[Apunt actualitzat amb
l'OIEC i la GIEC.]
Quan el subjecte d’una
oració està format per un nom quantificador (majoria, meitat, terç, “X per cent”…) seguit
d’un sintagma preposicional amb un nom en plural (dels kiwis, dels convidats, dels votants, de les dones…), l’ús
espontani prefereix la concordança amb el verb en plural.
1. La majoria dels kiwis
venen de Nova Zelanda
2. La meitat dels convidats ja han marxat
El singular també és
possible, tot i que a parer meu l’oració perd naturalitat.
3. La majoria dels
kiwis ve de Nova Zelanda
4. La meitat dels convidats ja ha marxat
Si el complement
preposicional està elidit (perquè es dedueix pel context), la versió en
singular és menys forçada que quan és explícit però continua sent menys
natural, crec, que la versió en plural.
5a. La majoria venen
de Nova Zelanda
b. La majoria
ve de Nova Zelanda
6a. La meitat ja han marxat
b. La meitat ja ha marxat
Aquest és el funcionament
de les oracions predicatives. Però, ¿què passa amb les copulatives? Doncs que
la versió en singular en aquest cas ja no és possible, o com a mínim és molt
poc natural, tant si el sintagma preposicional és explícit com si està elidit.
La concordança de l’atribut n’és la prova més clara.
7a. Un terç dels
votants estan indecisos
b. Un terç
estan indecisos
c. ??? Un terç dels votants està
indecís
d. ??? Un terç està indecís
8a. Un 15% de les dones
són rosses
b. Un 15% són rosses
c. ??? Un 15% de les dones és ros
d. ??? Un 15% és ros
Els exemples mostren que
en aquestes oracions els parlants perceben el nom quantitatiu, juntament amb
els especificadors (quantificadors o articles que el precedeixen) i la
preposició de, com una estructura que s’ha gramaticalitzat i que
funciona, en bloc, com a especificador del sintagma nominal que va darrere de
la preposició. El nucli del subjecte, doncs, és el nom en plural (kiwis, convidats, votants, dones),
i el verb hi concorda.
8a. [Un 15% de]Q lesart dones són rosses
La versió en singular pot
tenir dues explicacions:
a) Que l’estructura no
gramaticalitzada encara sigui possible, amb alguns noms, en alguns contextos o
per a alguns parlants.
b) Que alguns parlants (que han
estudiat gramàtica!) apliquin a aquestes oracions una hipotètica “lògica” que
obligaria a fer concordar el verb amb el nom quantitatiu, interpretat com a
subjecte de l’oració.
Pompeu Fabra, a la conversa
filològica número 251 (edicions d’Edhasa i de les Obres
completes), va encara més enllà quan interpreta un exemple amb el nom nombre.
Aquí teniu el fragment sencer, que inicia la conversa (Fabra
s’adreça a “l’amic J. A.”, a qui la dedica):
“La construcció un
gran nombre d’escriptors cometen aquesta falta, amb el verb en plural, la
qual vós blasmeu, no és solament correcta, sinó la sola correcta. Quan el
subjecte del verb és un col·lectiu acompanyat d’un complement en plural, el
verb concorda, segons els casos, amb el col·lectiu (singular) o amb el seu
complement (plural). ¿Voleu exemples francesos de concordança del verb amb el
complement d’un col·lectiu?
«Une troupe de nymphes étaient assises autour d’elle», Fénélon.
«Une foule de solliciteurs venaient m’assassiner de leurs
suppliques», Le Sage.
«Une infinité d’abus se glissent dans ce qui passe par la main
des hommes», Montesquieu.
«Un nombre infini d’oiseaux faisaient résonner ces bocages de
leurs chants», Fénélon.
«Ce long amas d’aïeux que vous diffamez tous sont autant de
témoins qui parlent contre vous», Boileau.”
Posteriorment, el primer
autor que conec que va tractar d’una manera detallada aquesta qüestió va ser
Antoni M. Badia i Margarit, a les dues gramàtiques catalanes (1962 i 1994).
Anys més tard també ho va fer Aurora Bel en el seu capítol de la Gramàtica
del català contemporani (vol. 2) i el 2016 va quedar recollida a la
GIEC amb la valoració normativa que he presentat jo aquí, que inicialment es va
basar en el text de Bel.
Notes
1. L’exemple 8, a parer
meu inapel·lable, el dec a Joan Costa. És probable que ell ja no recordi la
conversa: fa més de vint anys, ja!
2. En els exemples de
Fabra, i també a vegades a les obres que en parlen, els noms quantitatius es
barregen amb els noms col·lectius (grup, tropa, ramat, gent…).
D’aquests en parla aquest
altre apunt. La GIEC distingeix clarament els dos tipus: ho trobareu molt
ben explicat a l’epígraf 13.5.1.3b (p. 486).
3. Al meu entendre, la
GIEC explica aquest fenomen d’una manera molt més clara que la GEIEC i la GBU.
Només s’hi ha d'esmenar un lapsus, crec: on hi diu “Hi ha noms col·lectius (majoria)”
hi ha de dir “Hi ha noms quantitatius (majoria)”.
4. Ara tenim la sort de poder consultar les Converses filològiques de Pompeu Fabra en una edició crítica impecable que forma part de les Obres completes, dirigides per Jordi Mir i Joan Solà. I a més, ho podem fer a la versió en pdf, que facilita molt les coses, perquè és d’accés lliure i perquè podem fer servir paraules clau.
5. També podem consultar
el les Converses filològiques al portal
Pompeu Fabra. Permet buscar qualsevol paraula en totes les obres de Fabra.
Feu-hi un parell de cerques: és fascinant!
6. El percentatge de dones
rosses me l’he inventat.
(I moltes gràcies a
les bones ànimes que em van fer veure un parell d'errors en la primera versió
de l’apunt.)
