[Apunt actualitzat amb l'OIEC i la GIEC.]
Fa unes quantes setmanes ja vaig parlar sobre les ultracorreccions en aquest mateix blog, i ja vaig amenaçar
amb algun altre comentari sobre aquest tema. Som-hi.
Recuperant breument la definició que ja vaig fer llavors, una ultracorrecció
és l’aplicació d’una regla més enllà del seu àmbit, cosa que provoca aquest
tipus particular d’incorrecció. Com també vaig dir llavors, moltes
ultracorreccions les provoca l’intent d'evitar castellanismes, i en vaig posar
exemples. Aquí en tenim dos exemples més.
1. Masculins i femenins
Hi ha paraules que tenen doble gènere, masculí i femení, amb
significats poc o molt diferents, segons el cas, i a vegades defugim el gènere
que coincideix amb l’equivalent castellà quan és el que correspondria pel
significat que volem transmetre.
1. la son = ‘les ganes
de dormir’; el son = ‘l’acte de
dormir’.
• El llibre
dona consells molt útils per ajudar els nens a agafar la
son → el son.
2. la llum
= ‘la claror, l’electricitat’; el llum
= ‘l’estri que fa llum’.
• Els soldats russos els han tallat el llum → la llum.
3. la fulla
= ‘l’òrgan de les plantes, la làmina de metall’; el full = ‘la làmina de paper (bàsicament)’.
• Abans
d’enfornar-los, els pans s’han de marcar amb el full →
la fulla d’un ganivet.
4. la fi =
‘el final’; el fi = ‘l’objectiu’.
• La clau
de lectura de l’ètica aristotèlica és la finalitat de l’acte humà: tot acte té una fi → un fi, que és la
felicitat, però es pot buscar aquesta fi → aquest fi en diverses coses.
2. Els
masculins acabats amb -o
Encara que la majoria d’adjectius masculins no tenen
morfema de gènere, n’hi ha algun que sí que en té. Les ultracorreccions
següents són molt molt freqüents.
• Aquest riu és molt fons → fondo.
(Compareu: Aquesta piscina és molt fonda.)
• Respira fons → fondo.
(Compareu: Empeny fort. Parla clar. Adjectius que passen a ser
adverbis.)
3. Les formes velars dels verbs
Però, com ja vaig comentar a l’altra entrada, a
vegades les ultracorreccions venen de l’intent d’evitar formes col·loquials,
tot i que aquell dia no en vaig posar cap exemple. El cas més freqüent diria
que és el d’evitar formes verbals velars en casos en què són ben catalanes. Evitem
infinitius i gerundis velars propis de la llengua col·loquial (volguer, volguent, poguer, poguent, sapiguer, sapiguent, duguent, estiguent…), i fem el mateix amb formes velars pròpies de totes els registres.
• Si voléssim
→ volguéssim aplicar criteris
d’avaluació més transparents, podríem canviar els permisos dels usuaris per a
aquesta activitat.
• Espero que podem → puguem aclarir-ho.
• És un projecte pensat per desenvolupar ventiladors mecànics de desplegament ràpid que podem → puguem utilitzar per a sistemes sanitaris de tot el món.
• I ara, sabem → sapiguem quin és l’estat del trànsit.
• M’agradaria que estessis
→ estiguessis una mica atent!
Notes
1. Evidentment, no totes les confusions amb el
gènere tenen a veure amb les ultracorreccions. N’hi ha una que surt poc als
llibres perquè que jo la sento sovint: l’article d’opinió que publiquen els
diaris i que expressa el punt de vista de la direcció del mitjà no és una editorial
(f.), sinó un editorial (m.). Potser en aquest cas hi té a veure que el
significat femení és més freqüent, i també que oralment les dues formes es
pronuncien igual.
2. Si (re)llegiu, o recordeu, l’entrada anterior
sobre ultracorreccions, hi vaig parlar de l’article davant els dies de la
setmana. Precisament aquests dies tindrem ocasió de parlar de “l’operació
sortida del Dijous Sant”, “les
processons del Divendres Sant”, “l’operació
tornada del Dilluns de Pasqua”, etc.
El fet que el nom del dia porti un complement al darrere encara reforça més la
necessitat de l’article. Doncs això: bona Pasqua a tothom! (He tornat a difondre aquest apunt en un moment en què hauríem d'estar de vacances de Setmana Santa però estem confinats a casa pel #coronavirus. Espero que tant vosaltres com el vostre entorn immediat estigueu bé.)
.
