29 de març 2014

¿té futur –laboral, s'entén–, estudiar Filologia Catalana?

Fa uns dies el butlletí del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona es va fer ressò de la notícia següent:

Un estudi del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, que ha donat a conèixer Josep M. Nadal, exrector de la Universitat de Girona, subratlla les necessitats de docents de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari en els propers deu anys, tenint en compte les jubilacions de professorat que es preveuen. Llegiu l'entrevista al Diari de Girona.

Ahir jo enllestia el llibre de memòries El nét del pirata, del periodista Manuel Cuyàs (una revisió personal, molt interessant, dels anys seixanta i setanta a Mataró i a Catalunya), i a l'últim capítol, on fa referència a les opcions professionals dels seus fills, hi vaig llegir això:

"En Manuel és dissenyador gràfic i la Núria, llicenciada en Filologia Catalana. Gràcies a haver seguit aquesta carrera té més feina de la que voldria, ara que tanta gent no en troba. Com que en aquests darrers anys hi ha hagut tants savis catalans que [...] han diagnosticat, pensant que li feien un favor, que el català no tenia futur, que s'acabava, que d'aquí a vint-i-cinc anys es parlaria només als reductes més amagats de les muntanyes, molts joves que s'haurien pogut decantar pel seu estudi se'n van retreure guiats pel principi que ningú no s'apunta a una carrera que només garanteix la gana. Uns altres joves, entre ells la meva filla, no van fer cabal de les profecies funestes i si ara no s'hi veuen de feina és perquè els majors índexs de lectura i l'escolarització dels nous immigrants han deixat els diagnòstics i els que els propagaven en situació de ridícul."

Traieu-ne conclusions vosaltres mateixos, de tot plegat. I difoneu-ho entre els indecisos, sisplau!

4 comentaris:

  1. Jo estava d'acord amb aquesta afirmació d'en Cuyàs, però ara fa dos anys vaig perdre la feina a l'editorial on treballava a causa dels greus problemes econòmics que travessa, i no n'he trobat cap altra. M'aniria bé que m'indiquéssiu on m'haig d'adreçar per aconseguir-ne.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola!

      T'he respost en una entrada nova del blog (24/06/2014). Malauradament, no tinc cap vareta màgica...

      Suprimeix
  2. Jo ja entenc les ganes de donar un missatge positiu a la gent que vol entrar en aquest gremi, però em sembla com a mínim imprudent fer aquestes afirmacions. No, senyora Nogué, l'àmbit de la filologia està molt malament. Tinc una bona colla de companys de generació que, arribada o superada la trentena, encara han de maldar per sobreviure en aquesta disciplina. Només cal veure el cas de secundària, on ni tan sols es respecta la titulació: el primer que espera un director d'institut és que li treguin la feina de sobre, i això implica contractar aquell que pot impartir més assignatures, encara que ho faci amb una qualitat dubtosa. Fa molt temps que de les classes de català no se n'ocupen només els llicenciats en filologia, sinó qualsevol que tingui el nivell D. Després ens preguntem per què les facultats de lletres no s'omplen. Doncs bé, jo tinc la resposta: perquè els professors que encomanen la curiositat intel·lectual per la llengua i la literatura (i molt particularment per la catalana) ja són una minoria en perill d'extinció. Li podria explicar, també, el cas d'algun investigador brillant que malviu i no pot entrar a la universitat perquè no hi ha places. I no n'hi ha perquè amb prou feines hi ha alumnes. I no hi ha alumnes perquè a secundària la majoria de professors no viuen immersos en el món de la llengua i la literatura. I quan una cosa no la vius, no la pots transmetre. Vet aquí un peix que es mossega la cua.
    I encara podríem parlar de l'ensenyament de català per a adults. Però val més que ho deixem per un altre dia.
    El que m'agradaria és que vostè també en parlés, d'aquests problemes.
    A banda d'això, el seu blog em sembla una autèntica joia.
    Gràcies.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola!

      T'he respost en una entrada nova del blog (24/06/2014).

      I moltes gràcies pel comentari final!

      Suprimeix