2 de nov. 2020

El demostratiu 'aquest' quan redactem

Apunt dedicat als estudiants de Llengua Catalana Estàndard (UB)
del curs 2020-21, que en són els primers destinataris




Aquest apunt reprodueix el capítol 9 del meu llibre La nova normativa a la butxaca (l'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana): principals novetats (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).






El demostratiu aquest quan redactem

La funció habitual del demostratiu aquest és la d’assenyalar un element, ja sigui extern al text (1) ja sigui de dins del text (2). Dins del text, també es pot establir una oposició entre l’element assenyalat que és més lluny i el que és més a prop, com passa a (3). I en aquest últim cas, també es podrien fer servir altres recursos, com el primer i el segon o el primer i el darrer/últim (4).

(1) [parlant de dues cadires, una de més propera i una altra de més llunyana] Tu agafa aquesta, que jo ja agafaré aquella.

(2) El perfil dels destinataris de l’anunci és important, però aquest no és l’únic factor que intervé a l’hora de seleccionar una forma de tractament

(3) Van visitar dues ciutats: Roma i Florència. En aquella s’hi van estar cinc dies, mentre que en aquesta només se nhi van estar tres

(4) Van visitar dues ciutats: Roma i Florència. A la primera s’hi van estar cinc dies, mentre que a la segona / a la darrera / a l’última  només se n’hi van estar tres

 

Però a vegades, sobretot en la llengua escrita, el demostratiu aquest també es fa servir per referir-se a un element que ja ha aparegut en el text però sense assenyalar-lo, com en els exemples de (5-7).

(5) No us parlaré dels meus records d’infant, ja que aquests només tenen sentit per a mi

(6) És un problema que ens preocupa; però, tanmateix, en Joan no s’ha referit a aquest

(7) Va parlar tant dels ratpenats que al final es va convertir en un d’aquests

 

La GIEC es refereix a aquest últim ús per fer recomanacions, més que no pas per donar criteris normatius estrictes. Concretament, considera que quan el demostratiu fa de subjecte fa el text molt carregós i és preferible elidir-lo. Així, l’oració de (5) seria millor reformular-la com a (8).

(8) No us parlaré dels meus records d’infant, ja que Ø només tenen sentit per a mi

 

També és millor recuperar l’element per mitjà d’un pronom feble sempre que sigui possible. Així, (9) és preferible a (6).

(9) És un problema que ens preocupa; però, tanmateix, en Joan no s’hi ha referit

 

I en tots els contextos, el demostratiu pot aparèixer amb un nom explícit. Això es pot fer de dues maneres:

1. Repetint el nom, com a (10), que és una reformulació de (5).

(10) No us parlaré dels meus records d’infant, ja que aquests records només tenen sentit per a mi

 

2. O per mitjà d’un nom que estableix una relació amb el que ha aparegut abans: a (11), que és una reformulació de (7), animals es relaciona amb ratpenats.

(11) Va parlar tant dels ratpenats que al final es va convertir en un d’aquests animals

 

 

Potser et preguntes…

• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?

A l’epígraf § 16.4.2 (p. 603-604).





Cap comentari:

Publica un comentari