Taula rodona sobre la GIEC

US HI ESPEREM!!!

Dimecres que ve, sobre la GIEC

Presentació de la GIEC a l'Aula Magna de la UB

En aquest enllaç hi trobareu una crònica de l'acte de presentació de la Gramàtica de la llengua catalana, la nova gramàtica normativa del català, que va tenir lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona divendres passat, 10 de febrer.

La preposició ‘per a’ davant de complements de destinació i afins a la GIEC

Fa uns dies vam veure en aquest altre apunt les tres opcions que proposa la nova gramàtica normativa, la GIEC, per introduir les subordinades finals d’infinitiu. Avui veurem com detalla l’ús de la preposició per a davant dels complements de destinació o nocions afins, i en quins casos també considera possible la preposició per.  El text és una mica llarg, però això no vol dir que hi hagi gaires canvis respecte al que es feia fins ara. N’hi ha algun, especialment per a qui seguia la proposta Coromines-Solà, però el que hi trobareu sobretot són explicacions més clares i detallades. Marco amb negreta un canvi que s'ha introduït a la GIEC2.

Destinació

1. Expressada per un sintagma nominal:

1.1. Persona o cosa destinatària d’una acció.

(1) Fa uns peücs per al nadó

(2) Hem arreplegat diners per a la constitució d’un centre cívic

1.2. Profit o utilitat que pot tenir una cosa.

(3) Aquest líquid va molt bé per a les taques

(4) Aquesta crema serveix per a la neteja del cutis

(5) No és bo per a res

1.3. Orientació o intenció d’una acció. També possible per.

(6) Estudia per (a) metge

1.4. Destinació espacial. Poc habitual, com a complement de noms com ara tren, avió, vol, bitllet o passatge (7). Quan la destinació espacial és el complement d’un verb, s’usen altres preposicions (8).

(7) A les tres surt el tren per a / de / que va a València

(8) Aquest tren va a / cap a València

2. Expressada per un adverbi demostratiu.

(9) N’hem fet una edició més econòmica per a aquí i una de més luxosa per a la resta del país

3. Introduïda o expressada per certes preposicions tòniques locatives.

(10) He comprat un penja-robes per a darrere la porta

(11) Tinc unes ulleres per a lluny i unes per a prop

4. Expressada per certs adverbis quantitatius. Els dos exemples corresponen a construccions lexicalitzades, que també admeten per.

(12) No n’hi ha per (a) tant

(13) Ja no dono per (a) gaire més

A les oracions passives podem trobar el contrast entre aquests usos i algun dels que té la preposició per, com ara el d’agent (14). En altres casos, triem una preposició o l’altra segons que vulguem posar l’èmfasi en la noció de destinació o en la de causa (15).

(14) Aquests productes són fabricats per una empresa petita per a la gran indústria

(15) L’Olga pren pastilles per (a) la tos

Això mateix passa amb els complements de noms com ara acord, declaració, crida o proposta.

(16) Acord per (a) la reforma del reglament

(17) Conferència de premsa per (a) la presentació de la nova junta directiva

(18) Converses per (a) la pau a Colòmbia [aquí la preposició per també es pot interpretar amb el valor de ‘a favor de’, crec]

(19) Declaració per (a) una política de protecció de la infància [també]

El quadre següent dona molts exemples d’aquests usos, classificats segons la funció sintàctica de l’element de què depèn el sintagma nominal introduït per la preposició.

Límit temporal o moment posterior

La segona edició de la GIEC, o GIEC2, ha introduït un canvi important en aquest valor semàntic. La primera edició establia que, en registres formals, només la preposició per a podia designar el límit o moment posterior en què una cosa té validesa o s’ha de concretar. Des de la data de publicació de la GIEC2, juny del 2022, amb aquest valor també s'admet la preposició per amb aquest valor davant de qualsevol estructura sintàctica: adverbi (20), preposició o locució preposicional (21-22), sintagma nominal (23) o subordinada temporal (24).

(20) He d’escriure un guió per a / per avui mateix

(21) He d’escriure un guió per a / per abans de Nadal

(22) He d’escriure un guió per a / per d’aquí (a) una hora

(23) He d’escriure un guió per a / per dilluns / l’any que ve

(24) He d’escriure un guió per a / per quan pugui / havent dinat

Aquests valors contrasten amb el de (25), en què no es designa un límit temporal posterior, sinó que es marca com a límit el moment present.

(25) Per ara/avui ja en tenim prou

Amb l’adverbi sempre s’usa preferentment per, sobretot quan s’emfatitza la durada, però també és acceptable per a. Totes dues preposicions, doncs.

(26) Oblida-te’n per (a) sempre més

Altres valors

Amb complements nominals la preposició per a també pot indicar en registres formals l’àmbit en què una característica és quantificada respecte a unes determinades expectatives. L’oració en aquests casos conté quantificadors implícits o explícits (molt, massa, gaire…), adjectius com (in)suficient o el verb bastar.

(27) L’escola és molt lluny per als meus fills

(28) Per a la correcció d’exàmens, tres dies no són suficients / basten

El significat del sintagma introduït per per a és similar a l’anterior en oracions amb els adjectius dur, car, barat, fàcil, difícil o plàcid (29-30), i amb adjectius acabats en -ble o –or (31-32).

(29) Es tractava d’una solució cara per als municipis

(30) Aquestes instruccions són fàcils de seguir per a la majoria de viatgers

(31) La segona proposta no sembla assumible per a l’oposició

(32) Hi ha maneres de dir més entenedores per al públic en general

Les oracions de (30-32) també poden portar la preposició per, ja que admeten una interpretació passiva: fàcil de seguir (‘fàcil de ser seguit’), assumible (‘que pot ser assumit’), entenedor (‘fàcil de ser entès, intel·ligible’).

Opinió o punt de vista

Per acabar, la preposició per a també introdueix sintagmes nominals que expressen l’opinió o el punt de vista, però per també és acceptable (33-34), sobretot quan el sintagma va al davant i seguit de que (35).

(33) Per (a) la directora de l’escola, la implicació de les famílies és fonamental

(34) Aquesta és una bona conclusió, per (a) nosaltres

(35) Per (a) mi que van molt equivocats

El quadre següent resumeix els valors de les preposicions per i per a classificats per valors semàntics. A la columna de la dreta també hi ha els usos de per que tenen una certa tradició en els registres formals. Però alerta!, encara no s'hi ha incorporat el canvi a què m'he referit més amunt, relacionat amb els constituents que expressen límit temporal.

Un altre dia parlarem dels infinitius causals a la GIEC.

Notes

1. Els exemples (9-11) corresponen a casos que abans de la publicació de la GIEC, si se seguia la proposta Coromines-Solà eren amb per, i ara només poden ser amb per a. És un dels canvis més importants de la nova normativa sobre l’ús d’aquesta preposició. 

2. Sobre l’ús de les locucions prepositives/conjuntives per tal de/que i a fi de/que, vegeu aquest apunt, que és de fa un parell d’anys però està actualitzat amb la informació de la GIEC.

3. La doble interpretació dels exemples (30-32) es desprèn fàcilment de l’explicació que trobareu al § 23.2.3 de la GIEC.

4. Esperem que la Secció Filològica publiqui ben aviat un document que reculli tots els canvis que s'han fet a la GIEC2 en relació amb la GIEC1, tal com es fa amb el DIEC. No pot ser que els professors i altres professionals hàgim de "descobrir" els canvis pel nostre compte, sovint per casualitat, mentre buscàvem una altra cosa, al cap de molt de temps.

.