No ens rendirem mai: un detall de la negació en català

Apunt dedicat a la Marta Rojals i al Genís Poch

Esperonada per uns comentaris que ha suscitat a Twitter la portada d'avui de La Vanguardia, reprodueixo aquí el capítol 47 del meu llibre La nova normativa a la butxaca (l'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana): principals novetats (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).

 Sobre la negació

Els quantificadors negatius (ningú, mai, enlloc, gens, cap, res) acostumen a aparèixer darrere del verb i precedits de l’adverbi no. La raó és que aporten informació nova, no compartida per l’emissor i el receptor, i aquesta mena d’informació apareix a la banda dreta de l’oració (abans de la que pugui aparèixer després d’una coma, si n’hi ha). Així es pot veure als exemples de (1-5).

(1) La Júlia no ve mai a casa

(2) Els veïns del primer pis no han anat enlloc de vacances

(3) La directora no estava gens contenta del resultat dels assajos

(4) No s’hi va presentar cap dels teus amics, a l’examen

(5) No m’ha dit res ningú, d’això

Quan els quantificadors negatius van davant del verb, l’adverbi no es pot mantenir o es pot elidir. La GIEC considera que mantenir-lo és la solució més habitual en els registres formals, però les considera acceptables totes dues en aquests mateixos registres.

(6) Ningú no podrà afirmar el contrari / Ningú podrà afirmar el contrari

(7) Cap dels teus amics no es va presentar a l’examen / Cap dels teus amics es va presentar a l’examen

(8) Res del que pugueu dir no ens farà canviar d’opinió / Res del que pugueu dir  ens farà canviar d’opinió

És poc habitual anteposar els quantificadors gens o mai (i segurament també enlloc), precisament perquè molt sovint aporten informació nova. Les oracions de (9-12), doncs, són més habituals que les de (13-16), com és fàcil de comprovar.

(9) El Pau no ve mai a la piscina

(10) No m’hauria imaginat mai que em passaria una cosa així

(11) L’Anna no menja gens de pa

(12) Una llei com aquesta no s’ha aprovat enlloc

(13) Mai (no) ve el Pau a la piscina

(14) Mai (no) m’hauria imaginat que em passaria una cosa així

(15) Gens de pa (no) menja l’Anna

(16) Enlloc (no) s’ha aprovat una llei com aquesta

A les oracions que contenen la preposició sense o la conjunció ni, l’adverbi no s’elideix sempre, perquè sense i ni ja donen un valor negatiu a l’oració. Això, independentment de la posició que ocupin els quantificadors negatius, abans o darrere del verb, com es pot veure comparant les oracions de (17-18) amb les de (19-20).

(17) Fes-ho sense que se n’assabenti ningú

(18) Ni ella ho sabia ni la va avisar ningú

(19) Fes-ho sense que ningú se n’assabenti

(20) Ni ella ho sabia ni ningú la va avisar

Potser et preguntes…

• ¿Mai no… no és sempre millor que no… mai?

Abans de la publicació de la GIEC, la preferència per la versió amb no de les oracions que porten el quantificador negatiu davant del verb (primera versió dels exemples 6-8), va portar a un ús probablement excessiu d’aquestes construccions, en detriment de les construccions que porten el quantificador negatiu darrere del verb i l’adverbi no al davant (1-5 i 9-12). Ara la GIEC deixa clar que, sobretot en el cas de mai i gens (i segurament també enlloc), l’aparició davant del verb (13-16) és sovint més forçada, o menys natural, que la posició darrere del verb (9-12). De la primera versió dels exemples 6-8, se n’ha dit doble negació, però de fet l’estructura dels exemples (9-12) també en conté dues, de negacions.

• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?

A l’epígraf §  35.4.1.2 (p. 1304-1306).