20 de març 2015

avantatges i limitacions dels verificadors ortogràfics

Els verificadors ortogràfics que porten incorporats els processadors de textos, els serveis de correu electrònic i altres aplicacions informàtiques, són uns grans aliats de tots els que volem redactar textos d’una manera acurada. Tenir-los activats ens estalvia errors de picatge, i a vegades ens avisa d’altres menes d’errors.

Però alerta! El verificador ortogràfic no fa miracles. Potser no caldria ni dir-ho, perquè sembla una obvietat, però cada vegada tinc més la sensació que hi ha molta gent que creu que, si el verificador no li marca res en el text, això vol dir que tot està bé. I aquesta sensació la tinc tant quan llegeixo textos dels meus estudiants com quan llegeixo altres textos, publicats d’una manera o altra. Tant textos digitals (“locals” o d’internet) com textos en paper. Ep, i també passa el contrari: no tot el que marca el verificador ortogràfic és incorrecte.

Tot seguit faig un petit recull d’algunes de les coses que fan i d’altres que no poden fer els verificadors ortogràfics habituals; és a dir, els gratuïts: els que ens trobem instal·lats a l’ordinador i els que incorporen els serveis de correu i els editors de blogs i webs.

A. El verificador detecta qualsevol paraula que no sigui en el seu diccionari. Troba, doncs:

     a. La majoria d’errors de picatge.

         (1) Eñs factpros ,çes freqUents són els següetns (Els factors més freqüents són els següents)

     b. Molts errors d’ortografia.

        (2) a. Sol·lucions recomenades (solucions recomanades)
              b. No siguis ilusa (il·lusa)
              c. Ja t’ho portare demà (portaré)
              d. Ja t’ho portarè demà (portaré)
              e. No és blanc, sino negre (sinó)

     c. Alguns errors de morfologia (variants col·loquials).

        (3) a. L’edifici té dugues portes laterals (dues)
              b. No ho fagis així (facis)
              c. Continua tinguent prejudicis (tenint)

     d. Molts errors de lèxic.

        (4) a. És un gran aconteixement! (esdeveniment)
              b. Haig d’anar a la peluqueria (perruqueria)
              c. Per a més informació, adreceu-vos a la guixeta de la dreta (taquilla, finestra, finestreta)


B. En canvi, el verificador ortogràfic no troba les paraules que són en el seu diccionari però que fem servir malament. Per exemple:

     a. Els errors de picatge que donen com a resultat paraules existents (la llei de Murphy
         aplicada al món dels dits i les tecles).

         (5) a. Això és pera la Júlia (per a)
               b. Les ametlles escullen al setembre (es cullen)
               c. No es pot descartar un altre atempta en el futur (atemptat)

     b. Els errors d’ortografia relacionats amb els accents diacrítics i casos similars.

        (6) a. Aquesta botiga te llibres interessants ()
              b. Això ja no és fa (es)
              c. No sap que vol (què)
              d. No ho facis, sinó vols (si no)
              e. No serè gaire exigent (seré)
              f. Van anar a París enlloc de Roma (en lloc)

     c. L’absència d’apòstrof.

        (7) a. Aprofita la oferta! (l’oferta)
              b. No és la estructura més adequada (l’estructura)
              c. No és la única opció (l’única)

     d. Els errors de concordança de gènere, que també es poden considerar ortogràfics (sovint em
         pregunto per què és tan freqüent, aquest tipus de falta).

        (8) a. Aquesta resposta no és correcte (correcta)
              b. Haurem de pensar en un altre opció (una altra opció)

     e. Qualsevol fenomen sintàctic.

        (9) a. Va entrevistar a tres jugadors (Ø)
              b. A això no se’n va referir (s’hi)
              c. És perjudicial pel medi ambient (per al)
              d. L’arribada dels jugadors van provocar crits d’eufòria (va provocar)
              e. Estic d’acord en que cal actuar (que)
              f. És el primer autor en adonar-se’n (a)

     f. Altres fenòmens relacionats amb la combinació de diverses paraules.

        (10) a. Tal i com et vaig dir ahir… (tal com)
                b. Pel que fa el segon cas… (pel que fa al)
                c. Aquest anàlisi no és factible (aquesta anàlisi)

     g. Altres fenòmens relacionats amb les semblances entre paraules.

        (11) No s’hi sembla gens (assembla)


C. De vegades el verificador ortogràfic marca paraules ben utilitzades. Això pot passar almenys en quatre casos diferents:

     a. Quan es tracta de compostos i derivats ben formats, seguint les regles de composició i
         derivació del català, que no estan inclosos en el diccionari del verificador (i sovint
         tampoc en el diccionari normatiu, perquè no cal que hi siguin tots).

        (12) a. És un llibre interessantíssim
                b. De seguida van arribar cinc unitats antiavalots
                c. Un grup autodefinit com a radical
                d. Vivim en un món hiperconnectat
                e. Tenir-lo activat ens estalvia errors de picatge

     b. Quan són neologismes o tecnicismes més o menys recents, encara no inclosos en els
         diccionaris.

        (13) Treballarem en un entorn wiki

     c. Quan són paraules que el diccionari normatiu ha acceptat fa poc i que encara no s’han
         introduït en els diccionaris dels verificadors ortogràfics.

        (14) a. Tinc bastanta gana
                b. Busca-ho en el blog Retrucs

     d. Tal com em fa veure Amanda Ulldemolins en el comentari 1 d’aquest apunt, quan són variants 
         morfològiques normatives que, vés a saber per què, el diccionari d’alguns verificadors no
         recull.

        (15) a. Va saludar la meua mare
                b. No crec que siga cert


D. L’opció “Substitueix el text a mesura que escric” del Word (no sé si n’hi ha d’altres de similars) mereix un comentari a part. És un d’aquells automatismes que jo sempre recomanaria desactivar, perquè acostumen a ser massa potents i acaben fent moltes més coses de les que tu voldries que fessin. En el cas del català en tenim un exemple flagrant: algú hi ha introduït les instruccions següents (dos primers casos):



Volent evitar la concordança del verb haver-hi, l’automatisme introdueix un error cada vegada que, en lloc d’aquest verb, tenim una altra combinació, com ara la de l’exemple següent:

        (16) Els pares no hi han anat, al futbol


En definitiva, en un fragment com el següent el verificador ortogràfic no hi troba cap paraula que hagi de marcar; però, en canvi, hi ha diverses formes, que marco amb negreta, que caldria corregir (la redacció és un món a part i ara no hi entro). Convé tenir-ho ben present, tant si escrivim com si editem o corregim textos.

        (17) Tots tenim presents les molèsties que ocasionen els mòbils en espais púbics. La majoria de
                joves disposen d’ells i, posat que són nadius digitals, han d’estar sempre connectats. Però
               el problema no és el mòbil en mateix, si no donar-los un us inadequat.



Notes

1. La concordança del verb haver-hi és una de les nostres obsessions (això és el que explica l’excés de zel que he comentat més amunt). Com se sap, Pompeu Fabra ja va recomanar a la gramàtica pòstuma (1956) que s’acceptés al costat de la variant sense concordança, i posteriorment Joan Solà la va defensar en diverses obres amb arguments ben sòlids, que desenvolupaven la intuïció de Fabra. Potser ja comença a ser hora, doncs, de relaxar-se una mica sobre aquest aspecte de la gramàtica.

2. Agraeixo a Lluís de Yzaguirre i Pere Farrando diversos comentaris que m’han permès millorar aquest text.

3. En el blog Retrucs, dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, hi trobareu diversos apunts relacionats amb els aspectes més tècnics de les diverses opcions de verificació automàtica del Word:
Canvis automàtics en el Word
Opcions de correcció automàtica del Word (I)
Opcions de correcció automàtica del Word (II)
Opcions de correcció automàtica del Word (III)



.

2 comentaris:

  1. Amanda Ulldemolins Subirats3/21/2015 1:44 p. m.

    Com dius, també marquen paraules incorrectes quan no ho són. Els que escrivim en occidental al Word, sense anar més lluny, veiem com, al final del text, el document està tacat aquí i allà de roig! Les formes verbals (parega, cante, mire,etc), els possessius (meua,teua,etc) i moltes paraules del nostre lèxic comú són marcades com a incorrectes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Amanda! Ja he actualitzat el text amb la teva aportació. Moltes gràcies!

      Elimina