sobre la 'Gramàtica de la llengua catalana' (1994), d'Antoni M. Badia i Margarit

Aquests dies, a classe hem parlat d'Antoni M. Badia i Margarit i hem repassat la seva trajectòria acadèmica. Entre altres obres, hem comentat la que està més relacionada amb les assignatures que imparteixo: la Gramàtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa, diatòpica, diastràtica, publicada el novembre del 1994, justament ara fa vint anys.

Poques setmanes després de la publicació de la gramàtica de Badia, vaig començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. I una de les primeres feines que hi vaig fer va ser escriure una ressenya d'aquesta gramàtica per al segon número de la revista Llengua i Ús. Revista Tècnica de Política Lingüística, adreçada sobretot a tècnics de planificació lingüística, assessors lingüístics i professors de català. Tot era molt nou: la feina, la gramàtica, la revista... I tot em feia molt de respecte. Encara recordo força detalls del procés de redacció del text i de les dificultats que vaig tenir per escriure'l: era un dels primers textos que escrivia per publicar. Al final el vaig enllestir, i el resultat va ser aquest. Si el llegiu, ja veureu que algun dels aspectes que hi presento com a novetat, actualment ja està plenament incorporat en la normativa: el verb seguir amb gerundi (des de la publicació de la primera edició del DIEC, l'any següent, el 1995) i les formes femenines bastanta -es (des de l'actualització del 2009 de la segona edició del DIEC).

Nota

1. Tots els articles de tots els números de Llengua i Ús són accessibles des de l'enllaç de més amunt, per números i fent-hi cerques per paraules clau. I des del número 53, la revista només es publica en format digital.