En
aquest apunt
vam veure què és la dixi i vam caracteritzar breument les quatre categories díctiques. I en aquest altre
vam començar a veure que hi ha diversos usos
de la dixi; és a dir,
diferents maneres d’establir la connexió entre una expressió díctica i
un referent, i vam caracteritzar la primera: la distinció entre dixi gestual i
dixi simbòlica.
Avui
veurem en què consisteix el segon ús de la dixi, la dixi textual, que expressa
lingüísticament la incorporació del text, que forma part del context, al centre
díctic, i porta a fer un ús particular de la dixi d’espai i de temps.
La
dixi textual és el mecanisme pel qual les llengües tenen com a referents, no elements
del context espaciotemporal, extern al discurs, sinó elements lingüístics que
formen part del mateix discurs, del text.
En
el discurs oral, una referència díctica textual pot tenir com a referents
formes lingüístiques que hi són més o menys pròximes en el temps: formes que la
precedeixen (1), formes que la segueixen (2) i l’enunciat o l’esdeveniment de
parla en què s’inclou (3). (Poso en negreta l’expressió díctica textual i subratllat,
el referent.)
(1) –Dormies com una lirona.
–Està bé, aquesta paraula.
(2) –Escolta bé
això que et diré: no vull que
arribis tard.
(3) a Si
parleu mentre us dic això, no em
sentireu.
b En aquest debat hi participaran els directors de tres diaris.
[presentació d’un debat televisiu]
En els
discurs escrit, a vegades es fan servir expressions díctiques que reflecteixen
el procés de producció i de recepció del text, que s’estén en el temps.
Aquestes expressions poden expressar anterioritat (4), posterioritat (5) o
simultaneïtat (6).
(4) Estimada amiga:
Et
faig saber que el proper 31 de Juliol, em caso amb en Jean-Marc. Després de més
de cinc anys de sortir junts ja teníem ganes de fer un pas més, encara que per
motius de feina de moment viurem mig a França mig a Girona […].
Potser
et semblarà de boig, que a dos mesos del casament no ho tinguem clar el lloc de
residència, però com t’he dit abans estem condicionats per la
feina.
(5) En el
capítol següent en donarem més
detalls.
(6) A partir de les dades precedents, ara podem perfilar millor el nostre posicionament.
Altres
vegades, en l’escrit hi trobem expressions díctiques que fan explícit el
desenvolupament del discurs en l’espai del paper o d’altres suports, i que tenen
com a referents fragments de text situats abans (7) o després (8) de l’expressió
díctica, o el text o una part del text en què s’inclou (9).
(7) Aniria bé que tothom —i aquest tothom
òbviament t’inclou— seguís el camí que s’indica en aquesta revista.
(8) Busca al diccionari el significat de les següents paraules (o les paraules següents): plat,
plata i safata.
(9) I posats a fer-nos preguntes, podríem començar
preguntant-nos el perquè del títol que encapçala aquest capítol.
Sovint
trobem en un mateix fragment expressions díctiques que són específiques de la
dixi de temps i d’altres que són específiques de la dixi d’espai, i fins i tot
elements paralingüístics díctics. Així passa a l’exemple de (10), que combina
la referència díctica de temps hem citat amb la referència díctica d’espai més
amunt i amb els dos punts que introdueixen la citació, que es poden considerar
un símbol-díctic que assenyala o presenta el discurs immediatament posterior.
(10) A l’editorial de la revista, que ja hem citat més amunt, hi trobem la primera referència explícita als impulsors
de la recerca: “Els membres del consell
de redacció han intentat…”.
Nota
Trobareu
una explicació una mica més detallada sobre la dixi textual, i unes quantes
referències bibliogràfiques, en el tercer capítol de la meva tesi doctoral i del llibre La dixi de persona en català.
.
