Fa uns quants dies, en aquest mateix blog vam parlar una mica del tractament de vós: vam veure quin és el seu origen històric i quines característiques pragmàtiques i sintàctiques té. Avui mirarem de fer una cosa semblant amb el tractament de vostè.
El tractament de vostè és l’ús que fem de la tercera persona gramatical, en singular i en plural, per adreçar-nos a un o diversos destinataris directes, en lloc de la segona persona, el tractament de tu.
A més del català, el tractament de vostè també es troba en altres llengües romàniques, com el castellà i l’italià. La forma tònica vostè -s prové de la fórmula vostra mercè —procedent al seu torn de la castellana vuestra merced— i data com a mínim del segle XVI, com explica Joan Coromines en el DECat. El tractament de vostè deriva, per tant, del tractament de vós.
(1)
És que vostè és molt guapo, pare.
(2)
És que vostè és molt guapa, mare.
(3)
[en una entrevista televisiva]
¿A
vostè què li semblen, les
mesures que s’han pres?
(4)
[en una entrevista de premsa]
¿Continuaran treballant juntes i
coordinant les seves carreres
professionals?
A més del català, el tractament de vostè també es troba en altres llengües romàniques, com el castellà i l’italià. La forma tònica vostè -s prové de la fórmula vostra mercè —procedent al seu torn de la castellana vuestra merced— i data com a mínim del segle XVI, com explica Joan Coromines en el DECat. El tractament de vostè deriva, per tant, del tractament de vós.
Pel que fa a l’ús, el tractament de vostè s’associa a l’expressió de la distància social i de la formalitat; hi poden estar implicats, doncs, tant factors socials com situacionals o pragmàtics. Als exemples (1) i (2) és la relació social asimètrica pare/mare-filla la que explica l’ús de vostè —cada vegada més rar en català, almenys a la Catalunya urbana—; en els de (3) i (4), és el fet que es tracti d’entrevistes —una situació d’ús pública i formal, doncs— el que explica que l’entrevistador tracti de vostè l’entrevistat. (Si la persona entrevistada és jove, però, cada vegada és més habitual que el tractament utilitzat sigui el de tu; i si la persona és gran, a vegades també es pot trobar el tractament de vós.)
Els llibres d’estil dels mitjans de comunicació solen referir-se al tractament que han de donar els periodistes a les persones entrevistades. Per exemple, el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, l’És a dir, opta pel tractament de vostè com a criteri general, però admet el de vós “quan ens adrecem a una persona d’edat avançada”; i el de tu queda reservat “a situacions informals, a nens i joves i a persones que per les seves característiques aconsellen aquest tractament”.
En els darrers anys, a més del fet que la informalització creixent de les relacions ha provocat una extensió considerable de l’ús del tractament de tu, el tractament de vostè ha ocupat una part dels usos que tradicionalment havien estat ocupats pel de vós, com ja vam veure a l’apunt anterior.
Des del punt de vista sintàctic, el tractament de vostè estableix relacions de concordança en tercera persona, singular o plural, amb el verb i els possessius, i en masculí o femení amb els adjectius i els participis, com es pot veure en els exemples de més amunt. Coromines observa, a més, que en la posició de subjecte l’aparició del pronom vostè(s) “s’omet quan no és necessària en el context” —fenomen que es pot intuir a (4)— en contrast amb l’ús que es troba sovint en castellà. Podríem afegir-hi, en contrast amb la possibilitat de posposició que també trobem en castellà, la preferència o bé per la posició preverbal d’aquesta forma quan apareix (5a-b) o bé per la posició tematitzada (6).
(5a) ¿Vostè creu que la situació de l’equip millorarà?
(5b) *¿Creu vostè que la situació de l’equip millorarà?
(6) ¿Creu que la situació de l’equip millorarà, vostè?
La influència del castellà explica l’extensió de la posposició —i probablement, també l’aparició explícita del pronom en determinats contextos— també en català.
Notes
1. Joan Coromines (DECat, vol IX, s.v. vós), Joan Solà (1999: § 50), Albert Jané (2001: 35) i Enric Vallduví (2002: § 4.4.2.1), proporcionen més dades sobre l’elisió i la posició preverbal del pronom vostè(s), i en general sobre aquesta forma de tractament.
2. Vanelli i Renzi (1995) parlen sobre el tractament de vostè en italià i Fontanella de Weinberg (1999), en castellà. També en vaig parlar una mica a les notes 2 i 3 de l’apunt sobre el tractament de vós.
3. El tractament de vostè, com el de vós, forma part de les expressions díctiques de persona. En aquest apunt hi trobareu una breu explicació sobre la dixi.
4. Trobareu les referències bibliogràfiques completes de les obres que apareixen en el text i a les notes anteriors aquí (arxius descarregables al final) i aquí (en tots dos casos, capítol 6, apartat 6.2, i bibliografia final). I també algun detall més sobre aquest tema.
4. Trobareu les referències bibliogràfiques completes de les obres que apareixen en el text i a les notes anteriors aquí (arxius descarregables al final) i aquí (en tots dos casos, capítol 6, apartat 6.2, i bibliografia final). I també algun detall més sobre aquest tema.
5. En aquest altre apunt del blog hi trobareu un article on es parla de l'evolució que hi ha hagut en l'ús dels tractaments protocolaris en el debat parlamentari (1932-2013).
