A les pàgines 148-151 del núm. 29 de la revista Llengua & Literatura, hi trobareu una ressenya del llibre Joan Solà, una memòria viva, escrita per Vicent Pitarch. El volum ressenyat recull cinc ponències presentades a la I Jornada Joan Solà, que es va dur a terme a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el 13 de novembre del 2015 organitzada pel Departament de Filologia Catalana.
En aquest enllaç podreu trobar la ressenya.
I ja que hi som, en aquest mateix enllaç també hi trobareu ressenyades dues obres sobre la GIEC: Ginebra (2017), per Xavier Marzal, i Nogué (2018), per Joan Costa (gràcies, Joan!).
I també hi podreu llegir altres ressenyes interessants. Entre altres, la que ha escrit Laura Farré sobre l'obra Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca, del qual vaig parlar una mica aquí; o la que fa Magí Sunyer sobre l'obra Entenebrats. Literatura catalana i bogeria, de Maria Dasca.
.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Ginebra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Ginebra. Mostrar tots els missatges
17 de juny 2019
20 de febr. 2018
150 anys del naixement de Pompeu Fabra
Avui fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra. Avui, i tot el 2018, tindrem ocasió de conèixer millor aquest home cabdal per a la configuració del català d'avui. Com a petita contribució a l'homenatge col·lectiu que li fem en aquests temps convulsos, aquí teniu uns fragments de la seva biografia, extrets del llibre Pompeu Fabra: vida i obra, de Jordi Ginebra (comissari de l'Any Pompeu Fabra) i Joan Solà (una de les persones que més han estudiat i valorat la seva obra). No desenvolupo al final les referències bibliogràfiques que surten en els fragments: aneu-les a buscar a la bibliografia final del llibre i aprofiteu per llegir-lo, que és molt interessant.
1883 Fabra escriu als nebots, que són a estiuejar a Camprodon, una carta que amb el temps es farà famosa perquè representa la seva presa de consciència lingüística. Després d'escriure "Queridos sobrinos" s'adona que és forçat i poc natural redactar una carta als seus nebots en castellà, i torna a començar en català.
1926 Li proposen que sigui membre de la Real Academia Española. S'obre un debat entre els intel·lectuals catalans sobre la conveniència que Fabra accepti o no el nomenament. Fabra refusa l'oferiment, i finalment tanca la polèmica amb una nota publicada a La Publicitat en la qual exigeix que es respecti la seva independència de criteri (Ginebra 2006a: 107). Anys després dirà a Josep Miracle: "Si a mi se'm considerava una mena de símbol de la llengua catalana, em va semblar molt clar que, si jo fallava, fallaria la llengua. I m'era evident que si la llengua fallava, fallava tot"(Miracle 1968a: 540).
[...]
Es reconcilien Fabra i Alcover, en presència de Francesc de Borja Moll, que ens diu d'aquell acte: "En Fabra ens rebé molt afablement [...]. Vaig quedar fortament impressionat per la magnanimitat amb què aquell home tractava el qui tantes vegades l'havia injuriat públicament, i vaig comprendre que el mestre Fabra era no sols un gran gramàtic, sinó també un esperit obert i generós com pocs se'n podrien trobar, un home que posseïa un cor tan alt com la seva elevada intel·ligència (Moll 1962a: 252). Referint-se a tota la ressaca de les Normes, Fabra dirà a Miracle: "Ha estat una època en què m'ha tocat patir molt" (Miracle 1968b: 526).
1939 El 31 de gener, amb la seva família i altres intel·lectuals, travessa la frontera amb França: comença l'exili. Fabra no es pot endur absolutament res del seu material intel·lectual, i aquest és un dels aspectes que li causarà un dolor més intens (detalls a Manent 2005). La família Fabra sojorna, durant els anys de l'exili, a Perpinyà, Illa, Montpeller i Prada.
Els Fabra passen dificultats i estretors materials de tota mena.
1948 El 25 de desembre Pompeu Fabra mor a Prada, després d'haver passat el dia de Nadal a Perpinyà amb la família.
.
(cc) Carles Varela i Burch (Viquipèdia)
1883 Fabra escriu als nebots, que són a estiuejar a Camprodon, una carta que amb el temps es farà famosa perquè representa la seva presa de consciència lingüística. Després d'escriure "Queridos sobrinos" s'adona que és forçat i poc natural redactar una carta als seus nebots en castellà, i torna a començar en català.
1926 Li proposen que sigui membre de la Real Academia Española. S'obre un debat entre els intel·lectuals catalans sobre la conveniència que Fabra accepti o no el nomenament. Fabra refusa l'oferiment, i finalment tanca la polèmica amb una nota publicada a La Publicitat en la qual exigeix que es respecti la seva independència de criteri (Ginebra 2006a: 107). Anys després dirà a Josep Miracle: "Si a mi se'm considerava una mena de símbol de la llengua catalana, em va semblar molt clar que, si jo fallava, fallaria la llengua. I m'era evident que si la llengua fallava, fallava tot"(Miracle 1968a: 540).
[...]
Es reconcilien Fabra i Alcover, en presència de Francesc de Borja Moll, que ens diu d'aquell acte: "En Fabra ens rebé molt afablement [...]. Vaig quedar fortament impressionat per la magnanimitat amb què aquell home tractava el qui tantes vegades l'havia injuriat públicament, i vaig comprendre que el mestre Fabra era no sols un gran gramàtic, sinó també un esperit obert i generós com pocs se'n podrien trobar, un home que posseïa un cor tan alt com la seva elevada intel·ligència (Moll 1962a: 252). Referint-se a tota la ressaca de les Normes, Fabra dirà a Miracle: "Ha estat una època en què m'ha tocat patir molt" (Miracle 1968b: 526).
1939 El 31 de gener, amb la seva família i altres intel·lectuals, travessa la frontera amb França: comença l'exili. Fabra no es pot endur absolutament res del seu material intel·lectual, i aquest és un dels aspectes que li causarà un dolor més intens (detalls a Manent 2005). La família Fabra sojorna, durant els anys de l'exili, a Perpinyà, Illa, Montpeller i Prada.
Els Fabra passen dificultats i estretors materials de tota mena.
1948 El 25 de desembre Pompeu Fabra mor a Prada, després d'haver passat el dia de Nadal a Perpinyà amb la família.
.
15 de febr. 2018
14 de nov. 2015
I Jornada Joan Solà: selecció de fotos i un parell de piulades
Ahir es va dur a terme durant tot el dia la I Jornada Joan Solà amb un gran èxit d'assistència (Aula Capella de la Facultat de Filologia de la UB, plena). Mentre esperem els vídeos i els textos publicats, aquí teniu una selecció de fotos que s'han publicat a Twitter i un parell de piulades.
Els vídeos, aquí.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)























