[Apunt actualitzat amb les novetats de l'OIEC: només he hagut de treure l'accent de venen.]
Amb els exercicis d’avui donarem per acabades les vacances
(aix...). Com les altres vegades, els fenòmens que hi trobareu venen de
lectures meves, però aquest cop n’hi ha pocs que siguin específics de textos traduïts.
Les solucions, a sota de la foto. I bona tornada a la feina a tots els que amb
l’arribada del setembre us hi torneu a posar!
1. M’he quedat a l’habitació per
lliurar-me de la seva cara de pomes agres.
2. Va, home, ara no et facis l’orni.
3a. Observa les safates i és incapaç
de desenganxar-hi la vista.
3b. M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència.
[…] M’hi allunyo abans no m’empipi.
3c. Tots els testimonis coincideixen
que la maltractava, de manera que s’hi va venjar.
4. L’A m’atura, agafant-me de la
mà.
5. La meitat dels diners que D es
va estalviar comprant la botiga, els els va donar a ella.
6a. Fins ara no li hem cedit la
iniciativa, cedim-li ara.
6b. –¿Quan va sortir de S?
–No li sabria dir del cert.
6c. –També el puc convidar a prendre
cafè a A.
Em limito a un “li agraeixo”
sense entusiasme.
6d. Li escric el número en una
targeta i li deixo al costat, sobre la taula.
6e. L’argument va convèncer l’A, que
va decidir acompanyar-m’hi [al sopar]
sense gaires alegries. No li retrec.
6f. En D no va poder pagar l’impost
i li van portat tot a subhasta.
7. Ara bé, si no van obtenir ni
la meitat del valor de les seves cases, d’això, també en té la culpa el seu poc
seny.
8. Sembla que sense voler hem
desenvolupat una pauta de comportament: quan ell fa els interrogatoris, és el
primer que va cap a la sortida, quan els faig jo, es posa darrere meu.
9a. M’assec alleugerit.
9b. El descobriment, en lloc de ser
motiu d’alleugeriment i d’alegria, em provoca un altre dilema.
9c. Quan en vaig tenir la certesa,
vaig respirar alleugerit.
.jpg)
1. M’he quedat a l’habitació per estalviar-me
(o deslliurar-me
de, segurament massa literal) la seva cara de pomes agres.
2. Va, home, ara no et
facis l’orni.
(Com fer el desentès, fer el pinxo
i altres.)
3a. Observa les safates i és incapaç
de desenganxar-ne
la vista.
3b. M’hi atanso i em regala una mirada d’advertència.
[…] Me n’allunyo
abans no m’empipi.
3c. Tots els testimonis coincideixen
que la maltractava, de manera que se’n va venjar.
4. L’A m’atura [sense coma]
agafant-me de la mà.
(Amb coma, la subordinada
adverbial queda fora del SV; aquí té un valor modal, i n’ha de formar part.)
5. La meitat dels diners que D es
va estalviar comprant la botiga, els hi va donar a ella.
(Cas d’ultracorrecció
de la combinació els hi, que aquí és
bona. La coma de darrere del subjecte, com que és llarg i complex –conté una
subordinada–, és adequada.)
6a. Fins ara no li hem cedit la
iniciativa, cedim-l’hi (o la-hi o li-la) ara.
6b. –¿Quan va sortir de S?
–No l’hi
(o li ho)
sabria dir del cert.
6c. –També el puc convidar a prendre
cafè a A.
Em limito a un “l’hi
(o li ho)
agraeixo” sense entusiasme.
6d. Li escric el número en una
targeta i l’hi
(o li’l)
deixo al costat, sobre la taula.
6e. L’argument va convèncer l’A, que
va decidir acompanyar-m’hi [al sopar]
sense gaires alegries. No l’hi (o li ho) retrec.
6f. En D no va poder pagar l’impost
i l’hi
(o li ho)
van portat tot a subhasta.
(Per a molts parlants, fins i tot
per a parlants altament competents, quan la pronúncia és [li] aquesta grafia no
és automàtica. Hi ha un truc: passar l’oració a primera o segona persona; si hi ha dos pronoms ("no m’ho retreu", per exemple), en tercera persona també n'hi ha d'haver dos. De tota
manera, són casos que fan que em pregunti sovint què n’hem de fer.)
7. Ara bé, si no van obtenir ni
la meitat del valor de les seves cases, d’això [sense
coma] també en té la culpa el seu poc seny.
(La dislocació
a l’esquerra no demana coma; la de l’exemple, a més, és molt simple des del
punt de vista estructural; i immediatament abans ja hi ha una coma que és
jeràrquicament superior, perquè separa la subordinada de la principal. La
segona, en lloc de facilitar
la lectura, la dificulta.)
8. Sembla que sense voler hem
desenvolupat una pauta de comportament: quan fa ell els interrogatoris, és el
primer que va cap a la sortida; [o punt] quan els faig jo, es posa darrere
meu.
(Contrast entre dos elements
remàtics que fan de subjecte; cal, doncs, rematitzar-los
tots dos. La coma que he substituït és insuficient per separar les dues
estructures oracionals juxtaposades, que a més contenen puntuació interna.)
9a. M’assec alleujat.
9b. El descobriment, en lloc de ser
motiu d’alleujament
i d’alegria, em provoca un altre dilema.
9c. Quan en vaig tenir la
certesa, vaig respirar alleujat.
(Estrictament, segons els
diccionaris, alleugerit i alleugeriment aquí no són inadequats; però
passa que, en els últims quatre o cinc llibres traduïts que he llegit, hi he
trobat sempre aquestes formes i mai, l’alternativa que els diccionaris donen
com a específica per als “sofriments físics o morals”. L’última oració també admet un altre adjectiu, com ara tranquil.)
Foto (meva): el cap Norfeu, al cap de Creus.
una mica d’exercici
una mica més d’exercici
mitja dotzeneta pagesa més de formes per esmenar
avui ho veig una mica negre
seguim amb la negra
.
.jpg)
.jpg)