Amb l’oració del títol no pretenc de cap manera posar en dubte un dels ingredients principals dels torrons, sinó que em pregunto i us pregunto si l’oració està ben construïda així, tal com l’he formulada.
Si us ha grinyolat una mica i no sabeu ben bé per què, fixeu-vos en la locució prepositiva que l’encapçala (per tal de) i en el verb (calen). Aquesta locució significa ‘amb la intenció de’ i introdueix complements que expressen alhora el motiu i la finalitat del que es diu a l’oració principal. Aquí teniu uns quants exemples en què està ben utilitzada (encara que des del punt de vista estilístic a molts ens pugui semblar excessivament altisonant).
(1) Consumidors i productors col·laboren per tal de garantir un mercat alimentari responsable i sostenible [perquè volen garantir… i amb la finalitat de garantir…]
(2) El CERMI CV organitza una jornada sobre discapacitat i sexualitat per tal de lluitar contra els prejudicis [perquè volen lluitar… i amb la finalitat de lluitar…]
(3) Per tal de minimitzar els riscos de saturació de la xarxa, us recomanem que aprofiteu aquesta possibilitat [Com que volem minimitzar… i amb la finalitat de minimitzar…]
En tots els exemples anteriors hi ha un subjecte (Consumidors i productors, El CERMI CV i un nosaltres el·líptic) que fa l’acció expressada pel verb (col·laboren, organitza i recomanem). I és per aquest motiu que en lloc de per tal de també podríem tenir amb la intenció de o, senzillament, per o per a, segons quina de les tres opcions que proporciona la GIEC adoptem: la “tradicional”, que correspon a la norma de Fabra, que aquí aplicaria per; la que reflecteix l’ús de les varietats que distingeixen oralment entre per i per a, que aquí aplicaria per a; i i la que reflecteix l’ús de les varietats que no distingeixen oralment entre per i per a, que aquí aplicaria per (perquè tenim un infinitiu, l’únic cas en què la GIEC conserva el criteri de la proposta Coromines-Solà).
(4) Consumidors i productors col·laboren amb la intenció de / per garantir un mercat alimentari responsable i sostenible
(5) El CERMI CV organitza una jornada sobre discapacitat i sexualitat amb la intenció de / per lluitar contra els prejudicis
(6) Amb la intenció de / Per minimitzar els riscos de saturació de la xarxa, us recomanem que aprofiteu aquesta possibilitat
Però altres vegades trobem per tal de en oracions on no té aquest valor. Aquí en teniu també uns quants exemples. (Amb l’asterisc indico que aquestes oracions són molt estranyes, que un parlant nadiu no les diria espontàniament.)
(7) * Ajuts per tal de promoure la lectura entre els joves
(8) * Els malalts tenen dret a ser informats prèviament per tal de poder donar el consentiment informat a qualsevol prova o intervenció
(9) * Procediment per tal de reduir signes, índexs o mòduls d’estimació objectiva per incendis
(10) * ¿Com es constitueix el dipòsit necessari per tal de participar en una subhasta?
(11) * Per tal de poder confirmar la reserva caldrà fer un avançament del 25% de l’import de l’estada al número de compte que us facilitarem
En aquests exemples, en lloc de per tal de no podem tenir amb la intenció de: busqueu-hi qui té la intenció de fer el que s’expressa amb l’infinitiu, que no l’hi trobareu.
(12) * Ajuts amb la intenció de promoure la lectura entre els joves
(13) * Els malalts tenen dret a ser informats prèviament amb la intenció de poder donar el consentiment informat a qualsevol prova o intervenció
(14) * Procediment amb la intenció de reduir signes, índexs o mòduls d'estimació objectiva per incendis
(15) * Com es constitueix el dipòsit necessari amb la intenció de participar en una subhasta?
(16) * Amb la intenció de confirmar la reserva caldrà fer un avançament del 25% de l’import de l’estada al número de compte que us facilitarem
¿Què hauria calgut fer, en tots aquests casos? En l’estàndard escrit, actualment hi ha dues possibilitats, seguint la GIEC: la preposició per a si seguim tant la norma “tradicional” (la norma Fabra) com les varietats que distingeixen oralment entre per i per a (per a davant d’un infinitiu final), o la preposició per, “d’acord amb els parlars que sols usen aquesta preposició" (per davant de qualsevol infinitiu).
(17) Ajuts per a / per promoure la lectura entre els joves
(18) Els malalts tenen dret a ser informats prèviament per a / per poder donar el consentiment informat a qualsevol prova o intervenció
(19) Procediment per a / per reduir signes, índexs o mòduls d’estimació objectiva per incendis, inundacions, enfonsaments, avaries greus de l’equip industrial o per incapacitat temporal del titular
(20) Com es constitueix el dipòsit necessari per a / per participar en una subhasta?
(21) Per a / Per confirmar la reserva caldrà fer un avançament del 25% de l’import de l’estada al número de compte que us facilitarem
El primer autor, que jo sàpiga, que va alertar sobre aquest ús “desplaçat” de la locució per tal de va ser Joan Solà, l’any 1987, en el llibre Qüestions controvertides de sintaxi catalana. Per introduir l’explicació i els exemples que dona, diu: “Fa uns quants anys que han esdevingut moda les locucions per tal de i, en proporció més petita, a fi de; una d’aquelles modes, no sempre efímeres, que són filles d’una pruïja incontrolada d’emprar expressions poc corrents (sovint com una fumarada que amaga una greu desconeixença de la llengua). La gran majoria de vegades se’n fa un ús inadequat per raó que, desconegudes en la llengua espontània, han estat manllevades a la llengua antiga sense coneixença clara del seu ús.”
Joan Solà fa referència d’una manera més o menys explícita als dos factors principals que, al meu entendre, expliquen la proliferació de l’ús inadequat de la locució: d’una banda, la falta de coneixement intuïtiu; de l’altra, i aquest em sembla més important que l’anterior, la voluntat d’allunyar-se de l’ús espontani amb la pretensió de guarnir el discurs amb expressions poc habituals i dotar-lo d’un estil pretesament més formal o millor. També pot ser que hi influeixi la inseguretat a l’hora de distingir entre per i per a, tal com diu Albert Pla en un article publicat al diari Ara.
La conclusió sembla clara, i a més es pot aplicar a altres aspectes de la llengua: si no sabem ben bé com funciona una expressió, o quin és el significat d’una paraula o d’una locució, o en quins registres és adequada, més val que optem per una altra. O que busquem informació per assegurar-nos que la fem servir bé.
Notes
1. La Gramàtica del català contemporani (dirigida per Joan Solà, M. Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya, i publicada per l’editorial Empúries l’any 2002) també parla d’aquest fenomen (és molt fàcil de buscar per l’índex de paraules).
2. Internet m’ha permès trobar amb facilitat força exemples de l’ús inadequat de per tal de. Sembla confirmar-se, doncs, el mal auguri de Joan Solà: no va ser una moda efímera. De fet, és per això que m’ha semblat interessant dedicar-hi aquest comentari.
3. Tot el que he explicat aquí també serveix per a la locució prepositiva a fi de (com ja deia Solà), i també per a les locucions conjuntives per tal que i a fi que.
4. En altres apunts d’aquest blog també hi trobareu altres exemples d’usos “altisonants” que donen com a resultat usos incorrectes o estilísticament molt discutibles. Concretament, aquests:
5. La GIEC parla de la distinció entre per i per a davant d'infinitiu en el capítol 29, concretament a § 29.3.3; i de la locució prepositiva per tal de (i similars) en el mateix capítol (§ 29.3.7) i en el dedicat a les preposicions, quan parla de les locucions amb valor final (§ 19.9.3.4).
.
.
