27 d’ag. 2024

Les discordances com a símptoma de poca elaboració

Fa temps que em volta pel cap fer algun apunt que reculli fenòmens que observo en l’ús estàndard del català, sobretot però no només als mitjans de comunicació, que crec que requereixen més atenció dels redactors i dels assessors lingüístics. Els d’avui estan relacionats amb la concordança i la coordinació, en sentit ampli, i tenen en comú, crec, una redacció i una revisió apressades, poc atentes; en definitiva, un nivell d’elaboració menor del que caldria en un context formal o mitjanament formal. Són fenòmens que responen a processos psicolingüístics normals, però això no vol dir que en aquesta mena de contextos no s’hagin de detectar i esmenar.


Ho plantejaré en forma d’exercici. Primer posaré una llista d’oracions perquè qui vulgui se les miri atentament i intenti trobar-hi algun d’aquests fenòmens. Tot seguit, hi posaré les solucions amb algun comentari i amb enllaços que porten a una explicació més llarga. I finalment, una llista que conté més casos per continuar practicant, amb les solucions a sota de tot.

S’ha de dir que així, aïllats, els errors són més fàcils de detectar que quan els trobem dintre d’un text més o menys llarg; però confio que l’exercici sigui útil per prendre consciència dels fenòmens i que ajudi a detectar-los i esmenar-los.

Si sou professors, podeu fer servir aquest apunt per elaborar exercicis; només us demano que en citeu la font.

(No poso el lloc d’on he tret les oracions perquè no vull ficar el dit a l’ull a ningú ni vull que ningú pressuposi que en aquests llocs s’hi fan més errors que en d’altres; els exemples procedeixen, senzillament, de textos que he llegit jo, amb tot el biaix que això comporta.)

 

Fragments

1.     ERC i Junts intentaran equiparar el finançament singular català amb el foral (el pacte signat ho estableix així) i els socialistes a allunyar-lo poc del règim comú.

2.     El que ara coneixem com a justícia transicional i crims de lesa humanitat es comencen a insinuar en els judicis de Nuremberg.

3.     La primera conclusió és que l’oportunitat que l’atzar sembla haver regalat a l’independentisme català només podrà ser aprofitat adequadament si els 14 diputats d’ERC i Junts són capaços de fixar posicions comunes a Madrid.

4.     Arribar a la Generalitat, però, no li sortirà barat als socialistes.


Solucions

1.     ERC i Junts intentaran equiparar el finançament singular català amb el foral (el pacte signat ho estableix així) i els socialistes a allunyar-lo poc del règim comú.

El segon constituent coordinat no ha de portar preposició, com tampoc en porta el primer. Ho pot haver provocat la distància entre l’un i l’altre. Hi podria haver una coma després de socialistes, que indicaria l’elisió del verb.

2.     El que ara coneixem com a justícia transicional i crims de lesa humanitat es comença a insinuar en els judicis de Nuremberg.

El nucli del subjecte és singular. Hi pot influir tant la distància com el fet que dintre del subjecte hi hagi un constituent en plural que no n’és el nucli (crims). És un cas molt freqüent, per mi un indici clar de poca elaboració del text. Alerta!, els casos que explico aquí (subjectes i altres constituents amb quantificador) i aquí (subjectes i altres constituents amb noms col·lectius) són diferents, i no contenen errors de concordança.

3.     La primera conclusió és que l’oportunitat que l’atzar sembla haver regalat a l’independentisme català només podrà ser aprofitada adequadament si els 14 diputats d’ERC i Junts són capaços de fixar posicions comunes a Madrid.

Semblant a l’anterior però amb la concordança de gènere, i influït pels mateixos factors. També molt freqüent. Alerta!, els casos que explico aquí (subjectes i altres constituents amb quantificador) i aquí (noms col·lectius) són diferents, i no contenen errors de concordança.

4.     Arribar a la Generalitat, però, no els sortirà barat, als socialistes.

Dislocació a la dreta d’un CI plural: el pronom ha de ser els, i cal una coma entre el predicat i el CI dislocat a la dreta.


Per practicar

5.     La referència als seus articles d’actualitat són un bon pont per donar un cop d’ull al present.

6.     La visió d’Espanya que pot representar l’electorat de Sumar i una part del PSOE és minoritari.

7.     La realitat és que a les dones se les exigeix molt.

8.     La trajectòria i els ritmes del procés d’autodeterminació de Catalunya està condicionada per la definició de l’hegemonia cultural i política del projecte independentista.

9.     La maniobra efectuada per Puigdemont, que va aparèixer davant de més de 3.000 persones al passeig de Lluís Companys per desaparèixer tot seguit, ha estat titllat de “deslleial”.

10. Els agents van esbrinar que hi havia un altre habitatge que podria estar relacionada amb els fets.

11. Quin és el millor i el pitjor passaport del món?

12. Què tenen en comú aquests fets? Bàsicament, tots suggereixen el final d’un cicle polític i de les incerteses del nou.

13. Mai més, de Susana Hernández, ofereix un retrat social de la brutal realitat que sobrevola els suburbis de les nostres ciutats, tan descarnada com veraç.

14. A Washington creuen que Israel no es trobarà còmode com a aliada d’una Rússia de tradició antisemita.

15. Després, la repressió —presó i exili— van fer la resta fins que un cert i progressiu desencís han acabat fent forat en les opcions independentistes.

16. Davant la disjuntiva que se li planteja als republicans sobre la propera legislatura, Junqueras assenyala que seran a l’oposició.

17. Moltes veus saludaran la nova etapa com l’arribada de la “normalització”. Aquí cal tenir clar que aquest terme, en el que tingui de simple retorn a l’statu quo anterior al procés —un sentiment viscut per molts poders amb nostàlgia— serà efímera.

18. Ramon Berenguer III, el Gran, comte de Barcelona i Girona, d’Osona, de Besalú, de la Provença i de la Cerdanya, va morir a Barcelona el 19 de juliol de 1131. La compilació dels usatges li donaren rang de líder supracomtal. La nació catalana es consolida.

19. La pregunta se la fan en veu alta dirigents de Junts, i ha sobrevolat alguna de les reunions que han mantingut els republicans i el partit de l’expresident en els últims dies. “S’atreviran a investir-lo si passa això?”, sosté una veu amb ascendència consultat.

20. La decisió de l’Audiència Nacional d’invalidar les diligències per Tsunami Democràtic demostren la motivació política de García Castellón.

21. El ritme dels moviments, però, els determinarà Rull la setmana que ve, un cop fetes les consultes amb els grups parlamentaris.

22. El que és innegable és que, en contra dels que donaven per fet la normalització de l’extrema dreta, els francesos han anat a votar per dir prou.

23. La pandèmia ha marcat fortament els que anomenem la generació Z, els joves d’entre 20 i 30 anys que estan entrant en el món laboral. Amb la creixent sensibilitat per la salut mental i el benestar personal s’estan posant sobre la taula un valor a l’hora d’acceptar un lloc de feina que fins ara no es tenien en compte: el temps.

24. Problema a la sanitat: tres de cada deu metges no parla català

25. Altres mesures que es van impulsar durant la legislatura va ser un pla de xoc pel català a la sanitat, una iniciativa treballada entre la conselleria d’Empresa i Treball i la de Salut.

26. La Patum de Berga en imatges. Feines que són un plaer fer-les!

27. Al costat de la carretera hi havia un senyal de stop, però sembla que el conductor de la moto no la va veure.

28. Aquest és el parany en què es troben atrapades, com en un bucle infinit, els denominats corrents progressistes i l'esquerra.


Solucions

5. La referència als seus articles d’actualitat és un bon pont per donar un cop d’ull al present.

Nucli del subjecte en singular (referència).

6. La visió d’Espanya que pot representar l’electorat de Sumar i una part del PSOE és minoritària.

Nucli del subjecte femení (visió).

7. La realitat és que a les dones se’ls exigeix molt.

El pronom de CI plural és invariable (com el de singular). Aquí hi poden intervenir diversos factors: el castellà, la percepció del pronom els com a pronom masculí (és un pronom que només trobem en els registres formals, i per tant no en tenim una intuïció tan forta com en el cas d’altres; els desdoblaments també poden haver influït en aquesta percepció)…

8. La trajectòria i els ritmes del procés d’autodeterminació de Catalunya estan condicionats per la definició de l’hegemonia cultural i política del projecte independentista.

Subjecte plural (coordinació de femení singular i masculí plural).

9. La maniobra efectuada per Puigdemont, que va aparèixer davant de més de 3.000 persones al passeig de Lluís Companys per desaparèixer tot seguit, ha estat titllada de “deslleial”.

Nucli del subjecte femení (maniobra).

10. Els agents van esbrinar que hi havia un altre habitatge que podria estar relacionat amb els fets.

Aquí s’intueix que un assessor lingüístic ha substituït vivenda (femení) per habitatge (masculí) i no ha vist que hi ha un participi que hi concorda i que també se li ha de canviar el gènere.

11. Quins són el millor i el pitjor passaport del món?

Subjecte plural (coordinació el millor i el pitjor…)

12. Què tenen en comú aquests fets? Bàsicament, tots suggereixen el final d’un cicle polític i de les incerteses del nou.

Aquí s’intueix que l’assessor lingüístic (podria ser l’autor, però no ho crec) ha aplicat aquell criteri absurd de repetir sempre la preposició en un cas en què no només no cal, sinó que no s’ha de fer: la coordinació és de dos CD, no de dos complements del nom final.

13. Mai més, de Susana Hernández, ofereix un retrat social de la brutal realitat que sobrevola els suburbis de les nostres ciutats, tan descarnat com veraç.

Aquest costa una mica més de veure, però pel context (s’explica el tema d’una narració) jo entenc que el que és descarnat i veraç és el retrat, no la realitat.

14. A Washington creuen que Israel no es trobarà còmode com a aliat / còmoda com a aliada d’una Rússia de tradició antisemita.

O tractem Israel com a femení o com a masculí, però no una de cada.

15. Després, la repressió —presó i exili— va fer la resta fins que un cert i progressiu desencís ha acabat fent forat en les opcions independentistes.

En el primer cas, el verb ha de concordar amb el subjecte, i no amb l’aclariment entre guions, que des del punt de vista sintàctic es comporta com si no hi fos.

En el segon cas, el nucli del subjecte és desencís.

16. Davant la disjuntiva que se’ls planteja als republicans sobre la propera legislatura, Junqueras assenyala que seran a l’oposició.

CI plural; el pronom ha de ser els. La duplicació amb el pronom, sense dislocació, en aquesta estructura (verb amb subjecte i CI, sense CD) és adequada en tots els registres, tal com ho explica la GIEC a § 18.4.2.3.

17. Moltes veus saludaran la nova etapa com l’arribada de la “normalització”. Aquí cal tenir clar que aquest terme, en el que tingui de simple retorn a l’statu quo anterior al procés —un sentiment viscut per molts poders amb nostàlgia— serà efímer.

Deixant de banda altres aspectes relacionats amb la redacció del fragment, el nucli del subjecte és masculí (terme).

18. Ramon Berenguer III, el Gran, comte de Barcelona i Girona, d’Osona, de Besalú, de la Provença i de la Cerdanya, va morir a Barcelona el 19 de juliol de 1131. La compilació dels usatges li donà rang de líder supracomtal. La nació catalana es consolida.

El nucli del subjecte és singular (compilació). Segurament, és el plural usatges el que provoca la discordança.

19. La pregunta se la fan en veu alta dirigents de Junts, i ha sobrevolat alguna de les reunions que han mantingut els republicans i el partit de l’expresident en els últims dies. “S’atreviran a investir-lo si passa això?”, sosté una veu amb ascendència consultada.

Cas interessant: tot i que fa servir veu com a metonímia, qui escriu té al cap que la persona a qui es refereix és un home. Però el participi ha de concordar amb veu.

20. La decisió de l’Audiència Nacional d’invalidar les diligències per Tsunami Democràtic demostra la motivació política de García Castellón.

El nucli del subjecte és singular (decisió).

21. El ritme dels moviments, però, el determinarà Rull la setmana que ve, un cop fetes les consultes amb els grups parlamentaris.

El constituent dislocat a l’esquerra és un CD masculí singular, no plural. Hi deu haver influït el nom plural moviments, que en forma part però no és el nucli del SN. El fenomen que hem vist sovint amb el subjecte aquí el veiem en una dislocació a l’esquerra.

22. El que és innegable és que, en contra dels que donaven per feta la normalització de l’extrema dreta, els francesos han anat a votar per dir prou.

El nucli del subjecte és femení singular (normalització). Aquí es podria adduir que donar per fet deu estar en procés de gramaticalització, però jo diria que el procés encara no està prou avançat per no aplicar la concordança en un registre formal.

23. La pandèmia ha marcat fortament els que anomenem la generació Z, els joves d’entre 20 i 30 anys que estan entrant en el món laboral. Amb la creixent sensibilitat per la salut mental i el benestar personal s’està posant sobre la taula un valor a l’hora d’acceptar un lloc de feina que fins ara no es tenia en compte: el temps.

El nucli del subjecte és singular (valor). En el primer cas tenim un subjecte d’inacusativa; i en el segon cas, el subjecte d’una subordinada de relatiu.

24. Problema a la sanitat: tres de cada deu metges no parlen català

El nucli del subjecte és plural (tres).

25. Una altra mesura que es va impulsar durant la legislatura va ser un pla de xoc pel català a la sanitat, una iniciativa treballada entre la conselleria d’Empresa i Treball i la de Salut.

Pel que diu l’atribut sabem que només es parla d’una mesura, no de diverses. Segurament, qui escriu ha començat pensant en més d’una mesura, però finalment només s’ha referit a una.

26. La Patum de Berga en imatges. Feines que són un plaer / és un plaer fer-les!

O bé les feines són un plaer (subjecte, les feines) o bé és un plaer fer les feines (subjecte, fer-les).

27. Al costat de la carretera hi havia un senyal de stop, però sembla que el conductor de la moto no el va veure.

Sembla que aquí l’assessor lingüístic ha canviat el gènere de senyal però no ha vist que també ho havia de fer amb el pronom que hi és correferent. O potser qui escriu té el castellà (femení, la señal) com a forma dominant i ha activat el canvi de gènere amb el nom, que és més prominent, però no amb el pronom, que ho és menys.

28. Aquest és el parany en què es troben atrapats, com en un bucle infinit, els denominats corrents progressistes i l'esquerra.

Molt semblant a l’anterior: com que corrents és masculí, atrapats, que surt abans, també ho ha de ser.


Nota: si aneu a aquest apunt, hi trobareu el primer d'una sèrie d'exercicis per practicar la correcció de textos. En alguns casos, com aquí, els fenòmens tenen relació amb algunes de les coses que explico en altres apunts del blog. Al final hi ha l'enllaç als altres. Justament aquests dies fa deu anys que vaig publicar aquesta sèrie d'apunts pràctics. :-)