Encara que sembli mentida, de tant en tant encara hi ha algú que
qüestiona la combinació no només (és).
El principal argument és la suposada cacofonia. Com si la cacofonia fos un
argument per rebutjar una determinada estructura gramatical… D’altra banda, si només és un adverbi de la llengua, és
difícil argumentar que no es pugui combinar amb les mateixes paraules que els sinònims
solament i sols, poc freqüents en registres informals i col·loquials.
Com que de vegades, a més, s’ha invocat l’autoritat de Joan Solà per rebutjar no només (és), coincidint amb el dotzè aniversari de la seva mort he fet un buidatge del seu recull d’articles Plantem cara (2009) per veure què hi trobava sobre això, tant des del punt de vista del seu propi ús com des del punt de vista de l’anàlisi gramatical. En Solà la intuïció i la consciència metalingüística eren màximes, i per tant ens podem refiar que el que escrivia es corresponia amb el que considerava normal en la llengua. I aquest recull d’articles representa bé la seva manera d’escriure en els últims anys de la seva vida.
Sobre l’ús que fa Solà de l’adverbi només,
i dels sinònims sols i solament, aquí teniu unes quantes dades
quantitatives il·lustrades amb algun exemple (de passada, qui no l’hagi llegit
potser se sentirà atret pel que hi diu, en els exemples, i el llegirà).
En termes absoluts, a Plantem
cara Joan Solà fa servir l’adverbi només
164 vegades (sense comptar les citacions d’altres persones ni els usos metalingüístics);
l’adverbi solament el fa servir 2
vegades, sempre precedit de no; i pel
que fa a sols, el fa servir 16
vegades, també sempre en construccions negatives: no tan sols (2 vegades), no
sols (5 vegades) i ni tan sols (9
vegades) (ni tan sols no és
intercanviable amb no només).
○ No cal pas que aneu tot el
sant dia amb un llapis i un trosset de paper a la mà, que això és només propi de les persones que viuen
de l’ofici de lingüistes, les quals no es poden estar d’anotar els detalls de
tota mena que els criden l’atenció (article 2)
○ No solament
no es diu la veritat sinó que es nega en bloc i sense esquerdes (article 15.1)
○ Les dites tres formes la hi, li ho i li’n no han aconseguit
d’imposar-se ni poc ni molt no tan sols
a la llengua parlada sinó tampoc a la llengua escrita (article 151)
○ L’estudi lingüístic dels
grans autors ens pot revelar no sols
l’estat de la llengua del seu temps sinó també la relació entre la llengua d’un
autor i l’estàndard del moment, si n’hi ha (article 15.1)
○ Només puc dedicar un article a Marta Mata. Ni tan sols puc ser original (article 110)
Si ens fixem en les construccions negatives amb només, no només hi surt 2 vegades; no és només, 3 vegades (cap
vegada no és sols o no és solament); no són només, també 1 vegada (cap vegada no són sols o no són solament);
i en altres contextos, 4 vegades: no pas
només (2 vegades), no va ser només
(1 vegada) i això no els passa només a
ells (1 vegada).
○ Ara bé: jo diria que la
construcció ¿Qui estima Gilbert Grape?
o ¿Qui m’ha tocat les claus? també és
natural, però amb un altre valor semàntic que és molt poc habitual: si volem
preguntar sobre la totalitat (no només
sobre el subjecte o el complement directe) (article 17.2)
○ Per començar, el problema no és només d’escriptura, sinó també de
pronunciació (article 6.2)
○ [els termes “nous”] es difonen
ràpidament pels mitjans de comunicació, de manera que ja no són només del terreny dels científics, com fa cinquanta anys (article
106)
○ Els marrecs d’avui reben
la llengua, doncs, no pas només dels
pares i dels mestres, sinó de la música, del cine, d’internet i dels mòbils (article
103)
○ Moll no va ser només l’autor, amb mossèn Alcover, del Diccionari català-valencià-balear,
la proesa més gran de la seva vida científica (article 170)
○ Ho dic perquè això no els passa només a ells, als
escriptors: també els/ens passa als humils gramàtics i m’imagino que als
polítics i a tutti quanti (article 87)
Conclusió: a Plantem cara Joan
Solà prefereix clarament només a sols i solament a les oracions afirmatives, i alterna no només (junt o separat) amb no
tan sols, no sols i no solament a les negatives.
¿I què en diu, Solà, de la combinació no només, a Plantem cara?
En parla, i concretament es refereix als que la qüestionaven o la qüestionen,
en tres articles:
A l’article 74.3 (“The Cambridge
Grammar of the English Language”) es refereix als gramàtics
prescriptivistes que es basen en el gust personal. I per exemplificar-ho en
català, diu: “Per exemple, n’hi ha que condemnen no només perquè els fa mal d’orella”.
A l’article 129.2 (“«Si no» / «Sinó»”) posa només
dues vegades al costat dels altres adverbis semànticament equivalents en una
construcció negativa: “I el segon terme es pot reforçar amb únicament, etc.: No hi havia sinó (únicament, (tan) sols, només) la seva família”; “Ara bé: si reforcem el primer membre (amb únicament,
etc.), aleshores tots dos tenen valor positiu i el segon és més emfàtic: No solament
(únicament, (tan) sols, només) hi vam sopar sinó que hi vam dormir”.
Finalment, a l’article 149 (“«Aneu
alerta»”) la referència és més detallada:
De vegades els investigadors
(i m’hi incloc) ens emocionem tant per una troballa que ens hi adherim
fèrriament com si els altres ens haguessin atacat o ens haguessin d’atacar. O
bé pot passar que ens encaterinem en una posició per la simple raó emocional d’una
repugnància difusa contra l’opinió d’altri, contra una innovació, etc. Fa
quatre dies uns quants professionals detestaven l’expressió no només per raons, deien, cacofòniques,
i molts “espectadors” van acabar pensant-se que la preciosa paraula només no era genuïna. Com hi ha món!
Per acabar, en aquest mateix recull Joan Solà esmenta o fa servir tres
expressions formades amb només: només caldria! (diu que no caldria sinó! hi és equivalent,
articles 32.3 i 129.2), només faltaria!
(1 vegada) i només que (3 vegades) (en
un ús que no és el condicional que trobem a la GIEC (§ 30.2.5e) i
que als articles 129.2 i 129.3 dona com a adversatiu, sinònim de però).
○ El que realment és
incomprensible és que els altres governs no diguin ni piu: ni el de l’Estat ni
el ¿nostre? No cal que m’ho diguin: ja m’imagino que, almenys el nostre, alguna
cosa deu haver fet, només faltaria!
(article 138)
○ De fet, el GDLC ja recull aquest ús […], només que el dóna com a pronominal: ¿ho és, de pronominal?
(article 32.2)