¿què és la dixi?

[Apunt actualitzat amb els canvis ortogràfics de l'OIEC: he hagut de canviar una vegada néta per neta.]

[Quasi deu anys més tard (10/05/2023), l'actualitat i els avenços tecnològics m'han portat a fer al ChatGPT la pregunta del títol. A baix de tot hi trobareu la resposta. Soc conscient que d'aquí quatre dies la cosa pot millorar, i molt; però ara mateix es pot dir que no n'ha encertat ni una. També s'ha de dir que si li fem la mateixa pregunta en anglès, ens dona una resposta senzilla, però prou encertada.]

Recordo molt bé quan vaig sentir a parlar de la dixi per primera vegada: va ser a classe de Llengua Espanyola II, a segon de carrera, a la UAB. La professora, excel·lent, era M. Lluïsa Hernanz, i l’exemple que va posar, molt adequat per a l’època (principis dels anys vuitanta del segle passat), era: Mañana asamblea, escrit en un paperet i trobat a terra a la Facultat de Lletres. Per explicar-nos què és la dixi, Hernanz ens va fer veure que sense el context era impossible saber per a quin dia estava convocada l’assemblea. En aquell moment encara no n’era conscient, crec, però sempre m’ha interessat la relació entre text i context, entre el sistema de la llengua i la situació en què té lloc la comunicació. Deu ser per això que aquella classe no l’he oblidada mai. Tot i que vaig estar molts anys sense tornar a sentir a parlar de dixi.

Efectivament, la dixi és un dels fenòmens lingüístics que se situen d’una manera més evident en l’espai comú que hi ha entre la gramàtica i el lèxic de les llengües i la pragmàtica. Per això per explicar la dixi parlem d’enunciats; és a dir, d’oracions contextualitzades. Però ¿què és la dixi? Molts dels que ja tenim una edat no en vam sentir a parlar mai a classe de llengua a l’ensenyament preuniversitari; i a la universitat, ben poquet, com deia. I després resulta que, quan ens hi interessem i sabem què és, ens sorprèn adonar-nos que és un fenomen que trobem en la gran majoria d’enunciats quotidians, i en molts dels que no són tan quotidians. Vegem, doncs, de què va.

Podem definir la dixi com el fenomen pel qual s’utilitzen unes formes lingüístiques, ja siguin gramaticals ja siguin lèxiques, que tenen dins el seu significat un o diversos trets que permeten identificar-ne el referent en relació amb algun element del context espaciotemporal en què té lloc la comunicació.

De la definició anterior se’n desprèn que hi ha morfemes díctics i paraules díctiques i que per saber quin és el referent d’aquestes formes i paraules hem de tenir accés visual o auditiu a l’espai o al moment en què té lloc la comunicació.

A l’exemple (1) hi trobem diverses formes díctiques:

(1) Vine corrents cap aquí i fes-me un petó! [l’avi ho diu a la seva neta, que l’ha anat a veure]

• A la forma verbal vine la segona persona del singular remet a l’enunciatari, un dels dos participants en la comunicació. El mode imperatiu té com a referència temporal un moment posterior al de l’enunciació; és a dir, posterior al moment en què s’emet l’enunciat. I la semàntica del verb vine expressa un moviment que, en aquest cas, va en direcció a l’enunciador (en aquest apunt hi trobareu els usos principals del verb venir en català).

• L’adverbi aquí remet al lloc on és l’enunciador.

• Fes-me conté un altre imperatiu i una altra segona persona del singular, com vine. A més, el pronom me remet a l’enunciador.

Els tipus de referents que poden ser díctics s’agrupen en quatre categories semàntiques, que podem anomenar categories díctiques: persona (de fet, participant, però el terme habitual és persona), temps, espai i manera. Aquí les definirem i posarem uns quants exemples de cadascuna.

Dixi de persona

Inclou les referències als participants en la comunicació, enunciador (2-3) i enunciatari (4-5), i també les referències a altres entitats per mitjà de la referència a algun dels participants (6-7). Les formes bàsiques per a cada tipus són les de primera i segona persona, en singular i en plural. La segona persona inclou el vocatiu (8 i imatge de la dreta).

(2) Tinc fred.

(3) El cap de setmana anirem a la Figuera.

(4) Portes unes sabates molt maques.

(5) ¿Podeu callar una mica, sisplau?

(6) Vine, que t’ensenyaré el meu cotxe nou.

(7) Ensenya’m el teu cotxe nou, va.
(8) Quimet, vine!

La dixi de persona també inclou el que alguns autors anomenen dixi social; és a dir, les estratègies per marcar diferències d’estatus o de rol entre els participants. Les més visibles, en el cas del català, són les formes de tractament: el tractament de vós i el tractament de vostè.

Dixi de temps

Inclou les referències al moment de l’enunciació (9-10), entès d’una manera més o menys àmplia, i a moments anteriors (11-12) o posteriors (13-14) a aquest moment.

(9) Avui fa fred.

(10) Actualment hi ha més oportunitats per viatjar que abans.

(11) Fa tres dies / dues hores / un mes… que no surt de casa.

(12) Actualment hi ha més oportunitats per viatjar que abans.

(13) D’aquí una estona / Després / Demà / El curs que ve estudiaré anglès.

(14) En el futur la gent anirà de vacances a Mart.

Dixi d’espai

Inclou les referències a l’espai, més o menys ampli, en què té lloc l’enunciació. En català, la dixi d’espai pot expressar tres nivells de llunyania (aquí – ací – allí; est(e)-a – eix(e)-a – aquell-a, i altres demostratius), en valencià, ribagorçà i el català de la Franja (15-17); o  dos nivells (aquí – allà; aquest-a – aquell-a, i altres demostratius), a la resta del domini lingüístic (18-19).

(15) He comprat estes creïlles per a l’arròs.

(16) Nosaltres no som d’eixe món.

(17) En tornar d’allí t’ho diré.

(18) Agafa això i porta-ho a casa.

(19) Agafa aquelles estovalles i renta-les.

A més dels demostratius, la dixi d’espai també s’expressa per altres mitjans. Per exemple, en verbs de moviment com venir (ja ho hem vist) i altres (en aquest apunt parlo de la relació entre el valor díctic d’aquest i altres verbs i l’absència de pronom feble).

Dixi de manera

Aquesta quarta categoria díctica, que no sempre apareix en els textos que tracten de la dixi (algun dia explicarem una mica per què), conté el valor semàntic de manera afegit a les tres categories anteriors, totes juntes: les expressions díctiques de manera més freqüents, així i d’aquesta manera, signifiquen ‘de la manera que ho mostro jo, ara i aquí’ (20-21).

(20) Mira, fes-ho així.

(21) Mira, fes-ho d’aquesta manera.

Notes

1. La dixi és un fenomen lingüístic i comunicatiu apassionant, sobretot per als que ens agrada estudiar i observar les relacions entre gramàtica i pragmàtica, entre el sistema de la llengua i el context en què ens comuniquem fent servir aquesta llengua. En futurs apunts anirem parlant d’altres aspectes de la dixi. Per exemple, del centre díctic.

2. De fet, en aquest apunt, de ja fa un cert temps, hi trobareu els principals usos de la primera persona del plural, més enllà dels bàsics, i l’enllaç a un article que en parla més a fons.

3. La dixi es manifesta lingüísticament, com ja he dit, de maneres diverses. En aquest apunt hi trobareu l’ús díctic de l’article, contraposat als altres usos que té; en aquest altre, les ultracorreccions relacionades amb l’ús díctic o no dels noms dels dies de la setmana; i en aquest, els diferents usos del vocatiu.

4. Joan Solà va parlar de la dixi en un article que forma part del recull Plantem cara.

5. La dixi és un fenomen que m’interessa i m’agrada tant que en vaig fer el tema de la meva tesi doctoral. Concretament, vaig estudiar la dixi de persona en català posant-la en relació amb els marcs participatius del sociòleg Erving Goffman. El treball es va publicar després en forma de llibre (La dixi de persona en català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. Tant en l’una com en l’altre hi trobareu un capítol, el tercer, dedicat a la caracterització general de la dixi; i també moltes referències a obres que en parlen, tant de l’àmbit internacional (Karl Bühler, Charles Fillmore, John Lyons, Robin Lakoff, Catherine Kerbrat-Orechioni, Stephen Levinson, Gisa Rauh, Laura Vanelli, Lorenzo Renzi, William Hanks…) com aplicades al català (Gemma Rigau, Lluís Payrató, M. Josep Cuenca…).

6. En aquest blog també hi trobareu diversos apunts dedicats als usos de la dixi: "Els usos de la dixi (1): dixi gestual i dixi simbòlica" i "Els usos de la dixi (2): la dixi textual" (tema pendent de completar).

7. De les imatges que he posat, només n'hi ha una que requereixi identificació, la segona: correspon a una campanya de la Generalitat de Catalunya de l’any 2005.

Pregunta al ChatGPT amb la resposta (10/05/2023)

¿Em podries explicar què és la dixi?

 La dixi és una xarxa neural que permet a persones amb dificultats en la parla o la comunicació poder expressar-se amb veu sintètica. El nom "dixi" ve de les paraules "dic" i "síntesi", ja que el sistema converteix les paraules escrites en veu sintètica. La dixi es basa en la tecnologia de reconeixement de veu i síntesi de veu per convertir text escrit en discurs parlant en temps real.

 La dixi és especialment útil per a persones amb problemes de discapacitat o trastorns del llenguatge, com ara afàsia, dislèxia, disfonia o paràlisi cerebral, que no poden comunicar-se verbalment. També pot ser útil per a persones amb problemes temporals, com ara una lesió a la veu o una operació que afecti la capacitat de parla.

 La dixi ha millorat significativament en els darrers anys i ha guanyat molta precisió i naturalitat en la seva veu sintètica. Avui en dia, moltes empreses ofereixen aplicacions de dixi per a dispositius mòbils i tauletes, i també hi ha programes especialitzats per a persones amb discapacitats que ofereixen la dixi com una eina per a la comunicació diària.

 

.