[apunt actualitzat amb la GIEC i els retocs ortogràfics de l'OIEC]
Aquí no toca parlar de res que tingui a veure amb les relacions personals; el títol fa referència a un fenomen ben conegut en el món de la traducció: els casos en què la traducció literal d’una llengua a una altra sembla possible però, en canvi, provoca resultats inadequats en la llengua d’arribada. La cosa dona per a molt, però avui només posarem uns quants exemples de falsos amics relacionats amb els temps verbals, i més concretament, amb l’ús del temps verbal de passat en lloc del temps verbal de perfet.
Aquí no toca parlar de res que tingui a veure amb les relacions personals; el títol fa referència a un fenomen ben conegut en el món de la traducció: els casos en què la traducció literal d’una llengua a una altra sembla possible però, en canvi, provoca resultats inadequats en la llengua d’arribada. La cosa dona per a molt, però avui només posarem uns quants exemples de falsos amics relacionats amb els temps verbals, i més concretament, amb l’ús del temps verbal de passat en lloc del temps verbal de perfet.
Els exemples són de dues menes: els que tenen com a llengua
de sortida l’anglès o una altra llengua germànica, ves a saber si passada per
un traductor automàtic o amb la versió castellana fent d’intermediària (exemples
4-5 de més avall), i els que tenen com a llengua de sortida el castellà
(exemples 6-7 de més avall).
El passat i el perfet
Com se sap, la distribució dels temps verbals de passat (vaig venir) i de perfet (he vingut) en català, no coincideix amb
la de cap de les llengües del seu entorn geogràfic i cultural, amb l’única
excepció, sembla, de l’occità.
A grans trets, en català el perfet el trobem en enunciats
que fan referència a esdeveniments del passat de dues menes diferents: (1) els
que han tingut lloc en algun moment del dia de l’enunciació o que inclou el dia
de l’enunciació (valor hodiern), i (2) els que han tingut lloc en algun
moment del passat no delimitat d’una manera precisa en el temps, perquè no se
sap o perquè és contextualment irrellevant, i que a vegades encara són
rellevants en el present. Un parell d’exemples de cada:
1a. Avui hem sortit de casa a les nou del matí
1b. Aquest any han anat unes quantes vegades a Berlín
2a. La imatge de Sarkozy sortint de
comissaria ha fet la volta al món
2b. Han anat unes quantes vegades a Berlín
També a grans trets, el passat té un valor perfectiu
(d’acció acabada) i fa referència a algun moment del passat delimitat en el
temps i anterior al dia de l’enunciació (valor no hodiern, sinó prehodiern). Exemples:
3a. Ahir vam sortir d’hora de casa
3b. L’any passat van anar a Berlín
3c. La tensió revifa en saber-se
que el noi palestí va morir cremat
viu [titular periodístic]
Tot i que és molt habitual que la mateixa oració contingui
un complement temporal que faci explícita la delimitació temporal (fragments
subratllats de 3a i 3b), la delimitació també es pot donar per sabuda i pot
venir del context extralingüístic, com passa a (3c).
El passat pel perfet
Tenint en compte la distinció anterior, és fàcil veure en
els exemples següents la influència dels temps verbals de la llengua de sortida
en la traducció (cada exemple el comento breument a sota).
4. La veu d’en D. va interrompre les
seves meditacions.
—Però, escolta! Quant de temps fa que ets aquí?
—Bah, una estona. Vaig pensar que podria resultar interessant veure com era això de
treballar.
La forma verbal en negreta, en el context de (4), havia de
ser he pensat. (El fragment conté un
altre problema de traducció, un altre fals amic, que no està relacionat amb els
temps verbals però sí amb el temps: normalment les preguntes introduïdes per quant de temps no fan referència al dia
de l’enunciació, sinó a períodes força més llargs. Aquí seria més adequat
preguntar quanta estona, i a la
resposta posar-hi, per exemple, una mica.)
5. —Avui he rebut una visita
inesperada.
—Ah, sí? De qui?
—De la J.
[…]
—Què volia?
En P. escurava amb tant de deler el plat que va semblar que li volgués
arrencar el color de la porcellana.
—Em va
demanar de veure fotografies de l’A. amb mi quan érem petites.
El fragment subratllat al començament de (5) deixa clar que
hem de tenir un ús hodiern del perfet. La distància entre un i altre temps
verbal pot explicar –no pas justificar– l’error.
6. Esclata un cotxe bomba davant
del pàrquing d’una seu de Repsol a Madrid
L’explosió, que es va produir a la matinada, va
causar importants danys, però
no va provocar víctimes
no va provocar víctimes
Aquí tenim el titular i l’entradeta d’una notícia que es va
publicar el mateix dia, poca estona després, que passés el que s’hi narra. Calia,
doncs, un ús hodiern del perfet. L’ús del passat s’explica per la influència
de la versió castellana de la notícia, que també en confirma el context
temporal: “La explosión, que se produjo esta madrugada, causó importantes daños
pero no provocó víctimas”.
7. La plaça de les Glòries sempre
va ser cridada a ser un indret
important
L’exemple (7), i últim, il·lustra com el temps perfet pot
expressar rellevància fins al present: si el que diem té vigència en el moment
de l’enunciació, com és el cas de l’exemple, aquest és el temps verbal adequat:
“La plaça de les Glòries sempre ha estat
cridada a ser un indret important”. L’ús del passat donaria a entendre que
el que es diu va deixar de ser vigent en algun moment pretèrit.
Notes
1. Els exemples (4-5) d’aquesta entrada són extrets de
novel·les negres traduïdes. La injusta condició de menor que ha de suportar
aquest gènere, a vegades també afecta la qualitat de les traduccions, i els
temps verbals són un dels aspectes que més se’n ressenten. Només he posat la
inicial dels noms de persona que hi surten: la meva idea no és ficar el dit a
l’ull de ningú, sinó mostrar aspectes millorables dels textos d’on els he
extret, i també evidenciar d’una manera general la poca cura que es posa a
vegades en el procés de
traducció i edició dels llibres. Pel motiu que sigui, no necessàriament la poca capacitació professional del traductor o de l’assessor lingüístic: pot ser la pressa o la reducció de costos, per exemple.
2. Per referir-me als dos temps verbals comentats, he fet servir la terminologia més recent: perfet per al que abans se’n deia pretèrit indefinit i passat per al que abans se’n deia pretèrit perfet.
3. Sobre la distinció entre passat i perfet en català podeu
llegir els apartats corresponents del capítol de Manuel Pérez Saldanya de la Gramàtica del català contemporani. La GIEC en parla a l'apartat 24.4 (p. 915-917). I
sobre la manera de tractar aquesta distinció a classe de català com a L2, hi ha el
treball que l’estudiant de Filologia Catalana de la UB –des de fa un any, ja
graduat– Jordi Pérez Guarro va fer sobre aquesta qüestió com a treball de grau.
4. Núria Alturo, professora del Departament de Filologia
Catalana de la UB, m’ha ajudat a explicar millor la distinció entre perfet i
passat. Ella coneix molt més bé que jo la semàntica i la pragmàtica dels temps
verbals i de l’aspecte verbal. Moltes gràcies, Núria!
.
