Segurament aquest és un dels aspectes de la sintaxi que més
curiositat poden haver despertat amb la publicació de la GIEC. ¿Com ha quedat
establerta la distribució d’aquestes dues preposicions davant d’infinitiu final,
després d’una època, prou llarga, en què la norma de Fabra ha coexistit amb la
proposta Coromines-Solà?
La GIEC ha optat per un criteri polimòrfic: dona tres
sistemes diferents perquè els usuaris optin pel que els sembli millor o s’adapti
més bé a la seva parla, al seu estil, a l’àmbit de l’organització de què formen
part o al text que estan escrivint.
1. Criteri
(que podem anomenar) tradicional
A grans trets correspon a la norma de Pompeu Fabra, però explicada
d’una manera diferent i, al meu entendre, més senzilla. Aquest és el criteri
que s’aplica en el text de la GIEC.
a) Preposició per davant d’una subordinada d’infinitiu
final que “apareix en un context agentiu” (és a dir, en què l’oració principal
o el sintagma nominal de què depèn l’infinitiu expressa una acció). Aquesta
subordinada “expressa tant el propòsit que es vol aconseguir com el motiu per
què es fa una cosa”.
(1) Hi han acudit molts curiosos
per saber què passava
(2) La telefonada del pare per
ajudar-lo a traslladar els mobles…
b) Preposició per a “quan la construcció final no
depèn d’un predicat d’acció”, sinó de predicats amb verbs estatius (3) o de
noms que no són d’acció (4) o d’adjectius (5).
(3) Fan falta voluntaris per a
distribuir les cartes
(4) No trobo les eines per a
reparar la porta
(5) És una proposta necessària per
a aconseguir el que volem
c) Preposició per a quan el verb de la principal és d’acció
si l’oració és “passiva o impersonal”.
(6) Els reglaments s’aproven per a
complir-los (en canvi, “els diputats han aprovat el reglament per complir-lo”,
d’acord amb (a))
d) Preposició per a si la subordinada d’infinitiu
expressa “l’ús o la destinació que es dona a una cosa”.
(7) Emprarem / He utilitzat / Hem
habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per a resoldre el
problema
e) Preposició per a si el subjecte implícit de l’infinitiu
no coincideix amb el de l’oració principal.
(8) L’encarregada va enviar el
mosso al magatzem per a tancar el llum
Els altres dos criteris es formulen així:
“Al costat d’aquesta distinció […] és igualment acceptable en
tots els registres l’ús de per a
davant d’infinitiu [final], d’acord amb els parlars que diferencien les dues
preposicions, o bé l’ús de per, d’acord
amb els parlars que sols usen aquesta preposició.”
Per tant:
2. Criteri dels
parlars que distingeixen per i per a
Sempre per a davant
d’una subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest
criteri quedarien així:
(1’) Hi han acudit molts curiosos
per a saber què passava
(2’) La telefonada del pare per a ajudar-lo
a traslladar els mobles…
(3’) Fan falta voluntaris per a
distribuir les cartes
(4’) No trobo les eines per a
reparar la porta
(5’) És una proposta necessària per
a aconseguir el que volem
(6’) Els reglaments s’aproven per a
complir-los
(7’) Emprarem / He utilitzat / Hem
habilitat / Farem servir tots els recursos
disponibles per a resoldre el
problema
(8’) L’encarregada va enviar el
mosso al magatzem per a tancar el llum
3. Criteri dels
parlars que no distingeixen per i per a
Sempre per davant d’una
subordinada d’infinitiu final. Els exemples anteriors seguint aquest criteri
quedarien així:
(1’’) Hi han acudit molts curiosos
per saber què passava
(2’’) La telefonada del pare per
ajudar-lo a traslladar els mobles…
(3’’) Fan falta voluntaris per distribuir
les cartes
(4’’) No trobo les eines per reparar
la porta
(5’’) És una proposta necessària
per aconseguir el que volem
(6’’) Els reglaments s’aproven per complir-los
(7’’) Emprarem / He utilitzat / Hem
habilitat / Farem servir tots els recursos disponibles per resoldre el problema
(8’’) L’encarregada va enviar el
mosso al magatzem per tancar el llum
Aquest criteri conserva el de la proposta Coromines-Solà en
relació amb els infinitius.
Notes
1. Parlars que fan la distinció: “valencià, tortosí i la Franja”. Parlars que no fan la distinció: la resta; és a dir, “els orientals i part del nord-occidental”.
2. La GIEC opta sovint per formulacions no prescriptives, com
ara “s’ha tendit a donar preferència a…”, “hi ha la tradició d’usar…”, etc.
Crec que cal interpretar-les, no pas com a eufemismes que substitueixen un “cal
utilitzar…” o similar, sinó com l’expressió de la intenció de l’IEC de
presentar el que es considera adequat per a la llengua estàndard en forma de
proposta. Aquest plantejament deixa oberta la porta d’una manera més senzilla a
revisions posteriors si els criteris proposats no tenen el suport de l’ús o si plantegen
alguna mena de problema. Potser no hi estem gaire acostumats, però ja ens hi
anirem acostumant. A la curta o a la llarga, serà bo per flexibilitzar
mentalitats, que ens fa molta falta.
3. Potser hi haurà qui se sorprendrà quan vegi tres solucions
alternatives per a una sola forma (infinitiu final). Crec que al darrere hi ha
la necessitat d’arribar a un consens per preservar el llegat de Pompeu Fabra (criteri
tradicional) i alhora recollir les opcions que poden acostar-se més a la parla
dels diferents territoris (els altres dos); sempre partint de la idea que la
llengua formal (sobretot l’escrita; això ho dic jo) demana un cert grau de
distinció entre aquestes dues preposicions.
4. El verb fer servir
de l’exemple (7) l’he afegit jo. Crec que s’adiu semànticament amb els altres i
és un “clàssic” de la norma de Fabra.
5. L’exemple (8) és meu. El de la GIEC (“El general va enviar
missatgers per a demanar ajuda al rei”) el trobo ambigu: el general també pot
ser el subjecte de l’infinitiu, no solament els missatgers. I no veig que la
preposició, almenys per als parlants que no fem la distinció, afavoreixi més
una interpretació que l’altra.
6. Els exemples (1’) i (2’) segurament també admeten per, perquè el context és agentiu, i en
els parlars que fan la distinció entre les dues preposicions en aquest cas a
vegades també podem trobar per;
aquesta distinció, subtil per a qui no la té com a pròpia, tal com es formula
el criteri queda com a optativa.
7. L’epígraf de la GIEC on trobareu el que he explicat aquí
és el § 29.3.3 (p.
1124-1126).
8. Sobre l'ús de la preposició per a davant dels complements de destinació i afins, vegeu aquest apunt.
9. Sobre per tal de i altres locucions afins, vegeu aquest apunt. Alguns dels conceptes que hem vist aquí també us seran útils.
.
