[Apunt actualitzat amb l'OIEC i la GIEC.]
Quan el subjecte d’una oració està format per un nom quantificador (majoria, meitat, terç,
“X per cent”…) seguit d’un sintagma preposicional amb un nom en plural (dels
kiwis, dels convidats, dels votants, de les
dones…), l’ús espontani prefereix la concordança amb el verb en plural.
1. La majoria dels kiwis venen de Nova Zelanda
2. La meitat dels convidats ja han marxat
El singular també és possible, tot i que a parer meu l’oració perd
naturalitat.
3. La majoria dels kiwis ve de Nova Zelanda
4. La meitat dels convidats ja ha marxat
Si el complement preposicional està elidit (perquè es dedueix pel context),
la versió en singular és menys forçada que quan és explícit però continua sent
menys natural, crec, que la versió en plural.
5a. La majoria venen de Nova Zelanda
b. La majoria ve de Nova Zelanda
6a. La meitat ja han marxat
b. La meitat ja ha marxat
Aquest és el funcionament de les oracions predicatives. Però, ¿què passa
amb les copulatives? Doncs que la versió en singular en aquest cas ja no és
possible, ni quan el sintagma preposicional és explícit ni quan està elidit. La
concordança de l’atribut n’és la prova més clara.
7a. Un terç dels votants estan indecisos
b. Un terç estan indecisos
c. ??? Un terç dels votants està indecís
d. ??? Un terç està indecís
8a. Un 15% de les dones són rosses
b. Un 15% són rosses
c. ??? Un 15% de les dones és ros
d. ??? Un 15% és ros
Els exemples mostren que en aquestes oracions els parlants perceben el nom
quantitatiu, juntament amb els especificadors (quantificadors o articles que el
precedeixen) i la preposició de, com una estructura que s’ha
gramaticalitzat i que funciona, en bloc, com a especificador del sintagma
nominal que va darrere de la preposició. El nucli del subjecte, doncs, és el
nom en plural (kiwis, convidats, votants, dones),
i el verb hi concorda.
8a. [Un 15% de]Q lesart dones són rosses
La versió en singular pot tenir dues explicacions:
a) Que l’estructura no gramaticalitzada encara sigui possible, amb alguns
noms, en alguns contextos o per a alguns parlants.
b) Que alguns parlants (que han estudiat gramàtica!) apliquin a aquestes
oracions una hipotètica “lògica” que obligaria a fer concordar el verb amb el
nom quantitatiu, interpretat com a subjecte de l’oració.
Pompeu Fabra, a la conversa filològica número 251
(edicions d’Edhasa i de les Obres completes), va encara més enllà
quan interpreta un exemple amb el nom nombre. Aquí teniu el fragment
sencer, que inicia la conversa (Fabra s’adreça a “l’amic J.
A.”, a qui la dedica):
“La construcció un gran nombre d’escriptors cometen aquesta falta,
amb el verb en plural, la qual vós blasmeu, no és solament correcta, sinó la
sola correcta. Quan el subjecte del verb és un col·lectiu acompanyat d’un
complement en plural, el verb concorda, segons els casos, amb el col·lectiu
(singular) o amb el seu complement (plural). ¿Voleu exemples francesos de
concordança del verb amb el complement d’un col·lectiu?
«Une
troupe de nymphes étaient assises autour d’elle», Fénélon.
«Une
foule de solliciteurs venaient m’assassiner de leurs
suppliques», Le Sage.
«Une
infinité d’abus se glissent dans ce qui passe par la main des
hommes», Montesquieu.
«Un
nombre infini d’oiseaux faisaient résonner ces bocages de
leurs chants», Fénélon.
«Ce long
amas d’aïeux que vous diffamez tous sont autant de témoins qui
parlent contre vous», Boileau.”
Posteriorment, el primer autor que conec que va tractar d’una manera
detallada aquesta qüestió va ser Antoni M. Badia i Margarit, a les dues
gramàtiques catalanes (1962 i 1994). Anys més tard també ho va fer Aurora Bel
en el seu capítol de la Gramàtica del català contemporani (vol.
2) i el 2016 va quedar recollida a la GIEC amb la valoració normativa que he
presentat jo aquí, que inicialment es va basar en el text de Bel.
Notes
1. L’exemple 8, a parer meu inapel·lable, el dec a Joan Costa. És
probable que ell ja no recordi la conversa: fa més de vint anys, ja!
2. En els exemples de Fabra, i també a vegades a les obres que en
parlen, els noms quantitatius es barregen amb els noms col·lectius (grup, tropa, ramat, gent…).
D’aquests en parla aquest altre apunt. La GIEC distingeix clarament
els dos tipus: ho trobareu molt ben explicat a l’epígraf 13.5.1.3b (p.
486).
3. Al meu entendre, la GIEC explica aquest fenomen d’una manera molt
més clara que la GEIEC i la GBU. Només s’hi ha d'esmenar un lapsus, crec: on hi
diu “Hi ha noms col·lectius (majoria)” hi ha de dir “Hi ha noms
quantitatius (majoria)”.
4. Ara tenim la sort de poder consultar les Converses
filològiques de Pompeu Fabra en una edició crítica impecable que forma
part de les Obres completes, dirigides per Jordi Mir i Joan Solà. I
a més, ho podem fer a la versió en pdf, que facilita molt les coses,
perquè és d’accés lliure i perquè podem fer servir paraules clau.
5. També podem consultar el les Converses filològiques al portal Pompeu Fabra. Permet buscar qualsevol
paraula en totes les obres de Fabra. Feu-hi un parell de cerques: és fascinant!
6. El percentatge de dones rosses me l’he inventat.
(I moltes gràcies a les bones ànimes que em van fer veure un parell
d'errors en la primera versió de l’apunt.)
