"Ens en realitzarem creus", per Ferran Gironès

[Apunt en què he actualitzat la meva part a l'OIEC: no hi he hagut de tocar res.]


Els que ja teniu una edat potser recordeu un article que fa més de vint anys va publicar Ferran Gironès i Gispert en dues parts a la revista Llengua i Administració. L'article duia per títol el mateix que heu trobat encapçalant aquest apunt, "Ens en realitzarem creus", i aquest títol segurament va contribuir bastant a l'èxit que va tenir.

A partir d'unes metàfores inicials una mica particulars, el text mostra amb exemples l'ús molt sovint desencertat de quatre verbs en els registres formals. La seva visió és la d'un assessor lingüístic que treballa amb textos en què no s'ha de respectar l'estil de l'autor, sinó adequar-lo als destinataris.

Com que l'article ha resistit prou bé el pas del temps i ara mateix no és fàcil de trobar, he demanat l'autorització per reproduir-lo aquí als responsables de la publicació (Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya), a qui agraeixo que me l'hagin donat. Amb el seu permís, doncs, aquí el teniu, en dues parts.

Ens en realitzarem creus (I)

    En la llengua, com en la informàtica, també s'introdueixen virus. Aquests virus lingüístics són molt perillosos perquè, a diferència dels altres elements que també produeixen pertorbacions en la llengua, són difícilment detectables. Així com els barbarismes, per la seva condició exògena, poden ser identificats fàcilment per una persona mitjanament culta en qüestions de llengua, els virus lingüístics actuen d'una manera més dissimulada i, podríem dir, més camuflada. El virus lingüístic s'introdueix en un mot genuïnament català, que té la seva entrada al diccionari, i li canvia, de mica en mica, el funcionament i sobretot el significat, donant-li una polisèmia que, sovint, esdevé, en el transcurs del temps, monstruosa. La paraula atacada per aquest virus va fagocitant primer les altres paraules sinònimes i després, mitjançant falses analogies, n'elimina moltes altres més que, en un començament, no hi tenien cap mena de relació. Continuant amb el paral·lelisme mèdic, podríem dir que la paraula ha sofert una transformació com ara la de les cèl·lules canceroses; per acabar amb aquest símil, podríem dir, també, que un barbarisme seria la partícula de brossa que ve de fora i entra a l'ull i frega i irrita la còrnia.
    Temps enrera, els correctors varen detectar la presència del virus en el camp de les locucions i, en un moment donat, tots els textos escrits i els comunicats orals dels mitjans de comunicació es van veure envaïts per expressions com "a nivell de", "en base a", "en funció de" i moltes altres, sovint usades per gent que volia donar un to més culte als seus escrits o comunicats, però que si les analitzem sintàcticament, descomponent-les en els seus elements, no hi trobem cap justificació, ni tampoc, semànticament, tenen un significat clar.
    D'un temps ençà, però, sembla que el virus ha penetrat en el camp dels verbs. Volem parlar en aquest article de quatre dels que, segons el nostre parer, han sofert més aquest procés víric. Són els verbs realitzar, existir, constituir i disposar.
    Realitzar és el paradigma d'aquests verbs afectats. El Diccionari de la llengua catalana (DLC) té aquesta entrada: "1 a Fer real, acomplir. b Dur a terme, dirigir la producció d'una pel·lícula, d'un programa radiofònic o televisiu. c Convertir mercaderies, valors de crèdit o qualsevol altra mena de bé o dret en diners. 2 pron a Acomplir-se, tenir lloc. b Assolir una persona l'acompliment o el ple desenvolupament de les pròpies possibilitats i aspiracions."
    El Diccionari de sinònims i antònims, de S. Pey, el posa com a sinònim d'efectuar, executar, portar a terme, fer, acomplir, donar cap, gestar, forjar, compondre, cometre, substanciar.
    Doncs bé, en els textos escrits i en els mitjans orals es pot dir que només es fa servir d'una manera total i absoluta realitzar, ignorant totalment tots els altres sinònims enumerats i substituint la majoria de les vegades els verbs més apropiats al cas. Ara ningú no fa res, ni executa, efectua, desenvolupa o porta a terme actes o coses. Ara les coses només es realitzen. Aquest és l'equip que ha realitzat el treball. Llavors s'està en condicions de realitzar la diagnosi. Per realitzar les explotacions de la base de dades, cal fer les següents operacions. La fàbrica X realitza la distribució dels seus productes per ferrocarril. Ara pot realitzar la seva higiene bucal amb els productes X.
    No cal dir que aquesta generalització de realitzar tan abusiva ja és, per si mateixa, una incorrecció que porta, a més, a un empobriment de la llengua, fet que es fa evident, més que no pas en aquests exemples esparsos, llegint textos sencers d'informes i projectes, en els quals només es fa servir realitzar d'una manera obsessiva. Però a més d'aquesta generalització, s'usa realitzar substituint verbs amb el significat dels quals ja no guarda cap relació de sinonímia, tal com es desprèn d'aquests exemples trets de textos administratius: L'Ajuntament de X realitza, durant l'estiu, colònies de vacances. S'ha construït un polisportiu per a realitzar esports. El director general de X es complau a invitar-lo a la presentació del llibre X, realitzat per X. Permeten donar un contingut interessant a l'estada a X mitjançant la realització d'activitats diverses. En totes aquestes frases, l'ús de realitzar  és ja francament incorrecte i caldria dir: L'Ajuntament de X organitza, durant l'estiu, colònies de vacances. S'ha construït un polisportiu per a la pràctica d'esports. El director general de X es complau a invitar-lo a la presentació del llibre X, escrit per X. Permeten donar un contingut interessant a l'estada a X mitjançant la pràctica d'activitats diverses.
    Existir és també un altre dels verbs afectats. El DLC el defineix dient: "Ésser algú o alguna cosa, real". S. Pey el posa com a sinònim de ser, agitar-se, bategar, haver-hi, respirar, alenar, viure, ésser, tenir lloc, realitzar, esdevenir-se. Actualment, però, existir és utilitzat substituint sempre haver-hi. Ara ja no hi ha coses sinó que existeixen. A la comarca de X existeixen tres punts de recepció de minerals. A l'Ajuntament de X existeix un servei de bombers. Existeix un gran malestar entre els ramaders de la comarca. Existeix un pla d'ordenació urbana. La forma més adequada d'aquestes frases és: A la comarca de X hi ha tres punts de recepció de minerals. A l'Ajuntament de X hi ha un servei de bombers. Hi ha un gran malestar entre els ramaders de la comarca. Hi ha un pla d'ordenació urbana.

Ferran Gironès i Gispert

Llengua i Administració 42, p. 3. Juliol del 1991

`


Ens en realitzarem creus (i II)

    Constituir, el tercer dels verbs esmentats, és definit al DLC: "1 Establir, formar (una institució política, social). 2 Assignar, destinar, legalment. 3 a Ésser parts, elements, essencials (d'un tot, d'un organisme). b p. ext. Aquesta acció constitueix un crim." S. Pey el posa com a sinònim d'establir, formar, fundar, instituir, disposar, organitzar, integrar, compondre, ser part, entrar, participar, contribuir. Però constituir es fa servir per a substituir d'una manera generalitzada ésser, en l'accepció 3 b p ext., fent les funcions de verb copulatiu, tal com demostren aquests exemples: La mineria constitueix la principal riquesa d'aquesta comarca. Això constitueix el principal obstacle per a poder entendre's. La falta d'una bona xarxa viària constitueix la causa de la manca de desenvolupament de la comarca. Les residències-cases de pagès constitueixen una modalitat més d'oferta d'allotjament. En tots aquests exemples no costa gaire de veure que la construcció normal seria: La mineria és la principal riquesa d'aquesta comarca. Això és el principal obstacle per a poder entendre's. La falta d'una bona xarxa viària és la causa de la manca de desenvolupament de la comarca. Les residències-cases de pagès són una modalitat més d'oferta d'allotjament.
    Disposar, el quart verb, és definit al DLC: "1 a Posar (alguna cosa) d'una certa manera per a un fi determinat. b Preparar (alguna cosa) per a una circumstància. c Preparar-se a fer (alguna cosa), tenir la intenció de fer-la. 2 a Regular, decidir. 3 a Tenir algú la llibertat de fer el que vulgui d'alguna cosa. b Tenir algú la llibertat d'utilitzar l'ajuda o els serveis d'algú altre. c Obrar lliurement en la disposició dels béns propis. Fer testament. 4 Tenir per a ésser usat".
    S. Pey en dóna, d'entre una llarga llista, els sinònims següents: posar, situar, apostar, col·locar, establir, instal·lar, agençar, arranjar, aparellar, preparar, aprestar, formar, arrenglerar, fer, aplicar, organitzar, metoditzar, escalonar, predisposar, combinar, ordenar, configurar, afaiçonar, amanir, alinear, equipar, abillar, carregar, regular, decidir, calcular.
    Però disposar es fa servir, d'una manera generalitzada, en l'accepció 4, per a substituir gairebé sempre tenir. Avui ja no es tenen coses, sinó que es disposa de coses, com es pot veure als exemples següents: L'hospital X disposa de serveis de raigs X. L'Ajuntament de X disposa d'un servei de recollida de brossa. La promotora X ha construït uns habitatges que disposen de tres habitacions i cambra de bany. L'empresa X fabrica un tractor que disposa d'un motor de 100 cavalls. A totes aquestes frases podem dir, perfectament: L'hospital X té un servei de raigs X. L'Ajuntament de X té un servei de recollida de brossa. La promotora X ha construït uns habitatges que tenen tres habitacions i cambra de bany. L'empresa X fabrica un tractor equipat amb un motor de 100 cavalls.
    No crec que sigui una extralimitació dels correctors si corregeixen l'ús tan generalitzat i abusiu d'aquests verbs i procuren cenyir-lo a les accepcions que estableix el diccionari, aplicant cada una segons les circumstàncies diferents de la realitat. Aquesta generalització dóna lloc a unes expressions que, encara que formades a base de paraules perfectament catalanes, i per tant difícils de detectar, són incorrectes, unes en si mateixes i unes altres per ús abusiu, i, doncs, cal bandejar-les perquè empobreixen molt l'idioma. Si no ho fem així, ens en realitzarem creus, d'aquí a un temps, de l'estat en què haurà quedat la nostra llengua.

Ferran Gironès i Gispert

Llengua i Administració 43, p. 3. Octubre del 1991

Notes

1. En el text hi ha alguna grafia pre-DIEC: enrera (per enrere), polisportiu (per poliesportiu).

2. La locució en funció de, a què es fa referència a la primera part de l'article, ja surt al DIEC, des de la primera edició (1995).

3. Com ja he suggerit a la presentació, a l'hora de plantejar-se la possible intervenció dels correctors en aquests casos, crec que és molt pertinent distingir entre els textos d'autor (sovint la intervenció seria un suggeriment de millora, no una correcció) i els textos en què el que cal és adequar el text als destinataris, que són aquells en què pensa Ferran Gironès i d'on provenen els seus exemples (la intervenció seria una correcció clara): en textos administratius i periodístics informatius, i en llibres de text, per exemple, seria una intervenció d'estil ben justificada.

4. A l'article, Ferran Gironès fa referència al propòsit de "donar un to més culte als [...] escrits" que hi ha al darrere de l'ús de determinades locucions, i s'entén que també dels quatre verbs que comenta amb més detall. Aquest propòsit també és al darrere de l'ús inadequat de la locució prepositiva per tal de (i altres) que vaig comentar aquí.

5. Hi ha altres verbs que es podrien afegir als que comenta Ferran Gironès. Per exemple, els que trobareu en aquest altre apunt del blog.

6. Altres articles que he compartit:

"Correctors", de Joaquim Mallafrè.

"Registres i varietats de la llengua", d'Isidor Marí.