29 de maig 2015

¿la Colau substituirà Trias a l’alcaldia de Barcelona?

En català l’ús de l’article personal és, en general, propi de la llengua col·loquial (deixant de banda, esclar, les varietats que no el fan servir mai; aproximadament, de Tortosa cap avall). No té cap connotació pejorativa però s’associa a una certa informalitat.

En contextos formals, a vegades ens trobem una combinació que ens hauria de sorprendre: noms, o cognoms, referits a homes sense article al costat de noms, o cognoms, referits a dones amb article. Podem llegir textos que parlen de Pla i “la Rodoreda”, o de Moncada i “la Roig”… i ara, de Trias i “la Colau”. (I com em fa veure Núria Alturo, de “la Rodoreda” i Pla, de “la Roig” i Moncada… i ara de “la Colau” i Trias.)

Algú hauria d’estudiar-ho bé, però tinc la sensació que aquest ús de l’article femení potser va començar per la necessitat, dècades enrere, d’indicar que la persona a qui ens referíem era una dona, en una època en què les persones públiques eren molt majoritàriament homes. En un text actual, el contrast entre cognoms referits a homes sense article i cognoms referits a dones amb article, es pot interpretar com la manifestació lingüística d’un cert menyspreu o de les desigualtats encara existents, encara que sigui un ús en alguns casos del tot inconscient, o potser precisament per això.

A les notícies dels mitjans de comunicació, crec que aquesta asimetria no es troba gaire sovint. És més freqüent en textos d’opinió i, encara més, en els comentaris dels lectors dels mitjans digitals.

Ara que es parlarà tant d’Ada Colau, potser és un bon moment per mirar d’evitar un ús que es pot considerar clarament sexista.



Nota

1. Un cop escrit el text, he vist que el diari Ara de demà publicarà un article d'Albert Pla que parla del mateix, i en una línia molt semblant. Aquest és l’enllaç (si encara no esteu registrats a l’Ara, feu-ho i podreu llegir un article al dia; avui pot ser aquest).

2. I Eulàlia Salvat també em fa adonar de la freqüència d’aquest ús en el món de les arts escèniques: “la Sardà”, “l'Espert”, “la Lizaran”, “la Xirgu”… Amb algun ús també referit a homes, però molt menys freqüent: “el Capri”, “el Borràs”… Certament, la cosa dóna per a molt!

3. En aquest enllaç hi trobareu les referències d'altres textos relacionats amb aquest.







.