29 de maig 2014

summer’s here to stay?

No fa gaire vaig tenir una breu conversa sobre la traducció al català de to be here to stay. Aquesta expressió a mi em recorda una cançó de John Denver, que he sentit un munt de vegades des de l’adolescència, “Summer”, concretament el fragment que diu “I do believe that summer’s here to stay”.

La qüestió era, és, si una oració com aquesta l’hem de traduir “l’estiu ha vingut per quedar-se” o bé “l’estiu ha vingut per quedar-s’hi”. Penseu-hi un moment abans de continuar llegint.


Els dos verbs que apareixen en aquesta oració, venir i quedar-se, tenen un tret semàntic comú: tots dos poden portar un complement locatiu, regit:

1. Vine a Barcelona!
2. Queda’t a Barcelona!

Quan aquest complement es refereix al lloc on és l’enunciador, la manera més neutra d’expressar-lo és precisament no expressar-lo.

3. Vine! [aquí]
4. Queda’t! [aquí]

En aquestes oracions l’adverbi aquí apareix explícitament en dos contextos comunicatius:

a) Quan el volem emfasitzar.

5. Vine aquí ara mateix i fes-me un petó! [ho pot dir l’àvia a la néta, per exemple; a ara mateix passa una cosa semblant]

b) Quan necessitem fer explícit a quin aquí ens referim.

6. Queda’t aquí, al meu costat.

L’adverbi aquí és díctic. A les expressions díctiques accedim al referent a través del context espaciotemporal immediat. En molts casos el referent parteix del jo-aquí-ara immediat, i es va ampliant concèntricament: aquí pot ser la cadira on estic asseguda, l’habitació on escric, el pis on sóc, el carrer, el barri, la ciutat, el país… fins a la galàxia i potser més enllà. Per això a vegades necessitem fer-lo explícit.

A l’oració lestiu ha vingut per quedar-se, aquest aquí no és ni emfàtic ni ambigu, i per això no l’hi posem. Però, ¿per què tampoc hi posem el pronom hi?

Amb els verbs que comentem, venir i quedar-se, el pronom hi només apareixeria si tingués un antecedent que hagués aparegut immediatament abans. Exemples (amb l’antecedent subratllat).

7. Malgrat que havia sentit a parlar de Barcelona, no hi havia vingut mai.
8. Unió Europea: quedar-s’hi o sortir-ne.

Sense antecedent, apliquem l’elisió que he explicat més amunt. Per tant, l’oració de la cançó de John Denver és:

9. L’estiu ha vingut per quedar-se.

No hi ha antecedent, i per tant no hi ha pronom feble, ni cal fer explícit l’aquí. Una oració semblant a aquesta podria ser la següent, amb dues variants: la que admet el pronom, perquè té un aquí anterior que fa d'antecedent, i la que va sense, perquè podem fer servir el verb quedar-se vinculant-lo directament al context immediat.

                10. L’estiu és aquí per quedar-s'hi / per quedar-se.

Altres verbs

Hi ha altres verbs intransitius que funcionen d’aquesta manera. Els més freqüents segurament són: entrar, sortir, pujar, baixar, tornar i arribar. Exemples.

11. ¿Entres o surts? [quan algú treu el cap per la porta i no s’acaba de decidir]
12. No pugis, ja baixo jo. [des del balcó, a algú que és a baix]
13. Torna, sisplau.
14. Ja hem arribat!

Les oracions amb aquí són innecessàriament explícites, una mica menys amb el verb tornar.

15. ?? ¿Entres aquí o surts d’aquí? [quan algú treu el cap per la porta i no s’acaba de decidir]
16. ?? No pugis aquí, ja baixo jo d’aquí. [des del balcó, a algú que és a baix]
17. Torna aquí, sisplau. [possible, amb èmfasi]
18. ?? Ja hem arribat aquí!

Les oracions amb pronom feble són agramaticals, no les diríem mai.

19. * ¿Hi entres o en surts? [quan algú treu el cap per la porta i no s’acaba de decidir]
20. * No hi pugis, ja en baixo jo. [des del balcó, a algú que és a baix]
21. * Torna-hi, sisplau. [quan el referent és aquí, s’entén]
22. * Ja hi hem arribat! 

Altres verbs, com ara anar-se’n (no pas anar, com explico aquí, contraposant anar i venir) i emportar-se, tenen el mateix comportament, però amb la peculiaritat que ja han gramaticalitzat el pronom en (perquè el locatiu, en aquests verbs, és de procedència): anar-se’n i emportar-se.


Notes

1. Els pronoms febles (i qualsevol altra expressió lingüística) que tenen antecedent són, precisament per això, anafòrics. La distinció entre dixi i anàfora és un fenomen pragmàtic apassionant, amb importants conseqüències gramaticals, com acabem de veure: són dues maneres diferents d’accedir als referents que també tenen algunes característiques comunes. Algun altre dia en parlarem.

2. Joan Solà va parlar de la dixi en un article que forma part del recull Plantem cara i que també es pot descarregar aquí en l’edició original al diari Avui.

3. Trobareu explicacions una mica més extenses sobre la dixi en aquest apunt i en el capítol de Lluís Payrató de la Gramàtica del català contemporani, amb observacions molt subtils i interessants, i també en el capítol 3 d’aquest text; i concretament a l’apartat 3.7.3, una breu explicació sobre la distinció entre dixi i anàfora (també a: Neus Nogué Serrano, La dixi de persona en català. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008).

4. Aquest text també sha publicat al diari cultural digital Núvol.

5. I Albert Pla també en va parlar pocs dies més tard en un dels seus tastos de català (¿Podem és aquí per quedar-se?”, 21/06/2014). Moltes gràcies, Albert!



4. Sobre els usos dels verbs anar i venir, podeu veure aquest altre apunt.

5. Foto meva: l’estiu a la vall de Besiberri, Alta Ribagorça (2013).





.

8 comentaris:

  1. Hola,

    Excel·lent article! i ja que estem amb el pronom hi, per favor, en aquest cas, seria absolutament necessari emprar-lo en el verb 'observar'? (com s'hi pot observar) gràcies!

    "La primera taula descriu la població activa. Com es pot observar, la taxa d’activitat femenina ha augmentat en quasi vint punts..."

    ResponElimina
  2. Josep, no et pensis que no he vist el teu comentari o que me n'he oblidat. Hi he de pensar, i espero poder-te'n dir alguna cosa aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Elimina
    2. A mi la intuïció em diu que no hi va pronom, a l'exemple que planteges, i fent una cerca amb el Google dels fragments "com es pot veure" i "com es pot observar", tots els exemples que he trobat amb el locatiu elidit també anaven sense (sempre en textos ben escrits).

      El que ja no sé és trobar-hi una explicació fàcil o immediata. Podria ser que tingués a veure amb el valor de la conjunció 'com' que encapçala la subordinada, que tampoc accepta amb naturalitat, crec, el pronom 'ho' en casos com els següents: "Com diu la Maria, la festa va ser un èxit", "Com saps, la festa va ser un èxit", "Com deveu recordar, la festa va ser un èxit"... Haurem d'esperar fins que coneguem millor aquesta estructura, o fins que algú trobi una altra mena d'explicació a aquest comportament sintàctic, que nosaltres no hem sabut veure.

      No cal dir que, si algú llegeix això i ens pot donar alguna pista o alguna referència bibliogràfica, l'hi agrairem profundament.

      Elimina
  3. Hola,

    "Què és el ramadà i què s'hi fa?"

    potser és ultracorrectíssim, però què vols que et diga... . A vegades simplificar massa no dóna (bons) resultats.

    vist en http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226369

    ResponElimina
  4. Crec que no he simplificat, sinó que he intentat tenir en compte tots els factors que permeten explicar l'ús i l'absència del pronom. En el teu exemple, el pronom és anafòric i reprèn el sintagma "el ramadà" a la segona clàusula, en forma de pronom locatiu ("en el ramadà"), i això és el que explica que sigui necessari.

    En valencià, tal com explica la 'Gramàtica normativa valenciana', "El pronom 'hi' [, a més,] pronominalitza constituents d'oracions amb funcions diverses. En general, es tracta de funcions que s'han perdut en la llengua espontània, però que convé mantindre en els registres formals, d'acord amb l'ús propi dels autors clàssics i de la tradició literària". Això pot explicar que a alguns parlants el pronom de l'exemple sobre el ramadà els faci estrany. També pot estranyar a parlants del català com a segona llengua que no tinguin en les altres llengües que parlen un pronom que faci una funció similar.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies! pels teus comentaris.

    Pel que fa a la simplificació, no em referia als teus comentaris, sinó a la del titular del ramadà. Entenc que normativament ha de ser així, però potser la forma 'natural' (ja sé que és una expressió molt àmplia) d'expressar-ho no seria aquesta. Potser el que em grinyola (!?) és l'estructura de la frase en si, la tendència a usar textos tipus telegrama, com més curt millor, però no sé si això entra dins del que Ruaix denomina el 'geni' de la llengua.

    I no vull allargar-ho més, però seria un cas semblant a aquest "Identifiquen el nazi agressor del metro i en publiquen les dades a Twitter" (http://www.vilaweb.cat/noticia/4200742/20140629/identifiquen-nazi-agressor-metro-publiquen-dades-twitter.html) on el pronom en és correcte però la frase em resulta poc 'natural'. Ja se sap que en això dels gustos cada un té el seu :-)

    Et torne a agrair la teua amabilitat per les respostes.

    Molt cordialment,

    Josep

    ResponElimina
  6. Tens raó que amb els pronoms 'hi' i 'en' hi ha una "gradació d'acceptabilitat" que deu dependre tant de l'estructura com de factors dialectals i individuals.

    I moltes gràcies per l'aclariment sobre la simplificació!

    ResponElimina