2 de des. 2021

'Visc, i visc, i visc', de Maggie O'Farrell ('I am, I am, I am: seventeen brushes with death')

He llegit Visc, i visc, i visc, de Maggie O'Farrell, i m'ha sortit aquest breu text:


Visc, i visc, i visc, de Maggie O'Farrell, és una autobiografia fragmentària, centrada en els moments de la seva vida en què, d'una manera o altra, s'ha sentit en perill de morir. Segurament la seva narrativa de ficció s'entén més bé, i potser pot agradar més i tot, després de llegir aquest llibre.

També parlant d'ella mateixa i evocant la seva pròpia vida, O'Farrell desplega la capacitat narrativa que ens atrapa llegint les seves novel·les. En algun moment, fins i tot d'una manera encara més intensa.

Esplèndidament traduït, com altres obres de l'autora, per Marc Rubió. El català té altres problemes, alguns de molt greus, però ara mateix tenim una bona colla de traductors que fan autèntiques meravelles. Traduccions que llisquen com si fossin fàcils, senzilles, i estic segura que no ho són. Acurades, fines, versemblants, que no semblen traduccions. I això no es pot dir sempre, i potser no ho pot dir tothom.


27 d’oct. 2021

Joan Solà, onze anys

Avui fa onze anys que va morir Joan Solà. Per recordar-lo d'una manera una mica especial --el recordem i l'enyorem tot l'any--, enllaço aquí sota tres documents, dos d'escrits i un d'audiovisual, que espero que us interessin.


La Semblança biogràfica que va fer ell mateix sobre Pompeu Fabra.



La Semblança biogràfica que han fet fa poc Gemma Rigau i Jordi Mir sobre Joan Solà.



El vídeo de la breu conferència que vaig donar a l'abril a l'IEC amb motiu de la publicació de l'últim volum (índexs) de les Obres completes de Pompeu Fabra i en record de Joan Solà. La intervenció es va titular Quan Solà "discrepava" de Fabra, i dura vint minuts.


.

6 de set. 2021

El meu article del llibre 'Som dones, som lingüistes...', a la revista 'Catorze'

 Avui la revista Catorze ha publicat, precedit d'una breu introducció, l'article que he publicat en el llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, editat per M. Carme Junyent i publicat per Eumo Editorial.

Aquí teniu l'enllaç, per si el voleu llegir.




31 d’ag. 2021

Sobre el llenguatge inclusiu, a TV3

 Aquest matí la professora Carme Junyent i servidora hem anar al programa Els Matins de TV3 per parlar del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou. Prou textos incoherents i confusos. Canviem el món i canviarà la llengua, editat per la mateixa Carme Junyent i publicat per EUMO Editorial.

També hi hem parlat una mica, al final, de l'ús del català entre els joves... i entre els adults.

Aquí teniu l'entrevista que ens ha fet Lídia Heredia, i a sota la coberta i la contracoberta (on trobareu el nom de la setantena de dones professionals de la llengua que hi hem participat) del llibre, que demà ja es podrà comprar a les llibreries.






Si us interessa aquest tema, en aquest apunt hi trobareu l'enllaç a altres textos, curts i llargs, que en parlen.

25 d’ag. 2021

Quan Solà "discrepava" de Fabra (IEC, 15 d'abril del 2021)

El 15 d'abril passat es van presentar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona el volum d'índexs i el cercador digital de les Obres completes de Pompeu Fabra. En l'acte també es va recordar Joan Solà, codirector de les Obres completes amb Jordi Mir, i a mi em van demanar que parlés durant vint minuts sobre els casos en què Solà discrepava de Fabra. Així ho vaig fer, tot i que vaig posar unes cometes al verb discrepava que s'entenen si es veu la meva intervenció.

En aquest enllaç hi trobareu un resum de l'acte i aquí sota, el vídeo. Del minut 37 al 58 hi ha la meva conferència.










.


1 de juny 2021

“Treballar especialment per a les generacions que pugen”

Fa un parell de mesos es va publicar a Viena Edicions el llibre El català, la llengua efervescent. 77 visions sobre el terreny, coordinat per M. Carme Junyent. 77 articles sobre la situació i el futur del català.

Amb permís de la coordinadora, aquí teniu la meva aportació al llibre.




“Treballar especialment per a les generacions que pugen”

 

Joan Solà, a “L’última lliçó”, va presentar els que considerava criteris bàsics per actualitzar la normativa sintàctica. En relació amb el tema que ens ocupa, n’hi ha dos que em semblen especialment rellevants: ser realistes i treballar especialment per a les generacions que pugen. Ser realistes, diu Solà, “vol dir acceptar certs fets de llengua que ahir eren discutits però que avui s’han escampat amb una rutina i una força tan grans que la immensa majoria de professionals i usuaris ja no hi veuen cap aspecte negatiu o bé reconeixen que no s’hi pot aplicar un remei eficaç”. “Una llengua perdura si es traspassa de pares a fills i dels nadius als nouvinguts. […] Si els pedagogs de tots els nivells no som capaços d’engrescar la joventut en una llengua i una literatura que han sigut potents i continuen sent-ho; si des de l’escola o des dels manuals de normativa preferim, al contrari, turmentar-los, rectificar-los a cada pas, aleshores tenim la batalla perduda, o pitjor: la joventut se’ns pot girar en contra.”

Aquests fragments resumeixen un aspecte del futur del català que no es pot menystenir: la necessitat de transmetre amb claredat que la llengua no és una entitat monolítica, que varia, i que hi ha diferents formes d’expressió que són adequades en diferents situacions comunicatives. En català central, per exemple, aiga i dugues s’haurien de preservar com a variants col·loquials de les formals aigua i dues.

El 2016 la nova gramàtica normativa, la GIEC, va obrir un camí que anava en aquesta direcció: defuig la distinció entre correcte i incorrecte (adjectius que hauríem de suprimir del nostre vocabulari) i parla de formes adequades en tots els contextos i de formes adequades en uns esdeveniments comunicatius concrets (més formals, més informals, col·loquials, més especialitzats, més espontanis, etc.). La mateixa GIEC, però, fa una mica curt a l’hora d’aplicar aquest criteri i hauria de fer passos endavant i acceptar en contextos formals estructures que són el resultat de l’evolució interna de la llengua i que no són exclusives d’una sola varietat geogràfica. Penso, entre altres, en les variants enriure’s de, enrecordar-se de, adonar-se’n de; en els plurals prous, forces i masses; i en les interjeccions sisplau i esclar (mentre dubtem, clar, claro i claru van avançant).


Neus Nogué Serrano @NeusNogue, professora agregada de Filologia Catalana, membre del Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD) i codirectora del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials; tot a la Universitat de Barcelona.

 

12 d’abr. 2021

Novetats de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra i record de Joan Solà

Per a dijous que ve, 15 d'abril, s'ha organitzat un acte a l'IEC en què es presentarà el volum d'índexs, i últim, de les Obres completes de Pompeu Fabra (dirigides per Joan Solà i Jordi Mir), i també el cercador avançat de la versió digital.

En el mateix acte es recordarà Joan Solà, i m'han demanat que hi parli breument del tema següent: "Quan Solà «discrepava» de Fabra".

En aquest enllaç hi trobareu més informació sobre l'acte, i en aquest altre, el formulari per inscriure-us-hi (es podrà seguir per Zoom).





17 de març 2021

sobre la correcció de les traduccions literàries

El 7 de març de l'any passat, pocs dies abans del confinament, va tenir lloc el XXVIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya, organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). En aquesta ocasió el Seminari, titulat "Corregeix-me (si m'equivoco!)", es va centrar en la correcció de les traduccions literàries, i va tenir tres parts:

1. Conferència "Guardians i traficants (de paraules)", de Raül Garrigasait, presentada per Laura Baena.

2. Entrevista de Miquel Cabal a Marta Marfany i Tina Vallès.

3. Taula rodona "Si li toco això, li farà mal?", amb Odile Arqué, Josefina Caball i Anna Soler Horta, moderada per Jordi Martín Lloret.

Ara s'acaben de publicar els textos del Seminari, que es poden descarregar en aquest enllaç. Si no vau poder assistir al Seminari i us dediqueu a la traducció, a l'assessorament lingüístic o a la correcció de textos (literaris), aquesta lectura us interessarà.




.



9 de gen. 2021

sobre gramàtica i gramàtiques

El 9 de setembre del 2019 es va presentar la Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (la versió resumida en paper de la GIEC). Aquell mateix dia el periodista Xavier Muixí em va entrevistar a betevé per parlar de lingüística i gramàtica en general, i de les últimes gramàtiques de l'IEC en particular.

Avui, finalment, he trobat una estona per penjar l'entrevista al Youtube. I aquí la teniu, per si us pot interessar.



 




.

2 de nov. 2020

El demostratiu 'aquest' quan redactem

Apunt dedicat als estudiants de Llengua Catalana Estàndard (UB)
del curs 2020-21, que en són els primers destinataris




Aquest apunt reprodueix el capítol 9 del meu llibre La nova normativa a la butxaca (l'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana): principals novetats (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2018 (3a ed., 2019).






El demostratiu aquest quan redactem

La funció habitual del demostratiu aquest és la d’assenyalar un element, ja sigui extern al text (1) ja sigui de dins del text (2). Dins del text, també es pot establir una oposició entre l’element assenyalat que és més lluny i el que és més a prop, com passa a (3). I en aquest últim cas, també es podrien fer servir altres recursos, com el primer i el segon o el primer i el darrer/últim (4).

(1) [parlant de dues cadires, una de més propera i una altra de més llunyana] Tu agafa aquesta, que jo ja agafaré aquella.

(2) El perfil dels destinataris de l’anunci és important, però aquest no és l’únic factor que intervé a l’hora de seleccionar una forma de tractament

(3) Van visitar dues ciutats: Roma i Florència. En aquella s’hi van estar cinc dies, mentre que en aquesta només se nhi van estar tres

(4) Van visitar dues ciutats: Roma i Florència. A la primera s’hi van estar cinc dies, mentre que a la segona / a la darrera / a l’última  només se n’hi van estar tres

 

Però a vegades, sobretot en la llengua escrita, el demostratiu aquest també es fa servir per referir-se a un element que ja ha aparegut en el text però sense assenyalar-lo, com en els exemples de (5-7).

(5) No us parlaré dels meus records d’infant, ja que aquests només tenen sentit per a mi

(6) És un problema que ens preocupa; però, tanmateix, en Joan no s’ha referit a aquest

(7) Va parlar tant dels ratpenats que al final es va convertir en un d’aquests

 

La GIEC es refereix a aquest últim ús per fer recomanacions, més que no pas per donar criteris normatius estrictes. Concretament, considera que quan el demostratiu fa de subjecte fa el text molt carregós i és preferible elidir-lo. Així, l’oració de (5) seria millor reformular-la com a (8).

(8) No us parlaré dels meus records d’infant, ja que Ø només tenen sentit per a mi

 

També és millor recuperar l’element per mitjà d’un pronom feble sempre que sigui possible. Així, (9) és preferible a (6).

(9) És un problema que ens preocupa; però, tanmateix, en Joan no s’hi ha referit

 

I en tots els contextos, el demostratiu pot aparèixer amb un nom explícit. Això es pot fer de dues maneres:

1. Repetint el nom, com a (10), que és una reformulació de (5).

(10) No us parlaré dels meus records d’infant, ja que aquests records només tenen sentit per a mi

 

2. O per mitjà d’un nom que estableix una relació amb el que ha aparegut abans: a (11), que és una reformulació de (7), animals es relaciona amb ratpenats.

(11) Va parlar tant dels ratpenats que al final es va convertir en un d’aquests animals

 

 

Potser et preguntes…

• ¿On ho puc trobar, això, a la GIEC?

A l’epígraf § 16.4.2 (p. 603-604).