Fa uns dies, a l’apunt “els complements directes i els pronoms”, vèiem les diferents
formes que adopta un SN determinat. Entre aquestes formes hi havia l’estructura
“article + nom”. Avui veurem quins són els quatre valors semanticopragmàtics
que pot adoptar l’article quan precedeix un nom comú.
1. El valor genèric
Apareix en els sintagmes nominals que fan referència a tots els
individus d’una classe.
(1) La
balena és un mamífer
(2) El
color lila combina bé amb el verd pistatxo
(3) El pa
és un aliment bàsic de la dieta mediterrània [compareu aquest exemple amb l’exemple (11)]
2. El valor “familiar”
Apareix en els sintagmes nominals en què identifiquem el referent
gràcies als coneixements compartits pels participants (l’enunciador i l’enunciatari).
(4) Deixa-ho
a la taula petita [tots dos sabem
quina taula és, siguem on siguem; ho puc dir per telèfon (o whatsapp o…) o cara
a cara, amb la taula a prop o lluny]
(5) Si hi
penses, demà rega les plantes, sisplau [tots dos sabem de quines plantes parlem, no cal que les veiem]
(6) Avui l’equip
ha lluitat molt [dit per l’entrenador
després d’un partit de qualsevol esport; els jugadors no hi són presents]
3. El valor anafòric
Apareix en els sintagmes nominals en què identifiquem el referent
gràcies a un altre sintagma nominal que ha aparegut abans (es diu que els dos
sintagmes són correferents). (En els
exemples, el sintagma nominal amb article anafòric està subratllat i aquell amb
el qual és coreferent, en negreta.)
(7) Aquest
vespre hi haurà molta gent que voldrà veure Salvados. El programa
ha portat Oriol Junqueras a visitar una família de Sevilla.
(8) La meva
intenció a l’hora d’escriure aquest
llibre ha estat posar a disposició de les persones interessades un text actualitzat
sobre la guerra dels Segadors. He pensat especialment en els estudiants
universitaris, però l’obra també pot ser útil als professors d’ensenyament
secundari.
A vegades, l’antecedent no és un sintagma nominal, sinó tot un
predicat.
(9) Barregeu en un bol la farina, l’aigua, el
llevat i la sal, i després aboqueu la massa al marbre per
pastar-la.
I altres vegades entre el SN que conté l'article i l'antecedent hi ha una relació de part-tot.
(10) Hem fet la cuina nova, però el forn encara no ens l'han instal·lat.
4. El valor díctic
Apareix en els sintagmes nominals en què identifiquem el referent
gràcies al context espaciotemporal immediat, que ha de ser accessible a l’enunciatari
per mitjà dels sentits, esclar.
(11) Passa’m el
pa, sisplau [a taula; compareu aquest
exemple amb el (3)]
(12) M’agrada
més la lila [davant d’un aparador
on hi ha samarretes liles, verdes i taronges]
Notes
1. Com sol passar (en lingüística i sempre que intentem
classificar elements de qualsevol mena), la frontera entre un ús i un altre a
vegades pot ser difusa. Jo els he ordenat de més extern al context enunciatiu a
més pròxim.
2. En el capítol “Els determinants” de la Gramàtica del català contemporani (vol. 2, cap. 7), Josep M. Brucart parla del valor genèric de l’article, de l’anafòric i del díctic. El valor “familiar” l’he afegit jo (per això poso el nom entre cometes). En parlo a l’apartat 3.8.3 de la meva tesi doctoral i a l’apartat 3.7.3 del llibre La dixi de persona en català (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008).
3. En aquest apunt hi trobareu una explicació una mica més detallada sobre la dixi.
2. En el capítol “Els determinants” de la Gramàtica del català contemporani (vol. 2, cap. 7), Josep M. Brucart parla del valor genèric de l’article, de l’anafòric i del díctic. El valor “familiar” l’he afegit jo (per això poso el nom entre cometes). En parlo a l’apartat 3.8.3 de la meva tesi doctoral i a l’apartat 3.7.3 del llibre La dixi de persona en català (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008).
3. En aquest apunt hi trobareu una explicació una mica més detallada sobre la dixi.
4. La GIEC parla del tema d’aquest apunt en el capítol 16, dedicat als determinants, i més concretament a l’apartat 16.2.1, “La informació aportada per l'article”; i la GEIEC, aquí.
.
.
