[Apunt actualitzat amb l'OIEC i la GIEC.]
Un SN és determinat quan el nom és un nom propi (1), quan
està format per dos noms coordinats (2) i quan porta al davant un determinant.
I de determinants n’hi ha de tres menes: l’article (3 i 6), els demostratius (4)
i els possessius quan van davant del nom (5 i 6).
(1) Falset és
la capital de la comarca del Priorat
(2) Estudiants i professors
s’han posat d’acord de seguida
(3) El riu Montsant
passa per Ulldemolins
(4) Aquesta
noia és la meva filla
(5) Mon fill
es diu Pau
(6) El meu fill es diu Pau
Potser algú se sorprendrà: ¿només n’hi ha un, d’article?,
¿una forma com algun -a no és un
determinant? Ja fa unes quantes dècades que la lingüística ha establert que la
forma un -a no és un article, sinó un
quantificador (de fet, dos: numeral i indefinit), i que algun -a (igual
que tres, bastant -a, cada…) també és un quantificador. Són dues categories gramaticals diferents que davant d’un nom fan la mateixa funció sintàctica: la d’especificador del nom. Malgrat això, s'ha de tenir en compte que la GIEC, pel que fa a un -a, ha mantingut la classificació tradicional i considera que "juntament amb l'article definit, hi ha també l'article indefinit" (GIEC: 594). La distinció entre els determinants i els altres quantificadors sí que l'ha mantinguda.
Els SN dels exemples anteriors
pronominalitzen amb el, la, els,
les si fan de CD (7-11):
(7) Han visitat Falset
→ L’han visitat
(8) La degana ha saludat estudiants i professors → La degana els ha saludat
(9) La depuradora permetrà sanejar el riu Montsant → La depuradora permetrà
sanejar-lo
(10) Saluda aquesta
noia → Saluda-la
(11) Saluda mon fill → Saluda’l
En canvi, com tots sabeu, els CD indeterminats (sense
especificador o amb un quantificador com a especificador) pronominalitzen amb en el nom (i si en porta, també s’hi pot incloure el complement del nom) però no el quantificador (12-16).
(12) Els diumenges llegeix diaris → Els diumenges en
llegeix
(13) Els diumenges llegeix tres diaris estrangers → Els diumenges en
llegeix tres
d
d
(14) Els diumenges llegeix tres diaris estrangers → Els diumenges en
llegeix tres
(15) Els diumenges llegeix uns quants diaris → Els diumenges en
llegeix uns quants
(16) Ha comprat dos quadros meus → N’ha comprat dos
A l’exemple (16) es pot veure com un possessiu situat darrere del nom, i no al davant, no fa que el SN sigui determinat.
I ara ja anem arribant allà on volia anar a parar. Dels
exemples (7-11) tots menys (10) tenen un determinant àton. L’exemple (10), en
canvi, conté un demostratiu, que és tònic. Això (l’autonomia prosòdica que li dona tenir accent propi) fa que a (10) puguem elidir el
nom, com a (12-16), però, atenció!, com que el SN és determinat, no el podem
substituir pel pronom en. Vegem-ho repetint
l’exemple (10), ara (17).
(17) Saluda aquesta noia → Saluda aquesta
Ø
Passa el mateix quan tenim les combinacions “article + possesiu tònic” (18) o “article + adjectiu”
(19).
(18) Saluda la meva filla → Saluda la
meva Ø
(19) El jurat ha premiat la millor obra → El jurat ha premiat la millor Ø
Notes
1. Sobre els determinants (donen molt de si), mireu-vos el capítol de Josep M. Brucart de la Gramàtica del català contemporani (vol. 2, cap. 7); sobre els quantificadors, el del mateix Josep M. Brucart i Gemma Rigau de la mateixa obra (vol. 2, cap 8). L
2. Si teniu sensació d’un cert embolic terminològic, potser
el podreu entendre i superar llegint el fragment següent del capítol de Brucart
(§ 7.1): “Els termes determinant i quantificador no van ser usats per la
tradició gramatical anterior a l’estructuralisme perquè les unitats
corresponents quedaven incloses en altres paradigmes: l’article es considerava
una classe de mot amb entitat pròpia, mentre que els demostratius, els
possessius i els quantificadors componien una subclasse dels adjectius i dels
pronoms: la dels determinatius. El
fet que el terme tradicional d’adjectiu
o pronom determinatiu inclogui
determinants (com el demostratiu) i quantificadors (com els numerals o els indefinits)
explica que alguns gramàtics utilitzin el terme determinant en un sentit ampli que aplega també els quantificadors.”
3. La GIEC parla dels articles en el capítol 16, "Els determinants", i més concretament a l'epígraf 16.3, "Els articles". En aquest enllaç podeu veure com tracta aquesta qüestió la versió abreujada en línia, la GEIEC.
3. La GIEC parla dels articles en el capítol 16, "Els determinants", i més concretament a l'epígraf 16.3, "Els articles". En aquest enllaç podeu veure com tracta aquesta qüestió la versió abreujada en línia, la GEIEC.
4. Els SN sense determinant o quantificador (o sigui, sense
especificador) són anomenats SN escarits,
i tenen un comportament sintàctic específic i interessant.
5. A l’apunt “els valors de l'article”, hi trobareu informació complementària a la d’aquest: més enllà de la sintaxi, les seves funcions semanticopragmàtiques.
6. Sobre l'absència de pronom amb el verbs que regeixen complements locatius (quedar-se, venir i altres), podeu llegir aquest altre apunt.
6. Sobre l'absència de pronom amb el verbs que regeixen complements locatius (quedar-se, venir i altres), podeu llegir aquest altre apunt.
.
Potser en alguns casos, els indefinits i els numerals no es presenten de manera pura.
ResponEliminaHi hauria indefinits que al mateix temps, però secundàriament, són també numerals (un, una, algun, alguna...)
«Hi ha un senyor que pregunta per tu.»
«Pere: he dit que cadascú pot agafar un caramel; no dos»
«Ah, doncs algú t’ho devia dir.»
En el primer «un» preval, crec, el fet que qui parla no sap qui és aquest senyor (indefinit) sobre el fet, també present, que indica que a la porta hi ha un senyor i no, p. ex, tres (quantitatiu). En el segon «un», en canvi, només hi ha quantificació (de fet el context fa que «caramel» estigui determinat per un demostratiu virtual). Amb aquest «algú», el que preval és que qui parla suggereix que el seu interlocutor amaga la identitat (indefinit) d’algú sobre el fet, també present, que només es refereix –gramaticalment- a una persona (quantificació).
En el cas de 'un -a', a vegades és un quantificador numeral ("té un fill, no dos"), i òbviament no té plural. Altres vegades és un quantificador indefinit ("Al segon segona hi viu una professora estrangera") i té plural ("Al segon segona hi viuen unes professores estrangeres").
ResponEliminaPel que fa a 'algú', és un quantificador indefinit invariable i funciona com un pronom i té un referent 'persona' ("¿Has vist algú?"), i no és el mateix que 'algun -a', que fa d'especificador del nom ("¿Has vist alguna guineu?"). Jo no veig que cap dels dos pugui ser numeral, perquè no necessàriament equivalen a 'un': la resposta a les preguntes dels exemples pot ser 'un -a" o més.
En el capítol "La quantificació" de la 'Gramàtica del català contemporani', de Josep M. Brucart i Gemma Rigau, s'hi poden trobar més detalls sobre aquests i altres quantificadors.