9 d’ag. 2017

Jesús Tuson

Ens ha deixat un altre mestre, un altre savi. Una molt mala notícia per a la lingüística en general, i per a la lingüística catalana en particular.

Jesús Tuson va ser professor meu quan vaig fer el doctorat a la UB, ben aviat farà vint anys. Era una assignatura sobre teoria, tipologia i història de l'escriptura, que també és el tema d'un dels seus llibres. Recordo que aleshores em va cridar l'atenció el concepte d'escriptura en suport independent, i el meu interès es va desplaçar immediatament cap a l'escriptura en suport dependent, i vaig dedicar el treball de curs a aquest tema.


Si us interessa el llenguatge (verbal i no verbal), les llengües, la lingüística..., llegiu Tuson. Hi trobareu saviesa, visió crítica, reivindicació, claredat expositiva, humor... i tantes altres coses. Xalareu.

Com a petit exemple, aquí teniu un fragment de la introducció del seu llibre Introducció a la lingüística (1994):

"Sembla que tot va començar, ara fa uns quants milers de milions d'anys, amb l'anomenat Big Bang: l'inici d'un camí molt llarg que, de moment, ens ha portat al punt màxim de l'evolució, és a dir, a l'espècie humana. Aquesta espècie és designada freqüentment amb les expressions homo sapiens sapiens i homo faber; però també amb una altra de molt especial: homo grammaticus i, amb menys cofoïsme i un pèl menys de transcendència, «mona gramatical» o «mona lingüística».
     La nostra condició essencial i, pel que sembla, única es defineix per la possessió de la capacitat del llenguatge, sense la qual es fa impossible de concebre cap de les realitzacions de la humanitat, entre les quals, i de manera excel·lent, hi ha la reflexió sobre el món (inclosos nosaltres mateixos) i la possibilitat de controlar els esdeveniments que hi tenen lloc.
     Aquesta facultat, concretada en cadascuna de les llengües que trobem a la terra (potser més de quatre mil), fa realitat la comunicació entre els humans i permet la cohesió a l'interior de cada grup lingüístic. Però, molt especialment, el llenguatge fa possible la construcció que som cadascun de nosaltres: manté el fil de la narració de la pròpia vida individual i es constitueix en l'únic instrument de què disposem per a expressar la nostra consciència.
     A més, l'eina comunicativa que ens defineix com a persones ofereix una riquesa i una variabilitat realment sorprenents, i se'ns presenta com un sistema sense cap d'anàleg quant a les possibilitats per a la transmissió d'informacions. En una llengua són possibles la conversa més informal i el discurs més elaborat, passant per tot de situacions intermèdies; en una llengua es poden expressar els sentiments personals i també les construccions de les ciències; en una llengua es pot formular la veritat i es poden ordir mentides i manipulacions de tota mena. Sembla, doncs, justificada la conveniència dels estudis sobre el llenguatge: des d'aquells en què hom es concentra en l'estructura interna de les llengües fins als que es proposen com a fita la dimensió comunicativa, l'ús real en les situacions ordinàries de la vida quotidiana."

Un altre exemple: el capítol 2 d'Històries naturals de la paraula (1998). Però aquest, aneu-lo a buscar vosaltres. Us agradarà, somriureu i li fareu un petit homenatge.





.

26 de jul. 2017

selecció de novetats de la GIEC

L’editorial Grup Promotor - Santillana ha publicat en línia la selecció de novetats de la GIEC (incloent-hi també els retocs ortogràfics) que em va encarregar fa uns mesos. Conté una introducció amb els criteris generals de la nova gramàtica normativa i una tria de les novetats. Aquí teniu l’enllaç per si us voleu descarregar el document. Certament, reduir 1.300 pàgines a una tria de 23 no ha estat fàcil; i a més, com en qualsevol altra tria, en aquesta també hi deu haver un punt de subjectivitat. Espero, però, que la trobeu interessant i, sobretot, útil.



8 de jul. 2017

Parlant de música

¿Coneixeu l'espai "Parlant de música" del programa Tots els matins del món de Catalunya Música?

Aquí teniu el blog d'aquest espai, amb tots els continguts que s'han emès fins ara. Música i llengua, unides: molt útil per a professors (de llengua i de música), assessors lingüístics i gent del gremi lingüístic en general.

És un espai que elabora Marga Hervàs, dels serveis lingüístics de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i que es va actualitzant regularment.



19 de juny 2017

"Es pot normativitzar la pragmàtica?"

El professor Lluís Payrató ha publicat a la revista Els Marges un article per respondre la pregunta del títol. Ell va ser el primer a estudiar el català col·loquial i un dels introductors dels estudis de pragmàtica al nostre país. En aquest article parla de la relació entre normativa i pragmàtica, una qüestió sempre pertinent; i ara, des de la publicació de la nova gramàtica normativa (l'article és anterior), encara més.

L'autor resumeix el text així: "L'article analitza les relacions entre la pragmàtica i la normativització, amb especial referència al cas de la llengua catalana. Malgrat que la pragmàtica se sol considerar un terreny on les normes tenen el sentit només de guies estilístiques o regles de control (més aviat laxes), la gramàtica prescriptiva no se’n pot desentendre, altrament la prescripció resultarà absurda o inadequada."




Aquí teniu el primer apartat de l'article:

"1. Introducció. El perquè de les preguntes

Si la pregunta que figura en el títol d’aquest article s’hagués de contestar ràpidament i breument, s’hauria de dir «no». Aleshores, a continuació la pregunta que s’hauria de contestar és per què s’ha fet l’article. I en aquest cas la resposta no és tan senzilla, però sembla que pot començar a ser prou interessant, i té a veure amb la segona part del títol: les relacions entre la gramàtica prescriptiva (inclosa la normativa, com a prescripció oficial) i el terreny de la pragmàtica, aparentment el més liberal o fins i tot libèrrim de la lingüística, són més variades i profundes del que també a priori, segurament, imaginem, i això en els dos sentits següents, que desenvoluparé al llarg de l’article, i que alhora en representen els límits o fronteres:

(1) En un sentit general, ampli, qualsevol proposta de gramàtica normativa (i el mateix es podria dir de la proposta de qualsevol estàndard, en el fons) ha de respectar els principis bàsics de la pragmàtica, és a dir, els principis fonamentals que regulen l’ús lingüístic; i si no ho fa, no resultarà, en últim terme, ni adequada ni profitosa. Dient-ho amb una expressió tòpica, les prescripcions contràries als bons usos pragmàtics estan condemnades al fracàs, i sempre seran focus conflictius.

(2) En un sentit estricte, específic, una norma pragmàtica concreta sempre és una norma estilística i cultural, i el context en què ha de ser jutjada, doncs, no es correspon amb el gramatical o estructural, sinó amb el de l’ús; a tot estirar, si preferim dir-ho així, el de la interfície estructura–ús: gramàtica (amb la semàntica)–pragmàtica, el terreny que va del codi al missatge. Dient-ho amb altres paraules, allà on no arriba la normativa, hi arriba la pragmàtica; allà on no hi ha jurisdicció (ni jurisprudència), ens queda una mena de jusnaturalisme o dret natural aplicat a la llengua: els bons usos determinats per la lingüística descriptiva, incloent-hi la pragmàtica.

I encara: si féssim jocs de paraules, repensant la pregunta inicial del títol, convindria invertir-la, perquè n’apareix una de ben pertinent: es pot pragmatitzar la normativa? Ara la resposta senzilla: al meu entendre, és que sí, i que a més resulta molt convenient de fer-ho. Aquest article es proposa, justament, contribuir a demostrar-ho."



I aquí, l'últim apartat de l'article:

"8. A mode de conclusió i cloenda

Les fronteres de la pragmàtica toquen la coherència, i arriben als principis universals de la racionalitat comunicativa, del que és comunicable, informatiu o rellevant. Les fronteres de la normativa són locals, i tenen a veure amb la legitimació (social) d’uns usos lingüístics associats o adscrits a una llengua de prestigi. I, en efecte, on no arriba sovint la normativa, hi arriba la pragmàtica, la convenció, amb l’establiment dels estils comunicatius i de producció/interpretació de textos acceptables i acceptats per una comunitat de parla. En un sentit estricte, la pragmàtica no es pot normativitzar ni, de fet, fa cap falta fer-ho: normativa i pragmàtica tenen àmbits diferents, com la lingüística prescriptiva i la descriptiva, com la gramàtica i la pragmàtica. El que importa, si de cas, és trobar-ne els punts d’intersecció, combinar-hi diferents mirades, i saber optar per solucions adequades i pertinents en cada cas. Potser la normativa no necessita tenir sempre darrere la pragmàtica, però sí bastant més sovint del que ens pensem, com aquest article ha intentat demostrar. I en tot cas, si no es pot normativitzar la pragmàtica, sí que convé pragmatitzar la normativa: és una garantia que tocarà de peus a terra i es fonamentarà en criteris racionals d’ordenació dels fets lingüístics i comunicatius. Si es concep així, començarem per entendre la normativa d’una manera més flexible i associada als usos (gèneres i registres). No és gens raonable que, en una societat tan complexa com la d’avui en dia, en una comunitat de parla amb una gran diversitat funcional i estilística de varietats que hi conviuen, pretenguem fer servir una norma simple, única, fàcil i categòrica per a totes les ocasions i tots els contextos. Per bé que tot plegat siguin convencions, l’artificiositat i l’arbitrarietat tenen un límit, i els fonaments de la prescripció lingüística han de ser sòlids i lògics, per una banda, i han d’arrelar en els usos habituals i comuns, per una altra. Els canvis en la concepció i l’aplicació de la normativa no s’han de centrar en els detalls d’una casuística capciosa; han de ser el resultat de concebre la normativa (i d’interpretar-la) des d’una perspectiva pragmàtica, focalitzada en els usos reals —tan diversificats com els actuals— i no en normes abstractes i sense contextos concrets d’aplicació."


Trobareu el text complet de l'article aquí.


13 de juny 2017

dotze anys sense Jesús Moncada

Avui fa dotze anys que va morir Jesús Moncada. Un fragment memorable de Calaveres atònites (1999) per recordar-lo.





"No oblidaré mai que, l’endemà de la meva arribada triomfal a Mequinensa, mentre m’escarrassava endreçant una mica l’oficina i posant al dia la feina, el jutge, recolzat a la finestra, va etzibar-me: «No treballi tant, senyor secretari, deixi la paperassa i vingui a finestrejar. Guaiti, fixi’s en aqueixa noia tan bonica que travessa la plaça. No badi, cregui’m, això dura poc. En un tres i no res, passem d’embrions incerts a calaveres atònites.»"





.

1 de juny 2017

taula rodona de cloenda del postgrau ALSE: "La GIEC i l'assessorament lingüístic"

Dimecres que ve, 7 de juny, com a cloenda de la novena edició del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials, que organitzen conjuntament el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, tindrà lloc la taula rodona

"La GIEC i l'assessorament lingüístic"


Membres de la taula rodona: Isidor Marí (IEC), Marga Hervàs (CCMA) i Jordi Ginebra (URV)
Hora: 6 de la tarda
Lloc: aula 1.1 de l'edifici Josep Carner, Facultat de Filologia de la UB (Gran Via, 585 - Barcelona)

L'acte és obert a tothom. Us hi esperem!

-------------

La desena edició del postgrau ALSE ja està en marxa: avui mateix ha començat el període d'inscripció per al curs 2017-18. Més informació, aquí.



9 de maig 2017

publicació de l''Ortografia catalana'

Mentre llegim, consultem i interpretem la GIEC (i no tenim temps d'anar-ho posant en aquest blog, però tot arribarà...), aquesta és la notícia lingüística del dia: ja tenim aquí la versió digital de l'Ortografia catalana. I el dia 7 de juny, la versió en paper a les llibreries.






20 de març 2017

sobre la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat"

L'Associació Llengua Nacional ha penjat al Youtube el vídeo de la taula rodona "La Gramàtica de l'IEC, a debat", on es poden veure les intervencions de les tres persones convidades i una part de les preguntes del públic i les respostes corresponents. Malauradament, per un problema tècnic hi falta alguna de les preguntes finals. Aquí teniu el vídeo:


També s'han publicat dues cròniques de l'acte: la de M. Rosa Bayà, a Lliure i Millor, i la de Núria Puyuelo, a El Punt Avui.

Una de les preguntes que no van quedar enregistrades va ser la que ens preguntava què canviaríem de la GIEC. Jo hi vaig respondre que no em semblava ben resolta la concordança del verb haver-hi: tot i que el text principal la inclou, coherentment amb el que s'hi diu de les construccions inacusatives, hi ha un fragment en lletra menuda que pot provocar alguna confusió. Espero poder-ho argumentar millor ben aviat.



(Si voleu llegir altres apunts del blog relacionats amb la nova gramàtica normativa, cliqueu a l'etiqueta "GIEC", a la columna de la dreta.)




.




8 de març 2017

oferta de feina: Filologia Catalana / postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials

M'ha arribat aquesta oferta de feina, que pot interessar als graduats en Filologia Catalana i als postgraduats en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (o equivalents):

A MSS Language Solutions, empresa de traducció ubicada a Barcelona, estem cercant correctors professionals en català per dur a terme feines de correcció professional (estil i ortotipogràfica) que rebem dels nostres clients del sector públic.

A banda de correctors professionals, també acostumem a tenir projectes de traducció en la combinació lingüística castellà > català i, puntualment, feines de postedició de traducció automàtica del castellà al català.

Així, necessitem principalment:
- Correctors de català (Grau de Llengua i Literatura Catalanes)
- Traductors anglès/castellà al català

Requisits imprescindibles:
- Nivell K de català/Postgrau en correcció de textos en català.
- Experiència professional demostrable.

En cas que l’oferta sigui del vostre interès, ens podeu fer arribar la informació que es detalla tot seguit a l’adreça de correu electrònic oriol@flowpress.media (ep!, em diuen que l'adreça no és aquesta; bé, és la que em va arribar a mi; sigui com sigui, al web de MSS Language Solutions donen aquesta altra, per posar-s'hi en contacte: vendormanagement[arrova]mss.es):

- CV actual
- Relació de feines de correcció recents
- Anys d’experiència com a corrector
- Tarifa de correcció
- Tarifa de traducció, si sou traductors


C/Galileu, 303 6ª 08028 Barcelona
España Tel: 93 419 63 43
CIF: B-60440740 | www.mss.es