5 d’abr. 2018

publicació, presentacions i Sant Jordi




L'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat m'acaba de publicar el llibre La nova normativa a la butxaca. L'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana: principals novetats. En aquest enllaç hi trobareu les dades del llibre, un breu resum i un tast, amb l'índex, del contingut.




Sant Jordi

El dia de Sant Jordi firmaré exemplars del llibre a la paradeta de Publicacions de l'Abadia de Montserrat a partir de la una del migdia. A la rambla Catalunya, a l'altura del número 70 (entre Aragó i València, més o menys davant del Boulevard Rosa), pujant a mà dreta.

I de dos quarts de 4 a les 4, amb Eulàlia Salvat serem a la paradeta d'Edicions de la UB (rambla Catalunya amb Provença), amb el llibre Joan Solà, una memòria viva. En aquest enllaç també trobareu informació sobre el llibre, l'índex, la introducció...




Ser demà a la rambla Catalunya en dues paradetes és una cosa que no m'ha passat mai a la vida i que no és probable que em torni a passar mai més. O sigui que m''agradaria molt poder-ne gaudir en companyia vostra.

Presentacions

Hi ha previstes tres presentacions del llibre La nova normativa a la butxaca, dues de les quals ja s'han fet (en el moment d'actualitzar aquest apunt, per Sant Jordi):

La primera, el dimarts 10 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144) de Barcelona. M'hi van acompanyar Maria Cabrera (filòloga i poeta) i Albert Soler (filòleg). Moltes gràcies a tots els assistents!


La segona el dimarts 17 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Alibri (carrer Balmes, 26) de Barcelona. M'hi van acompanyar Oriol Camps (filòleg i membre de la Secció Filològica de l'IEC) i Lluís Payrató (filòleg). Moltes gràcies a tots els assistents!



La tercera, el dia 7 de maig a Elx (en preparació). Em fa moltíssima il·lusió!




Això de publicar un llibre no passa cada dia... Espero trobar-vos en algun d'aquests actes!




.

20 de febr. 2018

150 anys del naixement de Pompeu Fabra

Avui fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra. Avui, i tot el 2018, tindrem ocasió de conèixer millor aquest home cabdal per a la configuració del català d'avui. Com a petita contribució a l'homenatge col·lectiu que li fem en aquests temps convulsos, aquí teniu uns fragments de la seva biografia, extrets del llibre Pompeu Fabra: vida i obra, de Jordi Ginebra (comissari de l'Any Pompeu Fabra) i Joan Solà (una de les persones que més han estudiat i valorat la seva obra). No desenvolupo al final les referències bibliogràfiques que surten en els fragments: aneu-les a buscar a la bibliografia final del llibre i aprofiteu per llegir-lo, que és molt interessant.


(cc) Carles Varela i Burch (Viquipèdia)


1883 Fabra escriu als nebots, que són a estiuejar a Camprodon, una carta que amb el temps es farà famosa perquè representa la seva presa de consciència lingüística. Després d'escriure "Queridos sobrinos" s'adona que és forçat i poc natural redactar una carta als seus nebots en castellà, i torna a començar en català.

1926 Li proposen que sigui membre de la Real Academia Española. S'obre un debat entre els intel·lectuals catalans sobre la conveniència que Fabra accepti o no el nomenament. Fabra refusa l'oferiment, i finalment tanca la polèmica amb una nota publicada a La Publicitat en la qual exigeix que es respecti la seva independència de criteri (Ginebra 2006a: 107). Anys després dirà a Josep Miracle: "Si a mi se'm considerava una mena de símbol de la llengua catalana, em va semblar molt clar que, si jo fallava, fallaria la llengua. I m'era evident que si la llengua fallava, fallava tot"(Miracle 1968a: 540).
[...]
Es reconcilien Fabra i Alcover, en presència de Francesc de Borja Moll, que ens diu d'aquell acte: "En Fabra ens rebé molt afablement [...]. Vaig quedar fortament impressionat per la magnanimitat amb què aquell home tractava el qui tantes vegades l'havia injuriat públicament, i vaig comprendre que el mestre Fabra era no sols un gran gramàtic, sinó també un esperit obert i generós com pocs se'n podrien trobar, un home que posseïa un cor tan alt com la seva elevada intel·ligència (Moll 1962a: 252). Referint-se a tota la ressaca de les Normes,  Fabra dirà a Miracle: "Ha estat una època en què m'ha tocat patir molt" (Miracle 1968b: 526).

1939 El 31 de gener, amb la seva família i altres intel·lectuals, travessa la frontera amb França: comença l'exili. Fabra no es pot endur absolutament res del seu material intel·lectual, i aquest és un dels aspectes que li causarà un dolor més intens (detalls a Manent 2005). La família Fabra sojorna, durant els anys de l'exili, a Perpinyà, Illa, Montpeller i Prada.
Els Fabra passen dificultats i estretors materials de tota mena.

1948 El 25 de desembre Pompeu Fabra mor a Prada, després d'haver passat el dia de Nadal a Perpinyà amb la família.








.

15 de febr. 2018

presentació del llibre 'Joan Solà, una memòria viva'








.

curs sobre la GIEC a Lleida

El dimecres 7 de març començarà el curs sobre la GIEC que ha organitzat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a Lleida. Aquí trobareu tota la informació del curs i el formulari per si us hi voleu inscriure.






.

20 de nov. 2017

I Seminari de Sintaxi Catalana

Organitzat per la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

Per si hi pot haver algú que li interessi, en aquest enllaç teniu la informació.










27 d’oct. 2017

avui, precisament avui, fa set anys que va morir Joan Solà


I com el recordem...



"La paraula, que tantíssimes vegades i en tants territoris
ha evitat que els neguits, les dèries i les necessitats humanes
esdevinguessin pólvora."





.

24 d’oct. 2017

curs sobre la GIEC a Girona (i Tarragona i Lleida)



L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana organitza el curs "Característiques principals de la nova gramàtica normativa", que es farà al novembre a Girona i que també està previst per al primer trimestre del 2018 a Tarragona i Lleida.

Aquí trobareu tota la informació, i si us interessa us hi podreu apuntar.




14 d’oct. 2017

Sobre la GIEC: al CNL L'H i a l'ENC2

Un parell de convocatòries, per a qui li puguin interessar:

Dimecres que ve, 18 d'octubre, al CNL de l'Hospitalet de Llobregat.




El dissabte 28 d'octubre, al 2.º Encuentro Nacional de Correctores.




9 d’ag. 2017

Jesús Tuson

Ens ha deixat un altre mestre, un altre savi. Una molt mala notícia per a la lingüística en general, i per a la lingüística catalana en particular.

Jesús Tuson va ser professor meu quan vaig fer el doctorat a la UB, ben aviat farà vint anys. Era una assignatura sobre teoria, tipologia i història de l'escriptura, que també és el tema d'un dels seus llibres. Recordo que aleshores em va cridar l'atenció el concepte d'escriptura en suport independent, i el meu interès es va desplaçar immediatament cap a l'escriptura en suport dependent, i vaig dedicar el treball de curs a aquest tema.


Si us interessa el llenguatge (verbal i no verbal), les llengües, la lingüística..., llegiu Tuson. Hi trobareu saviesa, visió crítica, reivindicació, claredat expositiva, humor... i tantes altres coses. Xalareu.

Com a petit exemple, aquí teniu un fragment de la introducció del seu llibre Introducció a la lingüística (1994):

"Sembla que tot va començar, ara fa uns quants milers de milions d'anys, amb l'anomenat Big Bang: l'inici d'un camí molt llarg que, de moment, ens ha portat al punt màxim de l'evolució, és a dir, a l'espècie humana. Aquesta espècie és designada freqüentment amb les expressions homo sapiens sapiens i homo faber; però també amb una altra de molt especial: homo grammaticus i, amb menys cofoïsme i un pèl menys de transcendència, «mona gramatical» o «mona lingüística».
     La nostra condició essencial i, pel que sembla, única es defineix per la possessió de la capacitat del llenguatge, sense la qual es fa impossible de concebre cap de les realitzacions de la humanitat, entre les quals, i de manera excel·lent, hi ha la reflexió sobre el món (inclosos nosaltres mateixos) i la possibilitat de controlar els esdeveniments que hi tenen lloc.
     Aquesta facultat, concretada en cadascuna de les llengües que trobem a la terra (potser més de quatre mil), fa realitat la comunicació entre els humans i permet la cohesió a l'interior de cada grup lingüístic. Però, molt especialment, el llenguatge fa possible la construcció que som cadascun de nosaltres: manté el fil de la narració de la pròpia vida individual i es constitueix en l'únic instrument de què disposem per a expressar la nostra consciència.
     A més, l'eina comunicativa que ens defineix com a persones ofereix una riquesa i una variabilitat realment sorprenents, i se'ns presenta com un sistema sense cap d'anàleg quant a les possibilitats per a la transmissió d'informacions. En una llengua són possibles la conversa més informal i el discurs més elaborat, passant per tot de situacions intermèdies; en una llengua es poden expressar els sentiments personals i també les construccions de les ciències; en una llengua es pot formular la veritat i es poden ordir mentides i manipulacions de tota mena. Sembla, doncs, justificada la conveniència dels estudis sobre el llenguatge: des d'aquells en què hom es concentra en l'estructura interna de les llengües fins als que es proposen com a fita la dimensió comunicativa, l'ús real en les situacions ordinàries de la vida quotidiana."

Un altre exemple: el capítol 2 d'Històries naturals de la paraula (1998). Però aquest, aneu-lo a buscar vosaltres. Us agradarà, somriureu i li fareu un petit homenatge.





.