[Apunt actualitzat amb els retocs de l'OIEC: no hi he hagut de tocar res.]
En les últimes dècades també s’ha fet cada vegada més
freqüent l’estudi contrastat de diferents llengües, que té precedents en la
lingüística comparada del segle XIX. L’anomenada anàlisi contrastiva, en lloc d’estudiar una sola llengua, en
compara diverses. Té l’objectiu de descriure les semblances i les diferències
entre llengües, sovint per classificar-les segons les seves característiques
estructurals i funcionals (això ho fa, des d’una perspectiva teòrica, la tipologia lingüística) i descobrir
quines són comunes (els famosos universals
lingüístics) i quines no. Però aquestes descripcions també són útils per a
diverses àrees de la lingüística aplicada, com ara la traducció i l’ensenyament
de llengües (addicionals).
Un bon exemple d’anàlisi contrastiva el constitueix l’estudi
de l’expressió del moviment, les diferents maneres com el codifiquen les diferents
llengües.
Go out i sortir
Només comparant go out
(anglès) i sortir (francès i català)
ja veiem que passen coses. Efectivament, aquest verb –entre altres– ens servirà
per il·lustrar que hi ha almenys dos tipus de llengües, a l’hora d’expressar el
moviment: les llengües d’emmarcament per satèl·lit i les llengües d’emmarcament
verbal.
A les llengües d’emmarcament per satèl·lit (satellite-framed languages), com l’anglès
i l’alemany, el verb expressa MOVIMENT i MANERA: walk/laufen
(‘desplaçar-se caminant’), fly/fliegen (‘desplaçar-se volant’), drive/fahren (‘desplaçar-se conduint’)… I una preposició o partícula
expressa el TRAJECTE (la direcció del moviment): go in / hineingehen
(‘desplaçar-se endins’), go out
/ hinausgehen (‘desplaçar-se enfora’),
go up / hinaufgehen (‘desplaçar-se amunt’), go down / hinuntergehen
(‘desplaçar-se avall’)… En anglès, són alguns dels consagrats phrasal verbs.
A les llengües d’emmarcament verbal (verb-framed languages), com el català, el francès i el castellà, el
verb acostuma a expressar MOVIMENT i TRAJECTE: entrar / entrer / entrar (‘desplaçar-se endins’), sortir / sortir / salir
(‘desplaçar-se enfora’), pujar
/ monter / subir (‘desplaçar-se amunt’), baixar / descendre / bajar (‘desplaçar-se avall’)… I,
cosa important, moltes vegades la MANERA no s’expressa: sovint no diem si pugem
o baixem a peu, en avió, en cotxe…
Quan aprenem llengües, va molt bé saber aquestes diferències.
Per exemple, els parlants d’una llengua romànica en tindríem prou amb go/gehen
i les diferents preposicions o partícules per expressar les nocions d’entrar, sortir, pujar i baixar. No ens caldria distingir si ho
fem a peu, en avió o en cotxe. Però quan parlem en anglès o en alemany hem
d’aprendre i ens hem d’acostumar a especificar-ho.
I en l’àmbit de la traducció, si aquests diferències no es
tenen en compte es corre el risc de fer traduccions com a mínim molt poc
naturals, si no agramaticals. Vegem-ne un exemple real, extret d’una novel·la.
Original anglès
It was a nice day so I decided to walk back to the Alex
Traducció al català publicada
Feia bon dia i vaig decidir caminar de tornada a l’Alex
D’acord amb el que hem vist més amunt, i també d’acord amb la
nostra competència lingüística, el fragment en anglès que he posat en negreta
s’hauria d’haver traduït per tornar
caminant.
Un altre exemple:
She drove back to London → Va
tornar a Londres (i no “va conduir de tornada a Londres”.
Com he dit més amunt, en català i en altres llengües, si no
és rellevant, no expressem la MANERA; el mitjà de transport, en aquest cas.
I podem acabar amb un exemple poètic, que a mi em fascina. Alguns
d’aquests verbs tenen una variant transitiva, també de moviment, que es
comporta d’una manera similar: “He drove
me home” → “Em va portar a casa” (en català sovint tampoc especifiquem el mitjà).
Doncs bé, ¿teniu present la cançó de Leonard Cohen “Dance me to the end of love”?
Doncs apa, ja en podeu traduir el títol, i si us animeu, la cançó sencera!
Notes
1. La descripció dels verbs de moviment que he presentat, la
va fer el lingüista Leonard Talmy. Jo he partit d’un article de M. Josep Cuenca
que en parla i que hi incorpora el català (“Anàlisi contrastiva, lingüística
aplicada i lingüística teòrica” (2002). Dins: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes / XLV. Miscel·lània
Joan Veny 1. Barcelona: PAM). L’últim paràgraf i els exemples són meus.
2. L’anglès (i en algun cas, també l’alemany) té verbs
d’arrel llatina teòricament sinònims dels que hem vist (enter, exit, ascend, descend…), però són propis de registres formals (i a vegades tenen
matisos d’ús diferents), i per tant no estalvien d’aprendre’s els d’ús més
general.
3. Jaume Mateu, en una conferència que va donar fa dos o tres
anys a la UB, també va aportar l’exemple de Leonard Cohen.
4. Les dues àrees de la lingüística aplicada a
què m’he referit, l’ensenyament de llengües (addicionals) i la traducció, es poden combinar: en determinats contextos d’aprenentatge, traduir a classe de
llengua textos o fragments on surtin exemples com els que he posat, pot facilitar l’aprenentatge d’aquestes estructures.
.
