deu anys del CLUB dedicat a l'assessorament lingüístic

Avui, 17 de novembre, fa deu anys que la Secció de Lingüística Catalana dels estudis de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona va organitzar el CLUB 16, "L'assessorament lingüístic: funcions i criteris". Mesos més tard, el maig del 2009, es va completar amb una jornada sobre experiències sectorials en assessorament lingüístic.

Tot plegat es va recollir en un llibre que es pot descarregar en aquest enllaç.

I en aquest apunt del bloc hi trobareu una descripció de tota la col·lecció.





.

exposició "Joan Solà, bibliòfil"

La Biblioteca de Lletres de la Universitat de Barcelona acull fins al 30 de novembre l'exposició "Joan Solà, bibliòfil". Aquesta mostra inclou una tria de les obres de la seva biblioteca personal, que la família va cedir a la UB, i també una part important de les seves pròpies publicacions.

Els llibres van acompanyats d'uns textos explicatius que també es poden veure, en una versió ampliada, en aquesta magnífica exposició virtual, que ens acosta a múltiples aspectes de la seva figura i la seva obra. A mi m'agrada d'una manera especial aquesta cronologia interactiva que resumeix la seva vida, feta per la seva filla Nausica.

Sens dubte, les dues exposicions ens permeten conèixer millor qui era i què va fer Joan Solà, i per què és tan important per a la lingüística catalana.

El divendres 28 de setembre, a les 5 de la tarda, es farà una breu inauguració de l'exposició seguida d'una visita guiada.



 Més informació, aquí. Us hi esperem!

.

l'Any Pompeu Fabra a la UB

Aquí teniu les activitats organitzades pel Departament de Filologia Catalana i Lingüística General per commemorar l'Any Pompeu Fabra: l'exposició "Pompeu Fabra i la Universitat" i la jornada acadèmica "Fabra, a la Universitat i de la Universitat". Us hi esperem!

Programa de la jornada:

  9.15 h             Inauguració
  9.30-10-30 h Anna Pineda: “ La (in)transitivitat en Fabra: aspectes clau”
10.30-11.30 h Marta Busquets i Laia Benavent: “De la Gramàtica catalana de Pompeu
                          Fabra (1918) a la GIEC (2016): estudi de la transmissió de les segones
                          opcions de Fabra (1918) i de les oracions de relatiu”

11.30-12.00 h Pausa

12.00-13.00 h Jaume Claret: “Pompeu Fabra a la Universitat”

Dinar

16.00-17.00 h Jesús Bach: “Andorra, el català i Pompeu Fabra: l’ortografia a les actes del
                          Consell General”
17.00-18.00 h Eloi Bellés: “Pompeu Fabra i la lingüística europea”









#AnyFabra #AnyPompeuFabra

Albert Pla, sobre 'La nova normativa a la butxaca'

Avui, al suplement Llegim del diari Ara, Albert Pla publica una breu ressenya sobre La nova normativa a la butxaca. La trobareu en aquest enllaç, si la voleu llegir. Gràcies, Albert!

Només en matisaria que els usos col·loquials recollits a la GIEC al meu entendre són normatius però no estàndard. Els registres informals a què fa referència la gramàtica, en canvi, sí que crec que formen part de la gamma de variació interna de la llengua estàndard.

.

propostes GIEC per a la tardor

N'hi ha que ja estan de vacances, n'hi ha que estem mirant de tancar coses...

Per si algú ja comença a pensar què voldrà fer a la tardor, aquí teniu unes sessions pràctiques sobre la GIEC, organitzades per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, per si us poden interessar (hi ha horari de matí i horari de tarda):


SESSIÓ 1. Dimecres 10 d'octubre: l'actualització de materials didàctics i de l'avaluació de coneixements de llengua.

SESSIÓ 2. Dimecres 17 d'octubre: la traducció.

SESSIÓ 3. Dimecres 24 d'octubre: la correcció de textos i l'assessorament lingüístic en general.

Per a més informació i preinscripció, aneu a aquest enllaç.

Recordant Jesús Moncada

Avui, 13 de juny, fa 13 anys que va morir Jesús Moncada. Us proposo recordar-lo amb un fragment del llibre Jesús Moncada, mosaic de vida, de Marc Biosca (Lleida: Pagès Editors, 2017), i amb permís de la seva germana, Rosa Maria Moncada, amb una foto que m'encanta.

    "L'impacte de l'obra de Moncada va avivar el debat sobre el paper de la memòria —dels usos del passat que condicionen el present— en la ficció literària. La majoria dels seus textos són deutors d'un equilibri fràgil volgut entre el que és real —almenys, històricament contrastable— i el que sobrepassa aquests límits. De manera que ell mateix, a part d'escriure'ls, també va haver-ne de desxifrar o matisar la veracitat d'alguns dels continguts per tal de guiar el lector vers el sentit últim de la seva proposta literària.
     L'interès que ha generat el seu llegat no solament s'explica per la prosa exquisida que exhibeix o pel ple domini de la tècnica narrativa, que també, sinó perquè la matèria que tracta era prou sensible com per forçar uns debats que, en gran mesura, s'havien omès. En definitiva, perquè la seva obra ha transcendit la literatura i s'ha establert en un espai mixt on també hi habita la memòria i el relat històric. Si l'ha transcendit és perquè ha aconseguit apropar el lector a un territori, a un cosmos cultural lògic que, fins aleshores, havia restat gairebé del tot desproveït d'un arrelament prou sòlid en cap imaginari col·lectiu —d'una altra manera no hauria estat possible o l'impacte hauria estat molt menor. I el més important: perquè, per si sola, aquesta literatura seva ha estat primordial per transformar la visió borrosa respecte d'unes terres, les ebrenques, en referents d'una base cultural comuna —sobrepassant límits de tota mena, també autonòmics— mitjançant la concatenació d'episodis ben recognoscibles com ara enfrontaments bèl·lics i xocs entre paradigmes econòmics i socials, i fent trontollar les idees hegemòniques des d'on se n'havia vertebrat la visió i l'explicació. I li n'hem d'estar agraïts, per la part que hi ha aportat."

Solà sobre Fabra

A partir d'avui, 1 de juny, el compte de Twiiter Joan Solà UB (@JoanSola_UB) s’afegeix a l’Any Pompeu Fabra amb una piulada setmanal extreta de la conferència “Pompeu Fabra i Poch, semblança biogràfica”, que Joan Solà va pronunciar davant del Ple de l’IEC el 12 de desembre del 2005.

I aquesta és la primera piulada:

#AnyFabra

Demà comencen els actes commemoratius de l'Any Pompeu Fabra al Prat de Llobregat. Per si ens hi voleu acompanyar, aquí teniu la informació:

"La normativa del català a vol d'ocell: de Pompeu Fabra a la GIEC".

publicació, presentacions i Sant Jordi

L'editorial Publicacions de l'Abadia de Montserrat m'acaba de publicar el llibre La nova normativa a la butxaca. L'Ortografia catalana i la Gramàtica de la llengua catalana: principals novetats. En aquest enllaç hi trobareu les dades del llibre, un breu resum i un tast, amb l'índex, del contingut.

Sant Jordi

El dia de Sant Jordi firmaré exemplars del llibre a la paradeta de Publicacions de l'Abadia de Montserrat a partir de la una del migdia. A la rambla Catalunya, a l'altura del número 70 (entre Aragó i València, més o menys davant del Boulevard Rosa), pujant a mà dreta.

I de dos quarts de 4 a les 4, amb Eulàlia Salvat serem a la paradeta d'Edicions de la UB (rambla Catalunya amb Provença), amb el llibre Joan Solà, una memòria viva. En aquest enllaç també trobareu informació sobre el llibre, l'índex, la introducció...

Ser demà a la rambla Catalunya en dues paradetes és una cosa que no m'ha passat mai a la vida i que no és probable que em torni a passar mai més. O sigui que m''agradaria molt poder-ne gaudir en companyia vostra.

Presentacions

Hi ha previstes tres presentacions del llibre La nova normativa a la butxaca, dues de les quals ja s'han fet (en el moment d'actualitzar aquest apunt, per Sant Jordi):

La primera, el dimarts 10 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Documenta (carrer Pau Claris, 144) de Barcelona. M'hi van acompanyar Maria Cabrera (filòloga i poeta) i Albert Soler (filòleg). Moltes gràcies a tots els assistents!

La segona el dimarts 17 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Alibri (carrer Balmes, 26) de Barcelona. M'hi van acompanyar Oriol Camps (filòleg i membre de la Secció Filològica de l'IEC) i Lluís Payrató (filòleg). Moltes gràcies a tots els assistents!

La tercera, el dia 7 de maig a Elx (en preparació). Em fa moltíssima il·lusió!

Això de publicar un llibre no passa cada dia... Espero trobar-vos en algun d'aquests actes!




.

150 anys del naixement de Pompeu Fabra

Avui fa 150 anys que va néixer Pompeu Fabra. Avui, i tot el 2018, tindrem ocasió de conèixer millor aquest home cabdal per a la configuració del català d'avui. Com a petita contribució a l'homenatge col·lectiu que li fem en aquests temps convulsos, aquí teniu uns fragments de la seva biografia, extrets del llibre Pompeu Fabra: vida i obra, de Jordi Ginebra (comissari de l'Any Pompeu Fabra) i Joan Solà (una de les persones que més han estudiat i valorat la seva obra). No desenvolupo al final les referències bibliogràfiques que surten en els fragments: aneu-les a buscar a la bibliografia final del llibre i aprofiteu per llegir-lo, que és molt interessant.

(cc) Carles Varela i Burch (Viquipèdia)

1883 Fabra escriu als nebots, que són a estiuejar a Camprodon, una carta que amb el temps es farà famosa perquè representa la seva presa de consciència lingüística. Després d'escriure "Queridos sobrinos" s'adona que és forçat i poc natural redactar una carta als seus nebots en castellà, i torna a començar en català.

1926 Li proposen que sigui membre de la Real Academia Española. S'obre un debat entre els intel·lectuals catalans sobre la conveniència que Fabra accepti o no el nomenament. Fabra refusa l'oferiment, i finalment tanca la polèmica amb una nota publicada a La Publicitat en la qual exigeix que es respecti la seva independència de criteri (Ginebra 2006a: 107). Anys després dirà a Josep Miracle: "Si a mi se'm considerava una mena de símbol de la llengua catalana, em va semblar molt clar que, si jo fallava, fallaria la llengua. I m'era evident que si la llengua fallava, fallava tot"(Miracle 1968a: 540).
[...]
Es reconcilien Fabra i Alcover, en presència de Francesc de Borja Moll, que ens diu d'aquell acte: "En Fabra ens rebé molt afablement [...]. Vaig quedar fortament impressionat per la magnanimitat amb què aquell home tractava el qui tantes vegades l'havia injuriat públicament, i vaig comprendre que el mestre Fabra era no sols un gran gramàtic, sinó també un esperit obert i generós com pocs se'n podrien trobar, un home que posseïa un cor tan alt com la seva elevada intel·ligència (Moll 1962a: 252). Referint-se a tota la ressaca de les Normes,  Fabra dirà a Miracle: "Ha estat una època en què m'ha tocat patir molt" (Miracle 1968b: 526).

1939 El 31 de gener, amb la seva família i altres intel·lectuals, travessa la frontera amb França: comença l'exili. Fabra no es pot endur absolutament res del seu material intel·lectual, i aquest és un dels aspectes que li causarà un dolor més intens (detalls a Manent 2005). La família Fabra sojorna, durant els anys de l'exili, a Perpinyà, Illa, Montpeller i Prada.
Els Fabra passen dificultats i estretors materials de tota mena.

1948 El 25 de desembre Pompeu Fabra mor a Prada, després d'haver passat el dia de Nadal a Perpinyà amb la família.

.

presentació del llibre 'Joan Solà, una memòria viva'

.

curs sobre la GIEC a Lleida

El dimecres 7 de març començarà el curs sobre la GIEC que ha organitzat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana a Lleida. Aquí trobareu tota la informació del curs i el formulari per si us hi voleu inscriure.

.