22 de juny 2020

seminari en línia sobre la referència als participants en el debat parlamentari

¿Com es refereixen a ells mateixos i als altres diputats, els participants en un debat parlamentari? ¿Ho fan igual ara que el 1980, tot just represa l'activitat parlamentària, o que el 1933, durant la Segona República?

Divendres que ve, 26 de juny, en parlarem en un dels seminaris en línia organitzats pel CUSC-UB. És gratuït però cal inscriure-s'hi aquí.

Espero que us interessi!


Presentació

En aquest seminari presentaré sumàriament els primers resultats d’una recerca en curs duta a terme conjuntament amb el professor Lluís Payrató que té com a objectiu estudiar l’evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el període 1932-38 (durant la Segona República) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L’anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l’evolució de l’ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981) a l’anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten fer una caracterització més acurada d'aquesta qüestió que si només s’haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els tractaments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu.


10 de maig 2020

No ens rendirem mai: un detall de la negació en català

Apunt dedicat a la Marta Rojals i al Genís Poch




Esperonada per uns comentaris que ha suscitat a Twitter la portada d'avui de La Vanguardia, reprodueixo aquí el capítol 47 del meu llibre La nova normativa a la butxaca (l'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana): principals novetats (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).





 Sobre la negació

Els quantificadors negatius (ningú, mai, enlloc, gens, cap, res) acostumen a aparèixer darrere del verb i precedits de l’adverbi no. La raó és que aporten informació nova, no compartida per l’emissor i el receptor, i aquesta mena d’informació apareix a la banda dreta de l’oració (abans de la que pugui aparèixer després d’una coma, si n’hi ha). Així es pot veure als exemples de (1-5).

(1) La Júlia no ve mai a casa
(2) Els veïns del primer pis no han anat enlloc de vacances
(3) La directora no estava gens contenta del resultat dels assajos
(4) No s’hi va presentar cap dels teus amics, a l’examen
(5) No m’ha dit res ningú, d’això

Quan els quantificadors negatius van davant del verb, l’adverbi no es pot mantenir o es pot elidir. La GIEC considera que mantenir-lo és la solució més habitual en els registres formals, però les considera acceptables totes dues en aquests mateixos registres.

(6) Ningú no podrà afirmar el contrari / Ningú podrà afirmar el contrari
(7) Cap dels teus amics no es va presentar a l’examen / Cap dels teus amics es va presentar a l’examen
(8) Res del que pugueu dir no ens farà canviar d’opinió / Res del que pugueu dir  ens farà canviar d’opinió

És poc habitual anteposar els quantificadors gens o mai (i segurament també enlloc), precisament perquè molt sovint aporten informació nova. Les oracions de (9-12), doncs, són més habituals que les de (13-16), com és fàcil de comprovar.

(9) El Pau no ve mai a la piscina
(10) No m’hauria imaginat mai que em passaria una cosa així
(11) L’Anna no menja gens de pa
(12) Una llei com aquesta no s’ha aprovat enlloc

(13) Mai (no) ve el Pau a la piscina
(14) Mai (no) m’hauria imaginat que em passaria una cosa així
(15) Gens de pa (no) menja l’Anna
(16) Enlloc (no) s’ha aprovat una llei com aquesta

A les oracions que contenen la preposició sense o la conjunció ni, l’adverbi no s’elideix sempre, perquè sense i ni ja donen un valor negatiu a l’oració. Això, independentment de la posició que ocupin els quantificadors negatius, abans o darrere del verb, com es pot veure comparant les oracions de (17-18) amb les de (19-20).

(17) Fes-ho sense que se n’assabenti ningú
(18) Ni ella ho sabia ni la va avisar ningú

(19) Fes-ho sense que ningú se n’assabenti
(20) Ni ella ho sabia ni ningú la va avisar




Potser et preguntes…

• ¿Mai no… no és sempre millor que no… mai?
Abans de la publicació de la GIEC, la preferència per la versió amb no de les oracions que porten el quantificador negatiu davant del verb (primera versió dels exemples 6-8), va portar a un ús probablement excessiu d’aquestes construccions, en detriment de les construccions que porten el quantificador negatiu darrere del verb i l’adverbi no al davant (1-5 i 9-12). Ara la GIEC deixa clar que, sobretot en el cas de mai i gens (i segurament també enlloc), l’aparició davant del verb (13-16) és sovint més forçada, o menys natural, que la posició darrere del verb (9-12). De la primera versió dels exemples 6-8, se n’ha dit doble negació, però de fet l’estructura dels exemples (9-12) també en conté dues, de negacions.

• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?
A l’epígraf §  35.4.1.2 (p. 1304-1306).






12 de març 2020

Parlant de Pompeu Fabra a 'El llenguado'



En el programa El llenguado d'ahir es va parlar, entre altres temes, de la història del català, i a mi em va tocar parlar de Pompeu Fabra.

En aquest enllaç hi trobareu l'enllaç al programa, a TV3 a la carta.




I en aquest altre, el text escrit que em van encomanar per explicar, d'una manera divulgativa, qui era Pompeu Fabra i per què va ser tan important per a la nostra llengua.


Diverses imatges de Pompeu Fabra recollides per la seva última alumna, Ofèlia Torres (CCMA)


11 de març 2020

28è Seminari sobre Traducció a Catalunya (AELC)

Dissabte passat es va fer el 28è Seminari sobre Traducció a Catalunya, que organitza cada any l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el primer dissabte de març.

Aquest any el tema del seminari era la correcció de traduccions ("Corregeix-me (si m'equivoco!)". Les tres activitats (conferència, entrevista i taula rodona) van ser molt interessants, i es poden recuperar en vídeo en aquest enllaç.


PROGRAMA

10.00 h — «Guardians i traficants (de paraules)». Conferència de Raül Garrigasait. Presenta Laura Baena

11.00 h — Entrevista de Miquel Cabal a Marta Marfany i Tina Vallès

12.00 h —Cafè

12.30 h — «Si li toco això, li farà mal?». Amb Odile Arqué, Josefina Caball, Gonçal López-Pampló i Anna Soler Horta. Modera Jordi Martín Lloret


Si teniu Twitter, aquí podreu trobar la primera piulada d'un breu fil en què vaig resumir les aportacions que em van semblar més interessants del seminari.

#traduccióAELC




.

7 de nov. 2019

Tres treballs de màster molt interessants

¿Com ens han arribat durant quasi cent anys les "segones opcions" de la primera gramàtica normativa, la de Fabra (1918)? ¿Com les ha recollit la GIEC, la gramàtica normativa vigent?

¿Com es recull el registre col·loquial a la GIEC?

¿Quin ús és fa del tractament de vós (n'hi ha algun de ben curiós) i de les altres formes de tractament al poble de Sant Miquel, a Eivissa?

La resposta a aquestes i moltes altres preguntes la trobareu en tres treballs de màster que he tutoritzat fa poc i que ara s'han publicat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Tots tres s'han elaborat dins del Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes, que organitzem conjuntament els estudis de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona.

Per ordre alfabètic del primer cognom de les autores, poso aquí sota el títol de cada treball, amb l'enllaç corresponent, i el resum. Entrant a l'enllaç, es pot obrir i descarregar el treball en PDF.


Laia Benavent Llinares (2018), "La transmissió de les segones opcions de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918)".

[català] Aquest treball parteix de la idea ja documentada a Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra i Solà (2007) i Ferrando i Nicolás (2015) d’una possible interpretació rígida de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918). En aquest sentit, a partir d’un corpus de 15 gramàtiques, tant prescriptives com normatives, pretenem conèixer si els autors han parlat de les segones opcions de Fabra (1918) recollides a Benavent (2017), i en cas que sí que ho hagin fet, saber si les han admeses o no. Incloem aquesta recerca en l’àmbit d’estudi de la llengua normativa, la llengua estàndard, el purisme lingüístic i la gramatografia. L’anàlisi de les dades l’hem duta a terme a partir del buidatge del corpus i la posterior comparació amb la informació de la llista de 24 segones opcions esmentada. Per a l’anàlisi, no només hem tingut en compte les dades cas per cas, sinó també per autors.

[English] This dissertation is based on the idea that the Gramàtica catalana written by Pompeu Fabra (1918) has been read in a restricted way, as it is documented in Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra & Solà (2007) and Ferrando & Nicolás (2015). Therefore, we have created a corpus with 15 prescriptive grammar books, and we seek to know if these authors mention any of the Fabra’s second options (1918) gathered in Benavent (2017). If they do, we want to know if they admit them or not. The framework of this research embraces prescriptive language, standard language, linguistic purism and grammatography. In order to get all the data, we have analysed this corpus and, afterwards, we have compared all this data with the information from the list of 24 Fabra’s second options mentioned before. Finally, we haven’t only taken all the data into account with regard to each case, but also in relation to each author.


Marta Busquets de Jover (2019), "«Prenia notes per enrecordar-se’n del que deien els advocats»: la sintaxi col·loquial a la GIEC".

[català] L’any 2016, el corpus normatiu de la llengua catalana es va actualitzar amb la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Entre les novetats que introdueix aquesta obra, destaca el tractament de la variació: la nova gramàtica incorpora informació sobre variants funcionals i geogràfiques de les estructures que descriu. A conseqüència d’aquesta ampliació, dins del discurs normatiu s’introdueixen referències a la llengua col·loquial, un registre bàsic en qualsevol llengua viva. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les referències a la sintaxi col·loquial que hi ha a la GIEC. S’estudien, per tant, els trets sintàctics que la gramàtica recull com a propis d’aquest registre. Tenint en compte la caracterització que se’n fa (extensió geogràfica, mida de la lletra amb què es transmeten i indicatiu amb què s’identifiquen), es vol establir una visió global del tractament que rep la col·loquialitat a la GIEC i de les funcions que duen a terme les referències a aquest registre dins del discurs normatiu.

[English] In 2016, the catalan normative corpora was actualized with the publication of Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) by the Institut d’Estudis Catalans. Among the changes that this work introduces, it is noteworthy the treatment of linguistic variation. This updated grammar incorporates functional and geographical variants of the structures that it describes. Consequently, the normative discourse is enriched with references to colloquial language, which is a basic register in any living language. The aim of this work is to analyze the references to colloquial syntax that are included in the GIEC. It explores the syntactic traits belonging to this register described in the GIEC. By taking into account the characterization that they receive (depending on the geographical extension, the size of the letter used to describe them and the key word that identifies them), this work establishes a global vision about the treatment that colloquialism receives in this new grammar and the purposes of including these references in the normative discourse.


Maria Ribas Tur (2019), "«I vós què en pensau?»: els tractaments de cortesia a Sant Miquel (Eivissa)".

[català] L’interès principal del treball que es presenta a continuació és l’estudi dels usos dels tractaments tu, vós i vostè de manera oral al poble de Sant Miquel de Balansat, situat al nord de l’illa d’Eivissa, a través de la percepció dels parlants. S’ha triat aquesta població en concret perquè, a banda de ser un dels pobles en què sembla que es conserva més el tractament de vós, Sant Miquel pertany al municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest municipi és el menys densament poblat de l’illa i, a més, no ha tingut els moviments de població que han experimentat altres àrees de l’illa, fet que pot tenir moltes conseqüències lingüístiques a l’hora de fer un estudi dialectal.


Espero que us resulti tan interessant llegir-los o consultar-ne algun aspecte a partir de l'índex com per a mi ha estat fer-ne el seguiment.






.


31 d’oct. 2019

La 'Gramàtica bàsica i d'ús' de l'IEC: ressenya






El blog de la Revista de Llengua i Dret m'acaba de publicar aquesta ressenya sobre la Gramàtica bàsica i d'ús de l'IEC. Espero que us interessi.

9 de set. 2019

entrevista a BTV

Aquest vespre el periodista Xavier Muixí m'ha fet una breu entrevista sobre llengües i gramàtiques a propòsit de la publicació de la Gramàtica bàsica i d'ús de l'IEC. Si la voleu veure, aneu al minut 29.30 (fins al 37) d'aquest vídeo.



1 de jul. 2019

"Llenguaferits"

En aquest enllaç hi trobareu el vídeo de TV3 a la carta on hi ha el programa "Llenguaferits", el 30 minuts d'ahir.




17 de juny 2019

Ressenya de 'Joan Solà, una memòria viva' (i altres)

A les pàgines 148-151 del núm. 29 de la revista Llengua & Literatura, hi trobareu una ressenya del llibre Joan Solà, una memòria viva, escrita per Vicent Pitarch. El volum ressenyat recull cinc ponències presentades a la I Jornada Joan Solà, que es va dur a terme a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el 13 de novembre del 2015 organitzada pel Departament de Filologia Catalana.

En aquest enllaç podreu trobar la ressenya.



I ja que hi som, en aquest mateix enllaç també hi trobareu ressenyades dues obres sobre la GIEC: Ginebra (2017), per Xavier Marzal, i Nogué (2018), per Joan Costa (gràcies, Joan!).

I també hi podreu llegir altres ressenyes interessants. Entre altres, la que ha escrit Laura Farré sobre l'obra Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca, del qual vaig parlar una mica aquí; o la que fa Magí Sunyer sobre l'obra Entenebrats. Literatura catalana i bogeria, de Maria Dasca.




.




5 de març 2019

entrevista a betevé

Ahir betevé va emetre aquesta entrevista que em va fer el periodista Àlex Gutiérrez. Espero que us interessi.