Acaba de sortir del forn el llibre Els sistemes de tractament: una visió interlingüística i aplicada, editat per Neus Nogué, Josep Besa, Lluís Payrató i Montserrat Sendra i publicat per Edicions UB. Aquest volum aplega les contribucions del 26è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 26), organitzat per la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Com es pot deduir del títol, inclou un recull d'estudis sobre els sistemes de tractament en un bon nombre de llengües del món, amb un complement de tipus aplicat dedicat als usos parlamentaris dels tractaments en català. Ras i curt, aquí teniu l'índex:
Presentació dels editors
El sistema de tractaments del català (Neus Nogué, Universitat de Barcelona)
Presente y pasado: las formas de tratamiento del
castellano en la investigación lingüística (María Sampedro Mella, Universidades de Santiago de Compostela)
El sistema de tractaments en gallec (Aitor Rivas, Universidade de Vigo)
El sistema de tractaments del basc (Itziar Adurz Agirre, Universitat de Barcelona)
El sistema pronominal dins les formes de tractament en alemany i en altres llengües germàniques (Oliver Strunk, Universitat de Barcelona)
Formes de tractament en la llengua russa (Marc Ruiz-Zorrilla, Universitat de Barcelona)
Sistemes de tractaments en les llengües romàniques fora de l'àmbit iberoromànic (Claus Pusch, Universitat de Friburg de Brisgòvia)
El sistema de tractaments en la llengua japonesa (Makiko Fukuda, Universitat Autònoma de Barcelona)
Les formes de tractament en l'àmbit parlamentari (Marta Payà, Parlament de Catalunya)
En aquesta fitxa de l'editorial hi podreu trobar, a més, una breu presentació i una mostra del llibre. Espero que us interessi!
[Apunt actualitzat amb els retocs de l'OIEC: no hi he hagut de tocar res.]
L’estudi de les llengües a partir de la comparació de
diverses varietats és més freqüent del que podria semblar a primera vista: quan
fem dialectologia comparem diferents varietats geogràfiques d’una mateixa
llengua; quan fem lingüística històrica en comparem diferents varietats
històriques; quan fem lingüística funcional en comparem diferents registres;
etc.
En les últimes dècades també s’ha fet cada vegada més
freqüent l’estudi contrastat de diferents llengües, que té precedents en la
lingüística comparada del segle XIX. L’anomenada anàlisi contrastiva, en lloc d’estudiar una sola llengua, en
compara diverses. Té l’objectiu de descriure les semblances i les diferències
entre llengües, sovint per classificar-les segons les seves característiques
estructurals i funcionals (això ho fa, des d’una perspectiva teòrica, la tipologia lingüística) i descobrir
quines són comunes (els famosos universals
lingüístics) i quines no. Però aquestes descripcions també són útils per a
diverses àrees de la lingüística aplicada, com ara la traducció i l’ensenyament
de llengües (addicionals).
Un bon exemple d’anàlisi contrastiva el constitueix l’estudi
de l’expressió del moviment, les diferents maneres com el codifiquen les diferents
llengües.
Go out i sortir
Només comparant go out
(anglès) i sortir (francès i català)
ja veiem que passen coses. Efectivament, aquest verb –entre altres– ens servirà
per il·lustrar que hi ha almenys dos tipus de llengües, a l’hora d’expressar el
moviment: les llengües d’emmarcament per satèl·lit i les llengües d’emmarcament
verbal.
A les llengües d’emmarcament per satèl·lit (satellite-framed languages), com l’anglès
i l’alemany, el verb expressa MOVIMENT i MANERA: walk/laufen
(‘desplaçar-se caminant’), fly/fliegen (‘desplaçar-se volant’), drive/fahren (‘desplaçar-se conduint’)… I una preposició o partícula
expressa el TRAJECTE (la direcció del moviment): go in / hineingehen
(‘desplaçar-se endins’), go out
/ hinausgehen (‘desplaçar-se enfora’),
go up / hinaufgehen (‘desplaçar-se amunt’), go down / hinuntergehen
(‘desplaçar-se avall’)… En anglès, són alguns dels consagrats phrasal verbs.
A les llengües d’emmarcament verbal (verb-framed languages), com el català, el francès i el castellà, el
verb acostuma a expressar MOVIMENT i TRAJECTE: entrar / entrer / entrar (‘desplaçar-se endins’), sortir / sortir / salir
(‘desplaçar-se enfora’), pujar
/ monter / subir (‘desplaçar-se amunt’), baixar / descendre / bajar (‘desplaçar-se avall’)… I,
cosa important, moltes vegades la MANERA no s’expressa: sovint no diem si pugem
o baixem a peu, en avió, en cotxe…
Quan aprenem llengües, va molt bé saber aquestes diferències.
Per exemple, els parlants d’una llengua romànica en tindríem prou amb go/gehen
i les diferents preposicions o partícules per expressar les nocions d’entrar, sortir, pujar i baixar. No ens caldria distingir si ho
fem a peu, en avió o en cotxe. Però quan parlem en anglès o en alemany hem
d’aprendre i ens hem d’acostumar a especificar-ho.
I en l’àmbit de la traducció, si aquests diferències no es
tenen en compte es corre el risc de fer traduccions com a mínim molt poc
naturals, si no agramaticals. Vegem-ne un exemple real, extret d’una novel·la.
Original anglès
It was a nice day so I decided to walk back to the Alex
Traducció al català publicada
Feia bon dia i vaig decidir caminar de tornada a l’Alex
D’acord amb el que hem vist més amunt, i també d’acord amb la
nostra competència lingüística, el fragment en anglès que he posat en negreta
s’hauria d’haver traduït per tornar
caminant.
Un altre exemple:
She drove back to London → Vatornar a Londres (i no “va conduir de tornada a Londres”.
Com he dit més amunt, en català i en altres llengües, si no
és rellevant, no expressem la MANERA; el mitjà de transport, en aquest cas.
I podem acabar amb un exemple poètic, que a mi em fascina. Alguns
d’aquests verbs tenen una variant transitiva, també de moviment, que es
comporta d’una manera similar: “He drove
me home” → “Em va portar a casa” (en català sovint tampoc especifiquem el mitjà).
Doncs bé, ¿teniu present la cançó de Leonard Cohen “Dance me to the end of love”?
Doncs apa, ja en podeu traduir el títol, i si us animeu, la cançó sencera!
Notes
1. La descripció dels verbs de moviment que he presentat, la
va fer el lingüista Leonard Talmy. Jo he partit d’un article de M. Josep Cuenca
que en parla i que hi incorpora el català (“Anàlisi contrastiva, lingüística
aplicada i lingüística teòrica” (2002). Dins: Estudis de Llengua i Literatura Catalanes / XLV. Miscel·lània
Joan Veny 1. Barcelona: PAM). L’últim paràgraf i els exemples són meus.
2. L’anglès (i en algun cas, també l’alemany) té verbs
d’arrel llatina teòricament sinònims dels que hem vist (enter, exit, ascend, descend…), però són propis de registres formals (i a vegades tenen
matisos d’ús diferents), i per tant no estalvien d’aprendre’s els d’ús més
general.
3. Jaume Mateu, en una conferència que va donar fa dos o tres
anys a la UB, també va aportar l’exemple de Leonard Cohen.
4. Les dues àrees de la lingüística aplicada a
què m’he referit, l’ensenyament de llengües (addicionals) i la traducció, es poden combinar: en determinats contextos d’aprenentatge, traduir a classe de
llengua textos o fragments on surtin exemples com els que he posat, pot facilitar l’aprenentatge d’aquestes estructures.
[Apunt actualitzat amb l'OIEC: no hi he hagut de tocar res.] La distribució dels verbs anar i venir en
català (tret del valencià) és similar a la de l’italià, el francès, l’anglès, l’alemany i el
neerlandès, entre moltes altres llengües (però no a la del castellà): a grans trets, tenim venir quan volem expressar desplaçament cap a
l’enunciador o l’enunciatari, o cap a tots dos alhora; i anar quan
volem expressar desplaçament cap a un indret que no coincideix amb la situació
física ni de l’enunciador ni de l’enunciatari.
Exemples de desplaçament cap a l’enunciador (amb el verb venir):
Quan som a la feina diem a una companya: “Ahir van venir uns
amics a sopar a casa”.
Siguem on siguem, diem a un fill nostre: “Aquest any l’àvia vindrà amb
nosaltres de vacances”.
Siguem on siguem, si vivim a Barcelona diem: “Cada vegada venen més
turistes, a Barcelona”.
Exemples de desplaçament cap a l’enunciatari (amb el verb venir):
Quan truquen a la porta o ens criden, diem: “Ja vinc!”.
Quan un estudiant pregunta a un professor, tant si són al despatx o en
una altra banda com si pregunta per correu electrònic, diu: “¿Quan podria venir al
teu despatx per preguntar-te uns dubtes?”.
Quan uns amics decideixen anar al cine i ens hi apuntem, diem: “Vinc amb
vosaltres!”.
Exemples de desplaçament cap a altres persones o indrets (amb el
verb anar):
Si parlem amb algú que no és al Priorat, diem: “Diumenge aniré al
Priorat”.
Quan truquen a la porta i volem que sigui algú altre qui obri, diem: “Ves-hi
tu, sisplau!”.
Quan uns amics decideixen anar al cine i no ens hi apuntem, diem: “No
vinc amb vosaltres, hi aniré amb els fills”.
Fixeu-vos que dels exemples anteriors se’n dedueix que amb el verb venir expressem
desplaçament cap al lloc on és l’enunciador o l’enunciatari: 1. En el moment que parla l'enunciador (present). 2. En el moment de què parla l'enunciador (passat o futur). 3. Habitualment (on viu, on treballa…). Tenint en compte tot això, us faig una pregunta: ¿quantes interpretacions diferents té l’oració següent? (La resposta,
a sota de la foto: penseu-hi abans de mirar-la!)
La Joana vindrà a la universitat la setmana que ve.
Resposta: 9interpretacions. ¿Les heu vist totes? Aquí
les teniu: 1. L’enunciador és a la universitat en el moment que parla. 2. L’enunciatari és a la universitat en el moment que l’enunciador parla. 3. L’enunciador i l’enunciatari són a la universitat en el moment que
l’enunciador parla. 4. L’enunciador serà a la universitat "la setmana que ve". 5. L’enunciatari serà a la universitat "la setmana que ve". 6. L’enunciador i l’enunciatari seran a la universitat "la setmana
que ve". 7. L’enunciador és habitualment a la universitat (hi treballa, hi va
sovint a estudiar…). 8. L’enunciatari és habitualment a la universitat (hi treballa, hi va
sovint a estudiar…). 9. L’enunciador i l’enunciatari són habitualment a la universitat (hi
treballen, hi van sovint a estudiar…). I per acabar, la breu lliçó d’etimologia que el professor José Enrique
Gargallo va dedicar no fa gaire als verbs anar i venir en
castellà i en altres llengües romàniques, entre altres el català:
1. El valencià en aquest punt segueix el mateix sistema que el castellà. 2. El títol d’aquest apunt està inspirat en el del primer estudi que es
va fer sobre la distribució dels verbs anar i venir en
català: “Anem o venim?”, de Gemma Rigau, publicat a la revista Els
Marges 8 (1976). I també vol ser una dedicatòria. 3. L’exemple de la universitat està inspirat en un que podeu trobar en
el capítol “Deixis” del llibre de Yan Huang Pragmatics (Oxford:
Oxford University Press, 2007). 4. La distribució diferent dels verbs anar i venir en
català i castellà provoca casos d'interferència en els dos sentits, cosa que
s'hauria de tenir en compte a classe de llengua, tant de català com de
castellà, tant d'infants i adolescents com d'adults. I de tant en tant, també
provoca algun malentès comunicatiu; en trobareu un exemple al final de l'apartat
4.2.1 del llibre Las cosas del decir, d'Helena Calsamiglia i Amparo
Tusón (Barcelona: Ariel, 1999).
5. Sobre l'ús dels pronoms febles en aquests i altres verbs amb complements regits locatius, vegeu aquest altre apunt.
