"L'impacte de l'obra de Moncada va avivar el debat sobre el paper de la memòria —dels usos del passat que condicionen el present— en la ficció literària. La majoria dels seus textos són deutors d'un equilibri fràgil volgut entre el que és real —almenys, històricament contrastable— i el que sobrepassa aquests límits. De manera que ell mateix, a part d'escriure'ls, també va haver-ne de desxifrar o matisar la veracitat d'alguns dels continguts per tal de guiar el lector vers el sentit últim de la seva proposta literària.
L'interès que ha generat el seu llegat no solament s'explica per la prosa exquisida que exhibeix o pel ple domini de la tècnica narrativa, que també, sinó perquè la matèria que tracta era prou sensible com per forçar uns debats que, en gran mesura, s'havien omès. En definitiva, perquè la seva obra ha transcendit la literatura i s'ha establert en un espai mixt on també hi habita la memòria i el relat històric. Si l'ha transcendit és perquè ha aconseguit apropar el lector a un territori, a un cosmos cultural lògic que, fins aleshores, havia restat gairebé del tot desproveït d'un arrelament prou sòlid en cap imaginari col·lectiu —d'una altra manera no hauria estat possible o l'impacte hauria estat molt menor. I el més important: perquè, per si sola, aquesta literatura seva ha estat primordial per transformar la visió borrosa respecte d'unes terres, les ebrenques, en referents d'una base cultural comuna —sobrepassant límits de tota mena, també autonòmics— mitjançant la concatenació d'episodis ben recognoscibles com ara enfrontaments bèl·lics i xocs entre paradigmes econòmics i socials, i fent trontollar les idees hegemòniques des d'on se n'havia vertebrat la visió i l'explicació. I li n'hem d'estar agraïts, per la part que hi ha aportat."
