9RiBqDZHDxpePnFUfv-eSunQOkVpzjeBAzWwDIXIhb6UhXaKi29_rKILr37qLKZEUpiMPHCB5ezCAxApAgBqcldg/s1600/coberta-3a-ed.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1097" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikvgfIbXXfDMRi7bszhBH3C9nbvAO97f-Z7UPgNSxN52I-qvKjiC9RiBqDZHDxpePnFUfv-eSunQOkVpzjeBAzWwDIXIhb6UhXaKi29_rKILr37qLKZEUpiMPHCB5ezCAxApAgBqcldg/s200/coberta-3a-ed.jpeg" width="136" /></a></div>Aquest apunt reprodueix el capítol 9 del meu llibre <i>La nova normativa a la butxaca (l'</i>Ortografia catalana<i> i la </i>Gramàtica de la llengua catalana<i>): principals novetats</i> (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).<br />
<br />
<br /><br /><br /><br /><br /><b>El demostratiu <i>aquest </i>quan redactem</b><div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La funció habitual del
demostratiu <i>aquest</i> és la d’assenyalar
un element, ja sigui extern al text (1) ja sigui de dins del text (2). Dins del
text, també es pot establir una oposició entre l’element assenyalat que és més
lluny i el que és més a prop, com passa a (3). I en aquest últim cas, també es
podrien fer servir altres recursos, com <i>el
primer</i> i <i>el segon</i> o <i>el primer</i> i <i>el darrer</i>/<i>últim</i> (4).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">(1) [</span><i style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">parlant de dues cadires, una de més propera i una altra de més llunyana</i><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">]
Tu agafa </span><b style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">aquesta</b><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">, que jo ja agafaré
aquella.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">(2) El perfil dels
destinataris de l’anunci és important, però <b>aquest</b> no és l’únic factor que intervé a l’hora de seleccionar una
forma de tractament<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">(3) <i>Van visitar dues ciutats: Roma i Florència. <b>En aquella</b> s’hi van estar cinc dies, mentre que <b>en aquesta</b> només se n</i></span><i style="font-size: 16px; text-indent: 47.2667px;">’</i><i style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">hi van estar tres</i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">(4) <i>Van visitar dues ciutats: Roma i Florència. <b>A la primera</b> s’hi van estar cinc dies, mentre que <b>a la segona</b></i><b> / <i>a la darrera</i> / <i>a l’última</i> </b><i> només se n’hi van estar tres</i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Però a vegades, sobretot en
la llengua escrita, el demostratiu <i>aquest</i>
també es fa servir per referir-se a un element que ja ha aparegut en el text
però sense assenyalar-lo, com en els exemples de (5-7).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(5)</span><span style="font-size: 14pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"> </span><i style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">No us parlaré dels meus
records d’infant, ja que <b>aquests</b>
només tenen sentit per a mi</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">(6) <i>És un problema que ens preocupa; però, tanmateix, en Joan no s’ha
referit <b>a aquest</b></i><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">(7) </span><i><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va parlar tant dels ratpenats que al
final es va convertir en un <b>d’aquests</b></span></i><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">La GIEC es refereix a
aquest últim ús per fer recomanacions, més que no pas per donar criteris
normatius estrictes. Concretament, considera que quan el demostratiu fa de
subjecte fa el text molt carregós i és preferible elidir-lo. Així, l’oració de
(5) seria millor reformular-la com a (8). <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(8) </span><i style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">No us parlaré dels meus records d’infant, ja que </span></i><b style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Ø</span></b><i style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> només
tenen sentit per a mi</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">També és millor recuperar
l’element per mitjà d’un pronom feble sempre que sigui possible. Així, (9) és
preferible a (6).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">(9) </span><i style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">És un problema que ens preocupa; però, tanmateix, en Joan no s’<b>hi</b> ha referit</i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">I en tots els contextos, el
demostratiu pot aparèixer amb un nom explícit. Això es pot fer de dues maneres:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; text-indent: 35.45pt;">1. Repetint el nom, com a (10),
que és una reformulació de (5).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(10) </span><i style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">No us parlaré dels meus <b>records</b> d’infant, ja que <b>aquests
records</b> només tenen sentit per a mi</span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">2. O per mitjà d’un nom que
estableix una relació amb el que ha aparegut abans: a (11), que és una
reformulació de (7), <i>animals</i> es
relaciona amb <i>ratpenats</i>.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(11) </span><i style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%;">Va parlar tant dels <b>ratpenats</b>
que al final es va convertir en un <b>d’aquests
animals</b></span></i></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><b><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Potser et preguntes…<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-family: Arial;">A l’epígraf § 16.4.2 (p. 603-604).<o:p></o:p></span></p><br />
<br />
<br />
<br />
</div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-38857954990458489692020-10-27T09:37:00.002+01:002020-10-30T14:58:15.389+01:0010è aniversari de la mort de Joan SolàAvui fa deu anys de la mort de Joan Solà, un dels lingüistes més importants que ha tingut la llengua catalana. En aquests deu anys, no hem deixat de pensar-hi, de parlar-ne, d'estudiar-lo. A la Universitat de Barcelona, on va treballar tant anys, s'han fet diverses actuacions i activitats relacionades amb la seva vida, la seva obra i el seu llegat. Aquí en teniu un petit resum amb els enllaços corresponents.<div><br /></div><div><div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbK6BlxvRJRyaqnQbhYLtHT3CLtyfA7EJV27k_A0XOD8vheq6hbOFK4vUqQB8stc-SyUzcBGEGyF3WSSrhql9ZpWFs9CXdwKZKmv4Sxc9KiPulH8ugchpA3xJvH_xjWv3zefDbjmrBLxM/s763/coberta-def.JPG" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="763" data-original-width="548" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbK6BlxvRJRyaqnQbhYLtHT3CLtyfA7EJV27k_A0XOD8vheq6hbOFK4vUqQB8stc-SyUzcBGEGyF3WSSrhql9ZpWFs9CXdwKZKmv4Sxc9KiPulH8ugchpA3xJvH_xjWv3zefDbjmrBLxM/s320/coberta-def.JPG" /></a></div>La I Jornada Joan Solà, que va tenir lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el 13 de novembre del 2015. L'enregistrament de les ponències, <a href="https://www.ub.edu/ubtv/colleccio/congressos-i-jornades/i-jornada-joan-sola" target="_blank">aquí</a>; la publicació, <i>Joan Solà, una memòria viva</i>, està disponible <a href="http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08796" target="_blank">en paper</a> i, des de fa uns dies, <a href="http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/171207" target="_blank">en format electrònic, en PDF</a>.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTcV8iFAOROIYpA_tdpnGgc1VrO2q0hAF2-6cbQfo0ESY3aj0H4yZIlYUESDi3Lc5QmAW66CGoU49wga_1avpaAcI8uor7okbLhRd1JWKo_DU4L_lejKxkdEvAFMwtTZTyjMaF1T1JeQ0/" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="583" data-original-width="500" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTcV8iFAOROIYpA_tdpnGgc1VrO2q0hAF2-6cbQfo0ESY3aj0H4yZIlYUESDi3Lc5QmAW66CGoU49wga_1avpaAcI8uor7okbLhRd1JWKo_DU4L_lejKxkdEvAFMwtTZTyjMaF1T1JeQ0/" width="206" /></a></div>La creació del <a href="https://blocdelletres.ub.edu/2018/09/18/joan-sola-bibliofil-exposicio-al-crai-biblioteca-de-lletres/" target="_blank">Fons Joan Solà</a> a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, fruit de la donació que va fer la família de la seva biblioteca, formada per gairebé 9.000 volums. <a href="https://cercabib.ub.edu/iii/encore/search/C__S%22Fons%20Joan%20Sol%C3%A0%22__Orightresult/StabSwitch?lang=cat&suite=def" target="_blank">Aquí</a>, l'accés directe al fons en el catàleg de la Biblioteca.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigGfW9qqCdmRdJJTfjLpUQEat5nvVv1sv7ranCMr8de6yB3eh-8kvJR0bJ1LHRhCsI84xy5lXkg10lTNxDqimKxI7IJh7Rsw6hhYgmTnVrcBHf_rQ1laZpNgMGbj1oYJRoJtsB08urkDc/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="848" data-original-width="600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigGfW9qqCdmRdJJTfjLpUQEat5nvVv1sv7ranCMr8de6yB3eh-8kvJR0bJ1LHRhCsI84xy5lXkg10lTNxDqimKxI7IJh7Rsw6hhYgmTnVrcBHf_rQ1laZpNgMGbj1oYJRoJtsB08urkDc/" width="170" /></a></div>L'exposició en línia que va muntar ara fa dos anys la mateixa Biblioteca de Lletres, <i><a href="https://crai.ub.edu/ca/coneix-el-crai/biblioteques/biblioteca-lletres/solabibliofil" target="_blank">Joan Solà, bibliòfil</a></i>, on trobareu quatre textos sobre la seva vida i obra, i també diversos enllaços a programes de televisió i altres webs relacionats amb Joan Solà. Us recomano que comenceu per la biografia preparada per la seva filla Nausica.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div><div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjPkhk-nh-jtOoflKICI6AOw5j9yi002ArJC6CPhoMWBHsPPW5x5B5bKOVy3Ysjwid7KdM7-xaW4lJLMcLbXuo7SV78hV-ONkCUG-uf8azbUK3EJEapGqVv6dv7BsGqqBSF10UrrETEKA/s863/pantalla.JPG" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="863" height="129" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjPkhk-nh-jtOoflKICI6AOw5j9yi002ArJC6CPhoMWBHsPPW5x5B5bKOVy3Ysjwid7KdM7-xaW4lJLMcLbXuo7SV78hV-ONkCUG-uf8azbUK3EJEapGqVv6dv7BsGqqBSF10UrrETEKA/w230-h129/pantalla.JPG" width="230" /></a></div>La II Jornada Joan Solà, que va tenir lloc a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona el 16 d'octubre passat. En <a href="https://www.ub.edu/ubtv/colleccio/congressos-i-jornades/ii-jornada-joan-sola" target="_blank">aquest enllaç</a><a href="https://www.ub.edu/ubtv/colleccio/congressos-i-jornades/ii-jornada-joan-sola"> </a>hi trobareu els deu vídeos que contenen les diferents intervencions.</div><div><br /></div></div><div><br /></div></div><div><br /></div><div>I m'agrada acabar amb aquest vídeo, fora ja de les activitats que s'han fet a la Universitat de Barcelona: l'homenatge a Joan Solà que es va fer en el 2n Congrés Convit, de Serveis Lingüístics dels Territoris de Parla Catalana l'any 2011. El veureu i el sentireu.</div><div><br /></div><div><br /></div>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/8SSgSOC5HSU" width="560"></iframe>
.</div></div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-60402486731388296122020-09-04T13:57:00.008+02:002021-09-09T14:38:16.449+02:00El pronom 'en' en funció de complement de nom<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3TfagtbKaxm4FCNmOdYb9KPcffjcyca58QFRK5Myd05YmVLvcezI0PM7D1Kn2nIgbuHUL0BJeEMy-yh-6vG5BiVCzEoHb-Ze-lF3YAm-Sz9fTJ5aAQr5mob7NZ9Pgib_uDpRG86ohghs/s751/foto+giec+-+petita.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="751" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3TfagtbKaxm4FCNmOdYb9KPcffjcyca58QFRK5Myd05YmVLvcezI0PM7D1Kn2nIgbuHUL0BJeEMy-yh-6vG5BiVCzEoHb-Ze-lF3YAm-Sz9fTJ5aAQr5mob7NZ9Pgib_uDpRG86ohghs/s320/foto+giec+-+petita.jpg" width="320" /></a></div><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">En aquest apunt
veurem els principals requisits que ha de complir un complement del nom perquè
el pronom <i>en</i> el pugui representar quan
l’elidim. M’he basat en la informació que proporciona la GIEC sobre aquesta
qüestió i en obres anteriors que ja l’havien tractat.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">El primer requisit,
de tipus semàntic, és que e</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">ntre el pronom <i>en</i> i el sintagma nominal que complementa hi hagi una relació
semàntica, que a vegades pot ser abstracta, de part a tot. A (1), per exemple,
els tres quadres són una part de l’exposició.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(1) Després de
visitar l’exposició, en volem destacar tres quadres (volem destacar </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">tres quadres de l’exposició</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">Els altres
requisits que ha de complir un complement de nom per poder ser representat en una
oració per mitjà del pronom </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">en</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> són sintàctics. Els principals són els següents:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">1. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">El
sintagma nominal que conté el complement del nom representat per <i>en</i> ha de fer la funció de complement
directe (2), de sintagma nominal postverbal d’una construcció inacusativa (3),
d’atribut (4) o de predicatiu (5).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(2) </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">Creus
que ho va robar ell, però no en tens proves (no tens <b>proves del robatori</b>)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(3) </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">No
puc corregir les galerades: me’n falten les dues primeres pàgines (em falten <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">les dues primeres pàgines de les galerades</b>)</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(4) </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Ell
et podria explicar el projecte perquè en va ser el promotor (va ser <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">el promotor del projecte</b>)</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(5) </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Si
t’interessa aquest centre excursionista, fes-te’n sòcia (fes-te <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sòcia d’aquest centre excursionista</b>)</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">2. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">A
les oracions copulatives identificatives (és a dir, aquelles en què el subjecte
i l’atribut són intercanviables: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La
professora és la Cèlia </i>i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Cèlia és
la professora</i>), es pot pronominalitzar el complement del nom del sintagma
nominal que està en posició postverbal (el subjecte) però no el del que està en posició
preverbal (l<span style="text-indent: 47.2667px;">’</span>atribut). Per això, a les oracions de (6-7) hi ha el pronom <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en</i>, però en canvi a la de (8), no.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(6) D’això la Quimeta n’és la culpable (CN de l</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">’atribut: </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">La
Quimeta és la culpable </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">d’això</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(7) D’això n’és la culpable la Quimeta (CN de l</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">’atribut, també, </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">amb el subjecte posposat, </span><a href="http://en-altres-paraules.blogspot.com/2014/05/rematitzacions-i-focalitzacions.html" style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;" target="_blank">rematitzat</a>: <span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">És
la culpable </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif; mso-bidi-font-weight: normal; text-indent: 35.45pt;">d’això</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> la Quimeta</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(8) D’això la culpable és la Quimeta (CN del subjecte,</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;"> i per tant, no es pot pronominalitzar quan l’elidim: </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">La
culpable </span><b style="font-family: "Times New Roman", serif; mso-bidi-font-weight: normal; text-indent: 35.45pt;">d’això</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> és la Quimeta</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">3. Una estructura
en què és freqüent trobar el complement de nom del complement directe
representat pel pronom <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en</i> és la que
trobem amb els verbs <i style="mso-bidi-font-style: normal;">dir</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">explicar</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">saber</i> seguits de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">res</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">alguna cosa</i> o un altre sintagma nominal,
com es pot veure als exemples de (9-12).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(9) </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">Aviat
us en podré dir alguna cosa</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(10) Aviat te’n podré explicar alguna cosa<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(11) No en sé res<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(12) Encara no en sabem les causes</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">La mateixa
estructura, però amb una construcció pronominal amb </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">es</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, també porta el pronom, com es pot veure a (13).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">(13) </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">De
l’accident encara no se’n saben les causes</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">4. </span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">El
pronom <i>en</i> NO pot representar un
complement del nom que formi part d’un sintagma que faci la funció de
complement de règim preposicional. A diferència dels complements directes, dels
sintagmes nominals postverbals de les construccions inacusatives, dels atributs
i dels predicatius, que hem vist al punt 1, els complements de règim porten una
preposició que bloqueja la possibilitat de pronominalitzar. Així doncs, en lloc
de dir:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(14) He rebut el teu llibre, però no </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">en</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> vaig poder venir </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">a la presentació</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> (no vaig poder venir </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">a</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> la presentació </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">del teu llibre</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(15) A l’Anna li agradaven tant les òlibes
que al final se<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">’n</b> va convertir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">en la protectora</b> (es va convertir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">en</b> la protectora <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de les òlibes</b>)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">Diem:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(16) He rebut el teu llibre, però no vaig
poder venir a la presentació</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(17) A l’Anna li agradaven tant les òlibes
que al final es va convertir en la protectora d’aquests ocells<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">Fixeu-vos que
l’alternativa a la pronominalització no és sempre la mateixa: a (16) n’hi ha
prou amb l’elisió del complement; a (17), en canvi, ens ha calgut mantenir el
complement del nom, però substituint el nom </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">òlibes</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">
per un hiperònim, </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">ocells</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">.</span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="text-indent: 47.2667px;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: times;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOw7WPNij_xGOt8fv3bYSsajx3u5Xqnpqzp2DmBhOtxWe7fNfX4GGzAKmsMi5if_eh2vnD1x2fMCr9anKA00UXiR4J8c9C6TIjW7TE7AgAHTiEVCxCEcgtGezd0WFZmP9LixY56qmgfL0/s300/foto-Gcc+-+petiteta.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="192" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOw7WPNij_xGOt8fv3bYSsajx3u5Xqnpqzp2DmBhOtxWe7fNfX4GGzAKmsMi5if_eh2vnD1x2fMCr9anKA00UXiR4J8c9C6TIjW7TE7AgAHTiEVCxCEcgtGezd0WFZmP9LixY56qmgfL0/s0/foto-Gcc+-+petiteta.jpeg" /></a></div>Al meu entendre, la GIEC esmenta aquest cas una mica de passada, sense entretenir-se a explicar-lo amb un cert detall. És un cas important: Joan Solà ja va observar</span><span style="font-family: times;"><span style="text-indent: 47.2667px;"> </span><span style="text-indent: 35.45pt;">fa anys, al llibre </span><i style="text-indent: 35.45pt;">Sintaxi
normativa: estat de la qüestió</i><span style="text-indent: 35.45pt;"> (1994),</span><span style="text-indent: 35.45pt;"> que a vegades en aquesta estructura hi trobem el pronom </span><i style="text-indent: 35.45pt;">en</i><span style="text-indent: 35.45pt;">, probablement com a resultat d’una </span><a href="https://en-altres-paraules.blogspot.com/2014/01/non-plus-ultra.html" style="text-indent: 35.45pt;">ultracorrecció</a><span style="text-indent: 35.45pt;">
i d’una certa inseguretat en l’ús d’aquest pronom. Posteriorment,</span><span style="text-indent: 35.45pt;"> </span><span style="text-indent: 47.2667px;">Júlia Todolí</span><span style="text-indent: 47.2667px;"> ho </span><span style="text-indent: 35.45pt;">va desenvolupar a la </span><i style="text-indent: 35.45pt;">Gramàtica del català contemporani</i><span style="text-indent: 35.45pt;"> (2002).</span></span><p></p><p></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: times;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">5. Per la mateixa
raó que la del punt 4, e</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">l pronom <i>en </i>no pot representar el complement del nom d’un complement del
nom: la preposició del primer complement bloqueja, impedeix, la possibilitat de
pronominalitzar el segon. En aquests casos se sol optar per un possessiu (19) o una
altra construcció (20): a (18) la preposició <i>de</i> que precedeix <i>l’extinció</i>
bloqueja la possibilitat de pronominalitzar el complement del nom, <i>d’aquest mamífer</i> (no diem “no en saben els
motius de l’extinció”).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(18) És un mamífer del Terciari, però els
experts encara no saben els motius </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">de</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">
l’extinció </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">d’aquest mamífer</b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(19) És un mamífer del Terciari, però els
experts encara no saben els motius de la seva extinció<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(20) És un mamífer del Terciari, però els
experts encara no saben per què es va extingir<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">6. Atenció, cas especialment interessant.
Podria semblar que oracions com les de (21-23) contradiuen el requisit
anterior.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(21) Era una empresa familiar i la Júlia en
controlava el 60 % de les accions (Era una empresa familiar i la Júlia controlava
el 60 % </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">de</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> les accions </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">de l’empresa</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(22) Si voleu comprar el diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ara</i>, aquí en tenim una pila d’exemplars
(Si voleu comprar el diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ara</i>, aquí
tenim una pila <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’</b>exemplars <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">del diari <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ara</i></b>)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(23) Això fa que cada any n’augmenti el
nombre de casos (Això fa que cada any augmenti el nombre <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de</b> casos <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de la malaltia</b>)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">Sembla que, com en els casos dels punts 4
i 5, tinguem una preposició que bloqueja la possibilitat de pronominalitzar el
complement posterior; i malgrat això, com a parlants competents, aquestes oracions ens semblen ben gramaticals. ¿Què hi deu passar, doncs? En aquestes oracions les construccions </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">el 60 % de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">una pila de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> i </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">el nombre de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">
actuen en bloc, són quantificadors i fan d’especificadors del nom (com </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">molts de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">tants de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> i altres; la comparació amb aquestes estructures i
d’altres de similars ajuda a entendre-ho), i la preposició </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> en forma part. És per aquest motiu que la condició anterior no
els afecta: no tenim un complement del nom del complement del nom, sinó un
complement de nom del nucli del complement directe (</span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">accions</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">exemplars</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">casos</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">). No hi ha, doncs, cap preposició
que bloquegi la possibilitat de pronominalitzar.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Aquest fenomen es pot relacionar amb un
altre: la preferència per la concordança en plural que trobem quan aquesta mena
de sintagmes nominals fan la funció de subjecte. Ho trobareu explicat </span><a href="https://en-altres-paraules.blogspot.com/2014/01/que-en-pensen-la-majoria.html"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">aquí</span></a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">7. La condició del punt 5 tampoc s’aplica
a sintagmes com <i style="mso-bidi-font-style: normal;">drets d’antena</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">molí de vent</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">botó de mostra</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">barem de
puntuació</i>. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(24) D’aquest documental aquell canal en
tenia els </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">drets d’antena</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> (Aquell
canal tenia els drets </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">d’</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">antena </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">d’aquell documental</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">)</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(25) D’aquest examen caldrà revisar-ne els
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">barems de puntuació</b> (Caldrà revisar
els barems <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">de</b> puntuació <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">d’aquest examen</b>)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">La GIEC ho explica dient que són
expressions lexicalitzades que compten com una sola unitat lèxica. Dit d’una
altra manera, en oracions com les de (24-25), el segon sintagma preposicional
encapçalat per la preposició </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">de</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> (</span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">d’aquest documental</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">d'aquest examen</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">) no és un complement de </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">antena</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> i </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">puntuació</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, respectivament, sinó un segon complement de </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">drets</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> i </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">barem</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, o del conjunt format per </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">drets
d’antena</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"> i </span><i style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">barems de puntuació</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">, i
per tant queda fora de l’abast de la primera preposició.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Un cop vistos els
requisits perquè un complement del nom pugui ser representat pel pronom <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en</i> quan l’elidim, comentarem altres
aspectes relacionats amb aquest fenomen. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;">D’una banda, ens
podem preguntar si</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"> els complements de nom que es poden
representar per mitjà del pronom <i>en</i>
tenen alguna característica sintàctica en comú. I efectivament, en tenen dues
que és molt important tenir en compte per entendre com funciona la pronominalització
en català:</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">La primera: el nom del qual és complement
el constituent que elidim, SEMPRE forma part del predicat; dit d’una altra
manera, la pronominalització és un fenomen sintàctic que sempre actua dins del
sintagma verbal. Els elements que formen part del subjecte i els adjunts
oracionals no es poden pronominalitzar.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">La segona: el nom del qual és complement
el constituent que elidim, no va mai precedit de preposició.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">D’altra banda, cal
tenir present que la relació de part-tot entre el complement i el nom fa que en
alguns casos el pronom <i style="mso-bidi-font-style: normal;">en</i>, que trobem
a (26), sigui equivalent a un pronom de datiu, com a (27); o a un possessiu,
com a (28).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(26) </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">N’</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">han traduït tots els poemes</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(27) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Li</b> han traduït tots els poemes<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(28) Han traduït
tots els <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">seus</b> poemes<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">A vegades fins i
tot es pot elidir l’element que expressa el tot, com es pot veure comparant
(29) amb (30).</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">(29) Hem anat a la
preestrena de la pel·lícula perquè </span><b style="font-family: "times new roman", serif; text-indent: 35.45pt;">en</b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 35.45pt;">
coneixem la protagonista</span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(30) Hem anat a la
preestrena de la pel·lícula perquè <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Ø</b>
coneixem la protagonista<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;">Arribats en
aquest punt, ens podem fer la pregunta següent: ¿diríeu (31) o -32)?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;">(31) En tinc
moltes ganes<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;">(32) Em moro de
ganes / Me'n moro de ganes<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 22.5pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;">(Penseu-hi un
parell de minuts i repasseu, si cal, l’explicació d’aquí dalt abans de
continuar llegint.)<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;"> </span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;">Efectivament, a
(31) hem pronominalitzat el complement del nom de <i>ganes</i> (<i>tinc
moltes ganes d</i>’<i>anar-hi</i>, <i>tinc moltes ganes de fer-ho</i>...),
que és el nucli del complement directe.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: normal; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;">
</p><p class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; mso-margin-top-alt: auto; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-size: 13.5pt;">A (32), en
canvi, el nom <i>ganes </i>forma part d’un sintagma preposicional que
fa d’adjunt causal (gramaticalitzat, fixat) del verb <i>morir-se</i>. En
principi, la preposició, com hem vist més amunt, impedeix, bloqueja, la
possibilitat de pronominalitzar el complement del nom de <i>ganes </i>(<i>em
moro <b>de </b>ganes <b>d</b></i>’<b><i>anar-hi</i></b>, <i>em
moro <b>de </b>ganes <b>de fer-ho</b></i>...). Per això, l’opció
sense pronom funciona bé. Però hi ha parlants que hi posarien el pronom, i això
fa pensar que el fet que es tracti d’una construcció gramaticalitzada (per
sort, no ens morim), hi deu tenir a veure i deu poder “desactivar” l’efecte
bloquejador de la primera preposició . Cas interessant.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><b style="text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Notes</span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%; text-indent: 35.45pt;"><span style="text-indent: 47.2667px;">1. A la GIEC, d’on he extret alguns dels exemples, trobareu explicat el contingut d’aquest apunt a l’epígraf § 18.6.3.2 (p. 700-703). Aquest mateix epígraf conté altres casos que hi estan relacionats.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivaVhyz-QhMoWRx73Uh07-PAVolsmb_cJcskhZP69rNQw0k4UVNLNhiwR-UZE6hxhPxszUkJToXpGbEI_erSVdGQk6nL0LnHL-1C_jGwhwUk4iCjXHCyIst2M9j1lAbBOfQpPPFn3G_WI/s219/coberta-3a-ed+-+molt+petitoneta.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="219" data-original-width="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivaVhyz-QhMoWRx73Uh07-PAVolsmb_cJcskhZP69rNQw0k4UVNLNhiwR-UZE6hxhPxszUkJToXpGbEI_erSVdGQk6nL0LnHL-1C_jGwhwUk4iCjXHCyIst2M9j1lAbBOfQpPPFn3G_WI/s0/coberta-3a-ed+-+molt+petitoneta.jpeg" /></a></div><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">2. Aquest apunt és una versió ampliada del capítol 24 del llibre </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">La nova normativa a la butxaca</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">, que recull les principals novetats de la GIEC i l</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">’</span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">OIEC i que va publicar l<span style="text-indent: 47.2667px;">’</span>any 2018 </span><a href="http://www.pamsa.cat/pamsa/colleccions/Varia/La-nova-normativa-a-la-butxaca-Principals-novetats-de-LOrtografia-catalana-i-la-Gramatica-de-la-llengua-catalana.html" style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;" target="_blank">Publicacions de l<span style="color: black; text-indent: 47.2667px;">’</span>Abadia de Montserrat</a><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;">.</span><p></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-indent: 47.2667px;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="background: white; color: #222222; font-family: "Georgia",serif;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">.<span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></p>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-47046876975432169362020-08-31T11:17:00.005+02:002020-08-31T11:20:29.951+02:00El seminari sobre la referència als participants en el debat parlamentari (1932-2013), al Youtube.<div>¿Com es refereixen els diputats els uns als altres en un debat parlamentari? ¿Es tracten de <i>vós</i>, de <i>vostè</i>, de <i>tu</i>...? ¿Com s'adrecen al president del Parlament i al president de la Generalitat? ¿Sempre com a <i>Molt Honorable</i>? També al Parlament de Catalunya, els temps estan canviant...</div><div><br /></div>Vaig tractar d'aquest tema en un seminari sobre la referència als participants en el debat parlamentari que vaig presentar <a href="https://en-altres-paraules.blogspot.com/2020/06/seminari-en-linia-sobre-la-referencia.html">en aquest altre apunt</a>. Si us el vau perdre, ara el podeu veure al Youtube, en el canal del CUSC-UB:<div><br /></div><div><br /></div>
<br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Cr5ZphpFG50" width="320" youtube-src-id="Cr5ZphpFG50"></iframe></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Està una mica tallat molt al començament, però la resta del seminari es veu bé.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div>Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-15096660649322832202020-06-22T20:34:00.000+02:002020-06-22T20:34:16.372+02:00seminari en línia sobre la referència als participants en el debat parlamentari¿Com es refereixen a ells mateixos i als altres diputats, els participants en un debat parlamentari? ¿Ho fan igual ara que el 1980, tot just represa l'activitat parlamentària, o que el 1933, durant la Segona República?<br />
<br />
Divendres que ve, 26 de juny, en parlarem en un dels seminaris en línia organitzats pel CUSC-UB. És gratuït però cal inscriure-s'hi <a href="https://llenguasocietat.wordpress.com/2020/06/03/reprogramem-en-linia-els-ultims-seminaris-del-cusc-del-curs-2019-2020">aquí</a>.<br />
<br />
Espero que us interessi!<br />
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img height="640" src="https://llenguasocietat.files.wordpress.com/2020/06/2020-seminaris-en-licc81nia-cartell-v2.png?w=724" style="text-align: center;" width="452" /></div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<b>Presentació</b><br />
<br />
En aquest seminari presentaré sumàriament els primers resultats d’una recerca en curs duta a terme conjuntament amb el professor Lluís Payrató que té com a objectiu estudiar l’evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el període 1932-38 (durant la Segona República) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L’anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l’evolució de l’ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981) a l’anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten fer una caracterització més acurada d'aquesta qüestió que si només s’haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els tractaments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu.<br />
<br />
<br />Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-82347147425556793862020-05-10T16:33:00.002+02:002020-05-10T16:33:56.233+02:00No ens rendirem mai: un detall de la negació en català<div style="text-align: right;">
<i>Apunt dedicat a la Marta Rojals i al Genís Poch</i></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikvgfIbXXfDMRi7bszhBH3C9nbvAO97f-Z7UPgNSxN52I-qvKjiC9RiBqDZHDxpePnFUfv-eSunQOkVpzjeBAzWwDIXIhb6UhXaKi29_rKILr37qLKZEUpiMPHCB5ezCAxApAgBqcldg/s1600/coberta-3a-ed.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1097" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhikvgfIbXXfDMRi7bszhBH3C9nbvAO97f-Z7UPgNSxN52I-qvKjiC9RiBqDZHDxpePnFUfv-eSunQOkVpzjeBAzWwDIXIhb6UhXaKi29_rKILr37qLKZEUpiMPHCB5ezCAxApAgBqcldg/s200/coberta-3a-ed.jpeg" width="136" /></a></div>
Esperonada per uns comentaris que ha suscitat a Twitter la portada d'avui de <i>La Vanguardia</i>, reprodueixo aquí el capítol 47 del meu llibre <i>La nova normativa a la butxaca (l'</i>Ortografia catalana<i> i la </i>Gramàtica de la llengua catalana<i>): principals novetats</i> (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 53.45pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-add-space: auto; mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-fareast-font-family: "Times New Roman";"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span></b><!--[endif]--><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 16.0pt; line-height: 150%; mso-bidi-font-size: 11.0pt;">Sobre
la negació<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Els </span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">quantificadors</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;"> negatius (<i style="mso-bidi-font-style: normal;">ningú</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mai</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enlloc</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gens</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">cap</i>, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">res</i>) acostumen a
aparèixer darrere del verb i precedits de l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no</i>. La raó és que aporten informació nova, no compartida per
l’emissor i el receptor, i aquesta mena d’informació apareix a la banda dreta
de l’oració (abans de la que pugui aparèixer després d’una coma, si n’hi ha).
Així es pot veure als exemples de (1-5).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(1) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La Júlia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> ve <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mai</b> a casa</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(2) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els veïns del primer pis <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b>
han anat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">enlloc</b> de vacances</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(3) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La directora <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> estava <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">gens</b> contenta del resultat dels assajos</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(4) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">No</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> s’hi va presentar <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">cap</b> dels
teus amics, a l’examen</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(5) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">No</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> m’ha dit <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">res</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ningú</b>, d’això</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 3.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 3.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Quan els quantificadors negatius van
davant del verb, l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no</i> es pot
mantenir o es pot elidir. La GIEC considera que mantenir-lo és la solució més
habitual en els registres formals, però les considera acceptables totes dues en
aquests mateixos registres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(6) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ningú</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> podrà afirmar el contrari</i>
/ <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ningú</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> podrà afirmar el contrari</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(7)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Cap</b> dels teus amics <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> es va presentar a l’examen</i> / <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Cap</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> dels teus amics es va presentar a l’examen</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(8)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Res</b> del que pugueu dir <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> ens farà canviar d’opinió</i> / <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Res</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> del que pugueu dir<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>ens farà canviar d’opinió</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">És poc habitual anteposar els
quantificadors <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gens</i> o <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mai</i> (i segurament també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enlloc</i>), precisament perquè molt sovint
aporten informació nova. Les oracions de (9-12), doncs, són més habituals que
les de (13-16), com és fàcil de comprovar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(9) El Pau <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> ve <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mai</b> a la piscina<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(10) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">No</b> m’hauria imaginat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">mai</b>
que em passaria una cosa així<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(11) L’Anna <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> menja <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">gens</b> de pa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(12) Una llei com aquesta <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b> s’ha aprovat <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">enlloc</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(13) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mai</b> (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b>) ve el Pau a la
piscina<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(14) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mai</b> (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b>) m’hauria
imaginat que em passaria una cosa així<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(15) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Gens</b> de pa (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no</b>) menja
l’Anna<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(16) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Enlloc</b> (<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">no)</b> s’ha aprovat
una llei com aquesta<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">A les oracions que contenen la
preposició <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sense</i> o la conjunció <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ni</i>, l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no</i> s’elideix sempre, perquè <i style="mso-bidi-font-style: normal;">sense</i>
i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">ni</i> ja donen un valor negatiu a
l’oració. Això, independentment de la posició que ocupin els quantificadors
negatius, abans o darrere del verb, com es pot veure comparant les oracions de
(17-18) amb les de (19-20).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(17) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fes-ho <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sense</b> que se
n’assabenti ningú</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(18) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ni</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> ella ho sabia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ni</b> la va
avisar ningú</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(19) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fes-ho <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">sense</b> que ningú se
n’assabenti</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">(20) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ni</i></b><i style="mso-bidi-font-style: normal;"> ella ho sabia <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ni</b> ningú la
va avisar<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p><br /></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p><br /></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Potser et preguntes…<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">• ¿<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mai no…</i> no és sempre millor que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no…
mai</i>?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">Abans de la publicació de la GIEC, la
preferència per la versió amb <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no</i> de
les oracions que porten el quantificador negatiu davant del verb (primera
versió dels exemples 6-8), va portar a un ús probablement excessiu d’aquestes
construccions, en detriment de les construccions que porten el quantificador
negatiu darrere del verb i l’adverbi <i style="mso-bidi-font-style: normal;">no</i>
al davant (1-5 i 9-12). Ara la GIEC deixa clar que, sobretot en el cas de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">mai</i> i <i style="mso-bidi-font-style: normal;">gens</i> (i segurament també <i style="mso-bidi-font-style: normal;">enlloc</i>),
l’aparició davant del verb (13-16) és sovint més forçada, o menys natural, que
la posició darrere del verb (9-12). De la primera versió dels exemples 6-8, se
n’ha dit <i style="mso-bidi-font-style: normal;">doble negació</i>, però de fet
l’estructura dels exemples (9-12) també en conté dues, de negacions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-indent: 35.45pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">A l’epígraf §<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman",serif;">35.4.1.2</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", serif; line-height: 150%;">
(p. 1304-1306).<o:p></o:p></span></div>
<br /><br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-609290881111154001.post-46825104145278897032020-03-12T16:06:00.000+01:002020-06-22T20:35:09.522+02:00Parlant de Pompeu Fabra a 'El llenguado'<br />
<div style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;">
</div>
<br />
En el programa <i>El llenguado</i> d'ahir es va parlar, entre altres temes, de la història del català, i a mi em va tocar parlar de Pompeu Fabra.<br />
<br />
<a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-llenguado/el-catala-de-la-marina-i-els-avantpassats/video/6032551/">En aquest enllaç</a> hi trobareu l'enllaç al programa, a TV3 a la carta.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_UTZ0YtvVN1q5O7TYiJld2CIDI1rSvli5JnZfbaiwoS2BUKIrTlY25TxgsVlie9NGUtepBxITA_pTHqD-d0iuQWNIuva9w0yY7aSgzNRLwa8Egrby2JU8Qg_U3yxJ1qfUzB7N-pUsWN4/s1600/llenguado2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="469" data-original-width="837" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_UTZ0YtvVN1q5O7TYiJld2CIDI1rSvli5JnZfbaiwoS2BUKIrTlY25TxgsVlie9NGUtepBxITA_pTHqD-d0iuQWNIuva9w0yY7aSgzNRLwa8Egrby2JU8Qg_U3yxJ1qfUzB7N-pUsWN4/s320/llenguado2.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
I <a href="https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/pompeu-fabra/noticia/2996266/">en aquest altre</a>, el text escrit que em van encomanar per explicar, d'una manera divulgativa, qui era Pompeu Fabra i per què va ser tan important per a la nostra llengua.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/9/0/1584002229609.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="Diverses imatges de Pompeu Fabra recollides per la seva última alumna, Ofèlia Torres (CCMA)" border="0" height="180" src="https://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/9/0/1584002229609.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />Neus Nogué Serranohttp://www.blogger.com/profile/00687376706784207683noreply@blogger.com0