10è aniversari de la mort de Joan Solà

Avui fa deu anys de la mort de Joan Solà, un dels lingüistes més importants que ha tingut la llengua catalana. En aquests deu anys, no hem deixat de pensar-hi, de parlar-ne, d'estudiar-lo. A la Universitat de Barcelona, on va treballar tant anys, s'han fet diverses actuacions i activitats relacionades amb la seva vida, la seva obra i el seu llegat. Aquí en teniu un petit resum amb els enllaços corresponents.

La I Jornada Joan Solà, que va tenir lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el 13 de novembre del 2015. L'enregistrament de les ponències, aquí;  la publicació, Joan Solà, una memòria viva, està disponible en paper i, des de fa uns dies, en format electrònic, en PDF.

La creació del Fons Joan Solà a la Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona, fruit de la donació que va fer la família de la seva biblioteca, formada per gairebé 9.000 volums. Aquí, l'accés directe al fons en el catàleg de la Biblioteca.

L'exposició en línia que va muntar ara fa dos anys la mateixa Biblioteca de Lletres, Joan Solà, bibliòfil, on trobareu quatre textos sobre la seva vida i obra, i també diversos enllaços a programes de televisió i altres webs relacionats amb Joan Solà. Us recomano que comenceu per la biografia preparada per la seva filla Nausica.

La II Jornada Joan Solà, que va tenir lloc a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona el 16 d'octubre passat. En aquest enllaç hi trobareu els deu vídeos que contenen les diferents intervencions.

I m'agrada acabar amb aquest vídeo, fora ja de les activitats que s'han fet a la Universitat de Barcelona: l'homenatge a Joan Solà que es va fer en el 2n Congrés Convit, de Serveis Lingüístics dels Territoris de Parla Catalana l'any 2011. El veureu i el sentireu.

.

El pronom 'en' en funció de complement de nom

En aquest apunt veurem els principals requisits que ha de complir un complement del nom perquè el pronom en el pugui representar quan l’elidim. M’he basat en la informació que proporciona la GIEC sobre aquesta qüestió i en obres anteriors que ja l’havien tractat.

El primer requisit, de tipus semàntic, és que entre el pronom en i el sintagma nominal que complementa hi hagi una relació semàntica, que a vegades pot ser abstracta, de part a tot. A (1), per exemple, els tres quadres són una part de l’exposició.

(1) Després de visitar l’exposició, en volem destacar tres quadres (volem destacar tres quadres de l’exposició)

Els altres requisits que ha de complir un complement de nom per poder ser representat en una oració per mitjà del pronom en són sintàctics. Els principals són els següents:

1. El sintagma nominal que conté el complement del nom representat per en ha de fer la funció de complement directe (2), de sintagma nominal postverbal d’una construcció inacusativa (3), d’atribut (4) o de predicatiu (5).

(2) Creus que ho va robar ell, però no en tens proves (no tens proves del robatori)

(3) No puc corregir les galerades: me’n falten les dues primeres pàgines (em falten les dues primeres pàgines de les galerades)

(4) Ell et podria explicar el projecte perquè en va ser el promotor (va ser el promotor del projecte)

(5) Si t’interessa aquest centre excursionista, fes-te’n sòcia (fes-te sòcia d’aquest centre excursionista)

 

2. A les oracions copulatives identificatives (és a dir, aquelles en què el subjecte i l’atribut són intercanviables: La professora és la Cèlia i La Cèlia és la professora), es pot pronominalitzar el complement del nom del sintagma nominal que està en posició postverbal (el subjecte) però no el del que està en posició preverbal (l’atribut). Per això, a les oracions de (6-7) hi ha el pronom en, però en canvi a la de (8), no.

(6) D’això la Quimeta n’és la culpable (CN de l’atribut: La Quimeta és la culpable d’això)

(7) D’això n’és la culpable la Quimeta (CN de l’atribut, també, amb el subjecte posposat, rematitzat: És la culpable d’això la Quimeta)

(8) D’això la culpable és la Quimeta (CN del subjecte, i per tant, no es pot pronominalitzar quan l’elidim: La culpable d’això és la Quimeta)

 

3. Una estructura en què és freqüent trobar el complement de nom del complement directe representat pel pronom en és la que trobem amb els verbs dir, explicar i saber seguits de res o alguna cosa o un altre sintagma nominal, com es pot veure als exemples de (9-12).

(9) Aviat us en podré dir alguna cosa

(10) Aviat te’n podré explicar alguna cosa

(11) No en sé res

(12) Encara no en sabem les causes

La mateixa estructura, però amb una construcció pronominal amb es, també porta el pronom, com es pot veure a (13).

(13) De l’accident encara no se’n saben les causes

 

4. El pronom en NO pot representar un complement del nom que formi part d’un sintagma que faci la funció de complement de règim preposicional. A diferència dels complements directes, dels sintagmes nominals postverbals de les construccions inacusatives, dels atributs i dels predicatius, que hem vist al punt 1, els complements de règim porten una preposició que bloqueja la possibilitat de pronominalitzar. Així doncs, en lloc de dir:

(14) He rebut el teu llibre, però no en vaig poder venir a la presentació (no vaig poder venir a la presentació del teu llibre)

(15) A l’Anna li agradaven tant les òlibes que al final se’n va convertir en la protectora (es va convertir en la protectora de les òlibes)

Diem:

(16) He rebut el teu llibre, però no vaig poder venir a la presentació

(17) A l’Anna li agradaven tant les òlibes que al final es va convertir en la protectora d’aquests ocells

Fixeu-vos que l’alternativa a la pronominalització no és sempre la mateixa: a (16) n’hi ha prou amb l’elisió del complement; a (17), en canvi, ens ha calgut mantenir el complement del nom, però substituint el nom òlibes per un hiperònim, ocells.

Al meu entendre, la GIEC esmenta aquest cas una mica de passada, sense entretenir-se a explicar-lo amb un cert detall. És un cas important: Joan Solà ja va observar fa anys, al llibre Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), que a vegades en aquesta estructura hi trobem el pronom en, probablement com a resultat d’una ultracorrecció i d’una certa inseguretat en l’ús d’aquest pronom. Posteriorment, Júlia Todolí ho va desenvolupar a la Gramàtica del català contemporani (2002).

 

5. Per la mateixa raó que la del punt 4, el pronom en no pot representar el complement del nom d’un complement del nom: la preposició del primer complement bloqueja, impedeix, la possibilitat de pronominalitzar el segon. En aquests casos se sol optar per un possessiu (19) o una altra construcció (20): a (18) la preposició de que precedeix l’extinció bloqueja la possibilitat de pronominalitzar el complement del nom, d’aquest mamífer (no diem “no en saben els motius de l’extinció”).

(18) És un mamífer del Terciari, però els experts encara no saben els motius de l’extinció d’aquest mamífer

(19) És un mamífer del Terciari, però els experts encara no saben els motius de la seva extinció

(20) És un mamífer del Terciari, però els experts encara no saben per què es va extingir

 

6. Atenció, cas especialment interessant. Podria semblar que oracions com les de (21-23) contradiuen el requisit anterior.

(21) Era una empresa familiar i la Júlia en controlava el 60 % de les accions (Era una empresa familiar i la Júlia controlava el 60 % de les accions de l’empresa)

(22) Si voleu comprar el diari Ara, aquí en tenim una pila d’exemplars (Si voleu comprar el diari Ara, aquí tenim una pila d’exemplars del diari Ara)

(23) Això fa que cada any n’augmenti el nombre de casos (Això fa que cada any augmenti el nombre de casos de la malaltia)

Sembla que, com en els casos dels punts 4 i 5, tinguem una preposició que bloqueja la possibilitat de pronominalitzar el complement posterior; i malgrat això, com a parlants competents, aquestes oracions ens semblen ben gramaticals. ¿Què hi deu passar, doncs? En aquestes oracions les construccions el 60 % de, una pila de i el nombre de actuen en bloc, són quantificadors i fan d’especificadors del nom (com molts de, tants de i altres; la comparació amb aquestes estructures i d’altres de similars ajuda a entendre-ho), i la preposició de en forma part. És per aquest motiu que la condició anterior no els afecta: no tenim un complement del nom del complement del nom, sinó un complement de nom del nucli del complement directe (accions, exemplars, casos). No hi ha, doncs, cap preposició que bloquegi la possibilitat de pronominalitzar.

Aquest fenomen es pot relacionar amb un altre: la preferència per la concordança en plural que trobem quan aquesta mena de sintagmes nominals fan la funció de subjecte. Ho trobareu explicat aquí.

 

7. La condició del punt 5 tampoc s’aplica a sintagmes com drets d’antena, molí de vent, botó de mostra i barem de puntuació.

(24) D’aquest documental aquell canal en tenia els drets d’antena (Aquell canal tenia els drets d’antena d’aquell documental)

(25) D’aquest examen caldrà revisar-ne els barems de puntuació (Caldrà revisar els barems de puntuació d’aquest examen)

La GIEC ho explica dient que són expressions lexicalitzades que compten com una sola unitat lèxica. Dit d’una altra manera, en oracions com les de (24-25), el segon sintagma preposicional encapçalat per la preposició de (d’aquest documental, d'aquest examen) no és un complement de antena i puntuació, respectivament, sinó un segon complement de drets i barem, o del conjunt format per drets d’antena i barems de puntuació, i per tant queda fora de l’abast de la primera preposició.

Un cop vistos els requisits perquè un complement del nom pugui ser representat pel pronom en quan l’elidim, comentarem altres aspectes relacionats amb aquest fenomen.

D’una banda, ens podem preguntar si els complements de nom que es poden representar per mitjà del pronom en tenen alguna característica sintàctica en comú. I efectivament, en tenen dues que és molt important tenir en compte per entendre com funciona la pronominalització en català:

La primera: el nom del qual és complement el constituent que elidim, SEMPRE forma part del predicat; dit d’una altra manera, la pronominalització és un fenomen sintàctic que sempre actua dins del sintagma verbal. Els elements que formen part del subjecte i els adjunts oracionals no es poden pronominalitzar.

La segona: el nom del qual és complement el constituent que elidim, no va mai precedit de preposició.

 

D’altra banda, cal tenir present que la relació de part-tot entre el complement i el nom fa que en alguns casos el pronom en, que trobem a (26), sigui equivalent a un pronom de datiu, com a (27); o a un possessiu, com a (28).

(26) N’han traduït tots els poemes

(27) Li han traduït tots els poemes

(28) Han traduït tots els seus poemes

A vegades fins i tot es pot elidir l’element que expressa el tot, com es pot veure comparant (29) amb (30).

(29) Hem anat a la preestrena de la pel·lícula perquè en coneixem la protagonista

(30) Hem anat a la preestrena de la pel·lícula perquè Ø coneixem la protagonista

 

Arribats en aquest punt, ens podem fer la pregunta següent: ¿diríeu (31) o -32)?

(31) En tinc moltes ganes

(32) Em moro de ganes / Me'n moro de ganes

 

(Penseu-hi un parell de minuts i repasseu, si cal, l’explicació d’aquí dalt abans de continuar llegint.)

 

 

Efectivament, a (31) hem pronominalitzat el complement del nom de ganes (tinc moltes ganes d’anar-hi, tinc moltes ganes de fer-ho...), que és el nucli del complement directe.

A (32), en canvi, el nom ganes forma part d’un sintagma preposicional que fa d’adjunt causal (gramaticalitzat, fixat) del verb morir-se. En principi, la preposició, com hem vist més amunt, impedeix, bloqueja, la possibilitat de pronominalitzar el complement del nom de ganes (em moro de ganes d’anar-hi, em moro de ganes de fer-ho...). Per això, l’opció sense pronom funciona bé. Però hi ha parlants que hi posarien el pronom, i això fa pensar que el fet que es tracti d’una construcció gramaticalitzada (per sort, no ens morim), hi deu tenir a veure i deu poder “desactivar” l’efecte bloquejador de la primera preposició . Cas interessant.

Notes

1. A la GIEC, d’on he extret alguns dels exemples, trobareu explicat el contingut d’aquest apunt a l’epígraf § 18.6.3.2 (p. 700-703). Aquest mateix epígraf conté altres casos que hi estan relacionats.

2. Aquest apunt és una versió ampliada del capítol 24 del llibre La nova normativa a la butxaca, que recull les principals novetats de la GIEC i l’OIEC i que va publicar l’any 2018 Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

 

 

 

.

El seminari sobre la referència als participants en el debat parlamentari (1932-2013), al Youtube.

¿Com es refereixen els diputats els uns als altres en un debat parlamentari? ¿Es tracten de vós, de vostè, de tu...? ¿Com s'adrecen al president del Parlament i al president de la Generalitat? ¿Sempre com a Molt Honorable? També al Parlament de Catalunya, els temps estan canviant...

Vaig tractar d'aquest tema en un seminari sobre la referència als participants en el debat parlamentari que vaig presentar en aquest altre apunt. Si us el vau perdre, ara el podeu veure al Youtube, en el canal del CUSC-UB:

Està una mica tallat molt al començament, però la resta del seminari es veu bé.

seminari en línia sobre la referència als participants en el debat parlamentari

¿Com es refereixen a ells mateixos i als altres diputats, els participants en un debat parlamentari? ¿Ho fan igual ara que el 1980, tot just represa l'activitat parlamentària, o que el 1933, durant la Segona República?

Divendres que ve, 26 de juny, en parlarem en un dels seminaris en línia organitzats pel CUSC-UB. És gratuït però cal inscriure-s'hi aquí.

Espero que us interessi!

Presentació

En aquest seminari presentaré sumàriament els primers resultats d’una recerca en curs duta a terme conjuntament amb el professor Lluís Payrató que té com a objectiu estudiar l’evolució de les estratègies lingüístiques i discursives utilitzades per a la referència als participants en el Parlament de Catalunya en el període 1932-38 (durant la Segona República) i en el període que va des de la recuperació de les institucions democràtiques catalanes, el 1980, fins al 2013. L’anàlisi combina els mètodes qualitatius amb els quantitatius i mostra diverses tendències en l’evolució de l’ús de les diferents formes i estratègies. La incorporació dels marcs participatius de Goffman (1981) a l’anàlisi proporciona un conjunt de dades que, un cop descrites i interpretades, permeten fer una caracterització més acurada d'aquesta qüestió que si només s’haguessin analitzat les formes díctiques de persona i els tractaments honorífics. I això és rellevant, no només per als debats parlamentaris, sinó per a qualsevol esdeveniment comunicatiu.

No ens rendirem mai: un detall de la negació en català

Apunt dedicat a la Marta Rojals i al Genís Poch

Esperonada per uns comentaris que ha suscitat a Twitter la portada d'avui de La Vanguardia, reprodueixo aquí el capítol 47 del meu llibre La nova normativa a la butxaca (l'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana): principals novetats (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).

 Sobre la negació

Els quantificadors negatius (ningú, mai, enlloc, gens, cap, res) acostumen a aparèixer darrere del verb i precedits de l’adverbi no. La raó és que aporten informació nova, no compartida per l’emissor i el receptor, i aquesta mena d’informació apareix a la banda dreta de l’oració (abans de la que pugui aparèixer després d’una coma, si n’hi ha). Així es pot veure als exemples de (1-5).

(1) La Júlia no ve mai a casa

(2) Els veïns del primer pis no han anat enlloc de vacances

(3) La directora no estava gens contenta del resultat dels assajos

(4) No s’hi va presentar cap dels teus amics, a l’examen

(5) No m’ha dit res ningú, d’això

Quan els quantificadors negatius van davant del verb, l’adverbi no es pot mantenir o es pot elidir. La GIEC considera que mantenir-lo és la solució més habitual en els registres formals, però les considera acceptables totes dues en aquests mateixos registres.

(6) Ningú no podrà afirmar el contrari / Ningú podrà afirmar el contrari

(7) Cap dels teus amics no es va presentar a l’examen / Cap dels teus amics es va presentar a l’examen

(8) Res del que pugueu dir no ens farà canviar d’opinió / Res del que pugueu dir  ens farà canviar d’opinió

És poc habitual anteposar els quantificadors gens o mai (i segurament també enlloc), precisament perquè molt sovint aporten informació nova. Les oracions de (9-12), doncs, són més habituals que les de (13-16), com és fàcil de comprovar.

(9) El Pau no ve mai a la piscina

(10) No m’hauria imaginat mai que em passaria una cosa així

(11) L’Anna no menja gens de pa

(12) Una llei com aquesta no s’ha aprovat enlloc

(13) Mai (no) ve el Pau a la piscina

(14) Mai (no) m’hauria imaginat que em passaria una cosa així

(15) Gens de pa (no) menja l’Anna

(16) Enlloc (no) s’ha aprovat una llei com aquesta

A les oracions que contenen la preposició sense o la conjunció ni, l’adverbi no s’elideix sempre, perquè sense i ni ja donen un valor negatiu a l’oració. Això, independentment de la posició que ocupin els quantificadors negatius, abans o darrere del verb, com es pot veure comparant les oracions de (17-18) amb les de (19-20).

(17) Fes-ho sense que se n’assabenti ningú

(18) Ni ella ho sabia ni la va avisar ningú

(19) Fes-ho sense que ningú se n’assabenti

(20) Ni ella ho sabia ni ningú la va avisar

Potser et preguntes…

• ¿Mai no… no és sempre millor que no… mai?

Abans de la publicació de la GIEC, la preferència per la versió amb no de les oracions que porten el quantificador negatiu davant del verb (primera versió dels exemples 6-8), va portar a un ús probablement excessiu d’aquestes construccions, en detriment de les construccions que porten el quantificador negatiu darrere del verb i l’adverbi no al davant (1-5 i 9-12). Ara la GIEC deixa clar que, sobretot en el cas de mai i gens (i segurament també enlloc), l’aparició davant del verb (13-16) és sovint més forçada, o menys natural, que la posició darrere del verb (9-12). De la primera versió dels exemples 6-8, se n’ha dit doble negació, però de fet l’estructura dels exemples (9-12) també en conté dues, de negacions.

• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?

A l’epígraf §  35.4.1.2 (p. 1304-1306).

Parlant de Pompeu Fabra a 'El llenguado'

En el programa El llenguado d'ahir es va parlar, entre altres temes, de la història del català, i a mi em va tocar parlar de Pompeu Fabra.

En aquest enllaç hi trobareu l'enllaç al programa, a TV3 a la carta.

I en aquest altre, el text escrit que em van encomanar per explicar, d'una manera divulgativa, qui era Pompeu Fabra i per què va ser tan important per a la nostra llengua.

28è Seminari sobre Traducció a Catalunya (AELC)

Dissabte passat es va fer el 28è Seminari sobre Traducció a Catalunya, que organitza cada any l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana el primer dissabte de març.

Aquest any el tema del seminari era la correcció de traduccions ("Corregeix-me (si m'equivoco!)". Les tres activitats (conferència, entrevista i taula rodona) van ser molt interessants, i es poden recuperar en vídeo en aquest enllaç.

PROGRAMA

10.00 h — «Guardians i traficants (de paraules)». Conferència de Raül Garrigasait. Presenta Laura Baena

11.00 h — Entrevista de Miquel Cabal a Marta Marfany i Tina Vallès

12.00 h —Cafè

12.30 h — «Si li toco això, li farà mal?». Amb Odile Arqué, Josefina Caball, Gonçal López-Pampló i Anna Soler Horta. Modera Jordi Martín Lloret


Si teniu Twitter, aquí podreu trobar la primera piulada d'un breu fil en què vaig resumir les aportacions que em van semblar més interessants del seminari.

#traduccióAELC




.

Tres treballs de màster molt interessants

¿Com ens han arribat durant quasi cent anys les "segones opcions" de la primera gramàtica normativa, la de Fabra (1918)? ¿Com les ha recollit la GIEC, la gramàtica normativa vigent?

¿Com es recull el registre col·loquial a la GIEC?

¿Quin ús és fa del tractament de vós (n'hi ha algun de ben curiós) i de les altres formes de tractament al poble de Sant Miquel, a Eivissa?

La resposta a aquestes i moltes altres preguntes la trobareu en tres treballs de màster que he tutoritzat fa poc i que ara s'han publicat al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Tots tres s'han elaborat dins del Màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes, que organitzem conjuntament els estudis de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de Barcelona.

Per ordre alfabètic del primer cognom de les autores, poso aquí sota el títol de cada treball, amb l'enllaç corresponent, i el resum. Entrant a l'enllaç, es pot obrir i descarregar el treball en PDF.


Laia Benavent Llinares (2018), "La transmissió de les segones opcions de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918)".

[català] Aquest treball parteix de la idea ja documentada a Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra i Solà (2007) i Ferrando i Nicolás (2015) d’una possible interpretació rígida de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918). En aquest sentit, a partir d’un corpus de 15 gramàtiques, tant prescriptives com normatives, pretenem conèixer si els autors han parlat de les segones opcions de Fabra (1918) recollides a Benavent (2017), i en cas que sí que ho hagin fet, saber si les han admeses o no. Incloem aquesta recerca en l’àmbit d’estudi de la llengua normativa, la llengua estàndard, el purisme lingüístic i la gramatografia. L’anàlisi de les dades l’hem duta a terme a partir del buidatge del corpus i la posterior comparació amb la informació de la llista de 24 segones opcions esmentada. Per a l’anàlisi, no només hem tingut en compte les dades cas per cas, sinó també per autors.

[English] This dissertation is based on the idea that the Gramàtica catalana written by Pompeu Fabra (1918) has been read in a restricted way, as it is documented in Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra & Solà (2007) and Ferrando & Nicolás (2015). Therefore, we have created a corpus with 15 prescriptive grammar books, and we seek to know if these authors mention any of the Fabra’s second options (1918) gathered in Benavent (2017). If they do, we want to know if they admit them or not. The framework of this research embraces prescriptive language, standard language, linguistic purism and grammatography. In order to get all the data, we have analysed this corpus and, afterwards, we have compared all this data with the information from the list of 24 Fabra’s second options mentioned before. Finally, we haven’t only taken all the data into account with regard to each case, but also in relation to each author.


Marta Busquets de Jover (2019), "«Prenia notes per enrecordar-se’n del que deien els advocats»: la sintaxi col·loquial a la GIEC".

[català] L’any 2016, el corpus normatiu de la llengua catalana es va actualitzar amb la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Entre les novetats que introdueix aquesta obra, destaca el tractament de la variació: la nova gramàtica incorpora informació sobre variants funcionals i geogràfiques de les estructures que descriu. A conseqüència d’aquesta ampliació, dins del discurs normatiu s’introdueixen referències a la llengua col·loquial, un registre bàsic en qualsevol llengua viva. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les referències a la sintaxi col·loquial que hi ha a la GIEC. S’estudien, per tant, els trets sintàctics que la gramàtica recull com a propis d’aquest registre. Tenint en compte la caracterització que se’n fa (extensió geogràfica, mida de la lletra amb què es transmeten i indicatiu amb què s’identifiquen), es vol establir una visió global del tractament que rep la col·loquialitat a la GIEC i de les funcions que duen a terme les referències a aquest registre dins del discurs normatiu.

[English] In 2016, the catalan normative corpora was actualized with the publication of Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) by the Institut d’Estudis Catalans. Among the changes that this work introduces, it is noteworthy the treatment of linguistic variation. This updated grammar incorporates functional and geographical variants of the structures that it describes. Consequently, the normative discourse is enriched with references to colloquial language, which is a basic register in any living language. The aim of this work is to analyze the references to colloquial syntax that are included in the GIEC. It explores the syntactic traits belonging to this register described in the GIEC. By taking into account the characterization that they receive (depending on the geographical extension, the size of the letter used to describe them and the key word that identifies them), this work establishes a global vision about the treatment that colloquialism receives in this new grammar and the purposes of including these references in the normative discourse.


Maria Ribas Tur (2019), "«I vós què en pensau?»: els tractaments de cortesia a Sant Miquel (Eivissa)".

[català] L’interès principal del treball que es presenta a continuació és l’estudi dels usos dels tractaments tu, vós i vostè de manera oral al poble de Sant Miquel de Balansat, situat al nord de l’illa d’Eivissa, a través de la percepció dels parlants. S’ha triat aquesta població en concret perquè, a banda de ser un dels pobles en què sembla que es conserva més el tractament de vós, Sant Miquel pertany al municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest municipi és el menys densament poblat de l’illa i, a més, no ha tingut els moviments de població que han experimentat altres àrees de l’illa, fet que pot tenir moltes conseqüències lingüístiques a l’hora de fer un estudi dialectal.


Espero que us resulti tan interessant llegir-los o consultar-ne algun aspecte a partir de l'índex com per a mi ha estat fer-ne el seguiment.






.

La 'Gramàtica bàsica i d'ús' de l'IEC: ressenya

El blog de la Revista de Llengua i Dret m'acaba de publicar aquesta ressenya sobre la Gramàtica bàsica i d'ús de l'IEC. Espero que us interessi.

entrevista a betevé

Aquest vespre el periodista Xavier Muixí m'ha fet una breu entrevista sobre llengües i gramàtiques a propòsit de la publicació de la Gramàtica bàsica i d'ús de l'IEC. Al web de betevé ja no hi és, però la podeu trobar en aquest altre apunt meu, si us interessa.