13 de febr. 2017

Presentació de la GIEC a l'Aula Magna de la UB

En aquest enllaç hi trobareu una crònica de l'acte de presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, la nova gramàtica normativa del català, que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona divendres passat, 10 de febrer.






2 de febr. 2017

La preposició ‘per a’ davant de complements de destinació i afins a la GIEC

Fa uns dies vam veure en aquest altre apunt les tres opcions que proposa la nova gramàtica normativa, la GIEC, per introduir les subordinades finals d’infinitiu. Avui veurem com detalla l’ús de la preposició per a davant dels complements de destinació o nocions afins, i en quins casos també considera possible la preposició per. El text és una mica llarg, però això no vol dir que hi hagi gaires canvis respecte al que es feia fins ara. N'hi ha algun, especialment per a qui seguia la proposta Coromines-Solà, però el que hi trobareu sobretot són explicacions més clares i detallades.

Destinació

1. Expressada per un sintagma nominal:

1.1. Persona o cosa destinatària d’una acció.

(1) Fa uns peücs per al nadó
(2) Hem arreplegat diners per a la constitució d’un centre cívic

1.2. Profit o utilitat que pot tenir una cosa.

(3) Aquest líquid va molt bé per a les taques
(4) Aquesta crema serveix per a la neteja del cutis
(5) No és bo per a res

1.3. Orientació o intenció d’una acció. També possible per.

(6) Estudia per (a) metge

1.4. Destinació espacial. Poc habitual, com a complement de noms cor ara tren, avió, vol, bitllet o passatge (7). Quan la destinació espacial és el complement d’un verb, s’usen altres preposicions (8).

(7) A les tres surt el tren per a / de / que va a València
(8) Aquest tren va a / cap a València

2. Expressada per un adverbi demostratiu.

(9) N’hem fet una edició més econòmica per a aquí i una de més luxosa per a la resta del país

3. Introduïda o expressada per certes preposicions tòniques locatives.

(10) He comprat un penja-robes per a darrere la porta
(11) Tinc unes ulleres per a lluny i unes per a prop

4. Expressada per certs adverbis quantitatius. Els dos exemples corresponen a construccions lexicalitzades, que també admeten per.

(12) No n’hi ha per (a) tant
(13) Ja no dono per (a) gaire més

A les oracions passives podem trobar el contrast entre aquests usos i algun dels que té la preposició per, com ara el d’agent (14). En altres casos, triem una preposició o l’altra segons que vulguem posar l’èmfasi en la noció de destinació o en la de causa (15).

(14) Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria
(15) L’Olga pren pastilles per (a) la tos

Això mateix passa amb els complements de noms com ara acord, declaració, crida o proposta.

(16) Acord per (a) la reforma del reglament
(17) Conferència de premsa per (a) la presentació de la nova junta directiva
(18) Converses per (a) la pau a Colòmbia [aquí la preposició per també es pot interpretar amb el valor de ‘a favor de’, crec]
(19) Declaració per (a) una política de protecció de la infància [també]

El quadre següent dona molts exemples d’aquests usos, classificats segons la funció sintàctica de l’element de què depèn el sintagma nominal introduït per la preposició.



Límit temporal o moment posterior

Amb un valor temporal la preposició per a designa el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar. La preposició pot precedir qualsevol expressió temporal: adverbi (20), preposició o locució preposicional (21-22), sintagma nominal (23) o subordinada temporal (24).

(20) He d’escriure un guió per a avui mateix
(21) He d’escriure un guió per a abans de Nadal
(22) He d’escriure un guió per a d’aquí (a) una hora
(23) He d’escriure un guió per a dilluns / l’any que ve
(24) He d’escriure un guió per a quan pugui / havent dinat

Aquests valors contrasten amb el de (25), en què no es designa un límit temporal posterior, sinó que es marca com a límit el moment present.

(25) Per ara/avui ja en tenim prou

Amb l’adverbi sempre s’usa preferentment per, sobretot quan s’emfatitza la durada, però també és acceptable per a. Totes dues preposicions, doncs.

(26) Oblida-te’n per (a) sempre més


Altres valors

Amb complements nominals la preposició per a també pot indicar en registres formals l’àmbit en què una característica és quantificada respecte a unes determinades expectatives. L’oració en aquests casos conté quantificadors implícits o explícits (molt, massa, gaire…), adjectius com (in)suficient o el verb bastar.

(27) L’escola és molt lluny per als meus fills
(28) Per a la correcció d’exàmens, tres dies no són suficients / basten

El significat del sintagma introduït per per a és similar a l’anterior en oracions amb els adjectius fàcil, difícil, plàcid, dur, car o barat (29-30), i amb adjectius acabats en -ble o –or (31-32).

(29) Aquestes instruccions són fàcils de seguir per a la majoria de viatgers
(30) Es tractava d’una solució cara per als municipis
(31) La segona proposta no sembla assumible per a l’oposició [en aquests casos a mi també em sembla possible per, donat el valor passiu de l’adjectiu: ‘que pot ser assumit’]
(32) Hi ha maneres de dir més entenedores per al públic en general


Opinió o punt de vista

Per acabar, la preposició per a també introdueix sintagmes nominals que expressen l’opinió o el punt de vista, però per també és acceptable (33-34), sobretot quan el sintagma va al davant i seguit de que (35).

(33) Per (a) la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental
(34) Aquesta és una bona conclusió, per (a) nosaltres
(35) Per (a) mi que van molt equivocats

El quadre següent (en dues pàgines diferents a la gramàtica, per això aquí està tallat) resumeix els valors de les preposicions per i per a classificats per valors semàntics. A la columna de la dreta també hi ha els usos de per que tenen una certa tradició en els registres formals.




Un altre dia parlarem dels infinitius causals a la GIEC.



Notes

1. Els exemples (9-13), (21-22) i (24) corresponen a casos que abans de la publicació de la GIEC, si se seguia la proposta Coromines-Solà eren amb per, i ara només poden ser amb per a. És un dels canvis més importants de la nova normativa sobre l’ús d’aquesta preposició. Dit d’una altra manera, qui seguia aquesta proposta, si vol només ha de canviar això, perquè l’opció de mantenir per davant d’infinitiu s’ha mantingut, com vam veure aquí, i els usos davant de sintagma nominal no han canviat: eren i són comuns a totes les normes o propostes.

2. Sobre l’ús de les locucions prepositives/conjuntives per tal de/que i a fi de/que, vegeu aquest apunt, que és de fa un parell d’anys però està actualitzat amb la informació de la GIEC.



.

7 de gen. 2017

'Per' i 'per a' davant d’infinitiu a la GIEC



Segurament aquest és un dels aspectes de la sintaxi que més curiositat poden haver despertat amb la publicació de la GIEC. ¿Com ha quedat establerta, la distribució d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu final, després d’una època, prou llarga, en què la norma de Fabra ha coexistit amb la proposta Coromines-Solà?

La GIEC ha optat per un criteri polimòrfic: dona tres sistemes diferents perquè els usuaris optin pel que els sembli millor o s’adapti més bé a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen part o al text que estan escrivint.



1. Criteri (que podem anomenar) tradicional

A grans trets correspon a la norma de Pompeu Fabra, però explicada d’una manera diferent i, al meu entendre, més senzilla. Aquest és el criteri que s’aplica en el text de la GIEC.

a)    Preposició per davant d’una subordinada d’infinitiu final que “apareix en un context agentiu” (és a dir, en què l’oració principal o el sintagma nominal de què depèn l’infinitiu expressa una acció). Aquesta subordinada “expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per què es fa una cosa”.

(1) Hi han acudit molts curiosos per saber què passava
(2) La telefonada del pare per ajudar-lo a traslladar els mobles…

b)    Preposició per a “quan la construcció final no depèn d’un predicat d’acció”, sinó de predicats amb verbs estatius (3) o de noms que no són d’acció (4) o d’adjectius (5).

(3) Fan falta voluntaris per a distribuir les cartes
(4) No trobo les eines per a reparar la porta
(5) És una proposta necessària per a aconseguir el que volem

c)     Preposició per a quan el verb de la principal és d’acció si l’oració és “passiva o impersonal”.

(6) Els reglaments s’aproven per a complir-los (en canvi, “els diputats han aprovat el reglament per complir-lo”, d’acord amb (a))

d)    Preposició per a si la subordinada d’infinitiu expressa “l’ús o la destinació que es dona a una cosa”.

(7) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per a resoldre el problema

e)    Preposició per a si el subjecte implícit de l’infinitiu no coincideix amb el de l’oració principal.

(8) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar el llum


Els altres dos criteris es formulen així:

“Al costat d’aquesta distinció […] és igualment acceptable en tots els registres l’ús de per a davant d’infinitiu [final], d’acord amb els parlars que diferencien les dues preposicions, o bé l’ús de per, d’acord amb els parlars que sols usen aquesta preposició.”


Per tant:


2. Criteri dels parlars que distingeixen per i per a

Sempre per a davant d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri quedarien així:

(1’) Hi han acudit molts curiosos per a saber què passava
(2’) La telefonada del pare per a ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’) Fan falta voluntaris per a distribuir les cartes
(4’) No trobo les eines per a reparar la porta
(5’) És una proposta necessària per a aconseguir el que volem
(6’) Els reglaments s’aproven per a complir-los
(7’) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos
       disponibles per a resoldre el problema
(8’) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per a tancar el llum


3. Criteri dels parlars que no distingeixen per i per a

Sempre per davant d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri quedarien així:

(1’’) Hi han acudit molts curiosos per saber què passava
(2’’) La telefonada del pare per ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’’) Fan falta voluntaris per distribuir les cartes
(4’’) No trobo les eines per reparar la porta
(5’’) És una proposta necessària per aconseguir el que volem
(6’’) Els reglaments s’aproven per complir-los
(7’’) Emprarem / He utilitzat / Hem habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per resoldre el problema
(8’’) L’encarregada va enviar el mosso al magatzem per tancar el llum

Aquest criteri conserva el de la proposta Coromines-Solà en relació amb els infinitius.




Notes

1. Parlars que fan la distinció: “valencià, tortosí i la Franja”. Parlars que no fan la distinció: la resta; és a dir, “els orientals i part del nord-occidental”.

2. La GIEC opta sovint per formulacions no prescriptives, com ara “s’ha tendit a donar preferència a…”, “hi ha la tradició d’usar…”, etc. Crec que cal interpretar-les, no pas com a eufemismes que substitueixen un “cal utilitzar…” o similar, sinó com l’expressió de la intenció de l’IEC de presentar el que es considera adequat per a la llengua estàndard en forma de proposta. Aquest plantejament deixa oberta la porta d’una manera més senzilla a revisions posteriors si els criteris proposats no tenen el suport de l’ús o si plantegen alguna mena de problema. Potser no hi estem gaire acostumats, però ja ens hi anirem acostumant. A la curta o a la llarga, serà bo per flexibilitzar mentalitats, que ens fa molta falta.

3. Potser hi haurà qui se sorprendrà quan vegi tres solucions alternatives per a una sola forma (infinitiu final). Crec que al darrere hi ha la necessitat d’arribar a un consens per preservar el llegat de Pompeu Fabra (criteri tradicional) i alhora recollir les opcions que poden acostar-se més a la parla dels diferents territoris (els altres dos); sempre partint de la idea que la llengua formal (sobretot l’escrita; això ho dic jo) demana un cert grau de distinció entre aquestes dues preposicions.

4. El verb fer servir de l’exemple (7) l’he afegit jo. Crec que s’adiu semànticament amb els altres i és un “clàssic” de la norma de Fabra.

5. L’exemple (8) és meu. El de la GIEC (“El general va enviar missatgers per a demanar ajuda al rei”) el trobo ambigu: el general també pot ser el subjecte de l’infinitiu, no solament els missatgers. I no veig que la preposició, almenys per als parlants que no fem la distinció, afavoreixi més una interpretació que l’altra.

6. Els exemples (1’) i (2’) segurament també admeten per, perquè el context és agentiu, i en els parlars que fan la distinció entre les dues preposicions en aquest cas a vegades també podem trobar per; aquesta distinció, subtil per a qui no la té com a pròpia, tal com es formula el criteri queda com a optativa.

7. L’epígraf de la GIEC on trobareu el que he explicat aquí és el § 29.3.3 (p. 1124-1126).

8. Sobre per tal de i altres locucions afins, vegeu aquest apunt. Alguns dels conceptes que hem vist aquí també us seran útils.



.

2 de gen. 2017

vint anys sense Joan Coromines

Avui fa vint anys que va morir Joan Coromines. Per recordar-lo, la informació i l'etimologia del topònim Besiberri. L'entrada de l'Onomasticon Cataloniae (volum 2) va ser redactada amb la col·laboració de Xavier Terrado. Poso entre cometes els fragments literals.



BESIBERRI

"Nom d'una partida de muntanya a Senet (alta Ribagorça), en el límit amb els termes d'Arties i de Boí. Està constituïda per una alta vall d'origen glaciar suspesa sobre la Noguera Ribagorçana. S'hi puja des del fons de la vall de Barravés pel barranc de Besiberri, travessant un bosc espès de pins i avets. En el fons d'una ampla vall on es destaquen el gran estany de Besiberri, i un altre, que recullen l'aigua del desgel de les neus, és freqüent trobar animals que els del poble de Senet hi porten a pasturar. Més amunt s'aixequen els espadats verticals dels tres grans pics del Besiberri, flanquejats per geleres perpètues: són els pics els que es troben en la carena que separa la vall de Boí del terme d'Arties, aranès."


Pronunciació popular: amb s sonora intervocàlica i e oberta ("oït per Coromines a Senet i a Bono"). "Així ho pronunciaven també Ramon Escudé de Boí i Joaquim Delseny d'Arties, magnífics coneixedors de la regió." "L'afluència incessant d'excursionistes, d'una banda, i l'aprofitament hidroelèctric de la vall de Barravés d'una altra, han posat constantment el nom en boca de persones forasteres. S'hi ha afegit que les guies i els mapes no sempre han recollit la pronunciació de les persones del país. [...] la forma recollida per Coromines amb s sonora és l'única tradicional i popular."

Etimologia: "Coromines va proposar ja fa anys l'etimologia basca baso-be erri 'lloc sota els precipicis' [...]. Ens reafirmem en aquella proposta. Una tal denominació convé perfectament a aquella vall i a aquells llacs exposats a les esllavissades de neu que cauen sovint per les llastreres dels grans pics. Degué ser aquesta regió l'única que interessava a la gent del país, perquè hi pastura a l'estiu el bestiar la que va rebre el nom de Besiberri. Secundàriament es degué aplicar també als pics, objecte preferent de l'interès dels alpinistes."







.

28 de nov. 2016

'Basc per a catalanoparlants'

Divendres es va presentar a la llibreria Alibri de Barcelona el llibre Basc per a catalanoparlants (o de com dues llengües tan diferents s'assemblen tant), de Beatriz Fernández i Anna Pineda, i publicat per Voliana Edicions. Va ser un acte interessant, emotiu i fins i tot divertit.


Tot seguit trobareu el que vaig dir en la meva intervenció, lleugerament adaptat al nou context escrit.




Gure hitzak, les nostres paraules


Arratsalde on, bona tarda!

Primer de tot, eskerrik asko, moltes gràcies, a Beatriz Fernández i Anna Pineda per haver-me fet dos regals: l’oportunitat de llegir aquest llibre quan tot just acabava de sortir del forn i l’oportunitat de participar avui en aquesta presentació.

Abans de començar el llibre jo ja sabia que tenia coses en comú amb l’Anna: va ser alumna meva ja fa uns anys a la Universitat de Barcelona, i també ens uneix el país on vivim, i evidentment la llengua que parlem i la passió per l’estudi de la llengua que parlem.

Amb la lectura del llibre, i d’algun dels correus que hem intercanviat aquests dies, he descobert que amb la Beatriz també tenim coses en comú: som, any amunt any avall, de la mateixa generació, i per tant compartim algunes vivències. Més enllà de les més generals vinculades a la nostra generació (el final del franquisme, la Transició…, que surten en el llibre), la Beatriz em parlava de música en un correu, i citava un fragment d’una cançó de Lluís Llach, “Laura”, que per mi no és una cançó qualsevol: és la cançó de bressol que li cantava a la meva filla.

I potser que comencem a parlar del llibre. Aquest Basc per a catalanoparlants (o de com dues llengües tan diferents s’assemblen tant), que té un subtítol una mica optimista, és un llibre difícil de classificar, des del punt de vista del gènere textual. Potser podríem dir que és un assaig, perquè a sota d’aquest nom hi caben textos molt heterogenis, però jo no diria que és un assaig. ¿Un llibre de divulgació? Potser sí, però no és el típic llibre de divulgació. En definitiva, aquest llibre és, primer de tot, una sorpresa, una sorpresa molt agradable. Per les coses que explica, per com les explica i pel format tan original que té.

A més de ser un llibre sobre el basc adreçat a catalanoparlants, Basc per a catalanoparlants és un llibre d’introducció divulgativa a la lingüística. Les autores comparen l’estructura de la llengua, de les llengües, amb un lego, però és que el llibre també és un lego: una combinació de moltes peces de mides i colors molt diferents. En el llibre hi ha lingüística general, conceptes bàsics, i també lingüística basca i catalana. Sobretot sintaxi i una mica de morfologia. En cada capítol la cosa va avançant i, dintre del caràcter introductori, es va complicant.

Comencem sabent que el basc, com el català (aquí, efectivament, les dues llengües s’assemblen), és una llengua pro-drop, o com es diu ara, “que segueix el paràmetre del subjecte nul”, és a dir, que té sovint oracions sense subjecte explícit. I també que el subjecte va davant del  verb, com en català. Però de seguida descobrim que quan entrem al sintagma verbal les coincidències generals s’acaben. Per dir-ho amb un exemple del llibre, per dir “(jo) he pensat en tu” en basc es diria (primer ho diré amb paraules catalanes) “(jo) tu-en pensat he”. En basc, “(nik) zugan pentsatu dut”. No hi ha preposicions, hi ha postposicions (zu-gan), i l’auxiliar i el verb també van al revés (pentsatu dut). La cosa es complica més, perquè el basc és una llengua ergativa (això té a veure amb les construccions inacusatives del català i altres llengües). Diríem que en basc a les oracions on el verb no té complements, el “subjecte” és equivalent, té el mateix cas, al complement directe de les oracions amb verb transitiu.

No continuaré amb la sintaxi, ni entraré en la morfologia, en la complexitat de la morfologia basca. No pas perquè no us vulgui avorrir, segur que us agradaria, sinó perquè no en sé prou i, a més, és qüestió que llegiu el llibre.

I un dels aspectes més originals del llibre és la manera com està teixit. En lingüística textual també fem metàfores, i diem que un text és un teixit. Doncs bé, a Basc per a catalanoparlants la manera com s’entrelliguen els diferents fils és molt original. Per exemple, per parlar dels constituents bàsics de l’oració, els arguments, es parla d’actors principals, i per parlar dels que poden no aparèixer-hi, els adjunts, d’actors secundaris. I d’aquí es passa a parlar de cinema basc i de cinema català.

Els datius es teixeixen amb la guerra civil i la postguerra, i amb la història familiar de la Beatriz en aquella època tan dura. Sempre penso que, sense gratar gaire, de la història familiar de cadascun de nosaltres se’n podria fer una pel·lícula, o una obra de teatre, o un conte, o una novel·la. Ella ens fa una narració preciosa de la seva. I aquí surten l’Obaba de Bernardo Atxaga, la Sinera d’Espriu, la plaça del Diamant de Mercè Rodoreda (aquesta novel·la forma part de la meva història personal). I jo a totes aquestes obres hi afegiria, parlant de narrativa basca, no sé si la Beatriz i l’Anna hi deuen estar d’acord, el Bilbao – New York – Bilbao de Kirmen Uribe.

Entre altres personatges principals, la Beatriz explica com va viure aquella època, la de la guerra i la postguerra, Koldo Mitxelena, que després va ser un dels lingüistes més importants que ha tingut l’estudi del basc. I també ens parla d’afusellaments, i del bombardeig de Gernika. I un veí de casa, a Ulldemolins, el poble del Priorat d’on era el meu pare, era a Gernika el dia del bombardeig com a soldat republicà. Tot queda teixit. Però encara hi ha més: els poemes i cançons que reprodueix la Beatriz en aquest capítol del llibre els ha traduït la Maria Cabrera, també exalumna, i ara professora del nostre Departament.

La Beatriz i l’Anna parlen d’experimentadors, concepte semàntic que està estretament vinculat a la sintaxi. I si parlem d’experimentar ens és molt fàcil parlar també de l’escola. Aquí a Catalunya el model lingüístic de l’àmbit educatiu és de primera importància, i a Euskadi també. La Beatriz ens explica la seva història lingüística més personal. Com els seus pares, que no parlaven basc, no només li van transmetre la seva pròpia llengua, el castellà, sinó també la de la terra on vivien, el basc. I això ho van fer portant-la a una ikastola, cosa que als anys seixanta no era fàcil, perquè les ikastoles eren projectes sortits d’iniciatives individuals i havien d’esquivar la clandestinitat. Parlant de la seva immersió en el basc, a la ikastola i als caserius on anaven als estius, la Beatriz ens transmet alguns dels records, contes i històries d’una infantesa feliç; per exemple, l’esquarterament d’un besuc a classe. Però malauradament, el llop també hi apareixia de tant en tant. En forma de Procés de Burgos, per exemple. I des del punt de vista de la lingüística, això dels experimentadors i els datius ens permet fer un altre pont bonic entre basc i català que s’explica en el llibre: el verb cridar en basc és deitu, i a més del significat bàsic també té el de ‘telefonar’. Igual que passa en algunes varietats del català, com ara l’eivissenc.

Tots sabem que el basc té una certa variació dialectal. Al llibre aquesta qüestió s’introdueix en els últims capítols, justament quan es parla del procés d’unificació del basc, dels procés d’estandardització de la llengua, de les dificultats que comportava reduir la variació, dels criteris que es van aplicar, i de la importància que va tenir aquest procés, que també es remunta als anys seixanta, per a la recuperació d’una certa normalitat en l’ús de la llengua. I el llibre s’acaba fent-nos venir gana: de les barres de pintxos a les estrelles Michelin que tant abunden en la cuina basca… i en la catalana.

Les estructures de datiu que no formen part del basc unificat, del batua, ens porten, al llibre, a un altre àmbit de la lingüística: la distribució dels diferents registres, que els nostres estudiants, els de totes nosaltres, no sempre tenen clara: el col·loquial, on surten aquestes variants dialectals i altres, per als usos informals, i l’estàndard, el batua, per a les exposicions orals a classe, per exemple. Quan arribem al final del llibre, doncs, hem anat més enllà dels límits de l’oració i les autores ens han acabat parlant de variació funcional i de registres, un àrea apassionant de l’estudi de les llengües.

Heu tingut sort que us havia de parlar del llibre, perquè si no us hauria pogut parlar d’altres aspectes, més personals, de la meva fascinació per la llengua basca i de la meva estima per Euskadi. De la primera consciència de la diferència, dels primers contactes amb els bascos com un poble diferent: el “Josechu el vasco” del TBO, que els que ja teniu una edat potser recordeu (ple de tots els tòpics, com és fàcil d’imaginar); de l’època escolar en què ens feien estudiar “las regiones y provincias españolas” i vam descobrir (ni el franquisme ho va poder impedir) que “las provincias vascongadas” no eren com les altres: el nom de la província no coincidia amb el de la capital, com acostumava a passar, i no tots eren noms en castellà, per molt que ens ho volguessin fer creure. Allà passava alguna cosa…

Tampoc us he parlat dels meus petits contactes amb la música basca: dels concerts conjunts del cor Fontana de Barcelona amb el Luberri Abesbatza de Donostia i les cançons en basc que hem cantat tots junts, a Donostia i a Barcelona (“Maitia nun zira” i “Agur jaunak”), ni de les cançons de Mikel Laboa que més m’agraden: “Txoria txori”, l’ocell, i “Gure hitzak”, les nostres paraules. Ben mirat, però, parlant del llibre Basc per a catalanoparlants, us he parlat de les nostres paraules, les basques i les catalanes, les de tots nosaltres. Eskerrik asko, mila mila esker, benetan, moltes, moltíssimes gràcies, de debò, per haver-me donat l’oportunitat de viure aquesta experiència. Haver-me, amb cas datiu, tant en basc com en català.




.

23 de nov. 2016

ortografia i gramàtica

Un parell d'apunts breus sobre els retocs de l'ortografia i la nova gramàtica normativa, que s'ha posat a la venda avui:

A la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, hem fet un document que recull les principals novetats de l'ortografia. Si us interessa, el podeu descarregar aquí, al Dipòsit Digital de la UB.



La gramàtica tot just ha arribat a la taula del despatx, però mentre la comencem a obrir i a llegir, ens pot ser útil llegir la notícia que s'ha publicat avui mateix al web de l'IEC. Hi trobareu un record per Joan Solà, que va ser un dels directors de l'obra. Avui tots el recordem d'una manera especial.