13 de febr. 2019

L'evolució de la referència als participants al Parlament de Catalunya

La revista Quaderns de Filologia de la Universitat de València m'acaba de publicar l'article "L'evolució de la referència als participants en el debat parlamentari en català (1932-2013)". Hi presento sumàriament els primers resultats d’una recerca en curs que té com a objectiu estudiar l’evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el període 1932-38 (durant la Segona República Espanyola) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. S'hi pot trobar, per exemple, l'evolució que hi ha hagut en l'ús de les formes de tractament (tu-vós-vostè) i en l'ús dels vocatius (de Molt Honorable President a president/presidenta). I també una estratègia per referir-se als participants que no se sol tenir en compte en els estudis sobre dixi de persona i en general sobre estratègies participatives: la tercera persona, que prototípicament no fa referència als participants en la comunicació però que té uns usos no prototípics molt interessants.

Cover Page
L'article forma part del monogràfic Els mecanismes de referència en la interfície gramàtica-discurs. Cohesió, coherència i cognició, editat per Josep E. Ribera, M. Josep Marín i Núria Alturo.


Podeu llegir i descarregar-vos l'article aquí. I l'índex general del monogràfic, aquí.


(Podeu trobar altres apunts en aquest blog que tracten de temes relacionats per mitjà de les etiquetes "tractaments", "dixi de persona" i "vocatius", entre altres.)

10 de gen. 2019

Tot un honor



Avui Joan Solà hauria fet 79 anys, i m'ha semblat que una bona manera de recordar-lo seria reproduir aquí un text que vaig escriure fa poc sobre ell. Es va incloure en el llibre Tot un honor, publicat amb motiu dels 50 anys del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.




 Passió i coneixement
  
Haver conegut personalment Joan Solà va ser una sort i un privilegi; escriure aquest text és tot un repte. Què se’n pot dir, en poques paraules, que no s’hagi dit, ja.
Per mirar d’explicar la importància que ha tingut Joan Solà per a la llengua catalana, ens pot anar bé, malgrat tot, estirar una mica més el que ja ha esdevingut gairebé un tòpic. Pompeu Fabra va codificar el català, en va establir la normativa i el va fer apte per a tots els usos que trobem en la comunicació contemporània. Joan Coromines va seguir el rastre dels mots, dels noms comuns i dels noms propis, de cap a cap del territori i fins als orígens més remots de la llengua. Joan Solà va estudiar a fons els dos mestres —sobretot, Fabra—, però va anar més enllà, com correspon a una persona que sentia passió per la llengua, per la seva llengua, però també pel coneixement: per la creació de coneixement, per la transmissió del coneixement i per la divulgació del coneixement. Sovint explicava amb entusiasme als companys de Departament els processos, a vegades dolorosos, que l’havien portat a entendre i poder explicar un detall d’una estructura de la llengua que feia temps, potser anys, que li voltava pel cap o que havia apuntat a la llibreta que sempre portava a sobre. I així, descomponent i analitzant estructures, va bastir una obra que és a la base de moltes formes que avui trobem en l’ús públic de la llengua. Hi ha la seva petja, per posar un exemple no pas menor, en molts dels millors fragments i decisions de la nova gramàtica normativa de la llengua catalana.
Joan Solà era, a més, un professor excel·lent que havia obert els ulls de milers d’estudiants a una manera de veure la llengua que era nova i que anava més enllà dels fets concrets analitzats: una mirada aguda i crítica que superava el blanc i negre a què estàvem acostumats i s’endinsava en els matisos i els dubtes. Com li va dir una vegada un col·lega, i ell mateix va deixar escrit a l’article “Què és emoció”, a l’aula Joan Solà era el Bruce Springsteen dels grans estadis.
Però en Joan també traslladava a un públic més ampli aquesta mirada i el coneixement que en resultava: la seva col·laboració a la premsa es va estendre durant més de trenta-cinc anys, fins una setmana justa abans de morir, i ens ha quedat per sempre en més d’un miler d’articles.
Per tot plegat, podem afirmar que Joan Solà és una de les figures cabdals de la lingüística catalana dels últims cent anys. En l’accepció més positiva de la metàfora, una fura.




















Tot un honor, sí.

17 de nov. 2018

deu anys del CLUB dedicat a l'assessorament lingüístic


Avui, 17 de novembre, fa deu anys que la Secció de Lingüística Catalana dels estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar el CLUB 16, "L'assessorament lingüístic: funcions i criteris". Mesos més tard, el maig del 2009, es va completar amb una jornada sobre experiències sectorials en assessorament lingüístic.

Tot plegat es va recollir en un llibre que es pot descarregar en aquest enllaç.




I en aquest apunt del bloc hi trobareu una descripció de tota la col·lecció.





.






21 de set. 2018

exposició "Joan Solà, bibliòfil"

La Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona acull fins al 30 de novembre l'exposició "Joan Solà, bibliòfil". Aquesta mostra inclou una tria de les obres de la seva biblioteca personal, que la família va cedir a la UB, i també una part important de les seves pròpies publicacions.



Els llibres van acompanyats d'uns textos explicatius que també es poden veure, en una versió ampliada, en aquesta magnífica exposició virtual, que ens acosta a múltiples aspectes de la seva figura i la seva obra. A mi m'agrada d'una manera especial aquesta cronologia interactiva que resumeix la seva vida, feta per la seva filla Nausica.

Sens dubte, les dues exposicions ens permeten conèixer millor qui era i què va fer Joan Solà, i per què és tan important per a la lingüística catalana.

El divendres 28 de setembre, a les 5 de la tarda, es farà una breu inauguració de l'exposició seguida d'una visita guiada.



 Més informació, aquí. Us hi esperem!


.

13 de set. 2018

l'Any Pompeu Fabra a la UB

Aquí teniu les activitats organitzades pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General per commemorar l'Any Pompeu Fabra: l'exposició "Pompeu Fabra i la Universitat" i la jornada acadèmica "Fabra, a la Universitat i de la Universitat". Us hi esperem!




Programa de la jornada:

  9.15 h             Inauguració
  9.30-10-30 h Anna Pineda: “ La (in)transitivitat en Fabra: aspectes clau”
10.30-11.30 h Marta Busquets i Laia Benavent: “De la Gramàtica catalana de Pompeu
                          Fabra (1918) a la GIEC (2016): estudi de la transmissió de les segones
                          opcions de Fabra (1918) i de les oracions de relatiu”

11.30-12.00 h Pausa

12.00-13.00 h Jaume Claret: “Pompeu Fabra a la Universitat”

Dinar

16.00-17.00 h Jesús Bach: “Andorra, el català i Pompeu Fabra: l’ortografia a les actes del
                          Consell General”
17.00-18.00 h Eloi Bellés: “Pompeu Fabra i la lingüística europea”









#AnyFabra #AnyPompeuFabra





8 de set. 2018

Albert Pla, sobre 'La nova normativa a la butxaca'

Avui, al suplement Llegim del diari Ara, Albert Pla publica una breu ressenya sobre La nova normativa a la butxaca. La trobareu en aquest enllaç, si la voleu llegir. Gràcies, Albert!

Només en matisaria que els usos col·loquials recollits a la GIEC al meu entendre són normatius però no estàndard. Els registres informals a què fa referència la gramàtica, en canvi, sí que crec que formen part de la gamma de variació interna de la llengua estàndard.









.

24 de jul. 2018

propostes GIEC per a la tardor

N'hi ha que ja estan de vacances, n'hi ha que estem mirant de tancar coses...

Per si algú ja comença a pensar què voldrà fer a la tardor, aquí teniu unes sessions pràctiques sobre la GIEC, organitzades per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, per si us poden interessar (hi ha horari de matí i horari de tarda):


SESSIÓ 1. Dimecres 10 d'octubre: l'actualització de materials didàctics i de l'avaluació de coneixements de llengua.

SESSIÓ 2. Dimecres 17 d'octubre: la traducció.

SESSIÓ 3. Dimecres 24 d'octubre: la correcció de textos i l'assessorament lingüístic en general.




Per a més informació i preinscripció, aneu a aquest enllaç.








13 de juny 2018

Recordant Jesús Moncada

Avui, 13 de juny, fa 13 anys que va morir Jesús Moncada. Us proposo recordar-lo amb un fragment del llibre Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca (Lleida: Pagès Editors, 2017), i amb permís de la seva germana, Rosa Maria Moncada, amb una foto que m'encanta.


    "L'impacte de l'obra de Moncada va avivar el debat sobre el paper de la memòria dels usos del passat que condicionen el present en la ficció literària. La majoria dels seus textos són deutors d'un equilibri fràgil volgut entre el que és real almenys, històricament contrastable i el que sobrepassa aquests límits. De manera que ell mateix, a part d'escriure'ls, també va haver-ne de desxifrar o matisar la veracitat d'alguns dels continguts per tal de guiar el lector vers el sentit últim de la seva proposta literària.
     L'interès que ha generat el seu llegat no solament s'explica per la prosa exquisida que exhibeix o pel ple domini de la tècnica narrativa, que també, sinó perquè la matèria que tracta era prou sensible com per forçar uns debats que, en gran mesura, s'havien omès. En definitiva, perquè la seva obra ha transcendit la literatura i s'ha establert en un espai mixt on també hi habita la memòria i el relat històric. Si l'ha transcendit és perquè ha aconseguit apropar el lector a un territori, a un cosmos cultural lògic que, fins aleshores, havia restat gairebé del tot desproveït d'un arrelament prou sòlid en cap imaginari col·lectiu d'una altra manera no hauria estat possible o l'impacte hauria estat molt menor. I el més important: perquè, per si sola, aquesta literatura seva ha estat primordial per transformar la visió borrosa respecte d'unes terres, les ebrenques, en referents d'una base cultural comuna sobrepassant límits de tota mena, també autonòmics mitjançant la concatenació d'episodis ben recognoscibles com ara enfrontaments bèl·lics i xocs entre paradigmes econòmics i socials, i fent trontollar les idees hegemòniques des d'on se n'havia vertebrat la visió i l'explicació. I li n'hem d'estar agraïts, per la part que hi ha aportat."






1 de juny 2018

Solà sobre Fabra

A partir d'avui, 1 de juny, el compte de Twiiter Joan Solà UB (@JoanSola_UB) s’afegeix a l’Any Pompeu Fabra amb una piulada setmanal extreta de la conferència “Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica”, que Joan Solà va pronunciar davant del Ple de l’IEC el 12 de desembre del 2005.


I aquesta és la primera piulada:


#AnyFabra

2 de maig 2018

Demà comencen els actes commemoratius de l'Any Pompeu Fabra al Prat de Llobregat. Per si ens hi voleu acompanyar, aquí teniu la informació:

"La normativa del català a vol d'ocell: de Pompeu Fabra a la GIEC".