Jesús Tuson va ser professor meu quan vaig fer el doctorat a la UB, ben aviat farà vint anys. Era una assignatura sobre teoria, tipologia i història de l'escriptura, que també és el tema d'un dels seus llibres. Recordo que aleshores em va cridar l'atenció el concepte d'escriptura en suport independent, i el meu interès es va desplaçar immediatament cap a l'escriptura en suport dependent, i vaig dedicar el treball de curs a aquest tema.
Si us interessa el llenguatge (verbal i no verbal), les llengües, la lingüística..., llegiu Tuson. Hi trobareu saviesa, visió crítica, reivindicació, claredat expositiva, humor... i tantes altres coses. Xalareu.
Com a petit exemple, aquí teniu un fragment de la introducció del seu llibre Introducció a la lingüística (1994):
"Sembla que tot va començar, ara fa uns quants milers de milions d'anys, amb l'anomenat Big Bang: l'inici d'un camí molt llarg que, de moment, ens ha portat al punt màxim de l'evolució, és a dir, a l'espècie humana. Aquesta espècie és designada freqüentment amb les expressions homo sapiens sapiens i homo faber; però també amb una altra de molt especial: homo grammaticus i, amb menys cofoïsme i un pèl menys de transcendència, «mona gramatical» o «mona lingüística».
La nostra condició essencial i, pel que sembla, única es defineix per la possessió de la capacitat del llenguatge, sense la qual es fa impossible de concebre cap de les realitzacions de la humanitat, entre les quals, i de manera excel·lent, hi ha la reflexió sobre el món (inclosos nosaltres mateixos) i la possibilitat de controlar els esdeveniments que hi tenen lloc.
Aquesta facultat, concretada en cadascuna de les llengües que trobem a la terra (potser més de quatre mil), fa realitat la comunicació entre els humans i permet la cohesió a l'interior de cada grup lingüístic. Però, molt especialment, el llenguatge fa possible la construcció que som cadascun de nosaltres: manté el fil de la narració de la pròpia vida individual i es constitueix en l'únic instrument de què disposem per a expressar la nostra consciència.
A més, l'eina comunicativa que ens defineix com a persones ofereix una riquesa i una variabilitat realment sorprenents, i se'ns presenta com un sistema sense cap d'anàleg quant a les possibilitats per a la transmissió d'informacions. En una llengua són possibles la conversa més informal i el discurs més elaborat, passant per tot de situacions intermèdies; en una llengua es poden expressar els sentiments personals i també les construccions de les ciències; en una llengua es pot formular la veritat i es poden ordir mentides i manipulacions de tota mena. Sembla, doncs, justificada la conveniència dels estudis sobre el llenguatge: des d'aquells en què hom es concentra en l'estructura interna de les llengües fins als que es proposen com a fita la dimensió comunicativa, l'ús real en les situacions ordinàries de la vida quotidiana."
Un altre exemple: el capítol 2 d'Històries naturals de la paraula (1998). Però aquest, aneu-lo a buscar vosaltres. Us agradarà, somriureu i li fareu un petit homenatge.
.
