28 de febr. 2014

els nivells d'anàlisi lingüística

Els fenòmens lingüístics i comunicatius són polièdrics, es poden analitzar des de punts de vista diferents: dialectal (social, geogràfic, històric), pragmàtic, semàntic, gramatical i fonològic-fonètic/gràfic, com a mínim. Cada punt de vista, o nivell d’anàlisi, permet centrar l’atenció en uns aspectes determinats, tot i que per anar bé no hauria de perdre de vista els altres.

A l’hora d’ordenar aquests nivells d’anàlisi (en quin ordre actuen i com interactuen entre si durant el procés comunicatiu), cada marc teòric ho pot fer de maneres diferents, d’acord amb els postulats en què es basa.

Per estudiar els discursos (textos contextualitzats) i els enunciats (oracions contextualitzades) que els formen, els corrents de base funcionalista (és a dir, que consideren que cal partir de les funcions de llenguatge i els propòsits comunicatius per poder explicar les característiques de les llengües), com ara la lingüística cognitiva i la gramàtica discursiva funcional (FDG), ordenen els diferents nivells d’anàlisi de la manera següent:


1. Pragmàtica

El propòsit comunicatiu –les ganes o la necessitat de comunicar-nos– és el que desencadena l’ús del llenguatge verbal (i d’altres sistemes de comunicació, com els gestos). Aquest propòsit s’insereix en un context determinat (marc espaciotemporal, coneixements compartits –personals i socioculturals– i discurs precedent) que, al costat del llenguatge verbal, també contribueix a configurar la manera com codificarem el que volem dir.

Exemple: m’han dit que l’Anna [una amiga meva] se n’ha anat de vacances al Vietnam; jo no m’ho acabo de creure i per confirmar-ho vull preguntar-ho a una amiga comuna. (Això seria l’input.)


2. Semàntica

Entre el repertori lèxic de la llengua en què vull codificar l’enunciat, selecciono els elements que em permetran complir el propòsit comunicatiu.

Exemple (simplificant): [Anna] [anar-se’n] [vacances] [el Vietnam]


3. Gramàtica (morfologia i sintaxi)

Insereixo els elements lèxics anteriors en una estructura gramatical que combina morfemes i estructures sintàctiques propis de la llengua en què codifico l’enunciat.

Exemple: “l’Anna se n’ha anat de vacances al Vietnam”


4. Fonologia i fonètica / Escriptura

La seqüència gramatical té unes característiques fonològiques i fonètiques que són pròpies de la llengua en què l’he codificada. Aquestes característiques són representades gràficament –i en bona mesura convencionalment– per mitjà de l’ortografia. Els elements que componen la seqüència són fonemes, que es realitzen com a sons en la parla, o lletres; però també altres elements, que anomenem suprasegmentals, perquè se superposen als segments –sons o lletres–: l’accent i l’entonació, i els signes de puntuació, per exemple.

Exemple: ¿L’Anna se n’ha anat al Vietnam?  (Això seria l’output.)



Les característiques dialectals dels parlants (grup social a què pertanyen, àrea geogràfica on han nascut o viuen i moment històric en què viuen –i generació de què formen part–), són trets més o menys estables, que es mantenen invariables en els diferents tipus de situacions privades i informals en què es comuniquen i al llarg dels diferents enunciats que constitueixen el discurs. Els estudien, respectivament, la sociolingüística, la dialectologia –en el sentit més tradicional del terme– o geolingüística i la lingüística històrica. En situacions de comunicació públiques i formals aquests trets es redueixen, perquè s’opta per la varietat estàndard de la llengua, comuna a tots els parlants independentment de la procedència social, geogràfica i generacional.


Notes

1. L’esquema simplifica: durant el procés de producció lingüística real, els diversos nivells poden interactuar entre si, i també amb el context comunicatiu.

2. Una de les millors introduccions a la lingüística cognitiva en castellà –en català no n’hi ha cap, malauradament, fins on jo sé– és, al meu entendre, la de Maria Josep Cuenca i Joseph Hilferty: Introducción a la lingüística cognitiva. Barcelona: Ariel, 1999. En anglès també és molt clara, i força assequible, la de David Lee: Cognitive linguistics: an introduction. Oxford: Oxford University Press, 2001. No cal dir que a internet es poden trobar textos, més o menys complets, com el de l’enllaç de més amunt, que també poden servir d’introducció encara més resumida. En tots aquests textos hi ha referències a les obres fundacionals: de Ronald W. Langacker i George Lakoff, entre altres.

3. Seguint els enllaços de més amunt, i també a internet, es poden trobar les referències bàsiques de la gramàtica discursiva funcional i d’altres corrents funcionalistes.

4. A mi m’interessen d’una manera especial els fenòmens lingüístics que tenen a veure amb el nivell d’anàlisi pragmàtica i el nivell d’anàlisi gramatical (sobretot, sintàctic), i especialment els que permeten interrelacionar-los. En aquesta entrada comento un fenomen pragmàtic relacionat amb un tret gramatical; en aquesta altra, un fenomen pragmàtic relacionat amb la semàntica de dos verbs; en aquesta altra, el procés de gramaticalització d’una informació semàntica (l’expressió de la quantitat) i les conseqüències sintàctiques que se’n deriven; en aquesta, la gramaticalització del pronom hi amb alguns verbs i la manera com afecta l’estructura argumental d’aquests verbs (el subjecte o els complements regits); finalment, si cliqueu a les etiquetes de la dreta "ordre dels elements", hi trobareu unes quantes entrades que tracten l'estructura informativa, que és un dels múltiples aspectes inclosos en el nivell pragmàtic: són un bon exemple de codificació gramatical de fenòmens pragmàtics.




.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada