El primer:
Ja fa temps, des d’abans de la crisi, que no és fàcil tenir
feina fixa, per compte d’altri, com a assessor lingüístic. I és ben cert que en
els últims anys aquesta situació s’ha agreujat. Però diria que també és cert
que, com a treballadors autònoms, hi ha molts llicenciats, graduats i
postgraduats que, potser menys de la que voldrien i en unes condicions pitjors
que anys enrere, van trobant feina en aquest àmbit professional. I el relleu
generacional que arribarà als instituts i escoles de secundària, a què es feia
referència en aquella entrada del blog, també arribarà en els pròxims anys a l’assessorament
lingüístic. Segurament això afavorirà més els que estan estudiant ara i els que
començaran els estudis en els pròxims anys. El moment present és dolent per a
(quasi) tothom.
El segon:
En aquest comentari es parla d’un assumpte molt
greu, que jo no conec d’una manera directa.
Estic totalment d’acord que la passió pel coneixement i per
un àmbit determinat ens arriba molt sovint dels bons professors que hem tingut
en algun moment de la nostra formació; també de l’educació primària i, potser
sobretot, secundària. Si volem anar bé, com a país i com a cultura, no pot ser
que a l’ESO i al batxillerat facin classes de llengua i literatura catalanes
professors d’altres especialitats que tenen el nivell D de català. El nivell D
certifica uns coneixements de llengua –no pas de lingüística, ni tampoc de
literatura– que estan molt per sota dels que es necessiten per fer de professor
d’aquestes disciplines d’una manera eficient. I encara hi estan més per sota si,
a més, com ha de ser, volem transmetre passió pel coneixement. I encara més,
anant una mica més enllà, si volem garantir l’avenç en el coneixement científic
de la llengua del país i el seu patrimoni literari, i també i la capacitat de divulgació
sobre aquesta llengua i sobre aquest patrimoni.
Tots els professionals, de tots els nivells d’ensenyament,
hem de defensar que qui té les competències i els coneixements necessaris per
fer de professors de llengua i literatura catalanes són els llicenciats i els
graduats en llengua i literatura catalanes, és a dir, els llicenciats i els
graduats en Filologia Catalana. Cadascú en el seu àmbit, hem de fer tot el que
estigui a les nostres mans per millorar les condicions de treball, la nostra formació com a docents, la qualitat
de la feina que fem i els resultats que se n’obtenen. I això val per a la Filologia Catalana i per a qualsevol altra àrea de coneixement. És responsabilitat nostra
defensar-ho davant l’Administració i davant els polítics, que són els que
prenen les decisions, i no ho farà ningú per nosaltres.
.
