[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no he hagut de fer cap canvi.]
Continuem amb els exercicis d’estiu. Segurament, aquesta tongada serà l’última amb el format dels últims dies, de moment. El funcionament és el mateix: s’han de resoldre els errors que hi ha en els fragments següents. Tots tenen a veure amb alguna entrada del blog i a sota de la foto hi ha, de color lila, les solucions i, entre parèntesis, de color verd, la remissió a l’entrada que conté l’explicació de l’error i la solució.
1. Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu el son. Respira fons i dorm una estona,
després ho veuràs tot d’una altra manera.
després ho veuràs tot d’una altra manera.
2. Si estessis més atent ja ho hauries entès.
3. Per tallar les tiges es pot fer servir un full d’afaitar ben esmolat.
4. Espero que al final podeu venir a passar el cap de setmana amb nosaltres.
5. –Em sembla que l’àvia ja ha arribat…
–¿L’àvia? Ta sogra ha arribat.
6. No sé si posar aquest comentari addicional entre parèntesi o entre guions.
1. Doncs a mi tot això que m’expliques no em treu la son. Respira fondo i dorm una estona,
després ho veuràs tot d’una altra manera. (més ultracorreccions)
4. Espero que al final pugueu venir a passar el cap de setmana amb nosaltres.
(més ultracorreccions)
(més ultracorreccions)
5. –Em sembla que l’àvia ja ha arribat…
(Foto, meva: a l’estiu tota cuca viu, també l’espiadimonis)
Altres exercicis d’estiu:
una mica d’exercici
una mica més d’exercici
avui ho veig una mica negre
seguim amb la negra
per anar tancant la llibreta de vacances
El fragment 6 em fa dubtar sobre si caldria afegir també un verb en forma conjugada en l'oració subordinada interrogativa indirecta, com ara: "No sé si HAURIA DE posar aquest comentari...". Alguna explicació sobre aquest tema? Gràcies!
ResponEliminaTinc tres motius per pensar que la construcció no planteja cap problema:
ResponElimina1. La intuïció: em "sona" bé. De fet, l'oració era inventada i em va sortir així.
2. El fet que les principals obres prescriptives, començant per la gramàtica normativa de Pompeu Fabra, la del 1918, no en parlin. Aquestes gramàtiques només parlen de les construccions problemàtiques, no pas de tots els fenòmens de la llengua.
3. El fet que la 'Gramàtica del català contemporani' (capítol d'Àlex Alsina, sobre l'infinitiu), descriptiva, parli de la construcció sense fer-ne cap comentari valoratiu.
Per cert, anònims en general, m'agradaria que us identifiquéssiu...
Bon dia, Neus. L'expressió "treure la son" és discutible. Jo la desaconsello en el corrector gramatical languagetool org. Les alternatives són "fer perdre la son", "llevar la son"... Albert Pla Nualart en parla en un article: "Alguns ‘treure’ que hauríem de treure". Prenc nota d'altres errors que esmentes per a afegir-los al corrector.
ResponEliminaResposta aquí:
Eliminahttp://en-altres-paraules.blogspot.com.es/2014/09/treure-la-son.html
I moltes gràcies pel comentari!
"Treure la/el son" és clarament una interferència de l'espanyol ("quitar el sueño"), com ho és també "treure la gana, la set, el singlot, les ganes de...". No és al DIEC, ni al DCVB ni al GDLC. És una interferència ben recent, i tant! Jo, en aquest cas, diria -servint-me de la intuïció, tan valorada en aquest blog- "fer perdre el son".
ResponEliminaD'aquests calcs semàntics en català, n'hi ha una bona pila, però sembla que als amics del "barco fantasma" (als del Grup d'Estudis Catalans) ja els sembla bé.