¿Com ens han arribat durant quasi cent anys les "segones opcions" de la primera gramàtica normativa, la de Fabra (1918)? ¿Com les ha recollit la GIEC, la gramàtica normativa vigent?
¿Com es recull el registre col·loquial a la GIEC?
¿Quin ús és fa del tractament de vós (n'hi ha algun de ben curiós) i de les altres formes de tractament al poble de Sant Miquel, a Eivissa?
La resposta a aquestes i moltes altres preguntes la trobareu en tres treballs de màster que he tutoritzat fa poc i que ara s'han publicat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Tots tres s'han elaborat dins del Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes, que organitzem conjuntament els estudis de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona.
Per ordre alfabètic del primer cognom de les autores, poso aquí sota el títol de cada treball, amb l'enllaç corresponent, i el resum. Entrant a l'enllaç, es pot obrir i descarregar el treball en PDF.
Laia Benavent Llinares (2018), "La transmissió de les segones opcions de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918)".
[català] Aquest treball parteix de la idea ja documentada a Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra i Solà (2007) i Ferrando i Nicolás (2015) d’una possible interpretació rígida de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918). En aquest sentit, a partir d’un corpus de 15 gramàtiques, tant prescriptives com normatives, pretenem conèixer si els autors han parlat de les segones opcions de Fabra (1918) recollides a Benavent (2017), i en cas que sí que ho hagin fet, saber si les han admeses o no. Incloem aquesta recerca en l’àmbit d’estudi de la llengua normativa, la llengua estàndard, el purisme lingüístic i la gramatografia. L’anàlisi de les dades l’hem duta a terme a partir del buidatge del corpus i la posterior comparació amb la informació de la llista de 24 segones opcions esmentada. Per a l’anàlisi, no només hem tingut en compte les dades cas per cas, sinó també per autors.
[English] This dissertation is based on the idea that the Gramàtica catalana written by Pompeu Fabra (1918) has been read in a restricted way, as it is documented in Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra & Solà (2007) and Ferrando & Nicolás (2015). Therefore, we have created a corpus with 15 prescriptive grammar books, and we seek to know if these authors mention any of the Fabra’s second options (1918) gathered in Benavent (2017). If they do, we want to know if they admit them or not. The framework of this research embraces prescriptive language, standard language, linguistic purism and grammatography. In order to get all the data, we have analysed this corpus and, afterwards, we have compared all this data with the information from the list of 24 Fabra’s second options mentioned before. Finally, we haven’t only taken all the data into account with regard to each case, but also in relation to each author.
Marta Busquets de Jover (2019), "«Prenia notes per enrecordar-se’n del que deien els advocats»: la sintaxi col·loquial a la GIEC".
[català] L’any 2016, el corpus normatiu de la llengua catalana es va actualitzar amb la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Entre les novetats que introdueix aquesta obra, destaca el tractament de la variació: la nova gramàtica incorpora informació sobre variants funcionals i geogràfiques de les estructures que descriu. A conseqüència d’aquesta ampliació, dins del discurs normatiu s’introdueixen referències a la llengua col·loquial, un registre bàsic en qualsevol llengua viva. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les referències a la sintaxi col·loquial que hi ha a la GIEC. S’estudien, per tant, els trets sintàctics que la gramàtica recull com a propis d’aquest registre. Tenint en compte la caracterització que se’n fa (extensió geogràfica, mida de la lletra amb què es transmeten i indicatiu amb què s’identifiquen), es vol establir una visió global del tractament que rep la col·loquialitat a la GIEC i de les funcions que duen a terme les referències a aquest registre dins del discurs normatiu.
[English] In 2016, the catalan normative corpora was actualized with the publication of Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) by the Institut d’Estudis Catalans. Among the changes that this work introduces, it is noteworthy the treatment of linguistic variation. This updated grammar incorporates functional and geographical variants of the structures that it describes. Consequently, the normative discourse is enriched with references to colloquial language, which is a basic register in any living language. The aim of this work is to analyze the references to colloquial syntax that are included in the GIEC. It explores the syntactic traits belonging to this register described in the GIEC. By taking into account the characterization that they receive (depending on the geographical extension, the size of the letter used to describe them and the key word that identifies them), this work establishes a global vision about the treatment that colloquialism receives in this new grammar and the purposes of including these references in the normative discourse.
Maria Ribas Tur (2019), "«I vós què en pensau?»: els tractaments de cortesia a Sant Miquel (Eivissa)".
[català] L’interès principal del treball que es presenta a continuació és l’estudi dels usos dels tractaments tu, vós i vostè de manera oral al poble de Sant Miquel de Balansat, situat al nord de l’illa d’Eivissa, a través de la percepció dels parlants. S’ha triat aquesta població en concret perquè, a banda de ser un dels pobles en què sembla que es conserva més el tractament de vós, Sant Miquel pertany al municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest municipi és el menys densament poblat de l’illa i, a més, no ha tingut els moviments de població que han experimentat altres àrees de l’illa, fet que pot tenir moltes conseqüències lingüístiques a l’hora de fer un estudi dialectal.
Espero que us resulti tan interessant llegir-los o consultar-ne algun aspecte a partir de l'índex com per a mi ha estat fer-ne el seguiment.
.
